Sensellarisme i salut mental: visió de conjunt des de l’experiència d’intervenció del CAI d’Alacant

Al març de 2015, amb el títol de “Relat Trencat”, aquest butlletí albergava un article sobre l’atenció a persones amb trastorns mentals en situació de carrer. Apuntàvem llavors, parlant de la fractura entre el que la persona viu i el que el sistema ofereix, que: “aquesta bretxa ens resulta dolorosa i ens concerneix com a professionals; no obstant això, cal visibilitzar-. Volem amb això evitar el risc de pensar que la fragmentació només es troba a la psique de la persona sense llar i no en el conjunt de la nostra societat i en el funcionament de les nostres institucions”.

Era un article amb més preguntes que respostes, qüestions que se’ns han tornat a posar davant una i altra vegada, preguntes que ens dirigeixen la mirada a persones amb situacions complexes, complexitat que porta al límit la nostra capacitat de contenció com a centre i que apunten cap a la necessitat d’un altre tipus de recursos més adequats i, ara per ara, inexistents en el nostre entorn.

En aquesta línia de treball, el 21 de novembre de 2018, es va realitzar a Alacant una jornada sobre salut mental i sense sostre. L’organització de la mateixa va ser complicada, en part perquè el tema ho és, en part per la voluntat manifesta de convocar i comprometre en el seu disseny i realització a un gran nombre d’institucions que han de treballar juntes en aquest camp: la Xarxa d’Entitats per a l’Atenció a Persones Sense Llar d’Alacant (REAPSHA), de la qual la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és membre fundador; la Universitat d’Alacant (a través de la Càtedra d’Infermeria Comunitària), la Federació Salut Mental Comunitat Valenciana, així com la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, i persones destacades del sistema judicial.

Destaquem l’aforament complet, gairebé cent persones vinculades a entitats públiques i privades amb competències en l’atenció a persones amb trastorns de salut mental greu en situació d’exclusió residencial des de diversos àmbits: social, sanitari, judicial, associatiu, etc. Una jornada amb temps molt estrets que es va estructurar en tres blocs: anàlisi de la realitat, valoració d’estratègies i propostes de treball.

Una part significativa del primer bloc va ser a càrrec de l’equip tècnic del Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d’Alacant, gestionat i dirigit des de 2002 per la Fundació Salut i Comunitat. Sota el títol “Sensellarisme i salut mental: visió de conjunt des de l’experiència d’intervenció”, vam tenir ocasió de compartir l’àmplia perspectiva que sobre aquest tema ens dóna l’atenció a persones en situació de carrer, la intervenció amb participants dels diversos programes residencials , així com la quotidiana interrelació amb altres institucions en l’abordatge de cada cas.

El contingut de l’exposició és excessiu per condensar en aquest article [1]. Us plantegem a manera d’introducció, quatre principis bàsics, des del nostre punt de vista irrenunciables, per poder enfocar bé el tema:

• Principi de l’obvietat: ningú neix al carrer i el fet d’acabar vivint al carrer no respon a raons d’índole individual.
• Principi de la gradualitat: abans de perdre la casa s’han perdut moltes altres coses i els sistemes de protecció social no han funcionat (inclosos aquells que haurien de garantir el dret a l’habitatge).
• Principi de realimentació negativa: el trastorn mental i l’exclusió residencial es converteixen alhora en causa i efecte propiciant una dinàmica de deteriorament de la persona i la seva possible xarxa de suport.
• Principi de doble perspectiva: l’exclusió residencial i el trastorn mental requereixen ser interpretats i abordats tant des de la persona i la seva història com des de la societat i la seva dinàmica.

Aquestes claus, en aparença simples, permeten, en bona mesura posicionar-nos, comprendre, qüestionar i/o validar el treball que es realitza. Simultàniament, obren el camp de les possibles estratègies d’intervenció i la responsabilitat conjunta dels diversos agents socials implicats.

L’aportació i l’experiència de la Fundació Salut i Comunitat en aquesta matèria va ser un dels fils que, entrellaçat amb molts altres, van permetre anar donant puntades als objectius de la jornada. El primer, visibilitzar aquesta realitat d’homes i dones amb trastorns mentals i situació d’exclusió residencial, el podem donar per ben aconseguit.El segon, establir xarxes, protocols, estructures de coordinació i recursos adequats, dependrà, en bona mesura, de la capacitat de donar continuïtat a l’incipient treball iniciat. El que ja és patrimoni comú dels que vam participar en aquesta jornada de treball és que, les solucions que es puguin plantejar per respondre a les diverses qüestions formulades, o són conjuntes, o no seran ni solucions, ni respostes. Cal doncs, seguir treballant junts.

---

Fidel Romero Salord
Director del Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d’Alacant, gestionat i dirigit per FSC.

[1] Es pot sol·licitar a través del correu electrònic papsh@fsyc.org còpia completa del document de diapositives que va servir de suport al conjunt de la intervenció i que va ser lliurat als participants de la mateixa.