Un 97% de les dones enquestades ha patit algun tipus de violència sexual en contextos d’oci nocturn

• Les violències més freqüents són els comentaris sexuals incòmodes (97%) i les insistències davant negatives (86%).
• Una de cada cinc dones que responen ha patit violacions (agressions sexuals amb penetració) amb o sense ús de la força física.
• Les dones víctimes d’una agressió sexual acudirien preferentment a les seves amistats, i en segon a lloc a la seva família, punts “lila”, entitats especialitzades i col·lectius feministes.

---

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat avui l’informe de resultats 2017/2018 del seu Observatori Noctambul @ s, en el marc de la jornada “Violències sexuals en entorns festius”, celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. El projecte, iniciat per FSC a l’any 2013, està finançat pel Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i s’emmarca en una línia de prevenció i reducció de riscos. L’observatori situa la perspectiva de gènere com a eix central de l’anàlisi.

En l’últim any s’ha realitzat una nova anàlisi qualitativa de 30 entrevistes grupals en profunditat a protagonistes de l’oci nocturn (joves, adults…). També, s’ha creat un qüestionari “online” que podia respondre qui ho desitgés, obtenint 1.541 respostes, el 73% d’elles dones, i majoritàriament des de Catalunya i Madrid. S’han analitzat els riscos i possibles solucions derivades de la configuració d’espais urbans vinculats a l’oci, i s’ha revisat críticament la lògica dels protocols de prevenció i actuació davant de les violències sexuals.

Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, tal com s’ha assenyalat durant la jornada, són:  

1. Les dones desenvolupen estratègies d’autocontrol del seu consum de drogues per evitar patir violències sexuals o ser responsabilitzades per això.

Les dones intenten controlar un consum excessiu de drogues en major mesura que els homes, i limiten la seva llibertat d’acció per evitar patir violències sexuals ia més, ser culpabilitzades. Aquestes estratègies són: sortir menys, consumir amb menys assiduïtat i/o en menor quantitat, anar en grup i cuidar-se entre elles… A més, els resultats de l’enquesta apunten que, encara que els homes consumeixen més en gairebé tot tipus de drogues, les dones els igualen en la freqüència de consum de les drogues legals i menys estigmatitzades (alcohol, tabac). Aquestes substàncies es relacionen socialment (de forma errònia pel que fa a l’alcohol) amb una menor pèrdua de control en el comportament. També són consistentment alts per a tots dos sexes, però més freqüents entre homes, els consums de cànnabis i cocaïna.

Altres idees importants relacionades amb el consum són:

• Un 18% dels homes participants en l’enquesta hauria convidat a consumir alguna droga a una altra persona (bàsicament a dones) amb la finalitat d’acabar tenint relacions sexuals. Al revés, només un 6% de dones afirma haver realitzat aquesta pràctica. En cap cas estem parlant de “burundanga” sinó de les substàncies a què ens referim en aquest informe.
• L’alcohol continua sent la droga més present en els contextos d’oci nocturn, tant en homes com en dones. Percentatges menors de persones que responen a l’enquesta en línia, però molt rellevants per la perillositat, són el 24,6% d’homes / 13,3% de dones que han fet servir en alguna ocasió en l’àmbit del lleure substàncies potencialment generadores d’agressivitat com speed o amfetamines, i el 5,1% de dones i 8,3% d’homes que han consumit productes de propietats anestèsiques i narcotitzants com la ketamina o el GHB. El 5,8% d’homes / 3,1% de dones que afirma haver consumit almenys en poques o algunes ocasions “opi o heroïna” és altament preocupant i hauria de ser objecte de major estudi.

2. Cal revisar certs discursos que associen les violències sexuals amb la joventut.

Hem observat una tendència en els discursos a estigmatitzar la joventut o associar de manera determinista aquesta edat o moment vital amb les violències sexuals.

La majoria de les persones majors de 35 anys a les que hem entrevistat considera que les generacions més joves són més masclistes i / o violentes que la seva, la qual cosa pot donar-se per dos motius: perquè les violències s’estan visibilitzant i denunciant en major mesura , o perquè hi ha una voluntat explícita de no qüestionar o negar les violències sexuals pròpies i de l’entorn.

D’acord amb els resultats d’aquest estudi, podem afirmar que la violència sexual no té fronteres d’edat, i que persones adultes i joves perpetuen discursos i pràctiques relacionades amb elles.

3. Per millorar la percepció de seguretat dels espais d’oci nocturn, aquests han de donar cabuda a una major diversitat de persones i pràctiques.

En l’estudi actual, hem comprovat com la percepció d’inseguretat és més gran quan una zona d’oci és poc diversa, és a dir, quan hi ha concentració d’una sola activitat o d’un cert grup més o menys homogeni de persones, ja siguin, per exemple , turistes o persones “fent botellón”. Per tant, un criteri comú a tenir en compte a l’hora de millorar la percepció de seguretat és diversificar les opcions d’oci nocturn perquè donin cabuda a una pluralitat més àmplia de persones i de pràctiques d’oci.

4. Un 97% de les dones que completa l’enquesta en línia manifesta haver patit algun tipus de violència sexual per part d’homes.

• Els comentaris incòmodes de caràcter sexual són soferts per un 97,1% de les dones, emesos per homes. D’aquestes, un 52% els pateix “sempre” o “molt sovint” i la resta “poques” o “algunes” vegades. Addicionalment, un 29% han rebut aquests comentaris d’altres dones, però de formes molt menys freqüents.
• Les insistències masculines davant d’una negativa són viscudes en un 87% dels casos, sovint amb força freqüència. En canvi, les insistències d’altres dones només es donen en el 14% dels casos, i amb menys freqüència.
• Els tocaments no consentits per part d’homes cap a dones ascendeixen al 81,4%,; una quarta part d’elles els pateixen “sempre” o “molt sovint” quan surten.
• Un 44,7% de les dones enquestades diu haver patit acorralaments, la meitat de les quals (22,3%) els ha viscut amb alguna freqüència o sovint, i l’altra meitat (22,4%) de manera puntual.

Aquestes xifres posen de manifest l’alta freqüència amb què les dones pateixen l’ampli espectre de violències sexuals més normalitzades i legitimades en la societat patriarcal, així com el caràcter estructural i sistèmic de les mateixes. Per això, és urgent desnormalitzar tots els tipus de violència, considerant a més la interrelació de totes elles.

5. Una de cada cinc dones que respon l’enquesta al web ha patit violacions (agressions sexuals amb penetració), amb i sense ús de la força física, vinculades a espais o pràctiques d’oci.

De les respostes a la nostra enquesta, es deriva que un 5% de les dones ha patit una violació amb força en algun moment de la seva vida, i algunes d’elles en més d’una ocasió.

D’altra banda, un 17,5% de dones afirma haver patit una violació sense necessitat que l’agressor de faig fet ús de la força física. En alguns casos aquesta situació es repeteix, fins i tot amb freqüència.

La percepció de les informants és que, en aquestes situacions extremes, el seu agressor havia consumit “molt” en el 38% dels casos, mentre que en les restants ocasions havia consumit “poc” o res “. La valoració del seu propi consum de drogues era que en un 8% dels casos havien “consumit molt i no tenien capacitat de reacció”, en un 37% havien “consumit molt” però creien tenir capacitat de reacció, i en el restant 55 % haurien consumit “poc o gens”.

Tot i que la mostra que respon a l’enquesta en línia s’ha autoseleccionat i no és representativa, aquestes xifres ens sorprenen per la seva enormitat i ens animen a un estudi més detallat.

6. Les dinàmiques de violències sexuals en oci nocturn són diferents segons els espais en què es donin.

• En un 78% es donen on la “festa” era un espai totalment exposat a aquestes situacions.
• A aquesta xifra li segueix la dels moments posteriors a la festa, viscut en un 63%.
• En tercer lloc, el 62% afirma haver patit alguna vegada algun tipus d’agressió sexista a l’espai públic, especialment transitándolo sola.
• El 50% de les dones afirma haver viscut alguna situació de violència sexual en el transport públic, tot i ser un servei gestionat pels ajuntaments i altres administracions.
• I, en darrer lloc, el 32,5% de les dones van rebre violència a través de les xarxes socials en el context d’oci nocturn i consums.

7. El gènere, molt present en les motivacions per al consum i les expectatives a l’hora de sortir de festa.

Els nois consideren que la seva nit ideal ha de contenir “consumir alcohol i altres drogues” (70%) enfront de aproximadament el 60% de les noies, així com “tenir relacions sexuals” (70% homes vs. 51% dones), i tot això a més amb més intensitat. La difícil conciliació entre els usos excessius de certes drogues i els comportaments sexuals prudents (ja siguin d’ús de preservatius o d’un altre tipus) no sembla ser prou considerada pels qui responen.

8. Les xarxes informals (amistats), els serveis públics de suport i les entitats especialitzades i les feministes, claus en el suport a les víctimes.

Un dels aspectes concloents d’aquesta investigació és que les persones de l’entorn de les dones, en concret les amistats, són essencials per al suport, en cas de patir una agressió sexual. Les dones comptarien també amb la família, els punts “lila”, les entitats especialitzades i els col·lectius feministes.

9. Més enllà d’accions puntuals, és imprescindible l’elaboració de protocols integrals basats en metodologies participatives.

10. Cal abordar els aprenentatges de la sexualitat en les campanyes preventives

En una societat patriarcal en la qual la sexualitat s’erigeix com un eix fonamental de control, domini i subordinació de les dones, cal incidir en com es construeix aquesta sexualitat i, en concret, en la manera com es produeix i reprodueix una (hetero ) sexualitat masculina hegemònica basada en la dominació.

---