L’alcohol: la droga més present en les agressions sexuals en contextos d’oci nocturn

L’abús d’alcohol i altres drogues desperten el sexisme latent

En el marc de la jornada “Reptes en la intervenció davant de les violències sexuals en context d’oci i consum de drogues”, celebrada a la seu del Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) a Madrid, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat l’Informe de resultats 2014/2015 d’aquest Observatori, finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. El projecte s’emmarca en una línia de prevenció i reducció de riscos, i es desenvolupa a la Comunitat de Madrid, a la Comunitat Valenciana ia Catalunya.

El projecte “Noctambul@s. Observatori qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en espais d’oci nocturn” és una iniciativa emmarcada en una línia de treball centrada en la interacció entre la violència de gènere i les drogues, en la qual FSC treballa en els últims 15 anys.

L’Observatori, finançat pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), va presentar un primer informe el 2014 sobre els resultats observats en la primera fase del projecte. Aquest segon informe està basat en els resultats obtinguts en una segona fase d’observació entre octubre de 2014 i setembre de 2015.

Segons ha expressat Gemma Altell, sotsdirectora de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família de FSC, que ha presentat l’Informe de resultats 2014-2015 de l’esmentat Observatori, en aquesta segona fase s’ha seguit apostant per les metodologies qualitatives per facilitar la comprensió de les creences, actituds, motivacions i comportaments que es donen entre els i les joves sobre el consum de drogues, la sexualitat i les violències sexuals, a partir dels seus propis relats i des de les seves perspectives.

D’altra banda, ha assenyalat que la gran majoria d’estudis que investiguen l’ús i abús de drogues té un biaix i perspectiva androcèntrica. En aquest sentit, el punt de vista femení ha estat tractat en menor profunditat amb relació al consum recreatiu de substàncies en entorns d’oci nocturn i al possible vincle que pot existir amb els assetjaments i abusos sexuals que es poden donar en estos. No obstant això, aquest Observatori situa la perspectiva de gènere com un dels eixos centrals de l’anàlisi.

Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, i s’han posat de manifest durant la jornada, són:

En l’última dècada, la realitat de la violència sexual en els espais d’oci nocturn i el consum de drogues han pres una especial rellevància en el context europeu, després de les diferents veus d’alarma emergents en diferents països sobre l’augment de dones agredides sexualment, en situacions d’abús d’alcohol i altres drogues.

• Les agressions sexuals premeditades (l’agressor de forma intencionada proporciona droga a la víctima) són minoritàries.
  En el context espanyol, la immensa majoria de casos de “submissió química” obeeix a patrons oportunistes i no premeditats (agressions sexuals que es produeixen aprofitant d’una persona pràcticament inconscient, a causa d’un consum voluntari de drogues). La droga que apareix en la majoria de casos és l’alcohol.
• L’alarma de la “submissió química” ha posat de nou sobre la taula la relació entre el consum d’alcohol i altres drogues i les conductes violentes.
  En aquest sentit, s’observa una tendència a situar la responsabilitat de les agressions en el consum previ, com si el factor causal de la violència sexual fora la substància, deixant completament de banda la responsabilitat dels agressors en l’exercici d’aquestes conductes. La violència sexual troba les seves arrels en el sexisme, a la cultura sexual d’homes i dones. I l’ús de drogues actua com a facilitador o detonant.
• El consum de drogues no converteix els homes en agressors sexuals en potència ni a les dones en víctimes.
  Segons l’informe, si fos així, no deixaria de sorprendre que les dones, que també consumeixen, no agredeixin sexualment. Per això la responsabilitat de les agressions és bàsicament de les persones, i si ningú consumís seguirien existint agressions, tot i que raonablement moltes menys.
• La violència sexual és un dels principals riscos que les dones tenen quan surten de festa.
  Tant homes com dones consumeixen alcohol o altres drogues quan surten a divertir-se. Ara bé, sovint es confon aquesta realitat amb el fet que aquests espais s’hagin convertit de sobte en igualitaris. L’augment del consum de les dones no està relacionat amb un canvi en les relacions entre homes i dones, sinó amb un model de suposat “èxit social” a què les dones també volen accedir, però on els riscos són molt diferents entre elles i ells .
• El pes dels discursos preventius ha de redirigir-urgentment cap als nois joves.
  Moltes de les campanyes preventives desenvolupades fins al moment van dirigides a les noies joves perquè es controlin i limitin els seus comportaments. Poques experiències van destinades als nois perquè incorporin a les seves formes de flirteig una postura ètica, respectuosa, igualitària i no sexista.

D’altra banda, les tècniques emprades en la metodologia per elaborar l’Informe de resultats 2014/2015 de l’Observatori qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en espais d’oci nocturn han estat, entre altres, la recopilació i anàlisi prèvia de fonts secundàries per al marc teòric de la investigació; la captació mitjançant el sistema de mostreig de “bola de neu” i

formació de l’equip de col·laboradors/es, així com la realització d’entrevistes en profunditat a informants clau (personal de locals nocturns, urgències mèdiques, atenció a víctimes…) i líders d’opinió, que han servit com a línia base de contrast de les troballes i dades de camp. S’han analitzat més de 200 casos anuals de situacions d’abús i violència, i entrevistat als seus protagonistes.

A la jornada han assistit més de 100 professionals procedents d’entitats que intervenen en els àmbits de gènere i drogues.

---

Informe complet