Programa PRESERVA: una intervenció innovadora per millorar la recuperació en més grans de 45 anys

El consum prolongat de drogues en persones més grans de 45 anys no només genera problemes de salut física i mental, sinó que també té un impacte significatiu en les seves funcions cognitives. Amb l’objectiu d’abordar aquesta problemàtica, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha desenvolupat el programa PRESERVA, una iniciativa pionera centrada en l’avaluació i la millora de les capacitats cognitives en persones en tractament per drogodependències.

L’informe de la fase exploratòria del Projecte PRESERVA, realitzat per l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC, en col·laboració amb l’equip d’avaluació i investigació de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes de la nostra entitat, ha permès analitzar una sèrie de resultats i aspectes clau, després de la implementació del programa duta a terme al llarg del 2024.

En concret, la implementació del programa ha tingut lloc a la Comunitat Terapèutica Can Coll, on s’ha treballat amb una mostra inicial de 14 participants majors de 45 anys. Per avaluar l’estat cognitiu d’aquestes persones, s’han fet servir dues eines fonamentals: el Test Cognitiu de Montreal (MoCA), que mesura aspectes com la memòria, l’orientació i l’atenció, i l’Inventari de Símptomes Prefrontals (ISP-20), que avalua la funció executiva i la capacitat de presa de decisions.

Els resultats inicials del MoCA no mostren diferències estadísticament significatives entre menors i més grans de 45 anys, si bé sí que s’observa una tendència preocupant en la població gran, amb puntuacions més baixes que podrien indicar un deteriorament cognitiu lleu. D’altra banda, en l’avaluació de l’ISP-20 sí que s’han trobat diferències destacades en les funcions executives, amb més dificultats en atenció, motivació i presa de decisions en el grup de més edat.

Amb aquestes dades com a punt de partida, es va dissenyar una intervenció centrada a millorar aquestes funcions, a través de sessions grupals d’estimulació cognitiva, combinades amb teràpia individual i seguiment multidisciplinari.

Després de la implementació del programa, els resultats han estat molt positius. A l’avaluació posttractament, es va observar una millora significativa en la puntuació del MoCA, que va passar de 23,3 a 25,6 punts, acostant-se als valors normals de referència. En el cas de l’ISP-20, les puntuacions van disminuir notablement, cosa que indica una millora en la capacitat de planificació, control emocional i presa de decisions. A més, s’han registrat millores en altres àrees fonamentals per a la recuperació d’aquestes persones.

D’altra banda, es van analitzar una sèrie de variables rellevants extretes de l’avaluació estandarditzada que es fa habitualment en aquest dispositiu, com ara la qualitat de vida, l’ansietat, la depressió, la impulsivitat o l’aliança terapèutica, per assenyalar-ne alguns exemples. Els principals resultats reflecteixen que la intervenció va tenir un impacte positiu en la qualitat de vida, l’ansietat i la impulsivitat, amb millores significatives en aquestes àrees. Tot i això, encara que hi va haver una reducció en els símptomes depressius, aquesta no va ser estadísticament significativa.

Així mateix, per garantir la validesa dels resultats, es va seleccionar un grup control integrat per persones majors de 45 anys ateses en aquesta mateixa comunitat però que no van participar al programa, assegurant que no hi hagués diferències significatives en edat, gènere o estat inicial respecte al grup experimental. Després de la intervenció, els resultats van mostrar millores notables al grup que va rebre el tractament, especialment en qualitat de vida, reducció de l’ansietat i disminució de la impulsivitat, amb canvis significativament més grans que els del grup control.

Tot i això, encara que els símptomes de depressió també van disminuir, aquesta millora no va ser prou determinant a nivell estadístic. Tot i aquests resultats encoratjadors, el reduït nombre de participants suggereix que futurs estudis amb mostres més àmplies podrien proporcionar una confirmació més sòlida de l’impacte del programa.

Pel que fa a la valoració dels mateixos usuaris/àries, les dades reflecteixen un alt nivell de satisfacció amb la intervenció. El 100% dels participants va afirmar que la teràpia es va adaptar a les necessitats i el 92,3% va percebre millores en la seva situació general. A més, més del 76% va manifestar sentir-se més àgil mentalment després de la intervenció.

Aquests resultats reforcen la idea que les estratègies de tractament en drogodependències s’han d’adaptar a les necessitats dels diferents grups d’edat. L’experiència de FSC amb el programa PRESERVA demostra que una intervenció específica centrada en el deteriorament cognitiu i la funció executiva pot marcar una gran diferència en la recuperació de persones de més de 45 anys.

L’èxit d’aquesta primera fase suggereix que el programa es podria consolidar com un model de referència en el tractament d’addiccions en població més gran. En els propers anys, la Fundació Salut i Comunitat espera poder ampliar la seva aplicació a altres centres i continuar perfeccionant les estratègies utilitzades, amb l’objectiu d’oferir una resposta efectiva i basada en l’evidència científica a una realitat cada cop més present als recursos de tractament.