Isabel Coloma és la Responsable de Bugaderia i del rober del Centre d’Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d’Alacant, de titularitat de l’Ajuntament d’Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Porta treballant al servei des de fa uns 12 anys, encarregant-se que tota la roba de llit i tovalloles estiguin en perfecte estat, de la mateixa manera que la roba de les persones que pernocten al centre. A més, s’ocupa de les tasques relacionades amb donacions de roba i el seu lliurament posterior. També ha col·laborat a la cuina del servei, quan ha calgut. Compte amb algunes anècdotes, sorpreses que s’ha trobat amb la roba a la bugaderia, així com amb diferents vivències, atenent les persones que acudeixen al rober. 

– Quants anys portes treballant al CAI d’Alacant i com vas conèixer el servei?

En total, fa uns 12 anys que treballo al centre i 4 com a Responsable de Bugaderia i del rober, després de la jubilació de la persona que s’ocupava anteriorment d’aquestes funcions.

Vaig saber per casualitat de l’oferta, no coneixia el servei. Concretament, per una tercera persona que va portar el meu currículum al centre. Arran d’això, em van fer una entrevista i unes proves, una a la bugaderia i una altra com a punxe de cuina. Durant aquests 12 anys, he estat treballant tant a cuina com a bugaderia, si bé des de fa 4 anys, com et comentava, m’ocupo fonamentalment de les tasques de bugaderia.

– Com és el teu dia a dia de feina?

Tinc molt volum de treball, tot i que estic molt a gust treballant en aquest servei. A primera hora del matí, sóc al rober, on es realitza la tasca de posada a punt de roba donada i entrega a les persones sense llar que sol·liciten vestuari i calçat.

I gran part del temps també estic a la bugaderia, on m’ocupo del rentat de la roba, tovalloles, llençols, etc.

També comptem amb rentadores externes adreçades a persones del carrer que no són al programa, del que també m’encarrego.

– Què és el que t’agrada més de la teva activitat diària?

Planxar i ordenar m’encanta, en general m’agraden totes les tasques que faig. Es tracta d’un lloc de certa responsabilitat perquè estic sola al capdavant de diferents tasques, que té especialment el tracte amb l’usuari per les seves circumstàncies, sovint delicades.

– Què destacaries del tracte amb els usuaris?

Són persones que arriben al centre amb diverses problemàtiques i cal saber tractar-les. En aquest sentit, sempre tinc present que mereixen un tracte amb educació, com el que es pot donar a qualsevol altra persona. És important tenir empatia, si bé intento fer una bona gestió emocional amb mi mateixa per algunes situacions que se’m donen més estressants, ja que m’agrada mostrar un somriure sempre amb ells, ser amable… No obstant, tampoc no se m’ha donat cap situació especialment incòmoda.

D’altra banda, he de dir que tots els meus companys/es són molt professionals. Des del CAI d’Alacant fem tot el possible per donar suport afectiu als usuaris, des de les nostres diferents funcions professionals.

– Sabem que alguns usuaris també t’ajuden en algunes tasques, a través del taller ocupacional amb què compteu al centre.

Sí, alguns em vénen a ajudar a plegar llençols, tovalloles… a treure les escombraries, etc. A la bugaderia se senten útils, és un espai ampli, agradable… ells se senten a gust i jo també. És d’agrair aquesta ajuda que em brinden venint una hora o una hora i mitja al dia.

– En tot aquest temps, tindràs moltes vivències i alguna anècdota…

Sí. De vegades, m’he trobat de tot a la bugaderia: bolígrafs, encenedors, guants, màscares, etc. a les peces de roba. Es tracta d’objectes que de vegades no es detecten a la primera abans de ficar-les a la rentadora. Em va passar una vegada que va sortir de la rentadora roba tacada de bolígraf, ja que es va vessar tota la tinta, em va saber molt malament, si bé l’usuari no ho va prendre malament.

Altres vegades, les olors es poden fer insuportables, sobretot a primera hora del matí, però això forma part de la feina i se suporta bé amb les mesures adequades.

D’altra banda, alguna altra vegada m’ha passat al rober que em demanen una peça determinada i no n’hi ha en aquell moment, si bé els ofereixo d’altres que també els poden anar bé, i són comprensius. El prenen bé i li treuen igualment profit.

Per als usuaris, és molt important tenir la roba neta i alguna vegada em diuen el guapos que els deixo, amb aquesta roba acabada de rentar. Això sempre és bonic i et fa continuar fent la feina amb ganes.

– Encara que comentaves anteriorment que planxar t’encanta, no sé si et quedaran ganes de planxar, després de la teva jornada laboral, en arribar a casa…

També m’ocupo (riu). En el meu cas, el meu marit està prejubilat i s’encarrega de tot allò de la casa. És un veritable luxe tenir una parella així. Arribo a casa a taula parada, si bé de la planxa, això sí, m’encarrego jo. Veritablement, m’agrada planxar…

– Per finalitzar l’entrevista, com a curiositat, quantes peces tens a la bugaderia del centre avui?

Avui 160, si bé en tenim una mitjana de 150.