El confinament a causa de l’COVID-19, ha posat en evidència diverses situacions, ja anteriorment greus, que pateixen algunes persones. És el cas de les dones que pateixen violència de gènere que han quedat recloses amb els seus agressors en els domicilis, limitant així les ja de per si reduïdes possibilitats de protecció en alguns casos i exposades a major risc de violència. També, de les persones sinhogar, el suport es basa en gran part en la mendicitat oa la microeconomia submergida, que tenen grans dificultats per alimentar-se i que, a més, estan sent sancionades per estar al carrer pels cossos de seguretat.

Un grup de població que ha presentat particularitats durant l’esdevenir d’aquest confinament han estat les persones usuàries de serveis d’atenció a les addiccions i salut mental, especialment els serveis residencials de drogodependències. Es tracta de les persones ateses per comunitats terapèutiques i pisos d’inserció que resideixen en aquests serveis de forma temporal com a part d’un tractament integral, i que reben el suport de multitud de serveis ambulatoris. Aquestes persones han hagut de ser confinades també i l’atenció que reben, s’ha hagut d’adaptar a aquestes circumstàncies.

Segons assenyalen des de l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), els centres residencials i ambulatoris gestionats i dirigits per la nostra entitat de l’àmbit de les addiccions i de la dona, s’han vist molt afectats per aquesta situació . Gran part de les persones ateses en aquests serveis continuen confinades en ells, i la resta ha tornat als seus domicilis d’origen, de forma temporal, per evitar els contagis.

En FSC, ens plantegem si això ha de significar un retrocés o una interrupció del seu tractament i la nostra resposta és que no. Des del moment en què vam tenir constància de la situació, ens organitzem per adaptar la intervenció a aquestes circumstàncies, treballant sense descans, connectats a través de correu electrònic, telèfon, videotrucades i serveis de missatgeria instantània; adaptant normatives, protocols i requeriments dels diferents estaments responsables. Els equips professionals van fer i estan fent grans esforços per adaptar els seus horaris a les noves necessitats: tractant de romandre menys temps al centre per evitar el risc de contagi, i seguir treballant des de casa.

Però, ¿com es treballa des de casa en serveis de tractament residencial ?, no és una contradicció en si mateixa? Hi àmplia evidència científica que recolza l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a treballar en l’àmbit de les addiccions, fins i tot en persones en situacions d’exclusió social, d’acord amb autors com McInnes, Li i Hogan (2013 ).

No es tracta de suplir la intervenció presencial amb la virtual, sinó de complementar-la, tal com assenyalen Neale i Stevenson (2014). Estudis recents realitzats a Catalunya han demostrat com l’ús de missatgeria instantània (WhatsApp, entre d’altres) complementa el tractament en situacions en què es donen limitacions de presencialitat, seguint a autors com Calvo, Turró-Garriga i Carbonell (2020).

Les TIC redueixen les distàncies en les comunicacions, permeten la immediatesa quan les persones requereixen de suport i potencien la sensació que hi ha una altra persona a l’altre costat. La comunicació asincrònica dels serveis de missatgeria permet poder expressar-se o rebre missatges. A això s’afegeix la presència en aquests canals virtuals d’un equip de professionals formats per atendre les demandes de l’tractament. Per això, estem aconseguint mantenir l’eficàcia i efectivitat dels nostres serveis.

Les crisis ens permeten valorar la nostra capacitat d’adaptació, són oportunitats de canvi i autoconeixement per als recursos, els equips professionals i també, per a les persones usuàries. Des FSC, ens hem adaptat a aquesta situació oferint una sèrie de recursos alternatius dirigits a minimitzar l’impacte d’aquesta crisi.

A l’Àrea d’Addiccions, Gènere i Família de FSC, basant-nos en l’evidència científica, hem adaptat intervencions grupals a serveis virtuals grupals com Skype, Zoom, Teams i WhatsApp per connectar-nos amb els usuaris/es a diari i continuar fent seguiment del seu tractament.

Els equips professionals contacten també diàriament per fer seguiments terapèutics individualitzats des de casa. Amb això, hem format persones usuàries que mai abans havien usat les TIC de forma regular. De fet, en pocs dies han après a utilitzar amb soltesa i de manera adequada les diferents eines TIC.

Creiem fefaentment que aquesta situació ens reportarà reforços i sortirem amb més capacitats. Us desitgem un bon confinament, esperant que aviat puguem tornar a la normalitat.

Referències:

  • McInnes DK, Li AE, Hogan TP. Opportunities for enganging low-income, vulnerable populations in health care: A systematic review of homeless persons’ access to and use of information technologies. Am J Public Health. 2013;103(2):11–20.
  • Neale J, Stevenson C. The use of computer-assisted therapy by homeless drug users living in hostels: An explorative qualitative study. Drugs Educ Prev Policy [Internet]. 2014;21(1):80–7.
  • Calvo F, Turró-Garriga O, Carbonell X. Evaluación de la eficacia de WhatsApp en un programa grupal de reducción de daños asociados al consumo inyectado de drogas. Adicciones. 2020 Feb 6;0(0):1329.