El passat dia 8 de març, la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es va sumar a la jornada reivindicativa del Dia Internacional de les Dones. La nostra comunitat té entre els seus eixos principals la perspectiva de gènere, una manera d’enfocar el nostre treball dins el programa assistencial que portem a terme. Partim de l’existència d’una desigualtat real en la distribució de poder entre gèneres, de la superació de l’androcentrisme, de la infravaloració del gènere femení i de la invisivilització d’altres identitats de gènere.
Treballem en la superació de les barreres d’accés i permanència en el tractament, les barreres del sistema (pròpies de les estructures polítiques i socials), les barreres estructurals (derivades de tenir la responsabilitat directa de la cura de les filles i fills, horaris, absència de recursos específics i adaptats…) i, per suposat, les barreres socials, culturals i personals (estigmatització, baixa percepció del problema…) .
Aquest treball és necessari portar-lo a terme dia a dia, moment a moment, acció a acció, paraula a paraula. No és una tasca d’un dia, d’una acció, és de manera radical una manera diferent d’enfocar la realitat que vivim, amb més equitat i més perspectiva, treballant les dificultats que comporta viure en una societat que ha de canviar, però que no ho ha fet i que no ho està fent a la velocitat que caldria.
Una mirada que tingui en compte les presents dificultats, tant en el funcionament de la societat en la que vivim, com les dificultats derivades específicament de l’addicció, les desigualtats en els factors que condicionen el consum, el tractament específic dels patrons i de les conseqüències.
Una mirada oberta que mira cap un futur diferent equitatiu i generador de noves dinàmiques. Els grups de gènere dins de la comunitat són un exemple que dona rellevància i espai per a l’aprenentatge i diàleg del dia a dia de la comunitat, així com les decisions diàries que tracten d’afavorir aquesta nova manera de mirar la nostra manera de viure.
Quan arriben les jornades reivindicatives d’aquesta realitat, la comunitat s’implica i es posiciona per tal de donar visualització a la realitat en la que vivim i cal que treballem en el canvi.
La preparació i planificació, tant en els espais de gènere com en els espais comuns, és un dels moments principals, en el que es dona veu a totes les usuàries, per tal de pensar activitats que ens permetin avançar en el nostre objectiu. Aquest moment no està exempt de situacions de conflicte, de dificultats en la cooperació i en la presa de decisions derivades, tant per les dificultats d’entendre la desigualtat en què viuen algunes de les usuàries, com les derivades del treball específic del procés de treball de la seva addicció en la que estan immerses.
Cal decidir activitats que facilitin l’objectiu que s’han marcat, fer treball en equip i crear un espai de comunicació equitatiu.
Aquest 8 de març, la celebració a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” es va iniciar -després dels tallers diaris- amb la decoració de la casa, l’ambientació que permetria visualitzar la importància de la jornada, la confecció d’una pancarta entre totes les usuàries, i la decoració de “l’arbre de la dona” amb llassos de color violeta que ens serviria com a marc de la cloenda que tindria lloc abans d’anar a dormir.
Després d’un inici una mica fred, poc a poc les usuàries es van anar incorporant a l’activitat planificada, generant un moment diferent que va tenir com a cloenda la lectura per part de les dones d’uns textos literaris, uns petits relats escrits per dones expressant les seves sensacions respecte al fet de ser dona en la societat en la que vivim. Una a una, cada dona va triar un relat amb el que cadascuna d’elles se sentia identificada i davant de “l’arbre de la dona” que havíem decorat, el van llegir amb molta emoció, creant un moment molt màgic i integrador alhora.
Per la tarda i després de dinar, una explicació per part d’un educador del significat de la jornada, l’origen i la presentació d’algunes dades que il·lustren la desigualtat de gènere existent, va servir per acabar d’enfocar i centrar la jornada reivindicativa.
En acabar la mateixa, amb les estrelles, la lluna com a part de l’escenari una encesa d’espelmes, i un minut de silenci, l´acte va finalitzar amb totes abraçades al voltant de “l’arbre de la dona”, en que cadascuna va poder reflexionar introspectivament en com podem treballar per anar cap a una societat cada vegada més equitativa i equilibrada, lluitant amb la seva addicció i gaudint d’un moment únic que cloïa una jornada reivindicativa que no hauria de ser un parèntesi en la recerca d’un món millor i en abstinència.