En els últims mesos el debat entorn de la salut mental ha ocupat un lloc rellevant en temes jurídics i de salut, si bé per motius diferents dels que haguéssim desitjat. Un cop més, com passa amb tants altres col · lectius, s’estan presentant propostes legals i sanitàries que ens allunyen de l’objectiu que ens plantegem, que és el d’afavorir la promoció social d’aquestes persones,tasca que sens dubte no poden escometre en soledat i que és competència de la societat en ple.
En concret, ens referim a diferents aspectes que estan presents en dos documents: “Projecte de reforma del Codi Penal” i “Intervenció sanitària en situacions de risc per a la salut pública”. Ambdós textos assenyalen al col·lectiu de Salut Mental en una doble direcció. D’una banda, s’associa el trastorn mental sever al concepte de perillositat propugnant, per tant, que aquest sigui un element a considerar en l’aplicació de mesures de seguretat. Com si no fos suficient, aquestes mesures poden “prorrogar successivament” obrint pas així a la cronificació.
D’altra banda, en l’altre text, es vincula la malaltia mental a una situació de potencial risc per a la salut pública, posant-la al mateix nivell que el d’un brot epidèmic. “En l’àmbit de les malalties no transmissibles: la sospita diagnòstica o patir un trastorn mental que pugui posar en risc la salut pública. Les malalties incloses s’especifiquen a continuació (codis CIE 10): esquizofrènia (F20), trastorns delirants persistents (F22), trastorn bipolar (F31), trastorn depressiu recurrent (F33), trastorn obsessiu compulsiu (F42) “.
Davant aquesta ofensiva, que no dubtem a qualificar de regressiva i clarament excloent, el sector de la Salut Mental ha iniciat diverses accions per mostrar el seu desacord, així com per emfatitzar els efectes d’estigmatització que determinades associacions conceptuals comporten.
Les diferents entitats i organitzacions d’atenció al col·lectiu de Salut Mental de Catalunya i entitats de caràcter estatal, entre les quals es troba FSC, han denunciat l’aplicació d’aquestes polítiques de vigilància i control, i ho han fet emparant-se en la Convenció de l’ONU sobre drets de les persones amb discapacitat (2006, ratificada a Espanya el 2008). Un exemple d’això és el Manifest del col · lectiu Salut Mental signat per diverses entitats catalanes i estatals.
Volem recordar en aquest punt la tasca de sensibilització que es promou des de les diferents organitzacions de Salut Mental i del Tercer Sector Social. És una tasca que considerem necessària per acompanyar aquestes persones i el seu entorn en els diferents moments vitals, afavorint la seva inclusió i participació social. Campanyes com Obertament, en la qual FSC participa a través de Fòrum Salut Mental d’iniciatives assistencials i de gestió en Salut Mental a Catalunya, posen de manifest la importància de realitzar un tracte del col·lectiu que s’allunyi de l’estigmatització i les pràctiques discriminatòries.
I és que, quan parlem d’estigma social, no estem parlant merament d’una marca, sinó que ens referim bàsicament al procés esdevingut davant l’exclusió d’un subjecte per part de la majoria. Parlem, per tant, de la generació d’una “identitat deteriorada” (E. Goffman, 1963).
Aquesta identitat, construïda entre tots, no només constitueix pel col·lectiu un important plus de sofriment, sinó que posa en dubte les seves possibilitats de recuperació i de circulació social. El desconeixement i falta d’informació per part de la societat de les malalties mentals, juntament amb la utilització arbitrària d’elements comparatius i determinants pel fet de patir una malaltia mental, produeixen actituds discriminatòries i de rebuig per part de la societat. És, per tant, una tasca compartida definir altres opcions i acompanyar-les de les eines legals i metodològiques necessàries.
El conjunt de serveis d’atenció a la Salut Mental hauria de ser prou ampli per donar cobertura a un col·lectiu amb alta necessitat d’atenció. Els esforços haurien d’encaminar a elaborar polítiques socials i sanitàries que defineixin la importància de la prevenció i la inclusió comunitària del col·lectiu en el centre de les accions, a través de la creació de dispositius assistencials i de tractament especialitzat. La persona, en els seus diferents moments vitals, ha de situar-se en el centre d’aquestes polítiques, des d’un enfocament comunitari i particularitzat.
Signatura: Andrea Valls, Àrea d’Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH / SIDA
Més informació i Documents de Referència:
Intervenció sanitària en situacions de risc per a la salut pública