Durant la setmana del 9 de setembre sembla que acaba l’estiu per a la gran majoria de nens, nenes i adolescents de tot Espanya, toca tornar a la rutina, al dia a dia, a les escoles, instituts o centres formatius, a lluitar per un futur millor. Aquests dies no es parla d’una altra cosa, a les cases, a la cafeteria amb els amics/gues, a llars i residències d’acollida, als mitjans de comunicació i xarxes socials, però com és la tornada al col·le en un centre de protecció de joves migrants no acompanyats/des?

Posem-nos en context, 05.30 hores del matí, l’equip educatiu de nit del Centre d’acollida a menors migrants no acompanyats CAM Sopuerta, dirigit a 36 nens i adolescents migrants menors de 18 anys de Biscaia, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l’Associació d’Assistència Integral Lagunduz des del passat mes d’abril del 2023, comença a despertar els menors per anar al centre escolar i formatiu. Mentrestant, els joves no deixen de mirar per la finestra en espera del forner que acudeix amb el pa del dia per preparar el dinar d’aquests nois/es que ben aviat sortiran corrent -bé, amb cotxe, autobús o tren- cap als centres als que assisteixen.

La llet, el cacau, les torrades i magdalenes preparades al menjador, trucar a les portes de les habitacions i un “bon dia”, tot és un no parar. Comença el dia per a ells/es. Hi ha joves que s’aixequen a la primera i n’hi ha que ni a la tercera, toca insistir, emprar estratègies educatives que facilitin que s’aixequin. Tots els adolescents són conscients que l’assistència al curs de formació és la pedra “angular” per formar-se i tenir un futur millor, un futur pel qual han recorregut un gran camí amb esforç i risc fins a arribar a Espanya.

El treball diari de l’equip de direcció, de l’equip tècnic i de tot l’equip educatiu al llarg dels mesos de juny, juliol, agost i inici de setembre comença a donar-ne el fruit. Les tutories individualitzades amb cadascun dels joves i les hores de taller ensenyant els possibles itineraris formatius obtenen la recompensa. Actualment, el 91% dels joves acollits al CAM Sopuerta té assignat un recurs formatiu, una acció educativa que els permetrà la inserció sociolaboral en el futur, l’accés a molts d’ells a pisos de semi-autonomia, gestionats per la pròpia Diputació Foral de Biscaia o la mera possibilitat d’accedir a un alberg, un cop compleixin la majoria d’edat que s’hi aproxima.

6.30 hores, ja preparats, amb les motxilles carregades de llibres i tot el material escolar sol·licitat, l’entrepà, el suc i una infinitat de somnis per al seu futur, surten corrent per la porta del centre cap a la parada d’autobús que hi ha davant, sabent que molt d’ells no tornaran fins a les 16 hores al centre, amb els estómacs buits.

Acudeixen a Otxarkaoga i Peñascal per ser perruquers, lampistes, soldadors, mecànics o fusters, a Montaño per formar-se en cuina o electricitat, a Bolueta per formar-se en pastisseria i rebosteria, a Santurtzi per a neteja d’edificis o Zornotza per a ser futurs auxiliars d’infermeria, sense oblidar-nos d’aquells que assisteixen a instituts en formació d’Educació Secundària Obligatòria.

Però, com a qualsevol casa, no tota acció formativa acaba en tornar a casa. L’equip educatiu de tarda es troba al peu del canó per recordar, acompanyar i treballar a les activitats de tarda, els repassos escolars, els aprenentatges del castellà mitjançant vídeos i rols-playings o l’EDD 3+, que té com a objectiu facilitar la inserció laboral d’aquests joves a través del desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds, tant personals com professionals.

I, un cop s’acaba l’acció formativa i les tasques escolars de tarda, què passa? Doncs toca “cremar energia” mitjançant activitats extraescolars. Equips de futbol dels municipis de Sopuerta, Zalla o Balmaseda brinden l’oportunitat actualment a sis joves del centre d’acollida de migrants de Sopuerta a practicar-lo als seus equips federats, inserir-se socialment amb altres joves de la localitat, practicar castellà en un context diferenciat i , sobretot, gaudir dun espai de lleure saludable. Però, no a tots/es els agrada el futbol, ​​per això el 20% dels adolescents, segons el seu procés evolutiu, acudeix a la tarda al gimnàs del municipi de Muskiz, cosa que en fomenta l’autonomia.

Com a qualsevol centre, sempre hi ha un o dos adolescents que no vol ni estudiar ni treballar, el procés evolutiu del qual no és positiu, que li costa escoltar l’equip del centre i prefereix el carrer a formar-se per un futur millor. Un o dos joves que fa que tota una societat, una comunitat o un equip s’hi fixi i empri, de forma automàtica, el biaix de la negativitat, un mecanisme mental i social que fa que l’aspecte negatiu de les coses sigui més atractiu que allò positiu, restant-li importància al fet que molts dels nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats “lluitin”, dia a dia, per un futur millor.

Per això, toca continuar, com a societat, com a comunitat, com a equip, treballant per al canvi d’aquests menors, perquè com a grup el més important és avançar, esforçar-se amb cadascun dels joves, més ràpid o més lent, perquè si es va a un ritme, no arriba tard.

Volem donar les gràcies a l’equip professional del centre per seguir en el “fang”, per l’afany i en la determinació, per creure en cadascun d’ells i en les seves possibilitats; gràcies a l’acollida del municipi de Sopuerta en general, i al seu ajuntament en particular, ja que, amb uns inicis complicats, segueix proporcionant suport a diferents nivells a aquests menors, i moltes gràcies també a ells ia elles per seguir construint un món millor.