FSC participa en un webinari internacional sobre drets LGTBIQ+ en serveis de drogues

El 2 d’octubre passat, l’organització Dianova International, a través de la Dra. Gisela Hansen, que va exercir de moderadora, va organitzar un webinari titulat «LGTBIQ+: De l’Adversitat a l’Empoderament. Perspectives Globals sobre els Reptes que Plantegen l’Ús de Substàncies des del punt de vista dels Drets Humans» (LGBTQI+: From Adversity to Empowerment. Global Perspectives on LGBTQI+ Community and Substance Use Challenges from Human Rights Lens). La nostra companya de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Laia Plaza Hernández, coordinadora de programes internacionals de gènere, va formar part de les panelistes convidades.

Laia Plaza Hernández va abordar la incorporació de la perspectiva LGBTIQ+ (col·lectiu integrat per lesbianes, gais, transgènere, bisexuals, intersexuals, queer i la resta d’identitats i orientacions incloses al +, que indica que el col·lectiu segueix en constant creixement) als serveis europeus d’atenció a les drogodependències, a partir de la presentació de dos estudis recents, un coordinat per FSC a 6 països d’Europa, INTERLEAVE , i un altre per la Federació Catalana de Drogodependències (FCD) , a Catalunya.

En la seva presentació, va posar èmfasi en les revictimitzacions i violències institucionals perpetrades des dels serveis de drogues, com ara la manca de normatives i protocols inclusius; la manca de mecanismes estandarditzats de denúncia de les violències LGTBIQ+fòbiques i l’existència de models d’intervenció exclusivament centrats a deixar de consumir i no a les motivacions per fer-ho que poden ser específiques per al col·lectiu LGTBIQ+.

També va incidir en les actituds de professionals que miren cap a un altre costat davant de violències LGTBIQ+fòbiques; la manca d’informació i formació de professionals sobre determinats temes que afecten el col·lectiu LGTBIQ+; en investigacions basades en mostres heterocentristes i que exclouen grups específics com lesbianes i persones intersexuals i, finalment, en la manca de programes especialitzats per al col·lectiu LGTBIQ+.

D’acord amb això, es van assenyalar algunes recomanacions per identificar i abordar les violències institucionals. Entre elles, va destacar la importància de fer canvis estructurals que suposin repensar i qüestionar els valors, l’organigrama i els models d’intervenció de les organitzacions, des d’una mirada interseccional que atengui totes les singularitats. També es va posar de manifest la necessitat de teixir aliances estratègiques feministes, LGTBIQ+, compromeses amb els drets humans a nivell comunitari, local i internacional.

Per la seva banda, les altres panelistes, representant organitzacions en cinc països del món (EUA, Indonèsia, Portugal, Mèxic i la República Txeca) van abordar els aspectes següents:

• La necessitat de fer investigacions més inclusives que visibilitzin totes les identitats, incloses les persones trans* i no binàries, així com la necessitat de superar la tendència a “compartimentar” l’atenció, lluny d’un model holístic i interseccional.
• La importància dadaptar les activitats que ofereixen els serveis per satisfer les necessitats específiques del col·lectiu LGBTIQ+.
• La necessitat de donar suport a campanyes globals, en defensa dels drets LGTBIQ+ des dels serveis de drogues.

Així mateix, es van destacar les següents prioritats geogràfiques:

• Els factors socials, polítics i legals diferencials que dificulten l’accés i la permanència de les persones LGTBIQ+ als serveis de drogodependències a Amèrica Llatina, assenyalant les retraumatitzacions que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ en aquesta part del món, en base a polítiques de salut excloents i la importància de treballar des d’un enfocament orientat al trauma que consideri les violències experimentades per les persones LGTBIQ+ al llarg de la vida.
• La situació urgent de les dones cisgènere i trans* que consumeixen drogues a Indonèsia, centrant-se en les necessitats específiques d’atenció legal, mental i habitacional, destacant la necessitat de facilitar l’accés d’aquestes persones a l’atenció sanitària, d’incorporar la perspectiva de gènere als serveis jurídics i de despenalitzar l’ús de drogues, després de denunciar el marc global de guerra contra les drogues.
• Les limitacions politicolegals del context de la República Txeca en la incorporació de la mirada interseccional als serveis d’atenció a les persones LGTBIQ+.

En definitiva, les comunitats LGTBIQ+ s’enfronten a reptes que afecten significativament el seu benestar i que no s’estan abordant adequadament des dels serveis de salut convencionals. En paraules de Xóchitl Mejía Mencía (Centre de Desenvolupament Humà Tonall i Comissió de Gènere de la Xarxa Iberoamericana d’ONG que Treballen a Drogues i Addiccions, RIOD, Mèxic) que també va participar en aquesta trobada, «negar l’accés de les persones LGTBIQ+ als serveis de drogodependències és una violació dels drets humans», davant dels quals la FSC, sens dubte, es compromet a continuar treballant.

Cal destacar que FSC és pionera en la implementació de la perspectiva de gènere a l’àmbit de les drogues, havent desenvolupat diferents programes i serveis en aquest àmbit des de fa molts anys.