Beatriz Granados, llicenciada en Psicologia per la Universitat de Múrcia, és des de fa 12 anys la coordinadora del Programa d’acolliment familiar d’Urgència-Diagnòstic CANGURS, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Múrcia, tot i que va començar a treballar anys abans en aquest servei com a psicòloga. En l’entrevista, ens apropa a aquest programa que tanta satisfacció personal i professional li ha aportat durant aquests anys. Acompanyar i donar suport a les famílies d’origen perquè superin les dificultats que ha motivat la separació dels seus fills/es i orientar les famílies acollidores, oferint-los pautes de criança basades en el bon tracte a la infància, són alguns dels objectius d’aquest programa.
– Des de quan coordines el Programa d’acolliment familiar d’Urgència-Diagnòstic CANGURS i quins diries que són les teves funcions principals?
Des de l’any 2007 va dur a terme les funcions de gestió de mitjans i recursos perquè els/les menors i les seves famílies estiguin el millor possible i puguin atendre adequadament les seves necessitats.
– Què és una família cangur?
És una família que estigui disposada a compartir la seva llar amb nens/es de 0-6 anys per un temps, proporcionant-los un ambient familiar i afectiu.
– Quin perfil o requisits ha de complir una família cangur?
Qualsevol persona o família que ofereixi un ambient familiar i afectiu adequat per a un nen/a, d’acord amb els criteris establerts per l’organisme de protecció de menors.
Els requisits i condicions són els següents:
– Parelles o famílies monoparentals, d’entre 25 i 55 anys, que vulguin i puguin, per les seves activitats professionals, participar voluntàriament en el Programa de Famílies Cangur.
– Totes les famílies passaran voluntàriament per un intens període de formació i valoració, fins a ser avaluades com idònies.
– Les famílies han de tenir experiència en l’educació i criança de fills/es en edats similars als menors que siguin acollits, s’han de comprometre formalment i acceptaran ser orientades per aconseguir l’objectiu del programa.
– Han de tenir un entorn social, psicològic i educatiu favorable, així com mitjans econòmics suficients per abordar inicialment aquestes estades d’urgència a casa seva.
– Almenys un dels dos cònjuges haurà de dedicar atenció completa i diària durant el temps que duri l’acolliment, coneixent i admetent la temporalitat i els objectius d’aquesta estada a casa seva, durant la qual es valorarà amb la seva ajuda el diagnòstic més adequat.
-De tractar d’una família monoparental , haurà de dedicar la mateixa atenció que s’exigeix en el cas d’una parella.
– Atès que un dels requisits és que les famílies estiguin disposades a participar en el curs de formació en què se’ls informa sobre les característiques de l’acolliment.Què més ens podries concretar sobre la formació?
Es tracta d’un total de 4 sessions teòric – pràctiques de 3 hores de durada, en què es prepara a les famílies per formar part de l’acolliment. Un cop finalitzades aquestes sessions, es procedeix a realitzar la valoració de les mateixes.
El procés de valoració consta d’una entrevista psicològica amb els corresponents qüestionaris psicològics i una entrevista social al domicili de les famílies. Un cop superat el procés de valoració, es determina si la família és adequada o no, per formar part de la borsa de famílies cangur. Per a això, es realitza un informe en el qual es recull tota la informació obtinguda.
– Cada quant temps soleu fer aquestes formacions?
No hi ha una data concreta per realitzar la formació, sempre que hi hagi un grup de famílies disponibles s’imparteix un curs.
– Què destacaries com a principals èxits del programa durant aquest temps?
L’evolució que es produeix en els / les menors a tots nivells, som conscients dels beneficis que suposa viure en una família d’acollida i més, a edats tan primerenques.
Està demostrat que la família és l’hàbitat natural de les persones, i el medi idoni per al creixement i el benestar de tots/es, especialment dels menors.
– Quins són els beneficis més importants de l’acolliment familiar per als menors?
El fet en si que els menors visquin en un ambient familiar normalitzat ja és terapèutic i repara el dany emocional que presenten, a conseqüència del maltractament previ que van patir. En aquests anys de treball, hem pogut observar els beneficis de l’acolliment en el seu desenvolupament emocional, afecte, motor i físic. L’atenció, l’afecte i afecte que els nens / es reben en el si de la família, contribueix a que puguin desenvolupar un aferrament segur.
– Quantes professionals integreu l’equip de treball i quins són els perfils?
L’equip està format per un equip multidisciplinari, 2 treballadores socials, una psicòloga i coordinadora.
– Quines diries que han estat les dificultats més freqüents amb què us heu trobat durant el procés d’acollida?
Dificultat com a tal cap, però sí vull destacar l’esforç que des de l’equip es fa per donar a conèixer l’acolliment familiar i poder mantenir una àmplia borsa de famílies disponibles. És un recurs encara desconegut per a la població en general.
– Què t’ha aportat treballar amb les famílies, tant biològiques com acollidores durant tot aquest temps?
M’ha aportat una satisfacció molt gran, que em motiva en el dia a dia del treball diari. És molt enriquidor treballar amb persones i amb tot tipus de famílies. Amb les acollidores és emocionant veure com s’impliquen amb els/les menors, l’afecte incondicional que els ofereixen, el generoses que són… i amb les bilógicas, és d’admirar i respectar com algunes famílies finalment assumeixen la seva responsabilitat i demanen ajuda per canviar la seva situació i poder recuperar als seus fills/es. Em quedo amb aquesta imatge de la tornada, amb les cares de satisfacció.
– Què li diries a una persona que després de llegir la teva entrevista s’està plantejant ser família acollidora?
Que s’animi, que sí que es pot !, que contactin amb nosaltres/es i ja els informarem. La formació inicial ajuda a reduir les pors que algunes famílies presenten al principi i, sobretot, els diria que escoltin els entranyables testimonis de les famílies.
– Com podrien posar-se en contacte amb el programa les persones interessades a participar-hi?
Es poden posar en contacte amb nosaltres/as al telèfon 968.209.628, a través de les xarxes socials en el nostre perfil “Acolliment familiar Múrcia” o per correu electrònic (coord.canguro@utelagunduzfsyc.org), com prefereixin.
– Per acabar, com creus que podria millorar el sistema d’acolliment familiar que existeix actualment al nostre país?
A través de la sensibilització a la població. La cultura de l’acolliment familiar queda molt distant d’altres països, com per exemple és el cas d’Holanda, on està més avançada. Les persones han de conèixer la realitat de l’acolliment i ajudar a aquests/es menors en la mesura que puguin, ja que són el nostre futur i és ara, des de petits/es, quan hem d’intervenir i ajudar.
El servei, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Altea (Alacant),…
Fa uns anys, aquest centre tutelar, de titularitat de l'Ajuntament de Donostia, que compta amb…
Francisco Javier Calderón Els és voluntari des de fa aproximadament un any i mig del…
El programa ofereix suport i acompanyament gratuït en salut mental i/o conductes addictives (patologia dual) a joves de 15 a…
El nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i…
El servei, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut…