La Fundació Salut i Comunitat (FSC) acaba de presentar un nou material denominat “MIRADES FEMINISTES A l’ABORDATGE DE DROGUES. Guia breu per a incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues“, impulsat pel Projecte Malva, que ha estat finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD).

La perspectiva de gènere és necessària en l’àmbit de drogues per l’estigma, encara latent en la nostra societat, cap a les persones que presenten consums problemàtics i, en el cas de les dones, en relació a una forta penalització per allunyar-se del que s’espera socialment d’elles, tal com s’assenyala en aquesta guia.

Igualment, es manté que certs consums són incompatibles amb les expectatives de la feminitat, la qual cosa té conseqüències greus. Algunes d’aquestes conseqüències es refereixen a la invisibilización dels consums de les dones, tant de la mena de consum (per exemple, major consum d’hipnosedantes, amb i sense recepta i d’altres drogues legals) o la manera en què consumeixen (majors consums en solitud, la qual cosa dificulta la seva accessibilitat a recursos assistencials); estigmes cap a les dones consumidores, directament relacionats amb el gènere i la seva sexualitat (atribuint-li la imatge social de “mala mare”, “viciosa”, “fracassada”… la qual cosa té un fort impacte en la salut individual i col·lectiva) o major rebuig i abandó de les dones amb problemes d’addiccions (s’ha demostrat que arriben en més proporció soles als serveis de tractament).

En aquesta guia, recentment presentada, també s’indica que les dones recorren més tard i més deteriorades als recursos especialitzats en drogodependències. Això és pel fet que les barreres d’accés i permanència en aquests, estan relacionades amb les penalitzacions de gènere i les “lògiques androcèntriques” dels serveis.

  • Dades desagregades per sexe: hem de desagregar les dades per a visibilitzar la realitat estadística de dones, homes i persones no binàries, però quantificar a les persones que accedeixen al recurs no és suficient; és necessari aplicar una anàlisi amb perspectiva de gènere –“PG”- (considerant els rols, mandats, estereotips i estigmes), que ens permetrà comprendre què hi ha darrere de les xifres.
  • Indicadors de gènere: és important elaborar indicadors de gènere, tant qualitatius com quantitatius, en l’avaluació. Aquests es formulen considerant les actituds, creences i sistemes de valors en funció del gènere, així com de la relació de les dones amb i en el recurs (accés, permanència, presa de decisions, etc.).
  • Formació de professionals i voluntariat en les teories feministes del gènere: és imprescindible que les persones que treballen en drogues estiguin formades en “PG”, preferiblement de manera presencial, vivencial i a través de metodologies participatives.
  • Enfocament Integrat de Gènere i accions específiques: la “PG” no és un tema o punt i apart en el projecte o programa; és una qüestió transversal, per la qual cosa ha d’estar present en totes les seves fases. Paral·lelament, ha d’acompanyar-se d’accions específiques per a promoure l’equitat.
  • Dotació pressupostària amb “PG”: resulta imprescindible dotar de recursos financers a les accions específiques i al foment de la transversalitat de gènere.
  • Llenguatge no sexista i imatges no estereotipades i diverses: és fonamental que, en la redacció dels projectes, informes i memòries, així com en el disseny de materials, utilitzem un llenguatge inclusiu, que eviti el masculí genèric i la terminologia sexista. També, que fem ús d’imatges, colors i formes no estereotipades i que fomentin la diversitat.

La perspectiva de gènere ha de visibilitzar i contrarestar “desequivalencias estructurals” existents en la societat i, per tant, ser una eina de canvi cap a l’equitat. Segons insisteix l’equip tècnic del Projecte Malva de FSC, “no estarem aplicant la PG si partim d’enunciats generalistes que manquin de base teòrica feminista o si reforcem desigualtats”.

Una altra idea clau d’aquest document es refereix al fet que un bon exercici seria plantejar-se des de zero el recurs/intervenció incorporant la “PG” i descobrir quins canvis serien necessaris per a, posteriorment, dur-los a terme. No cal perdre de vista que els recursos assistencials, així com molts tractaments terapèutics, segons es manté, es van idear en un moment en què bàsicament els homes els demandaven i acudien a ells.

També, en aquesta guia es determina que és imprescindible posar a les dones en el centre. En aquest sentit, des del Projecte Malva de FSC s’afirma que “tenim molt a aprendre de les estratègies que han desenvolupat al llarg de les seves vides per a resistir i sobreviure a les violències sofertes pel fet de ser dones i, d’altra banda, consumidores. Elles són expertes en les seves pròpies realitats i han de ser les protagonistes en els recursos”.

Tal com es fa constar en la contraportada d’aquesta guia, la mirada de gènere és una necessitat, una qüestió de drets i d’efectivitat de les intervencions. D’aquí la importància d’aquesta iniciativa, impulsada des de la nostra entitat, elaborant aquesta guia sobre perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues, que ofereix recursos i eines a aquest efecte.

Accés a la guia:

https://www.drogasgenero.info/wp-content/uploads/Libreto_DrogasGenero_Malva_2020.pdf