“Participar en la decoració d’un carrer a les Festes de Gràcia ha estat una experiència intergeneracional meravellosa”

Els carrers del barri de Gràcia de Barcelona es vesteixen de gala per competir cada mes d’agost pel premi al carrer millor decorat en els seus populars festes. Aquest any, un grup d’usuàries dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”, serveis de l’Ajuntament de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han col·laborat en la decoració del carrer de la Perla. En representació de totes elles i perquè ens expliqui en què ha consistit aquesta participació, hem parlat amb Raquel Soto, usuària de 78 anys de “Concili de Trento II”.

– Com ha estat l’experiència de participar en aquest projecte intergeneracional?

Per a mi ha estat una experiència meravellosa col·laborar durant més de dues setmanes, al costat de les meves companyes dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”, en la decoració del carrer de la Perla. És la primera vegada que hem participat i ha estat molt gratificant per a totes nosaltres. En el meu cas, no m’ha importat ni tan sols portar dues tardes feina a casa, tot i que l’activitat l’hem realitzat a les instal·lacions del centre.

– Tan gratificant que m’han dit que fins i tot us van posar un nom al grup d’usuàries d’aquests habitatges que colaborasteis en aquesta activitat…

Sí. “Les perles del Clot”. Reconec que em va encantar aquest gest. Encara m’emociona recordar aquesta experiència i la bona acollida que ens van donar al barri persones de totes les edats, així com les persones organitzadores d’aquesta activitat, sense conèixer-nos de res. Encara em sorprèn el bon tracte que ens van donar i la seva amabilitat, cosa que va fer molt senzilla i agradable la nostra participació en la mateixa.

Vull dir també que aquesta activitat em va entretenir molt, em va ajudar a despejarme… a sortir de les meves rutines habituals i això sempre és bo. No tinc més que bones paraules d’aquesta experiència.

– Quantes dones dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II” vau participar en la decoració d’aquest carrer?

8 dones de “Concili de Trento II”, al costat de la directora del servei Mari Carmen Navas, i per part de “Concili de Trento I”, van participar 8 dones, al costat de Silvia Salinas, la directora del centre.

– En el teu cas, des de quan ets usuària dels Habitatges “Concili de Trento II” i com està sent l’experiència?

Sóc usuària des que van inaugurar fa 11 anys aquest bloc, visc sola en un habitatge i estic encantadíssima, ja que vivia al barri del Raval i cada vegada hi ha pitjor ambient, me’n vaig anar perquè em feia por viure-hi, hi ha molta inseguretat…

No obstant això, ara porto una vida molt tranquil·la en aquest nou barri, sense ensurts, que a aquestes edats no estem per a aquestes coses…

– Què destacaries de l’habitatge en la qual resideixes?

Per a mi és gran. Mai havia tingut terrassa ni ascensor… Amb la terrassa estic contentíssima pel sol que m’entra, la qual cosa sempre dóna alegria a la casa. Quant a l’ascensor, també estic contenta de tenir-lo perquè visc en l’últim pis, però mentre pugui, seguiré pujant els 90 esglaons, sabent el beneficiós que és per la meva salut aquest exercici diari que realitzo. Algun dia segurament em tocarà pujar només fins al 2n pis, però aquell dia encara no ha arribat.

– Pel que comentes et trobes bé de salut… No et canses de pujar escales.

Sí, de fet, ahir vam fer una sortida, organitzada des del servei, a l’Església Santa Maria del Mar a Barcelona. Ens van ensenyar les torres i ens van dir que si volíem podíem pujar, però de les persones que anàvem, només em vaig atrevir a pujar jo. Sí, afortunadament, tinc bona salut i espero que per molt de temps.

– A més, sé que comptes amb molt bones veïnes en el servei.

Sí, són amigues, més que veïnes, i el tracte és de com si ens coneguéssim de tota la vida… Estic molt feliç amb elles.

– En la teva activitat diària, amb quina tasques t’entretens i t’agraden més?

Doncs et diria que em falten hores. Escric novel·les, sóc pintora, pinto a l’oli ia l’aquarel·la. També, faig activitats de grup com gimnàstica, tai-txi, participo en les activitats de la Wii, en una coral … D’altra banda, els dissabtes vaig a jugar a la petanca i els diumenges em dedico a passejar, però m’agrada anar sola, així vaig caminant al meu propi ritme. Agafo un carrer i em dic a mi mateixa “a veure on em porta aquest carrer que ja arribaré a algun lloc…”.

– I veient l’activa que ets segur que arribes…

  Sí, sempre surto cap endavant en tot en general perquè així m’ho proposo. És qüestió de voluntat.

– Per acabar, què ens pots dir de l’equip professional del servei ?, de quina forma us facilita la vida diària a les persones usuàries?

També tinc bones paraules per a tots ells/es. Mari Carmen, la directora del centre, és estupenda, així com les auxiliars. En el meu cas, em vaig quedar vídua fa 24 anys, però vaig començar a dibuixar ia ballar sardanes en un casal i d’aquesta manera, em vaig anar animant … La millor manera d’afrontar aquestes circumstàncies va ser comptar amb bones companyies i fer activitats. Sí, sempre he estat molt activa.

Vull dir també que tot l’equip professional en el seu conjunt és meravellós ja que cada persona ha tingut unes vivències, unes circumstàncies i tenim les nostres tristeses, dies millors i pitjors, però ells/es ens ajuden molt.