“M’agradaria formar part sempre del Programa d’Acolliment Familiar Temporal que gestiona FSC a Múrcia”

Lidia Gómez té 51 anys i és des de fa 4 anys, amb la seva filla, una de les famílies participants en el Programa d’Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) per a menors tutelats de la Direcció General de Famílies i protecció de menors del Govern de Múrcia. El programa proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció al nen / a, alhora que s’inicia una valoració per determinar la mesura i recurs de protecció més adequat i prioritàriament, el retorn amb la seva família d’origen. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix ​​i gestiona aquest programa des de fa 3 anys.

– Quins són els teus circumstàncies i en quin moment et trobes en el programa d’acolliment familiar temporal?

En el meu cas, sóc divorciada i tinc una filla de 19 anys que estudia fora de casa, tot i que ve molt sovint. Formem part del programa ACOFAMT des de fa 4 anys, fins al moment hem tingut 5 menors en acolliment familiar. En l’actualitat, concretament des de fa 2 mesos, tenim a casa un nen de 6 anys. Estem en un moment bo, ja que el nen ha començat a agafar confiança amb nosaltres.

– Amb aquesta experiència d’haver acollit temporalment a 5 menors, què destacaries en general de l’experiència d’acolliment familiar?

És una forma de vida, una elecció vital molt enriquidora. Abans d’entrar a formar part d’aquest programa, vaig estudiar molt bé els diferents programes i aquest és el que millor vaig veure que s’adaptava al que jo volia, entre altres motius, per l’assessorament tècnic d’extraordinari valor que rebem de l’equip professional. Aquest suport ens fa sentir-nos molt recolzats.

L’experiència fins al moment ha estat tan bona que si puc no ho deixaré mai … M’agradaria estar sempre en el programa ACOFAMT, fins que les forces m’acompanyin… En tot aquest temps, hi ha hagut moments molt bons i altres no tan bons, però l’experiència en el seu conjunt àmpliament compensa.

– Com ha estat/és la convivència dels menors en acolliment temporal amb la teva filla biològica i en general el procés d’adaptació d’ella a aquesta nova circumstància familiar?

Vaig esperar a que la meva filla tingués 15 anys perquè expliqués amb la suficient maduresa per entendre que aquest era el meu desig. Per a mi era molt important que ella estigués preparada ia dia d’avui, puc dir que aquesta experiència li ha aportat moltíssim, li ha ensenyat que la vida no és gratuïta i que l’habitual no és sempre una situació familiar normalitzada, per la qual cosa ha estat molt interessant que conegui altres realitats per al seu propi desenvolupament personal.

Pel que fa a la convivència dels menors en acolliment temporal amb la meva filla biològica, la seva figura per a ells/es és molt important. És una nena molt alegre, responsable, bona estudiant, està estudiant Medicina a València, i els menors la tenen com a referent. Més d’una vegada m’han dit: “M’agradaria ser com Lidia”. Això m’enorgulleix.

– Quins consideres que són els beneficis més importants de l’acolliment familiar per als menors?

Els beneficis són moltíssims perquè són menors que no tenen hàbits d’higiene, alimentació… que en general no saben comportar-se ni identificar i expressar les seves emocions, de manera que cal realitzar tota aquesta tasca d’educació emocional amb ells / es, comptant per a això amb el suport de l’equip professional del projecte.

D’altra banda, són nens/es que no han tingut atenció ia nivell de desenvolupament psicomotriu també tenen les seves mancances. En moltes ocasions, són menors que vénen molt danyats, que han rebut maltractaments o amb situacions familiars conflictives.

En el cas del menor que tenim en acolliment familiar temporal ara, quan va venir no sabia a penes parlar, ni menjar sol, no hi havia anat a escola … Ara està cursant 1r de Primària.

– I què us estan aportant a vosaltres aquestes experiències com a família monoparental acollidora?

Ens ha fet ser més empàtiques i la nostra escala de valors s’ha posicionat d’una altra manera; donem més importància al que tenim. Crec que, en general, les persones som molt egocèntriques i egoistes, i una experiència així et fa entendre que nosaltres / es no som tan importants. En canvi, aquesta experiència et fa veure la vida amb els ulls d’un nen, fa que retornin les il·lusions de la infància …

D’altra banda, tenim la sort de comptar amb una família molt unida, en la qual tots s’impliquen i comptem també amb aquest suport per part de la família extensa, la qual cosa també és un element a favor. L’experiència és bona per a tots/es.

– Com soleu viure el comiat d’aquests menors en acolliment familiar?

El comiat es treballa prèviament. La vivim bé perquè des del primer moment sabem, i així li ho vam traslladar als menors, que tenen la millor família del món (la biològica) i que també la necessiten i ells/es saben que és així. Han de marxar contents / es amb la seva família d’origen perquè necessiten aquesta estabilitat, saben que l’acolliment familiar és per un temps.

– Com es reforça aquest fet per -arribat el moment- estar preparats/des per al comiat?

Doncs, per exemple, a través de tècniques, com comptar des del primer moment amb una “caixa de records”, és una cosa que els agrada molt. Hi poden guardar des d’una invitació a una festa d’aniversari, una pedra que hagin agafat en algun viatge…

No obstant això, davant de qualsevol circumstància, les famílies tenim una comesa i l’equip professional del projecte altre, al qual derivem les qüestions que de vegades ens costa entendre, ja que els tècnics/es les contextualitzen i ens ofereixen les millors respostes, sigui en el moment del comiat o en altres que ens pugui costar més assimilar. En aquest sentit, es rep molta atenció per part del programa.

– Sembla ser que hi sol haver un cert respecte a ser família acollidora d’un menor de 6 a 18 anys … a què creus que es deu ?, ho consideres infundat?

Sí, és infundat perquè hi ha una por al desconegut ia patir, però això es deu a la desinformació, de la poca difusió del que veritablement és un programa d’aquestes característiques, de manera que animo a les persones que tinguin alguna inquietud a informar de primera mà amb els tècnics / es del propi projecte.

– En aquest sentit, cal destacar la importància del programa de formació del projecte, dirigit a les famílies interessades…

Sí, recentment, el 3 d’octubre, s’ha posat en marxa a Múrcia amb molt bona acollida un curs de 4 sessions que finalitzarà el proper 24 d’octubre. Sempre s’intenten donar facilitats perquè les famílies puguin assistir-hi.

– Parla’ns una mica més d’aquest programa de formació…

Aquesta formació té com a objectiu abordar les diferents fases en què es desenvolupa l’acolliment, des del moment inicial en què s’inicia la convivència fins al final i comiat.

Durant la mateixa, s’aborden les necessitats de totes les persones implicades en l’acolliment familiar: el nen / a, la seva família d’origen, la pròpia família d’acollida i l’equip tècnic del projecte. En aquesta formació es tracta de conèixer experiències que, en la mesura del possible, s’assemblin a la realitat de l’acolliment.

A més, l’equip professional que imparteix la formació és el propi del projecte, intervenen com a formadores les psicòlogues del programa, la treballadora social i l’educador social del programa.

– Amb l’interès a més de poder rebre una formació sense compromís…

Efectivament, al final de la mateixa, cada persona pot decidir si li encaixa el programa i vol seguir en el procés, o no, amb total llibertat d’elecció.

– Seria interessant oferir a les famílies interessades un telèfon de contacte i un correu electrònic, atès que es realitzen formacions contínues d’aquestes mateixes característiques.

Sí, poden contactar amb el telèfon 968 200400 o per correu electrònic: acofamt@utelagunduzfsyc.org, i se’ls oferirà tota la informació.

– Un altre punt interessant del programa és que l’Administració ofereix a les famílies acollidores una bona ajuda econòmica, per a la cura i manutenció dels menors acollits.

Sí, l’acolliment temporal té una compensació econòmica que ve recollida i modificada per una ordre de la Conselleria de Treball i Política Social de la Regió de Múrcia. Es tracta de 1.400 euros al mes, la qual cosa suposa una bona ajuda.

– A grans trets, quins són els requisits i les condicions que han de reunir les famílies acollidores en aquest programa?

No hi ha un perfil com a tal, cada nen/a necessita un perfil de família, de manera que totes les opcions familiars poden ser vàlides, sempre que es compti amb una estabilitat emocional a la llar, ingressos, temps de dedicació i tenir una habitació disponible a casa per al menor. A més d’oferir-tranquil·litat, amor, respecte… Això és fonamental.

– ¿Amb quin moment o moment més bonic et quedes d’aquestes experiències d’acolliment familiar?

Són tants que és difícil quedar-se amb un o diversos moments… Em quedaria amb les seves cares durant el primer Nadal, amb les seves cares en veure el seu primer pastís d’aniversari, amb l’abraçada tirant al teu coll i dient “t’estimo milions”… Són meravellosos moments.

– Per acabar, què li diries a una persona que després de llegir la teva entrevista s’està plantejant ser família acollidora?

Principalment, l’animaria a que s’informés, un cop rebuda la formació, com deia, sempre pot decidir si vol estar o no en el programa. Formar part del mateix és una cosa molt seriosa i ha d’haver un veritable compromís per part de la família acollidora. Però el que sempre s’ha de tenir molt present és que és una experiència preciosa en la qual tots/es vam sortir guanyant.