El Servei d’Atenció Psicosocial (SAP) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, ofereix l’orientació i eines necessàries per a acompanyar a les famílies en la gestió d’un ús adequat de les tecnologies. Es tracta d’un espai terapèutic per a identificar senyals d’alarma, potenciar els factors de protecció i oferir una atenció individualitzada a aquelles persones que detectin un ús inadequat d’aquestes, amb la mirada posada en què es continuïn beneficiant de les moltes possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies.

Un dels reptes i aprenentatges que hem d’assumir els equips de professionals de la salut en aquest període de confinament, és la pràctica assistencial preventiva enfront del possible mal ús o abús de les tecnologies digitals.

El COVID-19 està impulsant al món a una nova era de connectivitat. Les pantalles ens estan permetent milers de possibilitats: ens faciliten poder seguir amb la realització del nostre treball, transformen les nostres empreses i activitats, ens connecten amb persones significatives i, als nostres adolescents i joves, els serveixen per a mantenir les seves converses fins a altes hores de la matinada amb els seus iguals. D’altra banda, ens permeten l’accés a activitats de temps lliure per a omplir les nostres hores de concerts, classes de ioga i sessions de gimnàstica, entre altres.

Un altre aspecte de gran transcendència és com les tecnologies estan transformant el nostre sistema educatiu. L’activitat online de els escolars ha augmentat un 100% des del decret de tancament de les escoles, permetent als nens/es, adolescents i joves poder continuar amb la seva formació.

Ara bé, actualment vivim un moment de gran incertesa, sotmès a profunds canvis en la nostra idiosincràsia que romandran durant temps indefinit amb nosaltres; un moment de modificacions radicals en les nostres formes de conducta; de crisi, desfeta econòmica i noves oportunitats i iniciatives adaptatives; una conjuntura que pot generar descoratjament, que provoca que les persones presentin un augment significatiu dels seus nivells d’ansietat i por davant l’indefinit, buscant alleujament en antídots que no sempre són innocus, podent utilitzar les pantalles per a evadir-se de la realitat.

A més, donada l’excepcionalitat i, en moltes ocasions, la falta de recursos, hi ha una major permissivitat en la quantitat d’hores en les quals ens permetem estar connectats/ades. Part d’aquesta major flexibilitat ve donada perquè en diferents i un gran nombre de responsabilitats, ja són laborals o educatives, les pantalles s’utilitzen com a eina.

En aquestes condicions, és previsible un ús abusiu de les pantalles entre els col·lectius especialment vulnerables: la població adolescent, els joves, persones amb patologies mentals prèvies o persones addictes en recuperació, immerses totes elles en una situació d’alt risc d’augment de la conducta addictiva.

Aquesta situació, en la qual l’ús abusiu es normalitza, també fa que el risc d’iniciar-se en jocs online relacionats amb les apostes sigui encara major. Un ús excessiu de les pantalles no és necessàriament una addicció. L’addicció radica en el risc de realitzar una conducta de manera repetitiva i compulsiva, que conseqüentment provoca l’abandó d’altres interessos, genera canvis en el comportament i un malestar significatiu, quan no es pot realitzar aquesta conducta. El confinament, a més, disminueix alguns factors de protecció com podria ser la realització d’una altra mena d’activitats a l’aire lliure, acudir a classe i relacionar-nos amb els nostres iguals. I augmenta els factors de risc incrementant el nombre d’hores i de tasques que es realitzen a través de les pantalles.

A causa de l’auge de les apostes online i de les consultes telemàtiques per l’augment d’aquestes conductes addictives durant el confinament, en les tres primeres setmanes de març, l’activitat en el mòbil ha augmentat un 16%, increment que s’eleva al 19% en la setmana del 16 de març, d’acord amb un informe elaborat per l’agència Ymedia.

Diferents entitats han sol·licitat una major regulació. L’addicció al casino, bingo i pòquer online s’ha multiplicat durant l’estat d’alarma. Amb els locals presencials d’apostes tancats, els/les ludòpates estan trobant en el joc online l’única manera d’alimentar la seva addicció, mentre que les associacions d’exjugadors alerten que les crides d’auxili als seus centres s’han multiplicat des que va començar el confinament.

La resposta a aquesta demanda, per part del Ministeri de Consum, ha estat la prohibició de la publicitat del joc online a través d’Internet durant el confinament, limitant la franja d’anuncis publicitaris en les televisions d’una a cinc de la matinada. Aquesta regulació era del tot necessària però no suficient.

Des de la Fundació Salut i Comunitat, com a professionals amb àmplia experiència en l’àmbit de les addiccions, tenim una responsabilitat important en el nostre compromís amb la societat, especialment amb aquella població més vulnerable, tant les persones que presenten una dependència prèvia com amb els nostres joves, en relació a l’ús compulsiu de les tecnologies i el possible augment de les addiccions comportamentals (compres, jocs online, pantalles …).

Hem de reflexionar a manera de prevenció, sobre l’impacte que rebrà el nostre estil de vida, una vegada finalitzi el confinament, a conseqüència dels canvis adaptatius que vénen gradualment instaurant-se, i, a més, urgeix contemplar les diferents variables psicològiques com la por, la incertesa, l’aïllament o la solitud, que ha despertat l’estat d’alarma, en tant que són previsibles factors de risc.

Una enquesta realitzada la setmana passada a un total de 50 persones que atenem en el Servei d’Atenció Psicosocial (SAP) de FSC a Barcelona, ens permet destacar alguns resultats: el 93% refereix estar dedicant més temps de l’habitual a l’ús de les tecnologies; el 65% considera que el confinament li està servint de pretext per a una hiperconnexió, i el 41% dels enquestats/ades comenta haver intentat reduir, sense èxit, el seu ús. A més, el 30% afirma que rep queixes dels seus familiars per l’excés de pantalla, i un 35% reconeix evitar altres activitats en favor de la connexió.

Podem concloure que, en efecte, es dóna un augment significatiu de l’ús de les tecnologies digitals, però la percepció del risc es dilueix en l’excepcionalitat del moment, com així ho demostra la major permissivitat en el seu ús, i la diversitat d’utilitats (laborals, educatives, lúdiques i relacionals).

Una vegada s’iniciï el desconfinament, els nostres adolescents i joves mantindran les classes a distància, sense acudir a les escoles, i després gaudiran de les seves vacances estivals fins que el nou curs s’iniciï, molt probablement, de manera semipresencial, temps suficient com perquè s’adquireixen hàbits poc saludables, en el que a l’ús de les pantalles es refereix. L’alta exposició i la baixa percepció de risc són dos factors importants per a desenvolupar una addicció.

Com assenyalàvem a l’inici, el Servei d’Atenció Psicosocial (SAP) de FSC, ofereix un servei d’orientació i les eines necessàries per a acompanyar a les famílies en la gestió d’un ús adequat de les noves tecnologies, evitant que es pugui caure en una relació de dependència.

Mayte Soler Alcaide
Psicóloga sanitaria. Terapeuta familiar
Especialista en Adicciones comportamentales en FSC

Información de contacto:
Puedes dirigirte al SAP a través del teléfono 93 424 04 00 y nuestro equipo de profesionales, se pondrán en contacto contigo en un plazo máximo de 24 horas.

https://www.tratamientodelasadicciones.org/
https://www.psicologiabarcelona.org/