La celebració del Dia de les Persones Sense Llar, que aquest any ha tingut lloc el 31 d’octubre, ha tornat a reunir les organitzacions socials que treballen amb aquestes persones per denunciar les dificultats continuades que afronten, per accedir als drets fonamentals i que encara s’han agreujat més durant la pandèmia.

En aquest sentit, les entitats socials han reclamat a les administracions públiques que s’incrementi el parc d’habitatges socials, que ara mateix és «insuficient», perquè entre 30.000 i 40.000 persones que no tenen una llar a Espanya, puguin tenir «una vida digna».

Una de les iniciatives en què col·labora la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és el II Cens de Persones Sense Llar a València, tant en la preparació del cens com en el recompte nocturn, que permetrà conèixer amb més concreció el nombre i les característiques de persones sense llar en aquesta ciutat, per poder continuar contribuint a la seva inclusió social i laboral.

En concret, en la preparació del cens, hi participa personal del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València i del Carme, serveis gestionats i dirigits per FSC. És el cas d’Elena Matamala, directora del Carme, que forma part de la Comissió de Difusió, i Isabel Real, treballadora social del CIBE de València, membre de la Comissió de Voluntariat, que s’encarrega de captar i formar per aquesta nit les persones inscrites com a voluntàries per dur a terme aquest recompte.

Totes dues ens informen que aviat s’obrirà el període d’inscripció al web de l’Ajuntament de València perquè les persones interessades puguin participar en aquest segon cens, que es durà a terme el 15 de desembre, una operació estadística molt valuosa que en pot aportar molts dades si bé, per la seva complexitat, encara no ha estat assumida per l’Institut Nacional d’Estadística, com assenyalàvem en una altra notícia, anys enrere.

La iniciativa és fonamental per comprendre la magnitud de l’exclusió residencial, més enllà de les dades d’ocupació de centres. El recompte està organitzat per diferents entitats socials de la ciutat, amb la participació i la col·laboració de l’Ajuntament de València i la Universitat de València. Per fer-ho, es passarà un qüestionari a aquelles persones que acceptin respondre una sèrie de preguntes i es comptabilitzarà també a aquelles altres que no acceptin, emplenant-se una fitxa d’observació.

Es completarà a més amb totes aquelles persones que aquesta nit estiguin dormint als albergs, centres de nit i pisos d’acollida de la ciutat, com és el cas del Centre de Nit Mussol de la Fundació Salut i Comunitat, per a persones en consum actiu de drogues, i l’alberg El Carme, on l’equip professional aquella nit passarà els qüestionaris a les persones usuàries d’aquests serveis.

Cal assenyalar que les entitats socials temen que hi hagi més persones sense llar a València després de les circumstàncies viscudes de pandèmia, que ha deixat sense feina moltes persones que vivien ja de per si amb escassos recursos econòmics.

Segons assenyalen des de la Regidoria de Serveis Socials del consistori valencià, la idea del recompte sorgeix de la necessitat de “dimensionar el problema de l‟exclusió residencial” i “assenyalar línies estratègiques d‟acció” per a les entitats i per a les administracions públiques.

En aquest punt, cal no oblidar la persistent relació entre la manca d’habitatge i l’augment de mortalitat, d’acord amb l’Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020, que tracta de donar resposta a la situació de les persones sense llar i crear un marc integral dactuació amb aquest col·lectiu.

Igualment, dóna a conèixer algunes dades d’interès sobre mortalitat a les persones sense llar, que ens conviden a reflexionar-hi.

  • Les persones sense llar tenen una mortalitat entre tres i quatre vegades superior al de la població general. Tot i la diversitat metodològica dels estudis, les dades procedents dels Estats Units, Canadà, Europa i Austràlia permeten establir aquesta ràtio.
  • L’esperança de vida de les persones sense llar és entre 42-52 anys, aproximadament 30 anys menys que la població general.
  • La probabilitat de mortalitat prematura de persones sense llar augmenta si la persona està exposada contínuament a espais públics (pernoctant o vivint durant el dia), és jove o pateix SIDA.
  • Les dones sense llar joves tenen una mortalitat prematura molt més alta respecte a la resta dels subgrups i per sobre de quatre vegades més gran que la població general.
  • Especial esment, per ser el nostre col·lectiu d’atenció les persones en consum actiu, té aquesta dada que ofereix l’estratègia: “No obstant, hi ha un quadre trimòrbid que multiplica el risc de mortalitat precoç: abús de substàncies, malaltia mental i malaltia crònica”.

Des de la Fundació Salut i Comunitat, esperem que aquest II Cens de Persones Sense Llar a València ajudi a seguir visibilitzant aquestes persones, malauradament “invisibles” moltes vegades per a la societat.

Per això, és fonamental continuar potenciant el treball en xarxa per intentar oferir a les persones sense llar una sortida digna a la seva situació, reconeixent el seu dret a un habitatge digne i adequat, tal com assenyala l’article 47 de la Constitució espanyola. I en això, continuarem treballant.