“Mostrar descrèdit, o una actitud jutjant, provoca la pèrdua de la valuosa oportunitat de donar suport a una dona més gran de 60 anys, víctima de violència masclista”

Des de l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Portugalete, a Biscaia, i en el marc del programa municipal “Vides lliures de violència masclista: Millora en la detecció i atenció de la violència”, es va plantejar mesos enrere la necessitat de crear una eina específica per a detectar les situacions de violència masclista que afecten les dones més grans de 60 anys del municipi. Per conèixer més sobre aquesta eina, hem parlat amb Estíbaliz Peral i María José Bueno, coordinadores del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) de Portugalet del Departament de Benestar Social de l’ajuntament d’aquesta localitat, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat ( (FSC), juntament amb el Grup Lagunduz.

– Com assenyalàvem en una notícia prèvia, totes dues heu participat activament en el disseny d’aquesta eina.

Sí, es tracta d’una eina de detecció de situacions de violència masclista per a dones de més de 60 anys. Per això, hem treballat estretament amb la tècnica encarregada de la realització del projecte i, a més, hem mantingut una reunió conjunta amb altres entitats/recursos que intervenen amb aquest col·lectiu de dones grans a l’àmbit del municipi de Portugalete.

A més, una vegada dissenyada l’eina, així com un document de protocol d’actuació específic per a la detecció i actuació en aquest tipus de situacions, elaborat per treballadors/es socials, d’ajut a domicili, atenció primària i policia municipal, s’ha realitzat un curs per donar a conèixer tots dos documents, destinats a les auxiliars del servei dajuda a domicili. En aquesta formació també hi hem participat activament.

– Què destacaries sobre aquesta eina?

Es tracta d’una eina de consulta àgil sobre aspectes clau de context, orientacions/pautes i procediment, per a la detecció (sospita inicial) de possibles situacions de violència masclista a dones de més de 60 anys.

El marc d’aplicació de l’eina, establert per l’Àrea de Serveis Socials, s’adreça a tots els professionals dels serveis i programes adscrits als serveis socials de base de l’Ajuntament de Portugalete.

El compromís per a tots aquests serveis i programes és que facin una tasca d’observació, detecció i informació dels serveis socials de base de tota situació en què se sospiti una situació de violència masclista cap a una dona més gran de 60 anys.

Cal destacar també que l’eina no s’ha dissenyat per aportar uns indicadors “diagnòstics” que determinin si hi ha una situació de violència masclista o no. No es tracta de valorar o diagnosticar (que és competència dels serveis socials de base), sinó d’activar la mirada, d’informar d’una sospita perquè, des d’aquests serveis socials de base, se n’orienti i s’activi, si escau, una investigació.

A més, per ajudar el professional o la professional cap a on mirar, s’inclouen alguns indicadors a tenir en compte (i sobre els quals informar, en cas d’observar-se) i, sobretot, algunes casuístiques que puguin aportar exemples pràctics de casos.

– Quin és el procediment que ha de seguir el/la professional davant la sospita d’una situació de violència masclista cap a una dona més gran de 60 anys?

El procés s’activa quan la figura professional del servei/programa rep informació que una dona més gran de 60 anys està sent víctima de violència masclista, bé per observació directa d’indicis, i/o pel relat de la víctima i/oo familiar/ a.

L’eina contempla un esquema de procés, fitxa de registre de sospita i informació ampliada amb orientacions i accions complementàries o adaptades a l’atenció, en cas que les víctimes siguin dones de més de 60 anys, en base a les característiques i necessitats concretes diagnosticades.

Algunes requeriran la valoració d’implementació, i planificació per part de l’Àrea de Serveis Socials, en la mesura que suposin una ampliació de prestacions, programes o tasques professionals en diferents àmbits (atenció socioeducativa, psicosocial, jurídica, oferta d’activitats, etc. .).

– Quines orientacions/pautes es preveuen en el procés d’observació – sospita?

Entre altres, destaquem les següents:

• Sempre cal indagar : partint de l’especial invisibilització de la violència masclista cap a les dones grans, les barreres de les pròpies dones per autoidentificar-la i/o verbalitzar-la, i les dificultats d’identificar-la també per part de familiars, societat i, de vegades, a l’àmbit professional, cal tenir en compte qualsevol iniciativa que alerti d’una possible situació.
• Creure i no jutjar : és essencial creure el relat, especialment quan és la pròpia dona gran qui, de manera implícita o explícita, ho realitza. D’una banda, perquè sabem la dificultat especial d’aquestes dones per parlar del seu entorn privat. De l’altra, perquè moltes vegades a la seva vida, com a dones, com a gent gran i com a víctimes, s’han trobat davant la desvalorització. Mostrar descrèdit, o una actitud jutjant, provoca la pèrdua de la valuosa oportunitat de donar suport a una dona més gran de 60 anys, víctima de violència masclista.
• Escolta i comunicació empàtica : la sintonia amb la dona, des de la primera escolta, s’obté quan empatitzem amb la situació “com ens sentiríem en una situació similar”, evitant perfilar la dona com a “víctima” i validant els sentiments que apareguin (culpa , por, ràbia, vergonya, resignació, etc.). També cal adaptar-se al seu nivell de comunicació i comprensió, atenent també el llenguatge no verbal.
• Situar-nos des del context de la dona : comprendre la situació des d’on ella la percep, sabent les barreres que -especialment en una dona gran- conflueixen a l’hora de revelar, expressar o comunicar. Validar-ne el relat, sempre, encara que estigui esbiaixat, parcialitzat i/o minimitzat per ella mateixa, o pel seu entorn. I associat a això, tornar una identitat positiva, “empoderar”.

Altres orientacions/pautes són no sobreinformar; sostenir l’enllaç o context de confiança; no minimitzar, però evitar l’alarmisme i l’actuació impulsiva, així com reconèixer les limitacions i cercar orientació. La detecció també és una feina en xarxa.

– Sens dubte, es tracta d’una eina molt necessària de sensibilització/detecció de les situacions de violència masclista que afecten les dones de més de 60 anys de Portugalete.

Sí. En aquest sentit, esperem que, juntament amb el protocol d’actuació, compleixi amb l’objectiu d’aquesta primera part del programa Indarkeria matxistarik gabeko bizitzak – Vides lliures de violència masclista, centrat en la millora contínua en la detecció i atenció, dins dels serveis socials municipals, a les dones grans del municipi, víctimes de violència masclista.

Més enllà d’aquesta proposta específica, el plantejament és poder disposar d’un sistema mínim d’informació actualitzada, i compartida, entre tots els serveis socials municipals, que permeti fer un seguiment continu de l’actuació, i realitzar les millores que es considerin necessàries des del Àrea de Serveis Socials per a la millora de la detecció de situacions de violència masclista a dones de més de 60 anys del municipi.