El nostre company José Figueres treballa com a integrador social en el centre dirigit a menors migrants no acompanyats “Verdader 2”, servei d’atenció residencial de titularitat pública, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), situat a la província d’Alacant. En una informació anterior, ens apropava a la gènesi del seu conte «La colla de Nelson» (“La colla de Nelson”) fins a la seva publicació i en aquesta ocasió, hem volgut conèixer una mica més sobre la labor que realitza en el servei, així com les seves novetats literàries.

– Des de quan treballes en el Centre d’Acolliment de Menors “El Verdader 2”?

Pràcticament des de l’obertura del servei, al desembre de 2017.

 – En què consisteix el teu treball en el centre?

Es treballa de manera global, cobrint i supervisant totes les necessitats bàsiques dels i les residents: físiques, cognitives, emocionals, socials i educatives, participant els adolescents en diferents recursos comunitaris per poder aconseguir una integració real i efectiva.

També, es treballen un altre tipus de continguts específics, relacionats amb la integració social, tals com la promoció de la igualtat de gènere; la prevenció de l’abús de les drogues; qüestions relacionades amb l’educació sexual… A més, gestionem amb altres entitats/administracions la dinamització del temps lliure dels i les menors, entre moltes altres funcions que realitzem.

– Per què vas decidir ser integrador social?

Vaig iniciar la meva vida laboral en un gremi molt diferent: vaig començar treballant 8 anys en una empresa de reformes d’interiors, però, bàsicament, em vaig cansar de treballar amb coses i vaig decidir que volia treballar amb persones. Volia donar el millor de mi a les persones que més ho necessitessin. Per això, vaig decidir ser integrador social.

– Entenc que la coordinació entre professionals del centre ha de ser molt important per poder realitzar una bona labor d’equip…

Sí, importantíssima. La coordinació entre l’equip tècnic amb els diferents equips educatius i, al seu torn, la coordinació entre equips, és l’eix del nostre dia a dia. La informació és “poder”, ha de fluir entre l’equip professional de manera funcional per afavorir la integració social de la població resident.

 – Què és el que més t’agrada de la labor que realitzes?

El contacte directe amb els i les menors, ja que el mateix, a través del vincle socioafectivo que s’estableix en la dinàmica interna, ens permet reeducar des de la pluralitat.

 – D’altra banda, et volem preguntar per les novetats del teu conte “La colla de Nelson”, què ens pots explicar?

El conte ha estat editat per ASAEM (Associació de la Safor d’Ajuda a persones amb Malaltia Mental). A mi, com a autor, em correspon un percentatge ja estipulat (el 10% per exemplar venut), que, en aquest cas, he donado íntegrament a aquesta associació per a projectes relacionats amb les seves funcions del dia a dia.

Si bé, el veritablement important de l’edició d’aquest àlbum il·lustrat és el projecte socioeducativo que ho emmarca, ‘La colla de Nelson’, que visitarà multitud d’aules de la comarca de la Safor, a València, per educar als més petits des de la diversitat, un material didàctic del que mancava l’entitat i que, a través del certamen literari de contes curts ‘Històries Efímeres’, van poder crear.

– I en quin moment es troben les gestions amb les diferents institucions que puguin col·laborar en un futur amb noves edicions, perquè altres entitats puguin utilitzar també aquest conte com a material didàctic?

A priori, per a la recerca de finançament en l’edició del llibre, sí em consta que han col·laborat tant entitats públiques (ajuntaments) com a privades (entitats bancàries, AMPAs, associacions relacionades, etc.). Si bé, desconec si a posteriori, s’han generat sinergies positives per a la cooperació. Espero que sí.

 – Per la teva banda, en quin nous projectes estàs treballant?

En aquests moments acabo de finalitzar un llibre de poesia en valencià: “Oceà de somnis”. Està compost per 40 poemes d’estil lliure que pretenen exercir una influència introductiva en el lector, tant en el gènere poètic com en la lectura en llengua pròpia.

Aquest nou original neix inspirat per aquella travessia per Amèrica Llatina que queda plasmada en “Vaig despertar a l’Havana”, un llibre de relats publicat en 2017 per l’editorial Cercle Rojo, i inspirat també per la necessitat de posar en valor una llengua que, durant segles, ha estat menyspreada: el valencià.

–  Finalment, t’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?

Sí, aprofito per convidar a totes les famílies que així ho desitgin, a apropar-se el dissabte 19 d’octubre al Centre Comercial La Vital a Gandía (València), a conèixer als membres de ‘La colla de Nelson’, en la segona de les seves presentacions.

Realitzarem un meravellós contacontes per educar des de la diversitat als més petits de la casa. No us ho podeu perdre. Allí us esperem.