En aquesta entrevista, Daniel Urbina, director del Centre d’Acolliment de Menors (CAM) d’Ateca, a Saragossa, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ens acosta a un programa d’intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat en els últims mesos en el CAM d’Ateca i en el Centre d’Atenció Especialitzada de Menors (CAEM) “Vall de Cayón”, a Cantàbria, amb un gran acolliment per part de els/as menors atesos. A aquesta nova iniciativa, s’han sumat també altres serveis gestionats per la nostra entitat; concretament, els centres de menors d’Altea i “Es Castell”, així com la Residència per a persones amb diversitat funcional «Relleu», tots ells a Alacant, que es preparen per a posar en marxa aquest programa d’intervenció en les pròximes setmanes.

– Quin tipus d’intervenció es presta a través d’aquest programa als i les menors i perquè s’ha recorregut a això?

Les noves tecnologies evolucionen dia a dia a un ritme vertiginós en tots els àmbits de la nostra vida i la intervenció amb els nostres usuaris/as també ha d’adaptar-se a aquests canvis. Ells/as viuen en un món plagat de tecnologia (telèfons intel·ligents, tauletes, Internet…) que els dóna accés a molta informació d’una forma molt ràpida i presentada en un format atractiu.

Creiem que introduir un programa d’intervenció mitjançant la Realitat Virtual ens permet adaptar-nos a aquesta “nova realitat” dels nostres usuaris/as, oferint una intervenció en un format atraient i nou, alguna cosa que, a més, des de la meva experiència, considero que és una iniciativa pionera en aquest sector.

Així mateix, cal assenyalar que la nostra manera d’entendre aquesta evolució en la intervenció no fa èmfasi exclusivament en la part tecnològica, sinó que posa el focus en els tractaments basats en evidència. Per a això, cal destacar que la recerca en psicologia compta ja avui dia amb una àmplia base empírica sobre diversos protocols de Realitat Virtual que han demostrat eficàcia i eficiència terapèutica (Botella et al., 2012; Daset i Cracco, 2013).

– Quins aspectes fonamentals contempla aquesta intervenció a nivell terapèutic?

En línies generals, podem afirmar que la Realitat Virtual aplicada a la teràpia ens permet exposar a les persones a diferents situacions recreades de manera virtual, de manera que els usuaris/as puguin afrontar de manera segura diferents situacions problemàtiques, permetent-nos avaluar i intervenir sobre una situació específica, sense necessitat de sortir del centre.

La plasticitat d’aquesta eina a l’hora de recrear diferents escenaris suposa un gran avantatge a l’hora de personalitzar la intervenció, ja que el/la professional té un major control sobre els estímuls que manejarà, podent adaptar el procés a les necessitats de cada persona, reduint així mateix el cost i la dificultat que suposaria generar aquestes mateixes situacions en el món real.

En aquest sentit, cal assenyalar que després d’una experiència prèvia en els serveis CAEM “Valle de Cayón” i CAM d’Ateca, gestionats i dirigits per FSC i el Grup Lagunduz, finalment es va decidir tancar un acord de col·laboració amb la plataforma PSIOUS, per ser el programari que millor s’adaptava a les nostres necessitats. Així mateix, aquesta plataforma ofereix també avantatges tècnics, com la inclusió d’un maquinari per a mesurar les tècniques de biofeedback , que fa possible que una persona – i el seu terapeuta- tingui consciència de funcions biològiques que en condicions normals no percep, com la freqüència cardíaca o la pressió arterial, alguna cosa que aporta informació molt interessant a l’hora de realitzar la intervenció.

– Què destacaries d’aquesta plataforma i els seus serveis?

En ella, trobem més de 70 entorns diferents per a tractar més de 20 patologies diferents, entre les quals destaquen el tractament de fòbies específiques, les patologies relacionades amb l’ansietat i l’estrès, la depressió, els trastorns alimentaris, el bullying o la intervenció en trauma complex a través d’EMDR (dessensibilització i reprocessament per moviments oculars, de l’anglès “Eye Movement Desensitization and Reprocessing”).

– En relació a l’oci, quins són els aspectes fonamentals d’aquesta intervenció a nivell terapèutic?

La gestió de l’oci és també un element important a l’hora d’intervenir amb els nostres usuaris/as i en aquest cas, la Realitat Virtual suposa una nova finestra per a accedir a molts entorns d’oci ja coneguts, però d’una manera molt diferent i atractiva gràcies a l’experiència d’immersió i el sentit de presència. Per exemple, veure un vídeo d’animals està molt bé, però veure un vídeo d’animals en 360è a través d’unes ulleres de Realitat Virtual, en el qual miris on miris tens imatges i sons diferents, genera una experiència de molta intensitat, molt similar a la de ser allí realment, per la qual cosa l’impacte emocional és molt major.

La Realitat Virtual, a més, ens permet accedir a través de diverses aplicacions a xarxes socials, plataformes per a veure sèries i pel·lícules o a videojocs d’una manera diferent i molt impressionant per als nostres usuaris/as, la qual cosa suposa un element motivador que facilita la seva implementació. No és igual estar jugant a esquivar naus veient-ho en la tele que estant muntat en la nau!

– Efectivament, així és. Quin és l’estructura general o fases d’intervenció en aquest programa?

Les fases de la intervenció amb els entorns de Realitat Virtual poden seguir una estructura similar a la que podríem fer en teràpia sense aquesta tecnologia: en primer lloc, faríem una avaluació inicial per a posteriorment dissenyar la millor intervenció possible, ajustada a les necessitats individuals de cada persona. Una vegada acabat aquest primer pas, s’iniciaria la intervenció seguint protocols d’aplicació de cada escenari seleccionat utilitzant la Realitat Virtual com a suport. Finalment, es faria una nova avaluació per a valorar els progressos. En aquest sentit, cal destacar que les avaluacions poden dur-se a terme no sols a nivell subjectiu, sinó també a nivell objectiu utilitzant les dades que ens aporta el biofeedback al qual al·ludia anteriorment.

No obstant això, s’ha d’entendre la Realitat Virtual no com una intervenció en si mateixa (que pot ser-ho) sinó com una eina més dins d’una intervenció més àmplia. Per exemple, un psicòleg/a dels nostres centres, pot estar treballant amb un menor l’ansietat, i en un moment determinat, pot decidir fer algunes sessions seguint el protocol de relaxació muscular progressiva de Jacobson recollit en la plataforma.

– Quan teniu previst posar en marxa aquest programa en els centres gestionats i dirigits per FSC?, es posarà en funcionament al mateix temps o per fases?

Després d’aquesta primera experiència que comentava anteriorment implementant la Realitat Virtual en els centres CAM Ateca i CAEM “Valle de Cayón”, duta a terme en els últims mesos amb un molt bon acolliment per part de els/as menors atesos, s’han sumat altres centres a aquesta iniciativa i actualment, també els centres de menors d’Altea i “Es Castell”, així com la Residència per a persones amb diversitat funcional «Relleu», tots ells a Alacant, posaran en marxa aquest programa d’intervenció, que s’iniciarà en les pròximes setmanes, a mesura que els centres vagin rebut el maquinari necessari.

En relació a la segona qüestió, la idea és que, després d’aquesta valoració inicial en aquests 5 centres, si la mateixa és positiva, es dugui a terme en la resta de serveis d’infància i adolescència gestionats per la nostra entitat.

D’altra banda, cal assenyalar que en els centres de majors que gestiona FSC també hem començat a utilitzar la Realitat Virtual.

– El futur de la realitat virtual com a tècnica d’intervenció psicològica és prometedor, la qual cosa fa augurar una bona implantació d’aquest programa en els centres gestionats per FSC…

Sí, la inclusió de la tecnologia en la teràpia dels centres de menors utilitzant la Realitat Virtual com a suport, ha arribat per a quedar-se, i no em refereixo només a la Realitat Virtual, sinó al propi biofeedback o a la realitat augmentada, la qual m’agrada molt.

A més, crec que aquest futur va de la mà amb una evolució tecnològica en la societat, la qual cosa fa gairebé obligatori que ens hàgim d’adaptar a aquests formats cada vegada més nous i que, a més, permeten reduir costos i riscos a l’hora de realitzar determinades intervencions (per exemple, pensa en el cost que ha de tenir fer una exposició en viu per a una persona que tingui por de volar).

De fet, el que aquesta tecnologia estigui encara “en bolquers” crec que és un gran avantatge a mig – llarg termini, ja que no sols evolucionarà la pròpia tècnica (imatges cada vegada més reals, més velocitat, millor capacitat d’interactuar amb l’entorn, més variables fisiològiques a registrar…) sinó que evolucionaran també les possibilitats del terapeuta a l’hora de dissenyar i interactuar amb els entorns que presentarà als seus pacients. En aquest sentit afegir que, en tan sols unes setmanes d’experiència, ja tenim moltes idees damunt de la taula per a plantejar futures intervencions ad hoc per als nostres centres… però com bé dius… això serà el futur.

– Sens dubte, centrats ara en el present, aquest programa d’intervenció mitjançant realitat virtual com a suport, suposa una gran iniciativa.

Així és, valorem molt l’esforç que està fent la Fundació Salut i Comunitat a l’hora d’introduir aquestes noves tecnologies en la intervenció residencial, amb la finalitat de fer un salt qualitatiu en els serveis prestats en els centres de menors.