Sortint de l’estat d’alarma la pandèmia del COVID-19 en el centre de primer acolliment i valoració “Lázaro”

En aquesta ocasió, us volem donar a conèixer com està passant l’estat d’alarma, ja en la seva recta final, i la situació derivada de confinament, el centre de primer acolliment i valoració “Lázaro”, un servei únic en la nostra entitat per les seves característiques. El recurs, situat en Azuqueca d’Henares (Guadalajara), és gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l’Associació Lagunduz. Es tracta del primer centre al qual un/una menor ingressa com a resident, una vegada decretat la seva situació de desemparament o risc d’exclusió social, en la xarxa de protecció de Castella- La Manxa.

Però abans d’explicar com ha afectat el funcionament del servei aquesta situació excepcional, ens endinsarem en aquest, de la mà del seu director, Rafa Pinto. “La nostra missió és la d’atendre els/as menors que ens arriben, normalment mitjançant urgències detectades per la Direcció Provincial de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa, i valorar de la forma més eficient i ràpida, les seves necessitats socioeducatives i el seu benestar emocional, perquè siguin derivats/as al millor recurs per a ells/as, d’acord amb el seu cas específic”, explica.

L’atenció que se’ls brinda en aquest servei és integral, abastant des de les necessitats més bàsiques, alfabetització, hàbits d’higiene… passant per plantejament d’objectius de vida, anàlisi de la situació, reforç de fortaleses…. i incloent atenció psicològica.

El centre va començar la seva marxa en 2004, passant l’any 2017 a ser gestionat per la nostra entitat, i superant el mes de maig passat la xifra de 1.000 menors atesos/as des del seu inici. El servei compta amb un equip professional, integrat per 12 educadors, 1 auxiliar tècnic educatiu, 1 psicòloga, 2 auxiliars de serveis generals i un director que és qui ens acompanya en tot moment.

Des de l’any 2017 i, a causa del flux tan alt d’arribada de menors migrants no acompanyats, principalment d’alguns països del continent africà, el servei s’ha especialitzat en la intervenció amb aquest perfil d’adolescents, procurant brindar sempre una atenció de la més alta qualitat, centrada en les necessitats de cada persona de manera individual. És per això, que quan va ser decretat l’estat d’alarma el mes de març passat, en el centre tan sols comptàvem amb menors migrants, sent el 80% d’origen magrebí”, manté Rafa Pinto.

Tractant-se d’un servei de caràcter temporal, molts de els/as menors residents quan es va iniciar la situació de confinament, no eren capaços, a causa de qüestions lingüístiques, de comprendre la situació, al no ser capaços d’entendre el nostre idioma, o a causa de qüestions culturals, respecte a una cultura que els era aliena. “I degut també al fet d’haver portat un estil de vida marcat per factors de risc que es veuen afectats en moltes ocasions pel seu trànsit migratori, fins al seu ingrés en aquest centre. A això, es va afegir el fet que 2 dies abans del decret, van ingressar d’urgència a dos menors que venien d’una situació de carrer i que no tenien interioritzats hàbits de vida saludables, explica.

Respecte al compliment de les indicacions de l’equip educatiu, en general, emanades per les autoritats sanitàries competents, assenyala que curiosament, durant el confinament, els/as menors han millorat pautes de conductes que manifestaven abans de l’alerta sanitària. “De fet, a l’equip educatiu ens ha arribat a sorprendre l’adaptació a tot el que ha portat aconsegueixo el confinament (sense sortides a l’exterior, ni realització d’activitats formatives o d’oci fora de les instal·lacions, absència de contacte físic amb amics/as…). S’han adaptat en el seu conjunt a la ‘nova realitat’ que ens ha tocat viure a cada moment durant la pandèmia, encara que és cert que en alguns casos ha costat més que en uns altres, però, ni en aquests últims casos, el seu comportament s’ha mostrat molt diferent al ja mantingut prèviament”, afirma el director del servei.

Segons transcorrien els dies, en el recurs es va anar instaurant una “nova normalitat”, en la qual no existia el carrer, ni el parc, ni la possibilitat de fer una passejada. “Nova normalitat” en la qual vam haver de recloure’ns en la nostra pròpia casa. “Nova normalitat” en la qual era responsabilitat de l’equip professional veure la manera de fer-nos càrrec de tots aquests buits i espais que els/as menors no sabien com omplir ara.

“Les nostres instal·lacions compten amb un generós pati, i durant aquest confinament s’ha convertit en la seva vàlvula de fuita, el seu territori promès, la seva pista de futbol, la seva barbacoa, el seu lloc de treball, la seva zona d’entrenament, la seva zona de cultiu, la seva zona de xerrada, la seva ombra per a la migdiada…  cada menor ha usat el pati per a pal·liar alguna de les manques que el confinament els ha creat… guiats en tot moment per l’equip professional”, matisa Rafa Pinto.

Durant el confinament, s’ha fet pràcticament de tot: vídeos, marqueteria, jocs, esport, pintura, sembra, cures del jardí, ping-pong (ping-pong, beneït i meravellós tennis de taula… l’activitat estrella, sens dubte, reconeix Rafa Pinto), futbol, esport, entrenament, cinema (amb crispetes incloses, apunta), concursos de xapes, cort i confecció… però també els/as menors han après a estar més i millor amb ells/as mateixos/as i els seus companys/as. “Vam haver d’aprendre a menjar respectant dos metres de distància, a celebrar consells de centre amb màscares, a rentar-nos les mans ‘a cada poc’ i, assecar-les bé, a riure’ns al lluny, a plorar-nos, també al lluny, a demanar ajuda a crits, però sempre trobant a faltar una abraçada. No ha estat una situació fàcil”, manté.

A l’ésser la majoria de els/as menors practicants de religió islàmica, enmig del confinament es va viure el Ramadà, celebració espiritual per antonomàsia d’aquesta comunitat i que, per les circumstàncies, no han pogut celebrar com sempre. “Segur que serà un record que trigaran a esborrar. No podien compartir aquests moments amb ningú, més enllà de l’espai del propi centre. Els/as menors es van fer responsables d’aquesta celebració, sent ells/as mateixos/as els qui es van repartir les tasques que del Ramadà emana (preparar el trencament del dejuni, els resos, servir als companys/as, etc…) i la gran majoria van acceptar aquestes responsabilitats de bon grat”, explica Rafa Pinto.

Gràcies a l’esforç del sector educatiu, aquells/as menors que comptaven amb recursos educatius, han mantingut una rutina de realitzar “deures”, la qual els ha permès avançar encara més en els seus aprenentatges i immersió lingüística. Durant tot el confinament, en el servei, s’ha mantingut i es manté un taller de castellà, en el qual els/as menors avancen en el coneixement de l’idioma, es practiquen habilitats socials i es diverteixen. És un moment d’atenció grupal en el qual a poc a poc, molt poc a poc, van creant “pinya”, en la mesura de les possibilitats, i es generen sinergies positives.

Ens trobem ja en els últims dies d’aquest confinament de l’estat d’alarma, i encara que fa ja temps que els/as menors tenen autoritzades les sortides a l’exterior, sorprèn que la majoria no faci ús d’aquest temps fora del centre o si ho fa, és pel mínim temps estipulat. En aquesta nova normalitat, molts d’ells/as han interioritzat el recurs com una part d’ells/as mateixos/as, un lloc on aprendre i enfortir-se per a la seva vida futura… En definitiva, com un lloc de suport. Sense anar-nos més lluny, diumenge passat, en comptes d’anar-se de passeig, molts van decidir participar en la gran gimcana del centre, o aquests dies, ens han sorprès els més majors, imbuïts, amb veritable interès, en un taller de fabricació de slime casolà.

Davant les noves circumstàncies i les que vindran, el dilluns ja no es concep com una meta a la qual cal arribar… Ara, des del centre de primer acolliment i valoració “Lázaro”, reconeixen que, després del transcurs d’una intensa setmana, tot ha canviat i es va sense pressa, lluny de voler “menjar-se el món”. Cada cosa al seu temps. De ben segur, es continuarà recorrent el camí, pas a pas, però amb seguretat i amb la confiança i fermesa del treball ben fet, comptant per a això amb un equip professional que també ha après molt de la nova situació, i que, gràcies a aquest aprenentatge, ara compta amb més recursos i eines.