Hem entrevistat a Julia Romaguera, infermera de la Unitat Mòbil de Cribratge (UMC) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a València. Aquesta unitat té com a objectiu facilitar el diagnòstic i tractament de l’hepatitis C en les poblacions vulnerables i amb difícil accés als circuits sanitaris normalitzats. La UMC fa possible l’apropament a les poblacions allunyades i afavoreix la identificació, intervenció, seguiment i curació des d’un pla d’abordatge integral específic, per a l’objectiu final d’eliminació de l’hepatitis C. El treball es porta desenvolupant des del mes de juliol de 2020.

– Quins diries que són els principals eixos d’intervenció de la Unitat Mòbil de Cribratge?

La Unitat Mòbil de Cribratge desenvolupa la seva activitat establint com a eixos principals d’intervenció la facilitació i accessibilitat des d’un abordatge individualitzat, fent possible el contacte amb les comunitats allunyades de l’circuit sanitari normalitzat.

El treball sempre es realitza en col·laboració contínua amb l’equip de professionals sociosanitaris de el Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València de la Fundació Salut i Comunitat.

– Com és el procés des que una persona arriba a la unitat fins que finalitza el tractament?

 El procés consta de cinc fases: contacte, recollida de dades, cribratge, derivació i acompanyament i, finalment, adherència i custòdia de l’tractament.

L’acostament es basa principalment en la referència que suposen els professionals de FSC en la seva llarga trajectòria de dedicació a aquest col·lectiu, a través de la unitat mòbil i els diferents projectes que duen a terme.

El seu enfocament en reducció de danys promou un consum més segur, deixant de banda els judicis i respectant els seus processos de decisió, juntament amb la satisfacció de les seves necessitats bàsiques (alimentació, material de consum i atenció sociosanitària) que resulten essencials per al contacte.

Un cop la persona accepta realitzar-se el cribratge, li vam explicar el procediment, li demanem que ens ferma que fa a la llei de protecció de dades i li passem una petita entrevista filtre en la qual recollim algunes dades com nom, data de naixement, tipus de habitatge, font d’ingressos, seguiment en Unitat de Conducta Addictiva (UCA) i Salut Mental, hàbits de consum, pràctiques de risc, últimes analítiques ….

Aquesta informació és de gran utilitat per seguir analitzant el caràcter epidemiològic de virus de l’hepatitis C (VHC) i fonamentar la importància de projectes com aquest.

Pel que fa a l’cribratge, vam realitzar proves ràpides de VHC, hepatitis B (VHB), virus de la immunodeficiència humana (VIH) i sífilis, els resultats s’obtenen en un temps estimat d’entre 3 i 20 minuts.

Si el resultat d’aquestes proves és negatiu, incidim en la prevenció i en el compromís de la persona de seguir cuidant-. Li recordem pràctiques de risc que ha d’evitar i mesures de protecció que ha de tenir en compte perquè el seu consum sigui segur.

En el cas de detectar un positiu en anticossos de VHC, resulta molt important brindar tranquil·litat i informar la persona per determinar si la infecció està activa. A més, s’ha de realitzar una prova més amb GeneXpert, un aparell que detecta la càrrega viral del virus de l’hepatitis C en sang en una hora.

Després de la confirmació, assessorem a l’usuari / a sobre el procés a iniciar, en relació a la derivació i el tractament. En aquest sentit, vam realitzar coordinació i col·laboració continua amb especialistes en l’àmbit, acompanyament a l’pacient, suport personalitzat, així com seguiment proper, ajuda i mediació amb altres recursos.

En aquesta etapa, de cara a aconseguir la curació dels usuaris / es, és fonamental adequar-nos a les seves necessitats mitjançant un suport personalitzat, així com realitzar acompanyament en tot el procés terapèutic, eliminant les barreres de diferent índole (burocràtiques, idiomàtiques, d’estigmatització , desestructuració social, desmotivació per la seva autocura, transport, manca de mitjà de contacte, dificultat per moure en el medi hospitalari, etc.).

A més, mantenim un seguiment proper amb els usuaris / es que es troben en altres recursos, avisant de les cites als seus professionals de referència i portant-los el tractament per que l’hi administrin.

Tres mesos després d’haver finalitzat el tractament, es realitza una analítica per valorar RVS i confirmar la curació. Això seria el que és fonamental, a manera de resum.

– Què destacaries de l’equip humà que treballa a la unitat ?, i dels suports i col·laboracions amb els que compteu per al desenvolupament de el projecte?

L’equip humà que desenvolupa el programa està integrat per un monitor amb una àmplia experiència en el terreny de la intervenció social i per mi, com a infermera. A més, comptem amb la participació de la treballadora social, quan la intervenció així ho requereix.

El treball sempre es realitza en col·laboració contínua amb els professionals sociosanitaris de l’CIBE. A més, comptem amb la col·laboració de diversos especialistes de les Unitats d’Hepatologia i Malalties Infeccioses de diferents hospitals de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana com són l’Hospital Arnau de Villanova, Hospital Clínic, Hospital General, Hospital Dr. Peset i l’Hospital la Fe.

Quins han estat els resultats obtinguts per la Unitat Mòbil de Cribratge de València des de la seva posada en marxa ?, a quantes persones s’ha diagnosticat i tractat des que va començar a treballar la unitat?

Els principals resultats són els següents:

– Persones cribrades: 353

– Positius de VHC: 119

– Infecció activa VHC: 49

 – Diagnosticats a UMC:

* VHC: 31

* VHB: 1

* VIH: 10

– Persones en tractament VHC: 30

– Persones en tractament de VIH: 5

– Tractament finalitzat de VHC: 23

– Persones curades amb RVS VHC: 9

Es continua contactant amb les diferents entitats que intervenen a la ciutat de València i àrea metropolitana per a la realització de l’cribratge, realitzant sortides als diferents assentaments.

– Com valoreu el treball realitzat fins al moment?

Valorem de manera molt positiva la coordinació constant amb el Servei d’Informació i la Unitat Especial d’Intervenció (UEI) de la Guàrdia Civil, així com la priorització en l’atenció, possibilitant el compliment de tot el procés terapèutic i aconseguint la curació en persones amb distòcia social greu.

La intermediació entre aquestes comunitats i el sistema sanitari ha afavorit la sensibilització dels professionals, en relació amb les dificultats d’accés que aquestes persones pateixen.

Finalment, considerem que el desenvolupament de la nostra activitat ha ajudat a augmentar la taxa de detecció, així com la consciència de malaltia entre la població atesa.

– Per finalitzar l’entrevista quins objectius us plantegeu a curt termini en la UMC?

A causa de la pandèmia pel COVID-19, no hem pogut desenvolupar el programa en la seva totalitat, ja que hem tingut dificultats d’accés a diferents albergs / recursos pel confinament. Considerem que és un projecte que encara té recorregut per l’existència d’un col·lectiu de risc que es troba perdut en el sistema sanitari i que cal abordar per assolir els objectius proposats per l’OMS per a 2030.

Així mateix, es pretén abastar a més població, augmentant la coordinació amb altres entitats que atenguin a persones en situació d’exclusió i amb elevada incidència de VHC.