Aquest mes de maig, Europa és protagonista de diversos esdeveniments. D’una banda, el passat 9 de maig celebrem el Dia d’Europa i en diferents ciutats europees es van succeir activitats de divers signe, algunes més reivindicatives, altres de naturalesa més lúdica i/o cultural.
Ara bé, més enllà d’aquests esdeveniments, l’origen d’aquesta festivitat no és tan conegut com creiem caldria. El fet que motiva aquesta celebració és la coneguda Declaració de Schuman de 1950. En el marc posterior a la segona guerra mundial, aquest ministre francès d’Afers Exteriors va impulsar l’anomenada Comunitat Europea de l’acer i del carbó (CECA) que permetia una administració conjunta i que, per tant, dificultava la possibilitat d’iniciar un conflicte bèl·lic entre els països que se sumessin a la iniciativa. Recordem que tant l’acer com el carbó eren claus per a la producció d’armament.
La CECA va donar origen al que després va ser l’Europa dels sis i que amb el temps constituiria l’inici de la Comunitat Europea i en 1993 de la Unió Europea.
D’aquell naixement que commemorem any rere any podem extreure algunes conclusions que guarden relació amb la seva gènesi: la necessitat d’impulsar un mercat comú i també de preservar Europa de guerres entre els estats membres, avançant cap a la governança multinivell. Dues forces que segueixen recorrent la política europea i que no necessàriament convergeixen.
És evident que els diversos països compartim el desig d’una Europa en pau, però probablement no tots ho entenem de la mateixa manera o, més precís encara, per a algunes persones Europa hauria de ser un exemple de societats amb major capacitat equitativa i inclusiva. Amb justícia social.
En aquesta línia, assenyalem l’altra gran cita d’aquest mes: la convocatòria d’eleccions al Parlament europeu del proper 26 de maig. Uns comicis que ens arriben en un moment on alguns partits qüestionen la vinculació a la Unió Europea (moviments euròfobs que plantegen directament la secessió i al·ludeixen al Brexit com a exemple a seguir) i altres pretenen rebaixar la sobirania que hauria de cedir-se a l’espai comú (euroescèptics) , reduint-la a un espai econòmic i comercial comuna sense més implicacions de naturalesa legislativa o política.
És en aquest debat on afortunadament trobem també altres posicions més esperançades amb la construcció col·lectiva europea, el tercer sector social també ha fet sentir la seva veu. Des de les diverses organitzacions s’han realitzat debats i s’han mantingut reunions bilaterals amb diferents eurodiputats per donar a conèixer les propostes de l’àmbit social.
Destacarem les que al respecte ha realitzat EAPN Espanya, la xarxa de lluita contra la pobresa en la qual la Taula del Tercer Sector col·labora activament. Cal assenyalar que ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), és membre d’aquesta taula.
- Aprovar una directiva que posi fi a la discriminació de gènere de les dones.
- Pacte contra la Pobresa i l’Exclusió per reduir les desigualtats per mitjà de polítiques macroeconòmiques i fiscals.
- Pilar Europeu de Drets Socials: promoure directives que garanteixin els drets del treball i de protecció laboral i social.
- Rendes Mínimes Adequades: ratificar una Directiva sobre rendes mínimes que garanteixi una vida digna.
- Salari Mínim Europeu: situar les persones treballadores per sobre del llindar de pobresa per combatre la precarietat laboral.
- Fons Europeu contra l’abandonament escolar primerenc i la desocupació juvenil.
- Prestació per fill/a càrrec: Directiva sobre aquesta prestació i contra la pobresa infantil.
- Asil i Migració: ratificar una Directiva sobre Asil i Migració que protegeixi els drets humans.
- Pacte d’Estabilitat i Creixement: blindar financerament els pilars de l’Estat de Benestar (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Habitatge Social i Pensions).
- Diàleg Social: incorporar a representants d’ONG com a agents socials de ple dret.
En definitiva, avançar cap a una consecució real dels principis que s’estableixen al Pilar Europeu de Drets Socials que haurien de tenir un component vinculant i un full de ruta clar. L’Europa a la qual aspirem, l’Europa Social, ha de poder concretar les seves polítiques per, parafrasejant Juncker, no quedar reduït a un poema. Bell com son, evanescent en la seva materialitat.
Sonia Fuertes
Sotsdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció de Danys en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat