Hem entrevistat Pep Sanmartín, exdirector del Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València de la Fundació Salut i Comunitat. Des de la seva jubilació a finals de 2.020, realitza tasques de voluntariat al servei, depenent de les necessitats existents en aquest. Entre d‟altres, s‟ocupa de tasques de manteniment, acompanyaments d‟usuaris/es, tasques administratives od‟assessorament tècnic. Durant l’entrevista, ens explica que aquesta nova fase de la seva vida li resulta molt gratificant, en haver-se descarregat de les múltiples responsabilitats que comporta un rol directiu en un servei tan peculiar i pel fet de poder col·laborar amb una part del seu temps en aquelles tasques que des dels diversos programes sol·liciten.

– A l’àmbit personal, després d’haver estat director del CIBE de València durant més de 20 anys, com estàs vivint aquest voluntariat?

En primer lloc i per contextualitzar on es desenvolupa el voluntariat, comentar que el Centre d’Intervenció de Baixa Exigència de València és un centre referent a l’àmbit de la reducció de danys a la ciutat i que combina la intervenció en un centre fix i una unitat mòbil (CIBE Mixt). El servei porta en funcionament des del 2002.

Intervé amb una població drogodependent en fase activa des d’una perspectiva de reducció de danys i amb una alta vulnerabilitat social, que dóna cobertura d’atenció i de necessitats bàsiques durant tots els dies de la setmana, a una població de més de 1.200 persones diferents a l’any i que durant més de 7 mesos al llarg del mateix (coincidint amb els mesos més freds). públiques i algunes privades. Així mateix, atén persones que atesa la seva situació (de consum actiu) no són ateses en cap altre recurs de la ciutat i que necessiten un procés d’estabilització i d’atenció que els possibiliti l’accés a recursos de més exigència.

cenyint-me a la teva pregunta, contestar-te que visc aquesta nova fase molt bé, la veritat és que descarregar-se de les múltiples responsabilitats que comporta un rol directiu en un servei tan peculiar com el que es gestiona a València i poder col·laborar amb una part del teu temps en aquelles tasques que des dels diversos programes et sol·liciten, és molt gratificant.

Al mateix temps, poder continuar mantenint relació amb els companys/es amb qui has compartit tantes vivències, em resulta molt interessant.

– Per què vas decidir fer-te voluntari?

Des de sempre, vinc col·laborant en iniciatives socials de diversa mena, especialment en aquelles que tenen a veure amb la defensa dels drets humans, i tenia decidit que, en el moment de jubilar-me del treball, continuaria col·laborant amb la societat en algun projecte que hi estigués en línia. Els programes que FSC desenvolupa a València tenen un component clar d’atenció a persones que en molts casos veuen vulnerats els seus drets.

Això em fa sentir útil, em permet poder donar suport a l’equip, i m’està ajudant a fer una transició cap a aquesta nova etapa, que em permet, sense la responsabilitat ni l’angoixa, fer útil coneixements adquirits que em sembla interessant utilitzar, així com reflexions des de l’experiència i el coneixement. Des d’aquest altre rol, es viuen certes situacions d’una manera totalment diferent de quan tenia la responsabilitat de la direcció del CIBE de València.

– Des de quan fas aquest voluntariat?

Pràcticament, des del començament de la meva jubilació. Em vaig jubilar el 20 d’octubre del 2.020.

– Amb quina periodicitat ho fas?

Almenys dos dies per setmana, i de vegades, depenent que la meva col·laboració sigui necessària, m’ho comunica Isabel Alarcón, l’actual directora i veiem si s’amplia aquesta.

– Quines tasques fas en el context d’aquest voluntariat?

Són diverses i depenent de les necessitats. Entre d’altres, faig tasques de manteniment, acompanyaments d’usuaris, tasques administratives, d’assessorament tècnic. En definitiva, l’avantatge de conèixer el programa és col·laborar en múltiples tasques.

– Quin creus que és el valor que s’afegeix amb la teva aportació, per la teva trajectòria professional al centre?

La meva experiència laboral en el camp del Treball Social s’inicia al 1.991, i la meva col·laboració a FSC, va començar amb la posada en marxa del CIBE de Castelló, al 1.997. És evident que, tant per la meva formació com per la meva experiència laboral, compto tant amb un component tècnic com experiencial, ja sigui en la intervenció directa com en la gestió de programes, que de vegades són útils per al funcionament dels que es duen a terme i el vincle professional (usuaris/es i amb funcionaris/àries de les diverses administracions amb què col·laborem), de vegades resulten útils. No perdre de vista els objectius que ens han caracteritzat i que l’equip actual manté: professionalitat, i compromís amb els més vulnerables.

– Com és la relació amb l’equip professional del centre des del nou rol?

Amb els antics/es molt bona, són part dels motius pels quals segueixo col·laborant amb el programa, ja que amb alguns/es hi ha un vincle que al llarg dels anys ha passat del professional al personal; en aquest punt, esmentar que això mateix em passa amb alguns/es companys/es de FSC que no són al programa, però amb els que, al llarg del temps, s’ha establert una bona amistat. Amb les incorporacions més recents, considero que la relació és força propera.

– I amb la resta de voluntaris/es?

Als programes de València, actualment som tres voluntaris/es, J. Pedro Rodríguez una altra persona històrica de FSC que ens acompanya des del 2.002 i actualment jubilat i amb qui m’uneix una bona amistat i Ana Ortiz (podòloga), tots dos col·laboren en els programes amb funcions diferents i la meva relació amb ells és molt propera.

– Amb quins bons moments i anècdotes viscudes et quedes fins al moment de la teva experiència com a voluntari?

Com et deia, són múltiples i és difícil destacar-ne alguna, però potser retrobar algun antic/a usuari/a després de molt de temps i que et reconegui i veure com ha progressat en el seu procés de recuperació, és una experiència molt gratificant.

 – Què diries als possibles voluntaris/es que estan pensant incorporar-se a un voluntariat al CIBE de València?

Els perfils que es necessiten en els nostres programes requereixen una certa formació tècnica que s’adapti als objectius i les característiques de les persones ateses i de vegades també d’una maduresa personal, ja que et sols trobar amb persones que estan en processos molt complicats, també que disposin d’una ment molt oberta i flexible.

 – T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari o comentaris sobre el teu voluntariat?

Sí, aprofitar l’ocasió per animar que altres persones es facin voluntàries, en aquest o altres programes que fa FSC. Sense cap dubte, almenys per a mi, és molt més allò que reps de l’experiència del voluntariat que no pas el que dónes.