María José Pellús és voluntària del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constança Alarcón» de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, concretament des del mes de novembre passat. En aquest servei, ajuda els infants amb els deures o les tasques que tinguin de l’escola. També, fa altres activitats amb ells perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, llegir contes, tocar algun instrument… A més, imparteix classes d’espanyol, quan hi ha algun nen/a estranger. Segons ens trasllada, si s’hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l’alegria que mostren els infants quan ella arriba al centre.

– Maria José, parla’ns una miqueta de tu, com a presentació.

Tinc 49 anys, sóc mare de dos nens i treballo com a mestra. M’encanta la música (toco el piano i la bateria), així com llegir i passejar per la platja. He viscut molts anys a l’estranger. Vaig tornar a Espanya fa un any i mig.

– Abans de preguntar-te sobre la teva tasca com a voluntària, ens agradaria saber com s’ha desenvolupat la teva carrera professional i què destacaries.

Des de sempre, m’han agradat més les ciències que les lletres, encara que no em fa mal escriure. He estat molt inquieta i, per això, la meva mare em va apuntar a classes de música. Mai vaig pensar que arribaria a treure’m la carrera de piano al conservatori i que després es convertiria en una de les meves passions.

Quan va arribar el moment d’escollir una carrera universitària, la meva professora de piano (a qui li agraeixo de tot cor el consell que em va donar), em va informar sobre la carrera de Magisteri, de la LOGSE (nova llei educativa al seu moment) i que seria la primera promoció de la dita carrera.

Ho vaig pensar i em vaig apuntar a Magisteri a l’especialitat de música. Van ser els millors anys a nivell estudiantil. Conjugava tot: la música i els nens/es. Sempre m?han agradat i he estat molt motivada amb l?ensenyament. Vaig aprovar els tres anys sense cap mena de dificultat. Vaig trobar el meu primer treball en una guarderia, on em van tractar fenomenal i on vaig aprendre moltíssim.

L’any següent, es van convocar oposicions, em vaig presentar i vaig aprovar. Era com si m’hagués tocat la loteria de per vida. Treballaria en allò que m’agradava. Vaig treballar com a mestra de música, vaig ser tutora de 1r de Primària, donava plàstica, suport… en fi, el que tocava aquell curs i en aquella escola.

Vaig conèixer el pare dels meus fills i, després d’un temps, vaig decidir concursar a l’exterior. Ell és suís i vaig voler formar una família en aquest país. Vaig aprovar aquest concurs-oposició i vaig estar 6 anys a Suïssa fent classes d’espanyol als fills/es d’espanyols residents en aquest país. Seguia sent funcionària.

Quan es va acabar la meva adscripció de 6 anys, vaig tornar a Espanya i vaig estar durant un curs donant suport a Infantil a una escola pública. Després d’aquell any vaig decidir tornar a Suïssa, amb un lloc igual, però amb diferents condicions laborals.

Després de 9 anys, per decisions laborals i personals, vaig decidir tornar a Espanya i treballar com a mestra, de nou, al meu país. D’això ja fa un any i mig. En aquests moments, treballo com a mestra d’Infantil de nens/es 4 anys.

– Per què vas decidir ser voluntària al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constanza Alarcón»?

El cuquet estava… No precisament en aquest centre, però sí el de ser voluntària.

A Suïssa vivia a prop d’una residència de gent gran i sempre els veia sortir a passejar. De vegades sols i de vegades amb familiars. Em va fer pensar que podia acostar-me de tant en tant i fer-los companyia amb els meus fills/es: veure algun conte, cantar alguna cançó…. etc.

Quan vaig arribar a Espanya, una de les meves amigues em va dir que era voluntària i que estava fent un acompanyament. Vaig pensar: “A veure com puc ajudar jo”.

Als dies, vaig conèixer la coordinadora del centre on faig voluntariat. Crec que el destí va fer que parléssim sobre aquest tema, perquè en les ocasions que ens havíem vist, havíem comentat altres coses. Aleshores ho vaig veure clar: això era el que jo volia fer. Fer el voluntariat en aquest centre.

– Com és l’experiència?

No sé si la paraula adequada seria “reveladora”. Però així ho sento. Vaig descobrint coses cada cop que vaig…

– Concretament, quines tasques fas?

Ajudo els nens i nenes amb els deures o tasques que tinguin de l’escola. Si no en tenen, fem alguna cosa junts perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, memory , llegim contes, toquem algun instrument….

També faig classes d’espanyol, si hi ha algun nen estranger.

– Quins t’agraden més?

La veritat és que no en tinc cap que m’agradi més. Com jo mateixa m’organitzo, trio les que puguin ser millors per a ells/es i que jo també en pugui gaudir. Ho agraeixen tot.

– Quant de temps li dediques al voluntariat a la setmana?

3 hores. Tot i que de vegades, per motius personals, no hi puc anar i canvio l’horari a un altre dia.

– Com és la teva relació amb les dones usuàries del servei?

La relació és bona. Tinc més relació amb els nens/es, això sí. Però quan les dones em veuen, em saluden i són correctes. No he tingut cap gest lleig ni rebuig per part de cap; al contrari, sento que confien en mi.

– I amb l’equip professional?

La relació és molt bona. Des del primer moment, les paraules van ser agraïdes i de suport. Intercanviem tota la informació que necessitem per ambdues parts perquè tot fos bé i positiu per als nens i nenes i per a mi. És a dir, perquè aprofitéssim el temps junts i poguéssim gaudir del que féssim.

D’altra banda, em deixen llibertat per fer les activitats que jo consideri oportunes, i ho valoro molt, perquè vol dir que confien en el meu criteri.

– Amb què et quedes de moment de la teva experiència de voluntariat?

Difícil pregunta… Les coses negatives et fan que valores tot d’una altra manera.

Si m’hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l’alegria que mostren els nens quan arribo al centre. Crec que és el millor.

– Què has après o quins beneficis té per a tu fer aquest voluntariat?

Totes les persones haurien de fer un voluntariat en un moment de la vida. Això és com viure a un altre país durant un temps. Cal conèixer com viuen els altres. Per no creure que “això no va amb tu”.

T’obre a una altra realitat, a viure-la en primera persona, a intentar canviar-la o, si més no, fer que no sigui tan dura.

Beneficiosa en tots els aspectes. M’ha fet créixer com a persona, com a dona, com a mare i com a mestra.

– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària de la Fundació Salut i Comunitat?

Destacaria el paper de l’equip professional que hi treballa. Treballen de manera incansable perquè aquestes persones continuïn les seves vides de la millor manera possible. És una feina impagable.

– Per acabar, t’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?

Sí, vull agrair a la meva família els valors que em van inculcar de petita. Valors d’altruisme, respecte, tolerància… tots els que hem de lluitar per viure en societat.

L’ Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)  és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública, contacta’ns si vols col·laborar:
https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca