La crisi sanitària generada pel virus del SARS-COV-2, més conegut com COVID-19, ha generat un profund impacte a tots els nivells. Tant els governs, com les societats, així com el mercat de treball, han hagut d’adaptar-se a unes mesures sanitàries, socials i econòmiques, sense cap precedent pròxim en les últimes dècades.

Des dels programes d’inserció laboral de l’Àrea d’Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), recollim en aquest article, de manera molt esquemàtica, algunes conseqüències de l’impacte que està tenint aquesta crisi. Ens centrarem especialment en el mercat de treball i en les persones a les quals acompanyem en els seus processos d’inclusió laboral, que majoritàriament es troben en una situació més vulnerables i/o en risc d’exclusió.

Ens hem aventurat, a més, a aportar algunes propostes a tenir en compte des de les organitzacions d’intervenció socials i els programes d’orientació i inserció laboral.

En el mercat de treball

El passat 14 de març el govern espanyol declarava l’estat d’alarma mitjançant el Reial decret 463/2020, un fet històric tenint en compte que una declaració d’aquest calibre suposa un impacte directe en les llibertats de les persones. L’estat d’alarma i les mesures aprovades, han tingut i continuen tenint un impacte molt directe en el mercat de treball i, especialment, en sectors econòmics clau en l’economia espanyola, com per exemple en el sector de l’hostaleria i turisme (l’article 10.4 del RD 463/2020 es refereix directament a suspendre les activitats d’hostaleria i restauració, podent prestar-se exclusivament serveis de lliurament a domicili, per posar un exemple).

Davant aquesta situació, comencen a entrar en escena els anomenats Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, més coneguts com ERTE, sent a data de 15 d’abril prop de 4 milions de persones les afectades per aquestes mesures (3.889.000 treballadors/as, segons dades que donava a conèixer Pedro Sánchez en la sessió de control al govern en el Congrés dels Diputats).

L’efecte que estan tenint en relació al conjunt de la població activa no ha quedat del tot clar, almenys tenint en compte que l’última enquesta de la població activa (EPA) que ha presentat fa poc l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ens ofereix dades del primer trimestre de l’any, és a dir no tan sols del mes de març¾quan comencen a aplicar-se a la fi d’aquest mes els ERTE¾, sinó també dels mesos de gener i febrer, en els quals l’economia i el mercat de treball no havien rebut encara l’impacte de la crisi generada pel COVID-19.

Davant aquesta situació, ens trobem amb un mercat de treball que té per davant un profund repte de recuperació econòmica que molts situen en 2022 o fins i tot 2023, encara que són només suposicions, a causa de la dificultat de preveure l’evolució de la pandèmia.

No obstant això, no tots els sectors econòmics i perfils professionals s’han vist afectats d’igual manera. Segons un estudi realitzat per Randstad Research[1], trobem sectors la previsió de recuperació dels quals és clarament optimista. Ens referim concretament a:

  • Activitats sanitàries (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2020).
  • Agricultura (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
  • Indústria farmacèutica (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
  • Recollida de residus (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
  • Activitats jurídiques i comptabilitat (previsió de recuperació en el 3r Trimestre 2020).
  • Indústria química (previsió de recuperació en el 4t Trimestre 2020).
  • Educació (previsió de recuperació en el 4t Trimestre 2020).

D’altra banda, els sectors que més trigaran a recuperar-se són:

  • Activitats relacionades amb el turisme (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).
  • Comerç al detall (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).
  • Serveis d’allotjament (previsió de recuperació en el 2n Trimestre 2022).

Així mateix, les persones que es troben en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i les petites i mitjanes empreses (PIMES), són també els i les més perjudicades d’aquesta situació econòmica.

Què succeeix amb les persones en situació més vulnerables?

Si alguna cosa hem après de totes la crisis socials i econòmiques viscudes, i tenint encara molt present els estralls provocats per la crisi del 2008, és que l’impacte generat en les persones, en tots els sentits (emocional, social, econòmicament, etc.), és totalment desigual, afectant de manera més perjudicial a les persones i col·lectius en situació més vulnerables.

Tots els i les professionals que treballem en l’àmbit de la intervenció social i, especialment, aquells i aquelles que ho fem en dispositius d’inclusió laboral, ens trobem davant un nou repte: generar noves oportunitats que ens permetin trobar solucions per a realitzar l’acompanyament en la cerca d’ocupació a persones en situació de major vulnerabilitat.

Tal com assenyalem en aquest article, hi haurà sectors econòmics que requeriran d’un major temps de recuperació, però també ens trobem amb uns altres l’activitat de la qual no s’ha vist alterada per la crisi sanitària i amb unes previsions de recuperació més optimistes. Per tant, ens plantegem la necessitat de dur a terme una tasca de capacitació i orientació laboral amb les persones, sempre que sigui possible, sent molt conscients de quin és la realitat del mercat. Però això, hem de fer-ho tenint en compte els interessos i motivacions de les persones, atesa la particularitat de la seva situació.

A manera de tancament, des dels programes d’inserció laboral de l’Àrea d’Inclusió Social de FSC volem llançar algunes propostes. En aquest sentit, apostem per desenvolupar accions que ens permetin:

  • Reforçar l’acompanyament sociolaboral, especialment a les persones més afectades, parant esment a les múltiples necessitats a cobrir, no solament les aborals.
  • Orientar laboral i competencialment, de manera integral, posant a la persona en el centre.
  • Promoure accions de capacitació, des de la mirada del desenvolupament de competències, del “apoderament” i el desenvolupament personal.
  • Oferir informació que ajudi a entendre la “nova normalitat” i els sectors econòmics i perfils professionals amb més oportunitats.
  • Guiar a les persones en tot el seu procés i itinerari que emprendran per a afavorir que puguin millorar la seva situació.

Des de l’àmbit d’inclusió laboral de la Fundació Salut i Comunitat, continuarem posant en el centre a la persona, amb el major rigor professional que caracteritza als nostres i les nostres professionals, des de l’espai de vincle social que ens ofereix cadascun dels programes que desenvolupem, i sent molt conscients que el repte que tenim per davant és d’una gran magnitud i complexitat.

[1] https://research.randstad.es/el-turismo-la-construccion-o-la-hosteleria-no-se-recuperaran-totalmente-hasta-2022/