Des de fa més de 22 anys, Jordi Morillo, natural de Barcelona i establert a la comarca del Bages, a Barcelona, ​​Llicenciat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, és el director de la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. En aquest servei, des de la tasca de direcció, afirma que aprèn cada dia, aportant idees i solucions als nous reptes que es presenten. Aquesta entrevista ens permet conèixer-lo millor, la seva trajectòria professional, així com la feina que realitza.

– Treballar en l’àmbit d’addiccions ha estat una cosa vocacional, si és el teu cas?

Sí, al principi de la meva trajectòria professional, i segons els meus interessos durant la carrera universitària, ja vaig veure que el tema de les addiccions em cridava latenció, més que altres àmbits dintervenció en psicologia.

– Com van ser aquests inicis laborals? Quines feines feies?

Vaig començar fent assistència domiciliària a persones en processos de rehabilitació des d’una entitat privada, seria alguna cosa en la línia del que actualment és el Programa SAVA, servei de FSC d’acompanyament per a la vida autònoma que recolza els processos d’autonomia de persones amb conductes addictives.

Poc temps després, vaig entrar a formar part d’un equip que iniciava un projecte únic de Llar-Residència per a salut mental, i on vaig aprendre psicopatologia en profunditat, per dirigir més endavant un Taller Ocupacional amb població autista i psicosi infantil, amb 25 anys . En aquell moment ja m’havia instal·lat a la comarca del Bages, i va ser quan vaig accedir a l’oferta de selecció per a la direcció de la Comunitat Terapèutica Can Coll. I fins avui.

– Què destacaries d’aquells primers anys com a director de Can Coll?

La comunitat terapèutica, en el moment de la meva incorporació, feia 10 anys que estava oberta (en una ubicació diferent, i amb un altre nom, CT Can Solà de la Vall). Estava en un moment de canvi profund, tant a nivell d’equip, com de paradigma d’atenció i relació amb l’Administració Pública, cosa que ens va obligar a actualitzar, protocol·litzar, renovar i redissenyar parts del programa, atenent una estructura més formal i desenvolupant les eines necessàries per poder treballar en les condicions que s’estaven imposant.

Va ser una època de molta feina i molts canvis a tots els nivells de la comunitat terapèutica (estructura, equip, programa, etc.).

– En les circumstàncies actuals del servei, ¿ com és un dia de feina per a tu? quines tasques fas?

No tinc un guió massa rígid, a la comunitat realitzo les funcions pròpies de la gestió del centre, tant pel que fa a l’equip, com a programa, i tot el que té a veure amb l’estructura formal de relació amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques (CTT), Pisos de Reinserció (PPR) i Centres de Dia (CCD) de Catalunya, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions (UNAD), la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), i tot allò que es deriva dels protocols comuns i les condicions que determina la Fundació Salut i Comunitat.

– Quines activitats t’agraden més de les que diàriament fas i per què?

M’agrada relacionar-me amb les persones, si bé la meva tasca es desenvolupa principalment al despatx de la comunitat terapèutica.

M’agrada especialment que la comunitat, allotjada en una masia, estigui en condicions òptimes, i això requereix molta atenció, inversió i consciència.

 – Què destacaries del moment actual, pel que fa a la Comunitat Terapèutica Can Coll?

Actualment, sens dubte, el que és destacable està sent el procés de concertació amb l’Administració Pública, havent accedit durant l’any 2022 a poder acreditar-nos com a centre proveïdor de serveis de la Generalitat de Catalunya, per posteriorment formar part de la Cartera de Serveis de la Generalitat i iniciar una relació, lluny dels antics convenis, basada en el concert econòmic.

Aquest fet ens ha obligat a generar molts canvis, a nivell de protocols, comprensió del sistema, eines digitals i relació amb lAdministració. Aquest procés, cada cop més normalitzat, ens permetrà una garantia de continuïtat del dispositiu per als propers anys, amb la tranquil·litat i seguretat de treballar mà a mà amb l’Administració Pública, formant part del seu catàleg de serveis.

El programa de la comunitat terapèutica s’ha anat adaptant al llarg dels anys a les diferents necessitats i realitats que s’han anat detectant per augmentar l’eficiència del tractament i els bons resultats, quant a pronòstic positiu de rehabilitació de les persones usuàries del centre.

Aquestes adaptacions van començar cap al 2008 amb la introducció d’un programa específic en patologia dual, incorporant més endavant la intervenció basada en l’Atenció Centrada a la Persona (ACP), la introducció de la perspectiva de gènere transversal en tot el tractament i la intervenció, per a , actualment començar a desenvolupar un programa específic, anomenat Preserva, on poder treballar amb la gent gran addictes, les seves característiques i necessitats específiques, així com l’accés a eines de rehabilitació pròpies del perfil de persones consumidores més grans de 50 anys.

– Recentment hem celebrat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. A la comunitat sempre feu algun tipus d’activitat…

És així. Ens sembla fonamental visibilitzar la importància d’aquest dia, a través de diferents activitats, en què participen usuàries i usuaris.

– Seguint amb la dona, anteriorment has fet referència a la introducció de la perspectiva de gènere transversal en tot el tractament i la intervenció. Què destacaries sobre la presència i participació de les dones al centre?

En aquest sentit, cada cop atenem més dones en el recurs, i cada cop estan més temps. Aquesta és una dada important fruit d’un gran esforç i consciència per oferir un tractament adequat, així com activitats més adaptades, al perfil femení i, també, als perfils no binaris.

D’altra banda, cal assenyalar que les derivacions ens arriben principalment de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de Catalunya (XADC), i les drogues que motiven l’ingrés, principalment, alcohol i cocaïna.

– D’altra banda, sobre les dades de Memòria del darrer any, què ressaltaries?

Els resultats anuals solen mantenir-se força estables, les persones que finalitzen el tractament estan al voltant del 50% de les que ingressen. L’altra meitat finalitza de manera anticipada el seu tractament, per decisió pròpia causant un abandonament voluntari del centre, o per decisió de l’equip (les menys), per incompliment reiterat de la normativa i contracte terapèutic del centre.

– Quins són els reptes més grans als quals s’enfronta el centre aquest any 2025?

Durant l’any 2025 pretenem consolidar un funcionament estable, conegut i normalitzat respecte al model de concert econòmic, que permeti estabilitzar les funcions de l’equip, conèixer les condicions canviants amb l’Administració pública i protocol·litzar processos de nova implementació. Tot això, sense perdre de vista que la nostra tasca, més enllà de l’administrativa, recau en oferir un tractament de qualitat i eficient a la persona usuària de drogues en tractament a la Comunitat Terapèutica Can Coll.

– Per acabar l’entrevista, digues-me un record bonic que tinguis…

Sí, la celebració del 20è aniversari de la comunitat terapèutica. Guardo a la meva memòria una imatge a la qual tinc un gran afecte, amb Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat, voluntari durant molts anys de les comunitats terapèutiques de FSC.

– Alguna altra qüestió de què ens vulguis parlar?

Sí, m’agradaria destacar de manera especial que l’èxit i la continuïtat del projecte d’aquest servei és fruit principalment de la qualitat de l’equip que dia a dia s’enfronta al repte d’acompanyar, formar, vincular i comprendre les necessitats de persones amb un altíssim patiment, en un moment molt delicat de les seves vides, de manera que comporta a nivell de càrrega emocional i patiment del professional.

Tenim la sort de comptar amb un equip altament experimentat i consolidat, amb noves incorporacions de molta qualitat i amb la millor de les actituds, que aconsegueix fer “fàcil” moltes vegades “impossible”. Aquest és realment el valor de Can Coll.