Categorías: ActualitatAddiccions

FSC participa en un webinari internacional sobre drets LGTBIQ+ en serveis de drogues

El 2 d’octubre passat, l’organització Dianova International, a través de la Dra. Gisela Hansen, que va exercir de moderadora, va organitzar un webinari titulat «LGTBIQ+: De l’Adversitat a l’Empoderament. Perspectives Globals sobre els Reptes que Plantegen l’Ús de Substàncies des del punt de vista dels Drets Humans» (LGBTQI+: From Adversity to Empowerment. Global Perspectives on LGBTQI+ Community and Substance Use Challenges from Human Rights Lens). La nostra companya de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Laia Plaza Hernández, coordinadora de programes internacionals de gènere, va formar part de les panelistes convidades.

Laia Plaza Hernández va abordar la incorporació de la perspectiva LGBTIQ+ (col·lectiu integrat per lesbianes, gais, transgènere, bisexuals, intersexuals, queer i la resta d’identitats i orientacions incloses al +, que indica que el col·lectiu segueix en constant creixement) als serveis europeus d’atenció a les drogodependències, a partir de la presentació de dos estudis recents, un coordinat per FSC a 6 països d’Europa, INTERLEAVE , i un altre per la Federació Catalana de Drogodependències (FCD) , a Catalunya.

En la seva presentació, va posar èmfasi en les revictimitzacions i violències institucionals perpetrades des dels serveis de drogues, com ara la manca de normatives i protocols inclusius; la manca de mecanismes estandarditzats de denúncia de les violències LGTBIQ+fòbiques i l’existència de models d’intervenció exclusivament centrats a deixar de consumir i no a les motivacions per fer-ho que poden ser específiques per al col·lectiu LGTBIQ+.

També va incidir en les actituds de professionals que miren cap a un altre costat davant de violències LGTBIQ+fòbiques; la manca d’informació i formació de professionals sobre determinats temes que afecten el col·lectiu LGTBIQ+; en investigacions basades en mostres heterocentristes i que exclouen grups específics com lesbianes i persones intersexuals i, finalment, en la manca de programes especialitzats per al col·lectiu LGTBIQ+.

D’acord amb això, es van assenyalar algunes recomanacions per identificar i abordar les violències institucionals. Entre elles, va destacar la importància de fer canvis estructurals que suposin repensar i qüestionar els valors, l’organigrama i els models d’intervenció de les organitzacions, des d’una mirada interseccional que atengui totes les singularitats. També es va posar de manifest la necessitat de teixir aliances estratègiques feministes, LGTBIQ+, compromeses amb els drets humans a nivell comunitari, local i internacional.

Per la seva banda, les altres panelistes, representant organitzacions en cinc països del món (EUA, Indonèsia, Portugal, Mèxic i la República Txeca) van abordar els aspectes següents:

  • La necessitat de fer investigacions més inclusives que visibilitzin totes les identitats, incloses les persones trans* i no binàries, així com la necessitat de superar la tendència a “compartimentar” l’atenció, lluny d’un model holístic i interseccional.
  • La importància dadaptar les activitats que ofereixen els serveis per satisfer les necessitats específiques del col·lectiu LGBTIQ+.
  • La necessitat de donar suport a campanyes globals, en defensa dels drets LGTBIQ+ des dels serveis de drogues.

Així mateix, es van destacar les següents prioritats geogràfiques:

  • Els factors socials, polítics i legals diferencials que dificulten l’accés i la permanència de les persones LGTBIQ+ als serveis de drogodependències a Amèrica Llatina, assenyalant les retraumatitzacions que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ en aquesta part del món, en base a polítiques de salut excloents i la importància de treballar des d’un enfocament orientat al trauma que consideri les violències experimentades per les persones LGTBIQ+ al llarg de la vida.
  • La situació urgent de les dones cisgènere i trans* que consumeixen drogues a Indonèsia, centrant-se en les necessitats específiques d’atenció legal, mental i habitacional, destacant la necessitat de facilitar l’accés d’aquestes persones a l’atenció sanitària, d’incorporar la perspectiva de gènere als serveis jurídics i de despenalitzar l’ús de drogues, després de denunciar el marc global de guerra contra les drogues.
  • Les limitacions politicolegals del context de la República Txeca en la incorporació de la mirada interseccional als serveis d’atenció a les persones LGTBIQ+.

En definitiva, les comunitats LGTBIQ+ s’enfronten a reptes que afecten significativament el seu benestar i que no s’estan abordant adequadament des dels serveis de salut convencionals. En paraules de Xóchitl Mejía Mencía (Centre de Desenvolupament Humà Tonall i Comissió de Gènere de la Xarxa Iberoamericana d’ONG que Treballen a Drogues i Addiccions, RIOD, Mèxic) que també va participar en aquesta trobada, «negar l’accés de les persones LGTBIQ+ als serveis de drogodependències és una violació dels drets humans», davant dels quals la FSC, sens dubte, es compromet a continuar treballant.

Cal destacar que FSC és pionera en la implementació de la perspectiva de gènere a l’àmbit de les drogues, havent desenvolupat diferents programes i serveis en aquest àmbit des de fa molts anys.

Entradas recientes

Alguna vegada has sentit que estàs pel camí correcte, sense saber si realment hi ets?, la meva trajectòria a FSC…

A mi sí que m'ha passat, i vull explicar-vos-ho d'una manera senzilla… Per endavant, em…

13 hores hace

Fent balanç de la meva experiència en la codirecció de la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la FSC

Durant el període comprès entre febrer i agost del present any, vaig tenir l'oportunitat de…

2 dies hace

FSC finalitza el projecte de prevenció de drogues GPS fomentant actituds crítiques i saludables als espais d’oci nocturn

El projecte GPS (Grup de Promoció de la Salut) és un programa d'assessorament de salut,…

3 dies hace