Prevenció, detecció i lluita contra el maltractament a la dona gran als serveis d’ajuda a domicili

La violència de gènere és un greu problema que afecta també les dones grans. És un maltractament més invisible per al conjunt de societat. Les víctimes són majoritàriament més vulnerables per motius físics, psicològics, econòmics, socials i familiars. D’aquí ve la importància de la prevenció i l’abordatge de situacions de violència i maltractament que afecten les dones grans, a través de diferents programes i plans. És el cas del programa municipal “Vides Lliures de Violència Machista” que es porta a terme amb bons resultats a l’Ajuntament de Portugalete (Biscaia), si bé – en tractar-se d’un fenomen en molts casos silenciat- es fa difícil la detecció i quantificar la seva dimensió real.

El Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) de Portugalet del Departament de Benestar Social de l’Ajuntament d’aquesta localitat, dirigit i gestionat des de l’any 2010 per la  Fundació Salut i Comunitat (FSC) , juntament amb el Grup Lagunduz, treballa alineat amb el V Pla per a la igualtat de dones i hòmens 2020-2024 d’aquesta localitat.

En concret, a través del programa municipal Vides Lliures de Violència Masclista, aplicant la perspectiva de gènere, l’apoderament i l’acompanyament, participant de forma proactiva en la detecció i prevenció, de possibles situacions de violència masclista en dones majors de 60 anys.

Cal assenyalar que el col·lectiu de persones grans amb discapacitat és un dels més afectats per la vulnerabilitat, la soledat i la manca d’autonomia. Les discapacitats més freqüents, que comencen cada cop a una edat més primerenca, són les relacionades amb la disminució de les capacitats visuals i auditives, seguides de la mobilitat a l’exterior de l’habitatge (en molts casos, associades a les visuals).

A més, els estudis que reflecteixen els maltractaments, a través de diferents avaluacions realitzades, assenyalen que, en el cas de les persones grans, el “perfil” més comú de víctimes de violència o abús en persones grans és el d’una dona gran de 75 anys, dependent de les seves activitats de la vida diària i aïllada socialment (Iborra, 2008).

D’altra banda, la connexió entre “l’edatisme” i el masclisme està avalada per nombrosos estudis, com la Macroenquesta de Violència contra la Dona (2019) que reflecteix diferències en la incidència de la violència de gènere relacionades amb l’edat.

Per posar alguns exemples, pel que fa a la parella actual, les dones grans mostraven prevalences de violència més altes que les menors de 65 anys; o recorrien en menor mesura a serveis dajuda oa persones del seu entorn.

Pel que fa a l’edatisme, adquireix una gran importància la presència d’estereotips vinculats al conjunt de la gent gran. Això incideix a generar un brou de cultiu per a l’abús i la violència cap a les dones grans en diferents àmbits, fent perdurar un greu problema que no és fàcil d’abordar, atès el temor de les dones grans a denunciar persones del seu entorn familiar, de les que en depenen, en moltes ocasions, la supervivència.

En conclusió, hi ha més dificultats per a la detecció d’aquesta situació, també a l’hora de sol·licitar suports, per a l’autoidentificació de la violència, així com desconeixement dels recursos de suport o autopercepció d’impossibilitat de sortir de la situació que situa les dones majors davant d’una doble discriminació, per raó de gènere i d’edat.

En aquest context, tenen un paper important les administracions públiques, així com les entitats socials i els seus professionals, en la prevenció i l’abordatge d’aquestes situacions de discriminació, generant iniciatives que evitin aquestes circumstàncies de maltractament, abús o violència envers les dones grans.

Segons previsions de l’Organització Mundial de Salut (OMS), el nombre de casos de maltractament en la gent gran es pot veure incrementat en el futur, tenint en compte que molts països experimenten un envelliment ràpid de la seva població.

Les necessitats de la gent gran, en un context d’envelliment demogràfic, podrien no ser ateses fàcilment, a causa de la limitació dels recursos existents en matèria de serveis sanitaris, socials i de seguretat econòmica, a través de les pensions, tal com assenyalen diferents estudis. Aquesta situació es podria incrementar notablement en el cas de les dones grans que sovint es converteixen en víctimes per raó de gènere i edat.