“La Llar Primer”, sortir del carrer i trobar un espai per viure

Havíem pensat en aquest projecte infinitat de vegades, com a resposta a una necessitat identificada en les persones que participen en el CIBE de Castelló, dispositiu per a drogodependents de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Dins de la línia dels programes de reducció del dany associat al consum de drogues, érem conscients que l’habitatge és un tema que requereix un abordatge específic.Sortir del carrer i trobar un habitatge forma part del procés de canvi en la mesura que permet dignificar les condicions d’existència d’aquestes persones.

Habilitar un espai per a ells i elles ens permet alhora donar-los un lloc en el món. Hem de considerar a més que un 71% de les persones ateses en el CIBE es troben en situació de sense llar. Sorgeix així el programa “La Llar Primer”, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló, a través d’un conveni impulsat des de la Regidoria de Benestar Social.

Els criteris de selecció per formar part del programa són: persones sense llar amb consum actiu de drogues, amb dificultats de salut associades i que vulguin formar part del projecte. Cal assenyalar que les places de què disposem són insuficients per a la necessitat existent, de manera que desgraciadament ens veiem en l’obligació de seleccionar unes poques persones per cobrir una necessitat bàsica: tenir un lloc segur on viure. Seleccionar a unes poques persones per fer efectiu el seu dret a l’habitatge, enfront d’un nombre més gran que seguiran intentant-ho de una manera o altra. Em sembla important recalcar això, per no reduir el relat aquest servei a la descripció d’un programa, que creiem que té una alta qualitat tècnica i humana, però que és només una modesta resposta a un problema molt més gran: les dificultats d’accés a la habitatge de moltes persones en situació de pobresa.

Actualment, participen en el mateix dos homes i una dona, tots tres amb problemes de salut importants que han millorat enormement en aquests mesos. Però, ¿en què consisteix exactament aquest programa?

“La Llar Primer”, es basa en el model de “Housing First” per a persones en situació de sense llar amb grans necessitats de suport, que té com a objectiu prioritari la provisió immediata d’un habitatge estable com a pas inicial i principal per prevenir o resoldre aquestes situacions, que es combina amb suport. A partir d’aquí, mitjançant una metodologia centrada en la persona, respectant els seus ritmes i les seves decisions, es realitza un acompanyament professional per facilitar l’autonomia a tots els nivells i també a nivell residencial. Es tracta d’un abordatge radicalment diferent a altres models (com el conegut com a “model escala”) que situa l’accés a l’habitatge com la condició sine qua non per a qualsevol canvi que vulgui promoure o acompanyar-se. Ara bé, des d’aquesta òptica, el respecte als temps contempla així mateix una posició professional que no jutja ni pressiona. D’alguna manera, és un programa que entronca amb la filosofia de reducció del dany que tan bé coneixem.

Més enllà de la part tècnica, no hi ha res tan il·lustratiu com les vivències, el programa és un primer pas, però: “Quan estàs al carrer penses que tenir casa i deixar de consumir va a resoldre els teus problemes, i sí, estàs molt millor, però t’adones que falten coses, no estàs bé, és difícil, tens pors, hi ha coses en què et sents maldestre, també sol “.

I això és així perquè quan les persones pateixen llargs processos d’exclusió, les “ferides vitals” que es produeixen no es curen només amb l’accés a béns materials, cal tornar a realitzar un procés durador en el temps de recuperació i reconstrucció de la vida pròpia. No obstant això, sense uns mínims a nivell material, la realització d’aquests processos es torna una tasca poc més que heroica. Per tant, es tracta d’una banda de restituir l’accés a un dret com el de l’habitatge, mentre en paral·lel s’afavoreix també l’adquisició d’eines que permetin a aquestes persones tornar a la societat.

El projecte s’ha enriquit així mateix amb altres experiències dutes a terme per la Fundació Salut i Comunitat. Des de la nostra participació en espais de xarxa com EAPN (European Anti-Poverty Network), la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a les persones sense llar de l’Ajuntament de Barcelona) o més recentment, el projecte europeu Street Support que ens ha permès també identificar i aprendre bones pràctiques desenvolupades en altres països de la Unió Europea.

Belén Sánchez Garcés 
Directora de Programes d’Inclusió de FSC a Castelló