“Un estudi entre les nostres usuàries consumidores de drogues mostra el descens del consum i de la violència masclista des que ingressen en el servei”

Berenice Domínguez és Llicenciada en Psicologia Social i compta amb un Màster en drogodependències. El seu treball en l’àmbit de les drogodependències, a què ha incorporat la perspectiva de gènere, es remunta a 16 anys enrere. En aquesta entrevista ens presenta els principals resultats i conclusions d’un estudi realitzat a l’Espai Ariadna, servei d’FSC ubicat a Barcelona en el qual treballa. Aquesta investigació, en la qual s’ha implicat tot l’equip professional, pretén millorar la intervenció realitzada amb les dones usuàries del servei.

Quines han estat les vostres principals motivacions per voler realitzar aquesta investigació?

A partir del nostre interès de voler conèixer en profunditat els processos que intervenen en les dones usuàries de l’Espai Ariadna de FSC, ens va semblar necessari elaborar i implementar un instrument que servís per avaluar les intervencions realitzades en el mateix.

Considerem a més que era necessari realitzar aquesta tasca d’investigació exploratòria amb la intenció de col·laborar en el discerniment i comprensió de la intersecció de les problemàtiques de la violència masclista i les drogodependències que presenten aquestes dones, amb l’objectiu de dissenyar models d’atenció i intervenció adequats .

D’alguna manera hem volgut visibilitzar la necessitat d’aprofundir en l’abordatge de les dones que consumeixen drogues i pateixen la violència masclista per qüestionar les maneres “normals” i històrics de com s’ha afrontat i comprès el fenomen, i per identificar com és que aquesta comprensió ha col·locat a les dones en una situació de desavantatge i vulnerabilitat social.

D’altra banda, el nombre d’intervencions que es realitzen a hores d’ara, dirigides a persones consumidores de drogues, són múltiples i diverses. No obstant això, hi ha dificultats per incloure a les dones i les seves especificitats en els programes d’abordatge. Un punt molt important a destacar és quan aquest fenomen problemàtic va lligat a un altre tan complex com és el de la violència de gènere.

Les dones que tenen algun problema amb les drogodependències i que a més han hagut d’enfrontar a la violència masclista, tenen el dret -juntament amb els seus fills i filles- d’accedir a un recurs d’acollida que realitzi una intervenció holística que permeti una atenció integral amb perspectiva de gènere. Per això, l’Espai Ariadna es converteix en una via privilegiada d’acostament que aporta una gran quantitat d’informació. I, per tot això, hem volgut realitzar aquesta investigació.

A més, es tracta d’un estudi en el qual s’ha implicat tot l’equip professional de l’Espai Ariadna.

Així és. Tot l’equip ha col·laborat en el disseny dels qüestionaris, administrant, passant les dades a l’ordinador, acompanyant-nos mútuament en les dificultats que ha suposat realitzar aquest estudi i, sobretot, acompanyant a les dones usuàries que en algunes ocasions ho han necessitat.

Durant quin període de temps heu realitzat la investigació?

La vam posar en marxa el 2015, en el marc de l’Espai. No obstant això, els resultats d’aquest estudi corresponen a la investigació més concreta realitzada durant el passat any 2017.

Què destacaries de la mostra?

La mostra està integrada per 20 dones amb una edat mitjana de 43 anys. A més, com a mitjana tenen menys de 2 fills (1.75) i el 50% compta amb suport familiar, tot i que cal reconèixer que no sempre està present o és col·laborador de benestar.

D’altra banda, el 45% de les dones vénen derivades per un servei d’atenció a les drogodependències, un 30% per motius de violència de gènere i la resta d’altres serveis. Pel que fa a les dades recollides sobre violència masclista, una dada interessant és que només el 25% d’aquestes dones havia rebut atenció prèvia per això.

Quins han estat els resultats principals de la investigació?

En primer lloc, s’observa que el 55% de dones arriba al servei amb un consum actiu previ al seu ingrés, és a dir porta menys d’1 setmana sense consumir i amb una mitjana d’evolució del consum d’entre 11-15 anys.

Les substàncies primàries de consum són en un 60% l’alcohol i en un 40% la cocaïna. Una altra dada que vam obtenir és que el 95% d’aquestes dones ja havia rebut algun tractament anterior per tractar seu consum.

Pel que fa al consum de drogues, la seva evolució durant l’estada mostra un major índex de reconeixement d’aquesta problemàtica per part de les usuàries del servei i també un augment en la posada en funcionament d’estratègies perquè es mantinguin abstinents, aspectes en els quals a els sis mesos arriben puntuacions màximes; és a dir, els descensos en el consum són evidents durant el tractament a l’Espai Ariadna. Fins al moment, segons els resultats d’aquest estudi, el 50% d’aquestes dones ha aconseguit l’abstinència necessària per continuar el seu procés durant la segona fase.

En relació amb la situació de violència de gènere que han viscut aquestes dones, veiem que el 90% d’elles la pateixen per part de les seves parelles o exparelles i que el 50% de dones que ingressen a l’Espai Ariadna presenta violència activa. Això vol dir que l’últim episodi de violència que han viscut ha estat durant l’últim mes.

Altres aspectes rellevants són que el 15% d’aquestes dones ha viscut abusos sexuals en la infància i que l’evolució de la violència en la seva vida és major a 10 anys. Cal destacar que el 50% d’aquestes dones ha denunciat la violència i que només el 20% ha obtingut una ordre de protecció.

Pel que fa a l’atenció rebuda en el servei, aquest estudi mostra clarament un descens de la violència masclista des que ingressa una dona i al llarg de la seva estada en el mateix. Es posa de manifest que el servei compleix amb l’objectiu d’oferir un entorn segur i de protecció a aquestes dones, així com als seus fills i filles. Es tracta d’un punt d’inici necessari per poder fer un tractament adequat.

Més concretament, una funció primordial de qualsevol centre que atengui a víctimes de la violència és reduir el risc que siguin novament agredides. Per estimar aquesta possibilitat es fa servir un sistema estandarditzat a Barcelona, ​​conegut per les seves inicials RVD. Doncs bé, les puntuacions en aquest qüestionari es trobaven en un nivell mitjà de 9,39 als pocs dies de l’arribada (el que correspondria a un nivell de risc mitjà-alt), per baixar a 7,22 als tres mesos ( mig-baix) ia un nivell de 5,20 als sis mesos, el que correspon a un risc ja sota, però lamentablement encara existent. I si bé el risc, encara molt disminuït, segueix present, la violència realment soferta, mesura per un qüestionari elaborat al respecte per la Universitat de Barcelona (UB), va disminuir als tres mesos fins al nivell zero, on es va mantenir en el seguiment als sis mesos.

L’estudi mostra a més un major coneixement i comprensió de la violència viscuda per aquestes dones, després del treball realitzat a l’Espai Ariadna. Això s’aconsegueix a partir dels treballs realitzats amb els seus referents, en els grups i en els espais terapèutics que permeten identificar, reconèixer i anomenar la violència masclista.

També s’evidencia el progrés en l’àmbit de les drogues, mesurat pel Qüestionari “SOCRATES”. No totes les dones quan arriben tenen ple coneixement sobre aquesta situació, però la seva capacitat de reconeixement i autocrítica sobre els seus problemes de consum de substàncies va millorar, des d’un nivell inicial mitjà, fins a un nivell òptim als sis mesos. També el seu compromís amb la teràpia va progressar fins arribar a un nivell excel·lent, si bé persisteix una ambivalència que els porta en ocasions a patir dubtes i presentar una certa inestabilitat que encara necessita de major suport i consolidació.

D’altra banda, tot i la violència rebuda en ocasions al llarg de tota la seva vida, aquesta recerca ens mostra que durant la seva estada a l’Espai ha millorat la salut física i psicològica d’aquestes dones, la qual cosa els ha permès construir una cura i uns hàbits més saludables amb elles i amb els seus fills i filles.

I finalment, però no menys important, un altre resultat és que s’ha aconseguit una major inclusió social.Moltes d’aquestes dones han estat durant molt de temps estigmatitzades, assenyalades i per tant, excloses d’una sèrie de serveis i col·lectius que han minat profundament la seva autoestima i el seu sentit de pertinença, pel que considerem vital oferir-los alternatives que els permetin la possibilitat de crear nous projectes de vida i de futur.

Tots aquests aspectes avaluats, ens proporcionen informació organitzada i interpretable que ens permet comprendre factors importants per millorar la intervenció que realitzem.

Quins diries que són les conclusions principals de l’estudi?

Encara que de moment no pretenem que els resultats obtinguts en aquest treball puguin generalitzar-se, si pretenem mostrar els beneficis que un recurs específic que integra la perspectiva de gènere pot proporcionar al tractament amb dones.

Aquest estudi evidencia la interacció entre les diverses problemàtiques que presenten aquestes dones, el que ens porta a la necessitat d’oferir serveis que atenguin integralment aquestes necessitats, una qüestió vital per poder obtenir millors resultats en els diversos serveis que col·laborem en les xarxes de violència i drogues.

D’altra banda, prèviament havíem identificat dificultats a l’hora de trobar instruments d’avaluació validats, per la qual cosa hem considerat un repte poder continuar investigant, dissenyant i implementant procediments d’anàlisi i verificació que donin suport a la visió holística de la feina que realitzem.

També considerem necessària una reflexió i un compromís per part dels recursos que atenen aquestes dones i als seus fills i filles que permetin continuar aportant coneixement per millorar l’atenció oferta.

¿Els resultats i/o conclusions d’aquesta investigació es van a poder aplicar a la feina de l’Espai Ariadna?, de quina manera o en quina mesura?

Segur que sí, tota aquesta feina contribueix a ampliar la nostra mirada que inevitablement es plasma en les nostres intervencions. El compromís de l’equip de treball es dirigeix ​​cap a la millora contínua, integrant i adaptant el servei per continuar oferint una visió integral dels fenòmens abordats que afecten aquestes dones. Però també oferint-nos a nosaltres mateixes l’oportunitat d’avançar com a professionals.