La Verneda: “20 anys amb tu”

“Fa Vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc força, i no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang“. Amb aquesta música ambient de Joan Manuel Serrat s’iniciava la celebració del 20è Aniversari de la Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” de Barcelona.

La Fundació Salut i Comunitat gestiona aquest centre de titularitat pública des d’agost de 2004, i des de gener de 2012 en UTE amb el Grup Lagunduz. Es tracta d’un recurs de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) de la Generalitat de Catalunya.

El lloc triat per a la celebració, just davant del centre per a un desplaçament accessible dels/les usuaris/es, l’església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, un temple que sorprenia per la seva amplitud i bellesa arquitectònica.

Per fi, després d’una minuciosa preparació, mesos d’intens treball i l’equip de “La Verneda”, amb el seu director David González al capdavant, bolcat en l’organització de l’acte, havia arribat el gran dia, el 28 de novembre.

A les 16:15 usuaris/es, familiars d’aquests, treballadors del centre i de l’entitat, voluntaris/es, socis/es del casal… sortien des de la residència fins al lloc de la celebració. I en aquest recorregut, com és tradicional en les festes populars de tots els pobles i ciutats de Catalunya, els acompanyaven en cercavila els “capgrossos” (capgrossos), en aquest cas 4, posant una nota de simpatia i de color a l’inici de la festa.

A l’entrada al temple ens trobem amb una posada en escena impecable, per allà vam poder veure moltes cares conegudes i estimades de FSC: directius, al nostre president Paco González, acompanyat per la seva dona; companys/es de la Direcció Tècnica i d’altres centres d’atenció a la dependència a Catalunya. També, proveïdors, representants d’entitats del barri com el president de l’Eix Comercial, el president de l’Associació de Veïns de Sant Martí Provençals, consellers de barri de l’Ajuntament de Barcelona, ​​amics de la residència, etc.

Poques vegades pot coincidir la direcció i subdirecció de l’Àrea d’Atenció a la Dependència en un acte, però en aquesta ocasió vam poder veure a Toni Gelida amb el seu equip més proper, integrat per Carme Trilla, Carme Poveda i Ismael Estevan, la qual cosa sempre és motiu de gran satisfacció per l’esperit d’equip que els caracteritza i el compromís amb l’organització.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jaume Masip, proveïdor de PRODER, amb el qual tenim una estupenda relació, i al qual “es va fitxar” per la seva experiència durant molts anys a la ràdio i en actes públics, i no ens va defraudar. Des d’aquestes línies volem agrair la seva implicació i professionalitat, sempre donant el millor de si mateix.

Va començar l’acte agraint el suport de l’ICASS durant aquestes dues dècades, com a entitat titular del centre, ia les entitats gestores, MUTUAM, FSC i actualment el consorci integrat per d’FSC i Lagunduz.També, va tenir unes paraules per la Regidoria del Districte de Sant Martí i de diferents organitzacions gremials del districte, i per als/les treballadors, voluntaris/es, familiars, que conformen “l’hàbitat” d’aquest centre, “la gent de la Verneda , que s’ha lliurat en cos i ànima en l’organització d’aquest acte“. També, va agrair el suport d’altres empreses col · laboradores, i va demanar un fort aplaudiment per a tots ells, al qual el públic va respondre amb entusiasme.

Posteriorment, ja immersos en la primera part de l’acte “Vida al centre”, va presentar el “Petit Ballet de Barcelona”, dirigit per Isa Moren, que en més d’una ocasió per Sant Jordi ha col · laborat amb les seves actuacions al Casal de “La Verneda”. Seguidament, van sortir vuit joves a l’escenari i van ballar una tradicional dansa de Catalunya, la dansa de Castellterçol, que data del s. XVIII, en una magnífica actuació que va ser molt aplaudida en un recinte que estava abarrotat.

Seguidament, hi va haver un reconeixement als/les professionals que han complert 20 anys de treball en el centre com Transició, Olga, Carmina i Teresa. “Ells són la tendresa, la professionalitat i la qualitat amb majúscules, el cor de La Verneda”, expressava Jaume Masip. I van pujar a l’escenari David, Joana, Ángela i Marina, de l’equip de direcció, i també Carmina, Teresa, Transició i Olga treballadores del centre des dels seus inicis.

Carmina va tenir unes paraules molt emotives: “és un moment oportú per recordar els inicis, en aquest barri no existia cap servei semblant, us assegurem que hi havia molta il·lusió en aquells dies, sense que haguessin arribat encara les primeres residents, desempaquetábamos llits, preparàvem llençols i tovalloles, començàvem a muntar les habitacions, ideábamos la manera d’ocupar els diferents espais i donar-los vida… Però també des d’aquest primer instant ja va començar l’interès per abordar aquest nou repte, preparant-com un grup de persones que havien, d’una banda, ser professionals, i, d’altra, companys, que havíem, malgrat les nostres diferències, ajudar-nos a crear un clima de relació positiva, de mútua confiança. A més, ens enfortia l’anar aprofundint en un objectiu comú, treballar per fer digna la vida i la casa d’aquells que hi anaven a viure, un objectiu que fins avui dia aquest grup de treballadors i treballadores que formem la Verneda aspirem a assolir diàriament, tot i les dificultats que dia a dia ens anem trobant i que no són poques”.

Posteriorment, es va visionar un vídeo molt bonic amb testimonis dels/les treballadors/es, elaborat per aquestes quatre treballadores homenatjades.

I, a continuació, se’ls va obsequiar amb un record, concretament una polsera de plata, amb el nom de cadascuna i la inscripció “20 anys amb tu”.

Amb la veu inconfusible i inimitable de Barbra Streisand i la seva cançó “Memory” de fons musical, es va passar a fer un reconeixement a tres usuàries que porten al centre des dels seus inicis: Dolores García, Rosa Rovira i Ramona Gibernau, un reconeixement que va finalitzar amb el lliurament d’alguns obsequis per part de David González, director del centre.

Més tard vam poder veure el vídeo “La vida al centre”, amb testimonis dels/les treballadors del centre, que amb tant afecte i dedicació havien fet per a l’ocasió les voluntàries de FSC Pilar Eguizalde i Paula Segòvia, professionals de l’àmbit audiovisual.

Un altre moment emotiu va arribar amb la intervenció de Felisa García i Àngel Santiago, familiars, que ens van explicar-com en el cas de Felisa-la seva història personal fins arribar a la residència, com a filla de dos usuaris de la mateixa. Posteriorment, es va visionar un vídeo, en el qual es reconeixia la tasca dels familiars, elaborat amb gran professionalitat per l’Equip Tècnic Psicosocial del centre.

I amb música del vinil del guateque celebrat el passat mes d’abril a la RTE de Puçol (València) amb motiu del “1r Premi Majors en les Ones”, es va passar a la segona part de l’acte, “La festa”, que va comptar amb la intervenció de Cristina Baleyto, presidenta del Casal que, en un moment donat, li va fer l’ullet a Toni Gelida, gerent del Consorci Lagunduz/Fundació Salut i Comunitat, que decidit, va pujar a l’escenari i es va marcar un ball improvisat, al qual va seguir un gran aplaudiment.

Escoltem Adamo, “Les meves mans en la teva cintura”, “Si jo tingués una escombra” dels Sirex … Més tard vam gaudir de la divertida representació “La festa” del grup de teatre “Lira Sant Martí”, que ens va fer reviure aquella època amb un viatge en el temps molt bé recreat a l’escenari amb diàlegs molt enginyosos de cinc parelles d’actors i quatre components de l’equip psicosocial.

I també, durant aquesta part, es va llegir un relat sobre el guateque, que es va presentar als premis de Puçol, i es va escoltar una altra de les cançons emblema de l’Àrea d’Atenció a la Dependència, “Tinc el cor content” de Marisol.

Vam tornar a gaudir de l’espectacle que ens va oferir aquest grup de joves del “Petit Ballet de Barcelona”, dirigit per Isa Moren, en aquest cas amb el musical “Grease”. Pocs musicals han aconseguit unir més de tres generacions al voltant del ball i aixecar de la cadira a grans i petits en festes i celebracions, com va ser en aquest cas, que va rebre tantíssims aplaudiments al finalitzar.

Visionem un vídeo molt emotiu elaborat pel mateix Jaume Massip, “Moments de la meva vida”. Un recorregut per la vida en imatges d’alguns dels/les usuaris/es del centre.

I arribem a la tercera part de l’acte, “La gent gran de la Verneda. Els veritables protagonistes “amb la intervenció de Toni Gelida, que, en una magnífica exposició, va tenir paraules d’agraïment carregades d’emoció per a usuaris/es, treballadors i familiars, i voluntariat de la Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda “. “El cor de la Verneda cada vegada batega amb més força. Parlar de La Verneda és parlar de sentiments des del més profund. Us porto molt endins”.

Com a colofó ​​final de l’acte, el president de FSC, Paco González, va lliurar el “Primer Premi Constança Alarcón” al “Conte Viatger”, iniciativa de la Residència per a Persones Majors de Benejúzar (Alacant), que va recollir Maria Carns, directora del centre , acompanyada de Silvia Gràcia, coordinadora de l’Àrea Psicosocial.

“El Conte Viatger. Des Benejúzar a Egogain” és una narració col·lectiva en la qual han participat, d’una manera o altra, més de 1.500 usuaris i professionals de divuit recursos d’atenció a la gent gran gestionats per la Fundació Salut i Comunitat, en solitari o en consorci amb altres entitats.

Com s’assenyala en el pròleg, la iniciativa ha tingut el mèrit d’interconnectar centres ubicats en sis comunitats autònomes. Cada capítol resulta ser un petit univers ple d’intensitat. Família i passions, vicis i altruisme, viatges i aventures, egoisme i reconciliació, retrobaments i perdó, desesperació i esperança…

En el lliurament del premi també hi van ser presents els familiars de Constança Alarcón que, com a presidenta de la nostra entitat, ens ha deixat un immens llegat moral i ètic. Dona treballadora, sàvia i entranyable, Constanza ha estat un exemple de dedicació professional i vocacional amb els més desfavorits.

Quan en els anys noranta es va constituir la fundació, en l’acte inaugural, Constança va acabar la seva al·locució dient: “La nau va, beneïda sigui”… En poc més d’una dècada ella va poder contemplar amb merescut orgull el treball realitzat per més de 1.500 professionals i alguns centenars de voluntaris que-com ella-redueixen el sofriment de centenars de milers de persones. I aquest és el motiu, com a reconeixement a la seva tasca, de la posada en marxa del “Premi Constança Alarcón”, que s’atorgaran a partir d’ara amb caràcter anual.

Poc després del lliurament del premi, vam gaudir de la meravellosa interpretació d’un fragment de l’obra de les Sílfides de Chopin del “Petit Ballet de Barcelona”, dirigit per Isa Moren.

L’acte arribava a la seva fi amb les paraules d’agraïment a tots els presents per part del director de “La Verneda”, David González. I ens feia creure que així era, però de sobte va cridar a Carme Trilla, sotsdirectora de l’Àrea d’Atenció a la Dependència, perquè pugés a l’escenari. En qüestió d’uns segons tots vam ser testimonis d’una emotiva abraçada entre tots dos, després que David li lliurés un obsequi com a mostra d’afecte i agraïment per la seva implicació i estreta col·laboració en l’organització d’aquest aniversari.

Però el que ningú esperava tampoc és que Carme, en un gest espontani de generositat i senzillesa, fes mereixedor d’aquest obsequi a Manel Alcaide, gerent de FSC, que el va recollir emocionat.

L’acte concloïa, ara sí, amb el pastís de celebració pel 20 Aniversari, amb l’equip directiu i professionals del centre en l’escenari, i amb un deliciós i variat aperitiu, que es va oferir als/les assistents, elaborat amb molt d’afecte des de la residència.

I, com no podia ser d’altra manera, amb la música francesa dels anys 60 d’Alain Barriere i la seva cançó “Ma Vie” i altres temes de l’època, que són part de l’ànima de l’Àrea d’Atenció a la Dependència.

Galeria d’imatges de l’acte commemoratiu