Cada vegada són més les administracions públiques, i sobretot les corporacions locals, que perceben la gravetat de les violències sexuals en espais festius públics i, en conseqüència, ha augmentat l’interès per desenvolupar en les polítiques públiques protocols d’actuació durant les festes populars municipals.

Des de l’Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ia través de les demandes que anaven sorgint en les formacions realitzades, assessoraments o participació en jornades, va sorgir fa dos anys la possibilitat de poder dissenyar i dinamitzar projectes a mig termini d’elaboració de protocols municipals des d’una visió participativa i qualitativa, i vam començar a treballar-hi.

Fent la vista enrere, en el marc d’aquest projecte, hem realitzat en els dos últims anys un total de 9 protocols d’actuació davant de les violències sexuals en espais festius.Els municipis o mancomunitats en què s’han desenvolupat estan ubicats a la província de Barcelona i tenen entre 6.000 i 70.000 habitants.

Aquests protocols han estat finançats per la Diputació de Barcelona, ​​el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya o pels mateixos municipis en els quals s’han desenvolupat.

Cal destacar que el treball de recerca realitzat des de l’Observatori Noctambul i totes ens ofereix un bagatge que s’aplica al llarg de tot el procés de dinamització comunitària per a l’elaboració de protocols. Alguns dels resultats de les investigacions que hem realitzat durant aquests anys, mostren les falses creences o mites existents al voltant de les violències sexuals que existeixen en els contextos d’oci i consum de drogues, generant un clima d’impunitat, al qual tractem de donar resposta.

En aquest sentit, aquests protocols són instruments vius i representen un començament per al procés comunitari de corresponsabilitat, rebuig i denúncia social a aquesta forma de violència masclista, articulant accions en 4 eixos: prevenció, detecció, actuació i recuperació i reparació.

Des de l’observatori, mantenim també viva la metodologia de treball per millorar i dissenyar protocols que responguin a les necessitats concretes de cada territori.Aquests municipis compten amb característiques pròpies i molt diferents. A destacar també que les accions a implementar i els contextos d’actuació són diferents, en funció de si el protocol s’implementa en un sol municipi o en diversos municipis mancomunats.

Pel que fa a les tècniques metodològiques utilitzades a l’hora de desenvolupar aquests protocols, són de caràcter participatiu i responen al fet d’assumir la perspectiva de gènere, de manera que és fonamental la implicació del màxim nombre d’agents socials, especialment dones i feministes.

D’altra banda, el treball d’acompanyament i dinamització local en l’elaboració de protocols d’actuació davant les violències sexuals en els espais festius realitzat per l’observatori ens permet arribar a un conjunt de valoracions ordenades en tres eixos: la recopilació d’uns mínims necessaris per a garantir processos de qualitat; la visibilització del potencial transformador inherent a processos d’aquestes característiques i la identificació de problemàtiques que requereixen un procés de reflexió i millora.

Pel que fa a la recopilació d’uns mínims necessaris per garantir processos de qualitat, a l’observatori es treballa des del convenciment que un procés de qualitat és aquell en el qual hi ha una corresponsabilitat entre la part política, la part tècnica i les associacions de base .

En aquest sentit, un protocol constitueix una oportunitat per a la coordinació i vinculació d’àrees municipals que fins ara no havien treballat en un instrument comú. El diagnòstic i el marc teòric des del qual es treballa condueixen al fet que les àrees de seguretat, joventut i serveis jurídics s’incorporin a les àrees d’igualtat, salut i cultura, a més de les d’urbanisme, mobilitat i educació, facilitant la sensibilització de les àrees que fins al moment se sentien allunyades de les estratègies enfront de les violències masclistes.

En la mesura que totes aquestes àrees tècniques participin en el grup de treball corresponent i siguin referents en les accions desenvolupades pels protocols, s’aconseguirà implementar un instrument que apliqui el principi de transversalitat de gènere en l’actuació contra les violències masclistes.

D’altra banda, els protocols possibiliten la definició de noves figures interventores en el circuit d’atenció i derivació local per als espais d’oci nocturn. Des de l’Observatori Noctambul i totes, distingim entre els agents detectors i l’equip d’intervenció i cura, per assenyalar el fet que no totes les persones que es trobin involucrades en l’activació dels protocols han de complir amb el mateix rol.

L’agent detector hi haurà rebut una introducció a la problemàtica que li permeti identificar i derivar a l’dispositiu disponible a l’espai festiu, mentre que l’equip d’atenció i cura ha de tenir un coneixement i experiència que garanteixin una primera atenció de qualitat a les dones que ho necessitin.

Per a això, es prioritza que aquest últim estigui format per professionals de serveis d’atenció a les dones. L’establiment d’un circuit d’actuació i derivació que inclogui a més de a aquestes figures, a agents de seguretat i al personal municipal de les àrees implicades constitueix una xarxa coresponsable que eixampla la capacitat de detecció i actuació, alhora que multiplica les vies de denúncia i rebuig col·lectiu.

Finalment, pel que fa a la identificació de problemàtiques que requereixen un procés de reflexió i millora, cal el compromís explícit per part de l’administració local de què es disposa dels recursos necessaris per desenvolupar aquests protocols, a més de reconèixer i recollir les propostes sorgides a través de les metodologies de treball participatives.

Per això, resulta central la consolidació d’espais de treball en l’administració local que trenquin amb l’antiga lògica que hi ha àrees que no comparteixen objectius, i es incideixi en els mecanismes perquè totes elles incorporin en la mateixa mesura la perspectiva de gènere en el seu tasca, amb vista a poder dissenyar estratègies transversals.

Finalment subratllem dues dificultats que emergeixen en el disseny dels circuits d’actuació dels protocols i que són font de debats en els quals cal aprofundir: els límits respecte a la “expulsió” dels agressors, i l’abordatge en els casos de agredides menors d’edat.

A més, les mancances que poden mostrar els protocols respecte a l’abordatge de les violències adreçades a les persones LGTBIQ+, l’encara incipient coresponsabilitat dels locals privats d’oci nocturn i la manca de processos d’avaluació sobre resultats i impactes d’aquest tipus d’instruments.

Amb tot això, des de la Fundació Salut i Comunitat volem posar de manifest que l’elaboració de protocols de prevenció i actuació davant de les violències sexuals en espais d’oci requereix una constant revisió de metodologies orientada a la millora de la capacitat d’incidència pel que fa als quatre eixos d’actuació, especialment el de prevenció, i en aquesta línia continuarem treballant.