Les agressions sexuals a les festes són cosa del sexisme facilitat per l’alcohol, però no de la burundanga

L’Observatori Qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d’oci nocturn està finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En el marc de la jornada “Violències sexuals, festes majors i mitjans de comunicació”, celebrada avui a l’Espai Francesca Bonnemaison a Barcelona, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat l’informe de resultats 2015/2016 d’aquest Observatori.

El projecte, iniciat l’any 2013, s’emmarca en una línia de prevenció i reducció de riscos i es desenvolupa a Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, i situa la perspectiva de gènere en l’eix central de l’anàlisi. Aquest tercer informe ha seguit apostant principalment per la metodologia qualitativa, per tal de facilitar la comprensió de les creences, actituds, motivacions i comportaments que es donen entre els i les joves sobre el consum de drogues, la sexualitat i les violències sexuals, a partir dels seus propis relats i des dels seus perspectives.

L’ informe parteix del fet que la violència sexual és un dels principals riscos que les dones tenen quan surten de festa i que, per les particularitats d’aquests contextos, aquests riscos no són prou percebuts i combatuts. Per això, s’aposta per la desnormalització d’aquestes violències, la seva identificació i visibilització i la creació d’estratègies per eradicar-les.

Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, que s’han posat de manifest durant la jornada, són:

• La sobredimensió de la “submissió química” premeditada i de la “burundanga”: sense negar l’existència d’aquest tipus de violència sexual, el focus mediàtic que comporta la “submissió química” pot incidir en la idea que la violència sexual realment greu és la qual s’exerceix contra dones que de cap manera es poden defensar. No obstant això, totes les formes i canals d’exercici de les violències sexuals són greus i han de ser eradicades.
• L’alcohol segueix sent la substància més present en les situacions d’agressió sexual: l’alcohol i altres drogues són substàncies que desperten el sexisme latent, un disparador i facilitador, però mai la causa única de la violència. A més, el consum d’alcohol i altres drogues per part de les dones és majoritàriament voluntari, fet que posteriorment juga un paper clau en la injusta responsabilització i culpabilització de les víctimes.
• El binomi premeditat/oportunista: aquestes categories van ser proposades pel Consell d’Europa per diferenciar les situacions de “submissió química”. Les premeditades serien aquelles en les quals l’agressor de forma intencionada proporciona una substància narcòtica o desinhibidora la víctima i les oportunistes aquelles que inclouen les agressions sexuals que es produeixen amb una persona pràcticament inconscient, a causa d’un consum voluntari de substàncies. Considerem que és una manera pràctica però simplista d’abordar una realitat més complexa, ja que en la majoria dels casos l’oportunisme no està exempt de premeditació.
• Identificar-se com víctima: de la normalització de les dones a la hipersensibilitat dels homes: quan es pregunta sobre el fet d’haver estat víctima de violències sexuals en l’oci nocturn, en alguns casos els resultats de les dones i dels homes no estan tan allunyats. Aquest fet té a veure amb dos factors: 1) amb l’elevat grau de normalització de la violència sexual en aquests espais, per la qual cosa moltes vegades no és identificada, ja que forma part de la quotidianitat de l’oci nocturn; 2) els homes són molt més sensibles a les violències sexuals perquè les viuen amb molta menor freqüència i qualsevol forma d’assetjament sexual és ràpidament identificada com violència.
• Agressors fantasma: d’una banda, tenim abundants relats de dones que expliquen haver viscut experiències de violència sexual i, de l’altra, ens trobem amb una quasi totalitat de relats d’homes que asseguren no haver assetjat mai o agredit sexualment a cap dona. Sota el nostre punt de vista, l’explicació més plausible és que els homes o no la identifiquen o no s’identifiquen a si mateixos amb aquestes dinàmiques.
• Sexe consentit/sexe desitjat: alguns dels relats de les dones participants del nostre treball de camp fan referència al fet de mantenir relacions sexuals consentides, però realment no desitjades. Per construir una cultura sexual lliure, segura i saludable, ens sembla clau que, més enllà que el sexe requereixi del consentiment de les dues parts, sigui també desitjat. És a dir, que es pugui desmantellar el mandat de gènere que assenyala que les dones no poden dir que no, o que no han de frustrar les expectatives o necessitats de l’altre.
• Efecte Sanfermines: les campanyes realitzades des de l’Administració durant els Sanfermines han donat impuls a aquest debat durant altres festes. El repte és donar el salt ara a l’oci nocturn comercial que és l’espai en el qual generalment les persones surten al llarg de l’any.

Davant d’això, s’observa una tendència a situar la responsabilitat de les agressions en el consum previ, com si el detonant de la violència sexual fora la substància, deixant de banda la responsabilitat dels agressors en l’exercici d’aquestes conductes. La violència sexual troba les seves arrels en el sexisme.

Com a propostes d’accions de prevenció i intervencions, en aquest informe es destaca la importància que les administracions generen campanyes i protocols de qualitat i treballin conjuntament amb els mitjans de comunicació perquè aportin una informació rigorosa i contrastada. També, implicar el sector privat de l’oci nocturn i interpel·lar a les persones que agredeixen ia les que són testimonis d’aquestes escenes: a problemes col·lectius, respostes col·lectives.