Reptes superats pel Programa Ruptura d’acolliment familiar durant l’estat d’alarma

En tot just unes setmanes, es compliran 3 anys des que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va assumir el compromís de gestionar el Programa Ruptura, a través del qual, joves de 13 a 17 anys d’origen francès realitzen una estada temporal (entre 3 i 6 mesos), atesos/as per famílies d’acolliment que, la nostra entitat selecciona i forma per a aquest fi.

Des de llavors, més de 40 joves han pogut gaudir d’aquesta experiència, en molts casos difícil, però en la majoria de casos enriquidora. No obstant això, res semblant amb el viscut des de la declaració de l’estat d’alarma del passat mes de març, i que ens ha tingut a tots/as gairebé 3 mesos confinats.

Concretament, 8 joves (2 noies i 6 nois) es trobaven en diferents famílies d’acolliment situades en municipis de la Marina Baixa i Alta (Alacant), en el moment en el qual, a causa de la declaració de pandèmia pel COVID-19, van haver d’interrompre’s totes les activitats que es realitzaven i iniciar un procés que ha resultat, en alguns casos, molt complex.

És fàcil imaginar que, si per a tots nosaltres/as l’experiència ha estat, com a poc, complicada, per a un jove que no coneix la nostra llengua, a més de 1.000 km. dels seus i en una família que no és la seva, la situació podia haver-se convertit en gairebé dramàtica.

Tenint en compte aquest aspecte, l’equip professional del Programa Ruptura es va marcar com a prioritat oferir als joves participants en aquest programa, majors alternatives de contacte telefònic amb els seus afins, i igualment a través de les xarxes socials, i al seu torn, augmentar el seguiment i atenció per part de l’equip professional del programa, encara que fos telefònicament.

No obstant això, encara que en els primers dies ens trobem amb sentiments d’incertesa, por i incomprensió, gràcies a l’esforç realitzat per les famílies d’acolliment i al treball coordinat entre tots els tècnics/as que treballen en el projecte, la situació es va anar relaxant; fins i tot podem dir que, per moments, les famílies i els joves van aprofitar per a realitzar activitats conjuntes que, fins a aquests moments encara no havien realitzat.

Segons hem pogut saber, als tècnics/as del programa, els era grat escoltar durant les crides diàries de seguiment que es realitzaven, com entre tots/as, joves i famílies, desenvolupaven la imaginació i la creativitat per a ocupar part del molt temps lliure que disposaven.

Intercanvi de receptes de cuina, jocs de taula, sessions de visionat de sèries i pel·lícules, tallers de lectura i aprenentatge del nostre idioma, realització de rutines físic esportives, jardineria i, en definitiva, una infinitat d’activitats que, en la majoria dels casos, van afavorir la creació de vincles més forts entre les famílies i els joves.

Encara que, també cal comentar que, no tot s’ha anat desenvolupant sempre com haguéssim desitjat; ja que, també van sorgir moments de tensió, en els quals van anar aflorant alguns dels problemes que els joves ja portaven. Però, veient la part positiva de totes les situacions, aquestes incidències que han sorgit, també han suposat noves oportunitats de canvi i de treball sobre la resolució de conflictes entre les famílies i els joves atesos.

De totes aquestes tensions, potser les més difícils de tractar han estat les generades pels joves que van haver de veure com els seus vols es cancel·laven, arribada la data del seu retorn a França, sense cap data prevista. En alguns casos, els joves van demostrar una capacitat de comprensió i de paciència sorprenents, però en uns altres, arribem a viure moments molt durs; havent fins i tot de sol·licitar la intervenció del Cònsol Honorari de França en l’Agència Consular d’Alacant, qui va intercedir per a aconseguir un vol de retorn i els corresponents salconduits per a desplaçar-nos per territori nacional i també a l’arribada dels joves a França.

Actualment, una vegada superades les fases de la desescalada, dels 8 joves que van començar el confinament romanen 6; els qui, afortunadament han anat reprenent les seves activitats amb il·lusió i coneixedors d’haver estat capaços de superar una de les majors experiències vitals de les seves existències.