Un total de 150 persones ha realitzat treballs en benefici de la comunitat en centres de gran gestionats per l’FSC

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya compta amb el suport d’entitats socials i de voluntariat per afavorir la reinserció de persones que han de complir mesures penals. És el cas de la Fundació Salut i Comunitat, on en els centres que gestiona de majors es realitzen treballs en benefici de la comunitat (TBC), una de les modalitats més aplicades de les mesures penals alternatives.

Des arreglar un jardí, realitzar tasques de manteniment, acompanyar la gent gran en les sortides terapèutiques, etc. Les possibilitats de realitzar activitats són moltes (principalment, relacionades amb tasques logístiques) durant el temps que en cada cas marqui el jutge en fixar la condemna.

Els delictes amb penes de fins a un any de presó, considerats com a lleus, són susceptibles d’aplicació d’una mesura penal alternativa i permeten a l’infractor o infractora fer front a la seva responsabilitat penal sense privar-lo de llibertat ni alterar excessivament la seva vida familiar, laboral o social . Es tracta d’acords judicials que permeten donar una resposta als fets delictius, menys aflictiva que l’ingrés en un centre penitenciari, atenent a l’orientació reeducativa i de reinserció social establerta a la Constitució. El programa va començar a l’Àrea d’Atenció a la Dependència de FSC el 2010 i ja han participat 150 persones en el mateix, realitzant treballs en benefici de la comunitat en els serveis que gestionem de majors a Catalunya.

D’altra banda, recentment s’ha signat un conveni amb el Govern d’Aragó per a poder desenvolupar aquest programa com a alternativa al compliment de mesures penals tradicionals en els centres de gent gran que gestionem en aquesta comunitat. “FSC ha pretès des dels seus inicis fomentar la reinserció de les persones en la societat, fins i tot en els centres en què treballem amb col·lectius de persones amb dependències a diferents nivells intentem que aquest senyal de la nostra entitat segueixi patent. Aquestes tasques també possibiliten que els participants desenvolupin hàbits positius i habilitats que els puguin ser útils en el procés posterior d’integració social, la qual cosa incideix en la reducció de les reincidències“, mantenen des de l’Àrea d’Atenció a la Dependència. Aquests treballs consisteixen en prestar, sense retribució, una activitat d’interès públic o social, la qual cosa permet als participants en el programa conèixer de primera mà la utilitat dels serveis d’acció social, alhora que permet generar beneficis col·lectius.

Des de l’àrea de majors es considera que l’experiència és bona per a ambdues parts, participants en el programa i beneficiaris/es. “Per mitjà de la prestació d’aquests treballs, hi ha la voluntat de responsabilitzar els penats/es i possibilitar que realitzin accions útils per a la comunitat. La nostra entitat es veu molt beneficiada amb la feina feta, ja que són moltes les hores que dediquen aquestes persones a les diferents tasques. Normalment, un màxim de 6 hores diàries, tot i que també depèn de les circumstàncies de cada participant“.

L’activitat que realitzen les persones penades sol estar relacionada amb la naturalesa del delicte comès, ja que s’entén com una tasca de reparació dels danys causats (Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal). Segons un estudi recent elaborat per Institucions Penitenciàries sobre el perfil del penat/da a nivell nacional que realitza treballs en benefici de la comunitat, els delictes més freqüents solen ser els relacionats amb la seguretat viària (76%), violència de gènere (13,5 %) i altres (8,5%). Un 2% respon amb un NS/NC. La mostra d’aquest estudi la integren persones amb sentències condemnatòries a la pena de TBC que han tingut entrada en els Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives.

La majoria dels delictes de seguretat viària tenen a veure amb el consum d’alcohol (6 de cada 10), seguits de la conducció sense carnet o sense punts, l’excés de velocitat, la negació a fer la prova d’alcohol, entre d’altres. El perfil de l’infractor/a és el d’una persona normalitzada i integrada en la societat, en la majoria dels casos. D’altra banda, el 68,5% no treballa i prop del 60% compta amb estudis primaris. Un 22% té estudis secundaris, un 15,8% cap estudi i el 3,6 compta amb estudis universitaris, segons assenyala l’informe. L’estudi indica, a més, que el 81,2% dels penats són espanyols i que majoritàriament es tracta d’homes (92%) d’entre 25 i 45 anys.