El passat any 2023, concretament al juny, es va acordar i signar, per la totalitat de la Comissió Negociadora, el Pla d’Igualtat (PI) de FSC 2023-2026, document que marca les línies a seguir i les mesures acordades fins a l’any 2026 . En ell, es reforça el compromís per seguir aplicant polítiques d’igualtat entre dones i homes a la nostra entitat, la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En aquest sentit, durant aquest any 2024, hem realitzat dues jornades internes en format online: la primera, titulada «Avançant en Igualtat», es va celebrar el 18 de març, amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Mantenint el compromís adquirit, el 10 de desembre passat, vam realitzar una segona jornada interna, titulada «Jornada 25N a FSC: Bones pràctiques en Intervencions en Violència Machista», coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
La jornada va començar amb una presentació per part de José Luis Sánchez (Adjunt a la Direcció Executiva de FSC) que va donar pas a una Mesa d´Experiències, moderada per Marta Álvarez, gerent de l´Àrea d´Adiccions, Gènere i Família de FSC.
En aquesta taula, hi van intervenir Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid; Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgències de Barcelona i Yolanda Herguera, directora del Centre d’Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.
Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid, va abordar el treball realitzat a la Residència d’acollida de nens, nenes i adolescents (NNA), refugiats ucraïnesos/es amb necessitats especials a Valladolid (Llar MIR), gestionat per la UTE formada per la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
El recurs de protecció a la infància va sorgir davant la situació d’emergència originada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. Actualment, s’atenen un grup de menors traslladats a Espanya mitjançant un desplaçament forçós, provinents d’un orfenat ucraïnès. El perfil de les persones ateses correspon a nens, nenes i adolescents amb necessitats especials. Són necessitats derivades del desconeixement de l’idioma, necessitats derivades de les característiques desfavorables de l’entorn familiar on s’havien criat, vivència d’experiències altament violentes, seqüeles derivades de fets traumàtics, presència de discapacitats intel·lectuals i/o físiques, problemes de salut mental…
La directora de la Llar MIR de Valladolid va explicar que «la intervenció que s’ha realitzat amb aquest col·lectiu ha anat encaminada al treball global i transversal en el dia a dia d’un centre residencial, en què s’està implicant tots els treballadors del mateix, des del personal educatiu, tècnic i directiu fins al personal de serveis. D’aquesta manera, cada intervenció amb els NNA ha anat construint una línia pedagògica integral basada en el respecte».
En aquesta mateixa línia, també va assenyalar que, «dins de les intervencions específiques en relació amb la prevenció de violència masclista, s’han desenvolupat una sèrie d’actuacions encaminades a la desactivació del masclisme. Entre elles, hi ha el treball psicològic en la identificació i el reconeixement d’emocions, a través de la línia de vida emocional, l’art com a via d’expressió en el Projecte Portes Emocionals i el Projecte Educació Sexual Integral, amb una menció especial a l’establiment de límits i els cercles de confiança».
Igualment, va matisar que la incorporació d’elements físics que facilitin espais de recolliment i reflexió, com és el cas dels gronxadors niu, ha servit com un recurs més perquè aquests NNA puguin viure al centre com un entorn segur on poder créixer lliures en el bon tracte com a alternativa a la violència viscuda.
A través d’aquesta experiència, expressava que «s’ha volgut reivindicar una mirada més àmplia de la violència de gènere, una mirada en què tots siguem conscients que la violència contra la dona no només els afecta. Els fills i filles exposats a la violència de gènere són víctimes pel fet de créixer en un entorn de violència, encara que ni la pateixin sobre ells/es ni la presenciïn». D’aquesta manera, segons exposava la directora de la Llar MIR de Valladolid, «passarem una infància invisibilitzada a una infància escoltada i protegida».
Per la seua banda, Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgències de Barcelona, assenyalava que «si a qualsevol de les persones que ara mateix estem connectades a la jornada, se’ns preguntés què és el més important a l’hora de fer-ne una intervenció amb una dona que ha viscut una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes o àmbits, estic segura que la resposta seria força unànime i seria del tipus: posar la dona al centre, respectar les seves temps, necessitats i sobretot, decisions. El que, en paraules tècniques, anomenaríem potenciar la seva agència».
De la mateixa manera, afirmava que l’agència es refereix a la capacitat d’una persona per actuar, prendre decisions i exercir control sobre la seva pròpia vida. Aquest concepte posa èmfasi en l’acció individual i en l’habilitat de prendre decisions informades i significatives sobre les seves vides i experiències de violències, en un context que respecti la seva autonomia i drets, encara que aquestes decisions es prenguin dins de limitacions estructurals, com a normes culturals, econòmiques o socials. L?agència permet a la persona no només respondre, sinó també influir en el seu entorn».
A més, recalcava que, en el context de violència masclista, l’agència se centra que les persones afectades tinguin el poder i la capacitat de decidir com gestionar la situació, participar activament en els processos d’intervenció i reconstruir la vida, segons els valors propis i objectius.
També al·ludia a la importància del treball en xarxa com a bona pràctica, reconeixent que «com a professionals no ho sabem tot, podent comptar amb el saber i el coneixement de la resta d’àrees o subàrees de la pròpia entitat, que tant ens poden aportar i que a sovint no tenim en compte».
Així mateix, es referia a la supervisió com una altra bona pràctica amb què compten als serveis, en què atenen problemàtiques relacionades amb les violències. «Tenir una persona externa, experta en la matèria, que ens pugui ajudar a analitzar des d’un punt de vista més objectiu els casos i que ens permet identificar obstacles de la intervenció i dissenyar noves estratègies».
Yolanda Herguera, directora del Centre d’Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid, es referia al servei com un recurs especialitzat de baixa exigència, amb perspectiva de gènere i reducció de danys, la finalitat dels quals és atendre aquelles dones en situació de greu exclusió que es troben en situació de carrer i/o estan sent ateses a la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, podent presentar addiccions, malaltia mental greu i/o duradora i situacions de violència de gènere.
De la mateixa manera, explicava que aquest servei es concreta en els dispositius següents: Centre d’Acollida, Centre de Dia i Estada en places d’allotjament hoteler, apuntant que «dins dels diferents programes que duem a terme al projecte, comptem amb un Programa Específic en Prevenció, Atenció i Recuperació de Violència de Gènere, liderat per làrea de psicologia, educació social i coordinació. En aquest programa, de manera mensual, s’analitzen les barreres i dificultats afegides a la intervenció i/o atenció pels mandats de gènere, i les accions i intervencions que es poden dur a terme per mitigar-les».
Pel que fa a les accions més importants per incorporar la perspectiva de gènere a les diferents intervencions, mantenia que «es troba la necessitat de l’especialització i l’acompanyament expert per part dels equips d’atenció, per la qual cosa la formació en gènere és un element central per a nosaltres. També, la implementació i l’entrenament d’un enfocament i d’actuacions des de la perspectiva interseccional que abordi els diferents eixos de vulneració i l’oferiment d’un espai de seguretat i no mixt per a les dones».
Finalment, afegia com a principals premisses del servei:
– Treballar per a la reparació de l’enllaç i la confiança.
«Per a nosaltres, és fonamental treballar amb les dones el fet que no se sentin jutjades, pel seu consum, pel seu patiment psíquic, per la seva manera de relacionar-se, tant amb nosaltres com amb altres persones…i que el vincle terapèutic hi serà, passi el que passi. A més, que entenem que molts dels comportaments que presenten han estat els seus salvavides en altres contextos, i que compleixen aquesta funció. També, que al centre hi ha la possibilitat de relacionar-se d’una altra manera. Per això, les professionals hem de comptar amb formació i preparació per a les situacions d’alta complexitat que acompanyarem».
– Intervenció grupal des duna perspectiva de gènere.
«No només amb la creació d?espais no mixtos es dóna un espai segur on les dones puguin baixar les seves defenses, sinó que com a professionals treballem a crear aquests espais de seguretat dins del centre. Espais on es treballa la confidencialitat de la informació que s’hi exposa, el no judici entre elles».
– Marc teòric: MACP, reducció de danys, model transteòric del canvi, entrevista motivacional, enfocament de trauma i perspectiva feminista.
«Per nosaltres, és molt important que a l’equip compartim el marc teòric des del qual partim i en què ens sustentem. Perquè des d’aquests models es pot entendre la flexibilitat, la no confrontació, el no judici, estar incondicional, l’acompanyament respectuós, l’oportunitat de decidir brindant-los un espai segur», expressava Yolanda Herguera, directora del Centre d’Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.