Després d’anys de tasca professional i compromesa amb el col · lectiu especialment vulnerable de drogodependents que segueixen consumint drogues, els nostres centres de reducció de danys a les localitats de València i Castelló acaben de patir un cop dur.
La Generalitat Valenciana ha reduït de manera dràstica la subvenció que venien rebent, i que era la font principal de manteniment de les seves activitats, juntament amb altres contribucions menors que també han decrescut, com ara a càrrec de la casella “fins d’interès social” l’impost sobre la renda, i altres de tipus municipal o provincial.
Concretament, en el cas del Centre d’Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València , la seva subvenció descendeix en un 31,15%, des 472.045 euros per a l’any 2011 a 325.000 euros per al 2012. En el cas del CIBE de Castelló , la disminució resulta encara més acusada (un 42,8%), passant de rebre 460.000 euros el 2011 a 263.000 euros el 2012. Aquesta reducció se situa en la línia d’altres similars que han patit moltes altres entitats socials, al retallar-se de forma molt rellevant la partida de subvencions del pressupost de la Conselleria de Sanitat.
Com a entitat compromesa amb la salut i el benestar dels més desfavorits, ens sembla que haurien altres partides pressupostàries molt més apropiades per reduir despeses, i altres fórmules igualment adequades per mantenir ingressos. Però la veritat és que aquí no ens queda sinó adaptar-nos al concedit, agrair a la Generalitat el seu esforç, ja que en definitiva FSC continua rebent una quantitat rellevant, i intentar fer-ne el millor ús possible.
En aquest sentit, després d’analitzar diverses opcions i amb un procés de consultes a les direccions dels respectius centres, finalment s’ha optat per les que han semblat les solucions que ofereixen un millor balanç de serveis útils per al major nombre possible de beneficiaris, i alhora ens han permès que els ajustos de plantilla fossin, tot i ser dolorosos, el menys dolents possibles. S’ha reduït l’horari d’atenció al públic, s’han reajustat les ofertes assistencials i ens hem vist obligats a prescindir d’alguns companys i reduir la dedicació o retribucions de la resta. Cal considerar que quan es va conèixer la notícia ja havien transcorregut uns quants mesos en què, encara que s’havien pres certes precaucions, bàsicament s’havia gastat el pressupost de forma semblant a la de l’any passat, de manera que la quantitat disponible per a la resta del any quedava molt minvada. Creiem que quedarà àmpliament resumida la posició de la Fundació si diem que, al nostre parer, qualsevol altra solució global amb els recursos disponibles hagués estat pitjor.
Continuem doncs el nostre camí, amb l’esperança que la situació no segueixi degradant i ens permeti, més d’hora que tard, reconstruir el que amb tant d’esforç i dedicació professional s’havia edificat al llarg dels anys.