“No hi ha res més gratificant que el somriure i l’abraçada d’un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a la Residència ‘Xiquets’ a València”

Amparo Arona López és voluntària de la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz. Ha acompanyat com a voluntària de Mamás en Acción tots els menors que han requerit hospitalització d’aquest servei d’atenció a nens, nenes i adolescents (NNA) amb necessitats especials del sistema de protecció. Aquests NNA tenen edats compreses entre els 6 i els 17 anys, ambdues inclusivament, i necessiten una atenció particular per les seves necessitats especials d’índole física, psíquica o sensorial.

– Ens agradaria que ens posessis una mica en antecedents, per què vas decidir fer-te voluntària de Mamás en Acción?

Els meus fills s’han anat fent grans i sempre havia tingut ganes de formar part d’un voluntariat on poder oferir el meu temps, o bé a persones grans o nens.

– En el teu cas, es dóna la circumstància que també ets la coordinadora d’aquesta entitat a València, oi?

Sí, és així. Vaig començar com a voluntària, i el projecte de Mamás en Acción em va apassionar. En un moment donat, van demanar la col·laboració d’algun voluntari/a per ocupar-se de les funcions de coordinar els acompanyaments i no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig estar 3 anys fent aquestes tasques de forma voluntària i avui dia és la meva ocupació laboral. Aquestes funcions les faig compatibles amb la tasca que porto fent des de fa anys com a voluntària, és a dir que són dues tasques diferents.

– Concretament, com en aquesta entrevista volem conèixer la teva tasca com a voluntària, en què consisteix el voluntariat que fas a Mamás en Acció a la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents “Xiquets” a València?

Amb “Xiquets” comencem a col·laborar gairebé des dels inicis de Mamás en Acción, acompanyant a diàlisi un dels menors del centre. Aleshores, també celebràvem els aniversaris als centres on realitzàvem aquest voluntariat i també anàvem moltes tardes a aquest servei, prèvia coordinació amb el centre.

– I de quina manera feu aquesta coordinació per poder dur a terme aquest voluntariat?

Fonamentalment, quan un dels menors necessita hospitalització, ens coordinem amb la persona responsable del servei i cobrim part de la jornada amb el menor a l’hospital.

També dir-te que, cada cop que hi ha un acompanyament d’un menor de Xiquets, els torns es cobreixen en un obrir i tancar d’ulls. Molts d’aquests nens tenen ingressos recurrents i cadascú ja té el seu propi “club de fans” dins del voluntariat de Mamas en Acción.

– En el teu cas, quants menors has acompanyat?

A moltíssims, porto realitzades més de 600 hores de voluntariat. He acompanyat com a voluntària tots els menors que han estat ingressats de la Residència d’Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València.

– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat o quant de temps dediques aproximadament a aquest voluntariat?

Els voluntaris/es de Mamás en Acción no tenen cap un horari preestablert, l’únic que se’ls demana és que durant l’any facin mínim 2 torns, però ja t’avanço que, si fas un acompanyament a un menor, voldràs fer més .

– Bé és saber-ho… Què t’aporta a tu aquesta experiència de voluntariat?

És un tòpic, però sempre t’emportes més del que dónes. Aprens a veure que, si la vida t’ha posat al lloc de donar en comptes de al lloc de rebre, ets un afortunat/da. Dels nens/es se n’aprèn sempre. A mi, a més, m’ha ajudat a conèixer la realitat dels menors tutelats i això va portar la meva família a fer-se família d’acollida.

– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als NNA usuaris del centre?

Als d’aquest servei ia qualsevol altre menor, sentir que algú que no coneixes decideixi dedicar-te temps d’afecte per estar, acompanyar, jugar, abraçar… és el més.

– Amb quin moment o moments et quedes de la teva experiència de voluntariat a la Residència “Xiquets” fins ara?

Sempre recordaré com a anècdota el cas d’un menor que acompanyem força vegades, per tractar-se d’un malalt crònic. També que un dels seus ingressos va ser perquè va fingir estar dolent perquè l’acompanyéssim a l’hospital.

A nivell més personal, he de confessar que les paràlisis cerebrals em produïen molt de respecte i al principi, no gosava acompanyar aquestes persones. Un dia em vaig decidir i vaig descobrir les diferents maneres d’interactuar, i he de dir que acompanyant aquests nens/es he gaudit molt. Són una veritable lliçó de vida…

– Quin missatge faries arribar a totes aquelles persones que estan pensant a sumar-se a l’equip de Mamás en Acción i vulguin fer voluntariat a la Residència “Xiquets”?

Els diria que s’hi atreveixin, ja que això et canvia la vida. No hi ha res més gratificant que el somriure i l’abraçada d’un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a Xiquets.

Entradas recientes

Visita de les persones usuàries dels Habitatges Comunitaris “Intxaurrondo” al Parc de Bombers de Donostia

Fa uns anys, aquest centre tutelar, de titularitat de l'Ajuntament de Donostia, que compta amb…

1 setmana hace

Vaig decidir fer voluntariat al CAI d’Alacant per altruisme cap a les persones necessitades”

Francisco Javier Calderón Els és voluntari des de fa aproximadament un any i mig del…

1 setmana hace

El projecte «Kè M’expliKes?» gestionat per FSC i l’Associació Arep aconsegueix un dels quatre premis de Salut Mental Catalunya a la innovació 2024

El programa ofereix suport i acompanyament gratuït en salut mental i/o conductes addictives (patologia dual) a joves de 15 a…

1 setmana hace

FSC imparteix formacions de prevenció en drogodependències, dirigides a equips directius de tots els centres d’educació secundària d’Andorra

El nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i…

1 setmana hace