El primer contacte de David C. amb la Fundació Salut i Comunitat (FSC) es remunta al maig del 2017, quan va ser derivat pel seu centre d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) de referència per poder ingressar a una de les comunitats terapèutiques gestionades i dirigides per FSC. En aquell moment, es va decidir conjuntament, i de forma voluntària per part seva, l’ingrés a la comunitat terapèutica “Can Coll”. Va estar en aquest servei durant 8 mesos i mig. Posteriorment, 13 mesos al Pis Terapèutic “Cosmos”, i ha estat usuari del Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) durant 2 anys. Actualment és usuari del Servei d’Atenció Psicosocial (SAP) a Barcelona, ​​realitzant tractament amb un psicòleg, professional d’aquest servei, alhora que forma part del grup d’usuaris veterans de FSC.

– Com ha estat la teva experiència en general amb els recursos per a l’atenció de les addiccions de FSC?

Ha estat i és molt bona. 

– Què destacaries del teu pas per aquests serveis? Què has après en cadascun d’ells?

A la Comunitat Terapèutica “Can Coll” vaig aprendre què és l’addicció i al Pis Terapèutic “Cosmos”, a fer la meva vida sol, encara que controlat pels educadors/es. De manera que vaig sortir daquests serveis amb més experiència. Al grup de veterans del SAP, vaig aprendre molt dels meus companys.

– Què ha estat el més important que t’ha passat aquests anys en el teu procés de deshabituació de l’addicció?

A la comunitat terapèutica i al pis terapèutic, a aguantar tots els límits i indicacions dels/de les educadores, ja que són moltes i dures. Al principi, va ser difícil, però a mesura que anava avançant, vaig canviar d’hàbits i vaig fer les coses bé, em sentia recompensat i em donava ànims per continuar. Tampoc no m’hauria imaginat mai que podria aguantar la convivència amb tantes persones. A la comunitat terapèutica convivia amb unes 33, i cadascú tenia el seu caràcter i amb hàbits diversos…

I actualment, el fet de poder viure jo només tranquil·lament en un pis, trobar una companya que entén la meva addicció, o aconseguir una feina quan va començar la pandèmia pel COVID-19. Tot això ha estat important.

També em segueix impactant quan companys de tractament que no estan bé, es posen en contacte amb mi, perquè jo no ho faig.

– Fa un mes que has rebut l’alta terapèutica al servei del SAVA. Com et sents?

Em sento molt bé. Trobo a faltar els acompanyaments i en Joan, el meu educador del servei. Pactem que podria escriure un correu electrònic de tant en tant perquè ell sabés com estava, i això m’ha deixat més tranquil.

Estic content d’haver rebut l’alta terapèutica. He sentit que hem aguantat junts al SAVA durant 2 anys. A Joan el conec des de fa gairebé 4 anys, ja que ell era educador de pis terapèutic on jo estava. Ha estat la primera vegada que he rebut una alta terapèutica com a tal. Les vegades anteriors havia sortit amb altes “agafades amb pinces”.

Per això, m’emociona haver complert els objectius pactats al Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de FSC, amb el meu educador Joan. Ha estat important.

– Per què creus que t’ha servit el pas per aquest servei?

M’ha servit moltíssim per obrir-me i explicar més els meus problemes i no quedar-me tant les coses a dins. Això m’ha ajudat a tenir més control sobre mi mateix. Crec que, si no hagués passat pel SAVA, estaria consumint perquè callaria tot. També m’ha ajudat a ser més independent i fer les coses jo tot sol.

– Concretament, què t’ha ajudat més?

El fet que els acompanyaments hagin estat a casa i els hagi pogut explicar tots els meus problemes. La disponibilitat que l’educador tenia de buscar un dia, acostar-se i escoltar-me. Per mi el més important ha estat l’acompanyament que feia l’educador.

La veritat que m’han anat molt bé els acompanyaments; els controls d’orina, passar comptes, repassar la planificació de la setmana… Tot això ho trobo a faltar.

– Com valores que l’educador de referència hagi anat a casa teva durant aquest temps?

Molt bé, per la proximitat que genera aquesta situació. Al final ho he vist com un “company” molt proper, encara que sempre saps que és un educador. Però la confiança és molt gran perquè hi ha molta intimitat estant a casa.

– Actualment mantens l’atenció psicoterapèutica del servei d’atenció psicològica (SAP), també de FSC… En què es basa el tractament que hi fas?

Es basa a explicar els meus problemes durant la setmana; problemes familiars, laborals, d’addicció… No només se centra en l’addicció, cosa que trobo molt útil.

– Què significa per a tu continuar vinculat a aquest servei?

Saber que no estic desprotegit i poder demanar ajut i resoldre el problema que sigui.

– Quina idea tens sobre el teu futur? Com ​​t’imagines?

D’una banda, m’imagino estant com ara, sense consumir, així que bé. Però també penso que el futur serà complicat perquè la vida no és fàcil.

– Quines són les teves il·lusions?

Tenir una bona relació amb les meves filles. I poder fer escapades fora de Barcelona, ​​perquè ho he provat i em senti molt bé.

 – I tens pors?

Sí.

– Quines són les teves pors?

La incertesa de no saber si podré aguantar en abstinència. Aquesta és la meva por més gran.

També temo per la salut, ja que si no estic bé, em pot portar al consum. Ja em va passar en una recaiguda que vaig tenir, encara que vaig poder comentar-la i remuntar-la.

La resta de coses crec que és força assumible… Si per exemple perdo la feina, ja en buscaré una altra.

– Quines dificultats diries que has superat?

Han estat diverses les dificultats que he superat… La por de no dir la veritat. Poder dir les coses i no guardar-me-les. O la millor relació amb la meva mare, que ara és molt bona… Crec que són les tres coses més importants per a mi.

– Per acabar l’entrevista, t’agradaria afegir-hi alguna cosa?

Sí, que estic molt orgullós del servei rebut al SAVA, perquè m’ha anat molt bé. En pocs llocs tenen aquest servei, i les persones usuàries del mateix, l’hem d’aprofitar, com ha estat el meu cas.