Cristina GM, de 45 anys, és usuària des del mes de febrer de la Residència per a persones amb diversitat funcional “Relleu” a Alacant, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Tant l’equip professional de l’servei com ella mateixa, i els seus companys/es, però no tots/es -emfatitza- ja que amb uns/es es porta millor que amb altres, la defineixen com una persona molt afectuosa, una cosa que descobrireu al llarg d’aquesta entrevista telefònica realitzada en temps de pandèmia pel COVID-19, en què les abraçades són molt presents.

– Cristina, m’han dit que estaves una mica inquieta per aquesta entrevista.

Sí, perquè no estic acostumada a que em entrevistin.

– Doncs anem primerament amb alguna cosa senzilla: com estàs portant aquests mesos de pandèmia?

Bé, però he trobat molt a faltar donar abraçades a les persones a les que vull. És una cosa que, al no poder fer-ho, em produeix certa pena. Sóc una mica ploranera, però, d’altra banda, penso que cal tenir il·lusió en la vida. Tot i la pandèmia, cal tirar cap endavant.

– És clar que sí. I segur que tu tens il·lusió durant aquests dies de festes.

Sí, ara mateix pels regals de Reis. La meva germana que viu a Oriola i és psicòloga, em va a portar una tablet perquè pugui veure les pel·lícules que vulgui i un rellotge. Estic molt il·lusionada.

– Quin tipus de pel·lícules t’agraden?

Principalment, les pel·lícules de dibuixos animats i els documentals sobre el cos humà. Hi ha un personatge de dibuixos animats que m’agrada especialment: Pinotxo.

– Abans de continuar, explica’ns una mica més sobre tu perquè et coneguem una mica millor…

Em considero graciosa i molt afectuosa, sóc també molt petonera. Mira, et diré una cosa!

– Sí, és clar…

Tinc moltes ganes de abraçar-vos a tots/es, però sense mascareta, quan acabi la pandèmia.

– Esperem que passi aviat. Què és el primer que faràs quan arribi aquest dia?

M’agradaria fer una festa. També, com m’agrada molt caminar, tinc moltes ganes de fer-ho, però ben lluny.

He fet dues vegades el Camí de Sant Jaume i vull tornar, quant passi la pandèmia. Caminar m’aporta molta tranquil·litat.

– Això està molt bé. Què ens dius sobre la teva vida al centre, dels teus companys/es i de l’equip professional?

En general, et puc dir que tinc bons companys/es, si bé amb alguns/es em porto millor que amb altres/es. Tenim les nostres coses, però, tot i així, crec que em consideren afectuosa.

De l’equip professional vull referir-me a un infermer amb el qual joc i a què li despesa bromes, si bé amb tots/es estic bé.

– Quin tipus d’activitats de les que s’organitzen al centre t’agraden ?, en quines participes?

M’agraden molt les manualitats, he participat en la decoració nadalenca de el servei i ara estic fent una catifa. A més, m’agrada cosir i faig punt de creu.

– Què és el millor que t’ha passat fins ara al centre?

Per a mi el millor que m’ha passat és que fa al menjar. He aprimat 10 quilos menjant sa: verdures, amanida, sucs de fruites, molta aigua i puré. Estic molt contenta amb això.

– Què li demanes a al 2021?

Li demano que tots/es siguem feliços, que ens puguem ajuntar amb les nostres famílies i que ens abracem, però sense una màscara de per mig, i que aquest virus desaparegui i ja no existeixi per a res.

– Esperem de veritat que es compleixi el teu desig.  

Vam finalitzar ja l’entrevista, Cristina. Com et sents?, més tranquil·la?

Sí, estic més tranquil·la. M’ha agradat molt l’experiència de respondre a aquesta entrevista.

– Alguna cosa més?

Sí, feliç any nou per a tots/es. I per a tu …

– Això m’ho guardo.