“El voluntariat del centre mereix el millor tracte possible per la seva gran bondat i altruisme”

Lola Sánchez resideix en la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, un servei de l’Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de març de 2015. A la Lola li encanta pintar mandales i dibuixar, però sobretot li agrada dialogar en un ambient tranquil i de confiança. Segons hem pogut saber, ha trobat una gran companyia en Mª Llum que porta vuit anys com a voluntària i ens confessa que vol seguir molts més per poder gaudir de tantes coses, com és el cas de les tertúlies amb Lola. En aquesta entrevista, hem pogut comptar amb la companyia de les dues, gràcies a la complicitat d’Isabel Ortega, treballadora social del centre.

Mª Luz, quant temps portes fent aquesta tasca de voluntariat i com vas saber d’aquesta necessitat per part del servei?

Vaig començar com a voluntària al març de l’any 2010. La meva mare havia estat usuària del centre de dia des d’abril de 2009. A l’any d’estar ella en el servei, vaig decidir fer-me voluntària perquè em omplia i m’omple ajudar les persones. He de dir que ja es comptava amb mi com a familiar en nombroses activitats … però volia ajudar més. L’any 2012 li van concedir la plaça residencial, si bé va morir el 2 de març de 2014. En resum, porto vuit anys ja com a voluntària i desitjo seguir molts més.

Què et va motivar a fer aquest voluntariat?

La veritable motivació va ser la meva mare. Si ella no hagués estat aquí, crec que no m’hagués atrevit a ser voluntària en un altre lloc. Aquí em sento molt a gust, molt estimada i molt propera a tots els/les professionals, residents i famílies, de manera que em va resultar molt fàcil iniciar aquesta nova experiència.Recordo preguntar a Isabel, treballadora social del centre, què havia de fer per ajudar, i ella en un tres i no res va fer el tràmit.

Quin tipus de tasques realitzes i quines t’agraden més?

Jesús, educador social, m’informa a través de WhatsApp de les activitats que es van a realitzar en el mes en curs, així com qualsevol altra que pugui sorgir de forma puntual i esporàdica. Procuro anar a tot, excepte quan tinc citacions mèdiques.

Ajudo al Bingo, on aprofito per dir que m’ho passo fenomenal. Realitzo suport en passejos pautats al centre de dia. També, m’agrada passar estones de “charradas”, i ajudo en sortides grupals, portant del braç als residents, atès que no puc portar cadires de rodes a causa d’meus problemes de columna.

Quant temps li dediques a aquesta activitat de voluntariat a la setmana?

Vaig tots els dijous a la tarda, i els dies que hi ha “gresca” per a la celebració dels aniversaris del mes. Hi ha setmanes que, si no es realitza activitat de suport amb voluntariat, vaig a agafar-me un cafè amb els companys/es, i de pas els porto pa de pessic, que m’ho agraeixen molt.

Com és l’ambient de col·laboració amb els/les professionals de l’entitat que t’ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?

L’ambient és de matrícula d’honor. A més de professionals, els considero amics de veritat, amb els quals em “wasapeo”, dic i sé que estan per a qualsevol cosa. De fet, al despatx d’Isabel entro “com ase ni bèstia”, i hi ha dies que em diu: “ara no Mari Luz”, que estic amb un ingrés “i es riu. L’estimo molt a ella ia Jesús, educador social.

Per descomptat que Isabel es fa de voler. I què t’aporta a tu aquesta experiència de voluntariat?

Hem parlat de professionals i d’usuaris/es, però no puc deixar de recordar del que m’aporten totes les famílies amb les que mantinc relació. Alguna d’elles ha tingut al seu familiar també en aquest servei. És el cas de la meva amiga i voluntària Carmen Roldán, que també va tenir al seu marit en el centre de dia. A més, amb Pedro Dolado, voluntari, també mantinc una especial relació.

El voluntariat m’ha fet conèixer a moltíssima gent. He de dir que tant amb voluntaris/es com amb familiars que han passat al llarg d’aquests anys, prenc cafè tots els divendres, i un cop l’any fem un dinar amb voluntaris/es.

¿Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins al moment?

No puc decantar-me per un especialment perquè són tants … Bé sí, el que va arribar al cor va ser el reconeixement tan especial que se’ns va fer als voluntaris en el 20è aniversari del centre. Les sortides a la piscina també m’encanten, perquè vam aprofitar sempre per portar pica-pica entre tots els que vam assistir.

Com a persona i com a àvia que sóc, em enorgulleix el que la meva néta Leyre Ortín, formi part d’aquesta petita, però al seu torn gran família de voluntaris / es. Tot i que actualment ve menys al centre per motius laborals, l’enorgulleix moltíssim el poder col·laborar.

… durant aquestes festes del Pilar, m’han dit que t’has vestit de baturra costat d’una de les residents, Lola Sánchez, que la tenim també ara amb nosaltres.

Sí, Lola porta al centre uns tres anys. Ara (abans per descomptat que no) li està agradant molt la jota aragonesa; un dels seus fills, besnéta i neboda-néta canten i ballen en una rondalla i, així que em va veure vestida, va venir a saludar-me ràpidament.

Lola, estem molt contentes de que hagis volgut compartir aquest moment amb nosaltres, què et sembla la tasca de Mª Luz i del voluntariat del centre?

Em sembla una tasca estupenda perquè ajuden molt, són molt amables i sempre estan pendents de tots nosaltres, de preguntar-nos com estem, si ens fa falta alguna cosa… etc. Quan vam celebrar festivitats, sempre són presents, ajuden a sortir al carrer, a pujar i baixar cadires en actes, a anar a fer el cafè-tertúlia, activitats de manualitats…

Quina ha estat la millor experiència que recordes amb les persones voluntàries?

Recordo que un any, per Setmana Santa, vam anar a veure una exposició fotogràfica, i després, per variar, a prendre un vermut. ¡Quina va ser la nostra sorpresa, així com la dels voluntaris, quan una companya va demanar “calamars salvatges” per a tots, i ens vam quedar “ojipláticos” quan vam veure el compte !. Encara sort que els voluntaris i professionals s’ho van prendre a riure, però vam haver de tornar caminant a la residència … ¡quina pallissa!

Em quedo amb tots els moments que pas amb ells, i sobretot, m’agrada ser molt agraïda i respectuosa per la tasca que desenvolupen.

Lola, com a usuària del centre, vols destacar alguna cosa més de la tasca del voluntariat de la nostra entitat en aquest servei de Saragossa en concret?

Sí, destacaria la gran bondat que trobo en cada un dels voluntaris. Realitzen aquesta tasca de forma altruista, i es mereixen el millor tracte possible.

Per la teva part Mª Luz, per a finalitzar ja l’entrevista, vols afegir alguna cosa més?

Sí, m’agradaria fer una crida a totes les famílies que formem part d’aquest centre, i dir-los que a més que ajudin com familiars, es facin voluntaris/es.

D’altra banda, he de nomenar Carmen Lorente, directora del servei, per fer que aquí ens sentim com a nostra segona casa. En general, no tinc paraules per descriure el bé que està aquest centre, el lloo sempre i ho recomano a totes les persones que em pregunten.

Moltes gràcies a les tres, Lola, Mª Luz i Isabel, per aquest bonic trobada per parlar del voluntariat.

També ho ha estat per a nosaltres. Fins a la propera.