Quan les dones parlen… Dos anys d’experiència en Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica

A les Comunitats Terapèutiques de FSC hem atès, tradicionalment, un percentatge de dones més alt que la resta de centres de tipologia similar. Així, enfront a un 15% que és la xifra aproximada de dones que tenen els dispositius d’atenció a drogodependències en general a les nostres CCTT hem tingut mitjanes anuals entorn el 30%.

Una possible explicació d’aquest fet és l’existència de dificultats o limitacions d’accés per a les dones que els dispositius de drogodependències habitualment han tingut (ex. Tenir un nº limitat i molt reduït de llits per a dones, etc.) i que, en el nostre cas mai no han existit per entendre que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes a l’hora d’accedir a tractament.

Malgrat aquesta sensibilitat, el pes de la perspectiva androcèntrica que ha estat present en el disseny de la xarxa de tractament de drogodependències seguia fent que els resultats amb les dones fossin pitjors que amb els homes.

Des de ja fa uns anys, i arrel d’incorporar la perspectiva de gènere a les nostres CCTT hem notat una millora en indicadors de bon resultat com ara les altes terapèutiques. Així, per exemple, a la CT Riera Major hem passat d’un 40% en el 2011 a un 60% en el 2012.

Un altre indicador que ha millorat és el percentatge de sortides per Canvi de procés  que vol dir aquells casos que, pel que sigui, no s’adapten a l’estructura del centre. Així, a la CT Can Coll s’ha baixat d’una xifra força alta en el 2011 (31’8%) a un 13,63% al 2012. Això, sens dubte, és el resultat de la introducció d’eines i mesures (entre d’altres els grups de gènere) que facilitin que les dones puguin sentir que reben l’atenció que elles necessiten.

Avui, amb motiu del 8 de març volem oferir una mostra del que per a elles significa un d’aquests grups.

Experiència de les participants en el Grup de gènere de la Comunitat Terapèutica Riera Major

Cinquanta-una son las dones que han assistit i participat en las  Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica Riera Major. Vint-i-dos durant el 2011 i trenta-una durant el 2012 han viscut  setmanalment aquesta experiència. Els hi donem veu a elles perquè ens expliquin quina es la seva vivència i la importància d’aquestes dinàmiques.

“Si no tingués l’oportunitat de participar en el grup de gènere dins de comunitat, pressento que hagués patit veritables dificultats per verbalitzar determinats temes”

Tal i com elles ho senten, el grup de gènere és un espai especial i únic, íntim i exclusiu, acollidor i proper on se senten compreses plenament. On se reforcen els llaços entre elles i aprenen a relacionar-se entre dones, aspecte que durant el consum ha anat deteriorant-se i on, en la majoria de casos, l’home és la base de les seves relacions.

Les 51 dones que han passat per aquest grup tenen perfils diferents però amb una base comuna: fer d’aquest grup un lloc terapèutic per expressar i exposar diferents situacions i vivències relacionades directament amb les dones i el consum. Serveix per fer el primer pas, acceptar i afrontar les pors, per caminar amb més seguretat cap al grup mixte. És així com els augmenta l’autoestima.

És l’únic grup on verbalitzen “en este grupo todas somos una”. Aquesta cohesió es projecta en forma d’abraçades quan acaba el grup, amb regals emocionals quan alguna marxa. És en forma de rellotge quan alguna està parlant i es fomenta que continuï, demanant una horeta més de grup. És així com se senten lliures parlant d’elles mateixes. Quan comencen a acceptar-se, sentint-se tranquil·les, compreses, respectades i molt reforçades.

És lògic pensar que aquest grup és importantíssim per elles, sobretot quan verbalitzen “si una semana no hay grupo por alguna circunstancia, la verdad parece que me falta algo”.

Avui és un homenatge per totes elles que estan lluitant per sortir del món de l’addicció, per deixar constància del seu esforç i creixement personal, i sensibilitzar-nos de la importància i necessitat de treballar la vessant de gènere en l’addició.

“el sol fet de concebre que existeix una vessant de gènere en l’addicció em fa prendre més consciència de mi mateixa, de coneixer-me millor i m’atança, una mica més, a estimar-me”

Article escrit i basat en les reflexions personals de les membres del grup de gènere de Riera Major 2013.