Nous desafiaments i problemàtiques que atendre per l’Observatori Noctambul@s d’FSC davant el nou escenari sorgit pel COVID-19

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat recentment en el II Congrés Internacional per a l’eradicació de les violències masclistes. Al congrés, organitzat per l’Institut Català de les Dones (ICD), ha tingut un paper destacat l’Observatori Noctambul@s i les de la nostra entitat. Per part de la mateixa, i concretament a la taula rodona “Estratègies de prevenció de les violències sexuals en l’oci nocturn, pre-pandèmia i interrogants que es presenten a partir d’ella” ha participat la nostra companya Ana Burgos García. Entitats de el sector han demanat superar la pandèmia invertint en la promoció dels drets humans, la igualtat de gènere i la sostenibilitat.

El nou escenari en el qual ens trobem planteja diverses problemàtiques i desafiaments. Així ho assenyala Ana Burgos García, coordinadora de l’Observatori Noctambul@s i totes, tal com va posar de manifest durant aquest congrés. D’una banda, els espais festius s’han convertit amb la pandèmia en espais informals clandestins, s’han amagat, el que comporta una major opacitat del que té lloc, amb la conseqüent menor capacitat d’intervenció, supervisió o acompanyament per part de personal de locals, administracions, entitats o moviment feminista.

“Ja vam veure en el primer informe Noctambul@s i les que les violències més explícites es donen a les cases i que, a el mateix temps, és on es donen menys denúncies (per diversos motius: no identificació de les violències com a tals, complicitat i silenci en el cas de persones conegudes, dels agressors, etc.)”, assenyala la coordinadora d’el projecte.

D’altra banda, tenint en compte el treball de realització de protocols per part d’ell mateix, un repte que se’ls està plantejant es refereix a l’adaptació de les metodologies participatives a el format en línia. Aquesta manca de presencialitat genera saturació en les persones participants en les diferents comissions de treball i també, certa pèrdua de riquesa que pot impactar en la qualitat dels processos i, per tant, dels protocols. Per tant, un repte que han d’afrontar des del projecte és el de buscar fórmules creatives per a aquest nou format i escenari.

Un altre repte de futur que identifiquen està relacionat amb la corresponsabilitat de el sector de l’oci nocturn privat en l’abordatge de les violències sexuals. Es tracta d’un sector en què sol haver moltes resistències i on aquesta coresponsabilitat ja era difícil d’aconseguir en temps pre-pandèmics. En aquests moments, en què s’ha vist especialment afectat, s’ha de vigilar perquè no es deixi de prioritzar la gestió de les violències i el treball per a la seva eradicació. “No ens podem permetre tornar enrere amb tota la feina que ja hem fet i seguim fent amb aquest sector tan cabdal”, afirma Ana Burgos.

Davant d’aquest panorama, proposen una línia d’intervenció per abordar les violències en aquest nou escenari: la potenciació de la figura de l’espectador/a ètic/a (totes aquelles persones que puguin detectar i intervenir davant de situacions de violència). Potenciar aquesta figura significa promoure l’autogestió de les violències per part de l’entorn. Això es pot materialitzar en projectes de prevenció, detecció i intervenció entre iguals a través de metodologies igual a igualperquè siguin les pròpies persones usuàries de les festes les protagonistes en aquest abordatge. Així mateix, s’ha de vigilar que aquesta aposta per la corresponsabilitat social i de l’entorn proper, no individualitzi un problema estructural i sistèmic que s’ha de gestionar des de la política pública i les administracions, les quals han de dotar d’eines i recursos per promoure aquests processos.

Així mateix, a nivell preventiu, des del projecte es considera que les administracions han de fer campanyes que facin visibles el fet que les violències se segueixen produint, ara més a l’espai privat i en els entorns pròxims, i que reforcin la idea que en cap cas les dones i altres persones agredides són les responsables d’aquesta violència, encara que no hagin complert les noves mesures establertes en temps de pandèmia. També, s’han d’ampliar canals de comunicació i denúncia (reconeixent que ja s’està fent un esforç en aquest sentit, però que encara ha de millorar) per arribar a molts sectors poblacionals als quals encara no s’arriba.

Finalment, des de l’Observatori Noctàmbul@s i volen expressar una idea que creuen que és extrapolable a altres àmbits: el fet de demonitzar l’oci nocturn, estigmatitzar i criminalitzar les persones usuàries, especialment a la gent jove, i aplicar mesures punitives i de control social de la població, no només no resoldrà les violències sexuals, sinó que les relegaran a l’obscurantisme i, per tant, a una situació de silenciament i de total impunitat.

En aquest sentit, Ana Burgos assenyala que “es requereixen mesures de caràcter social, destinades a millorar les condicions de vida de la població, en aquest cas especialment de les dones, a la justícia social i redistribuir el poder. No ens podem permetre assistir a una doble culpabilització de les dones: per rebre les violències i per saltar-se el confinament o el toc de queda”.

Durant la seva intervenció al congrés, també s’ha referit a les dificultats identificades per dur a terme les actuacions que van considerar necessàries ia com les van afrontar inicialment des del projecte.

• Manca de perspectiva feminista.
• Manca d’espais compartits entre administracions.
• Falta d’aplicació de la transversalitat de gènere en el desenvolupament de polítiques públiques.
• Dificultat per incorporar la mirada interseccional.
• Implicació poc activa dels locals d’oci nocturn privat.