FSC crida la societat a “posar el focus” en la realitat de les dones amb addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha fet una crida a la societat per “posar el focus” en la realitat de les dones amb addiccions i deixar de banda els estigmes i prejudicis que recauen sobre elles. Així ho han manifestat des de l'entitat, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que se celebra cada 8 de març, amb l'objectiu d'eliminar tota forma de discriminació envers les dones, promoure'n l'apoderament i aconseguir la participació plena en la societat.
Amb aquesta acció, FSC se suma a la campanya que UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha engegat amb el lema “No et perdis. Posa el Focus”. La nostra entitat forma part de la Comissió de Gènere i Addiccions d´UNAD i ha participat en el disseny d´aquesta campanya, amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Amb aquesta campanya, es vol conscienciar i sensibilitzar la societat perquè sigui conscient del grau de marginació i estigmatització amb què viuen les dones amb addiccions, perquè es pugui actuar i revertir. A més, critiquen les informacions que “de vegades, ennuvolen encara més aquestes vivències i contribueixen a penalitzar més les dones”.
En aquest sentit, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, basant-se en estudis propis i altres d'organismes oficials, ha assegurat que les dones amb addiccions viuen una doble penalització social pel sol fet de ser dona i consumir, cosa que augmenta amb l'edat .
De la mateixa manera, ha posat sobre la taula el problema de l'estigma, la culpa i la por que pateix aquest grup de la població, a causa dels mandats de gènere imperants a la societat, cosa que dificulta la petició d'ajuda professional. En relació amb això, ha recordat que, segons dades del Perfil de les addiccions, l'últim any es van atendre a la xarxa UNAD un total de 47.033 persones amb drogodependències i altres addiccions, de les quals només el 25% eren dones.
També ha alertat que les dones triguen, de mitjana, 10 anys més que els homes a demanar ajuda i arribar als recursos, ia més ho fan en pitjors condicions físiques i psicològiques.
D'altra banda, ha criticat la masculinització de la majoria dels serveis d'atenció a les addiccions, que no compten amb perspectiva de gènere, cosa que limita no només l'accés als mateixos, sinó el manteniment mateix de les dones, en no rebre una resposta terapèutica adequada a la seva problemàtica.
En un altre ordre de coses, ha recordat que més del 60% de les dones drogodependents han patit violència sexual per part dels homes durant el període de consum, així com abusos sexuals durant la seva infància i adolescència, cosa que agreuja encara més la seva situació perquè no hi ha recursos específics per atendre les dues situacions, fins i tot si tenen un consum actiu, la seva entrada està limitada.
“Tot això fa encara més invisibles les dones amb addiccions”, han lamentat des de la xarxa. Per tot això, han reclamat una atenció específica i estratègies integrals per facilitar l'accessibilitat als serveis i adaptar els diferents programes a les necessitats reals.
Finalment, han insistit en la importància de comptar amb recursos, econòmics i materials i professionals amb la preparació específica per treballar adequadament des de la perspectiva de gènere i aconseguir així la continuïtat dels tractaments. En aquest punt, han explicat que des de la Xarxa d'Atenció a les Addiccions ja s'està treballant en aquesta línia, com a eix transversal a totes les accions, per aconseguir l'equitat entre dones i homes com un valor de la pròpia entitat.
https://www.youtube.com/watch?v=keV-H1wUDiU
"Interpretar una persona amb distròfia muscular al curt, em va semblar una bona manera de fer sensibilització"
Sonia Puig Verdú és usuària des de fa més de 5 anys de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana. En la mateixa, Sonia treballa al servei de bugaderia. A més, participa al taller d'arts audiovisuals, on van realitzar el curtmetratge “La vie en rose” que es va presentar al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. Així mateix, acudeix al taller de tecnologia, on ens diu que està aprenent molt. Tant l'equip professional com ella mateixa i els seus companys/es la defineixen com una persona peculiar, amb una gran imaginació.
– Sonia, la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu va participar a finals d'any amb un curtmetratge al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. Com va ser lexperiència?
Sí, vam ser al festival a Barcelona. No vam guanyar, però ho vam passar bé, va ser una experiència molt bona per a totes les persones que vam estar.
– Quin paper interpretaves tu en aquest curtmetratge?
Era la protagonista, una persona amb distròfia muscular.
– Què et va fer sentir aquesta interpretació?
Moltes coses. Per això, em vaig haver de posar a la pell d'una persona que pateix aquesta malaltia, amb la feblesa que comporta per als que la pateixen. És una malaltia que pot causar problemes per caminar i fer les activitats diàries.
Interpretar una persona amb distròfia muscular al curt, em va semblar una bona manera de fer sensibilització.
– Un personatge que no té res a veure amb tu a la vida real. Tu ets molt vital.
És així. El que és divertit és veure com altres persones interactuen amb tu, interpretant aquest paper tan diferent del que ets tu, en realitat.
D'altra banda, aquest curt està amenitzat amb una cançó d'Édith Piaf, titulada La vie en rose, autora a més de la lletra. El nostre curt també es titula així. Va ser una manera d'homenatjar-la.
– T'ha d'agradar molt aquesta cantant francesa…
Sí, Édith Piaf és una de les meves cantants favorites. Va tenir una vida dramàtica, marcada pel desamor, les addiccions i la tragèdia. Sempre m'ha cridat l'atenció i he sentit empatia per tot allò que va haver de patir. La meva vida tampoc no ha estat fàcil.
– I tu ets una persona amb una gran sensibilitat i també molt imaginativa.
Sí, tinc un cor molt sensible i humà.
Pel que fa a allò d'imaginativa, també. Continuo amb la meva vida imaginària que ja et vaig explicar fa temps.
– Sí, la recordo. I com va la vida imaginària?, en quin moment ets?
Va bé, m'he casat fa poc, però cada cop m'invento més drames. És la meva sustentació de vida. Ara tinc 12 fills/es invisibles, i fins i tot néts/es. Som una família nombrosa.
– Sí, ja ho veig. La família ha crescut en aquests darrers anys…
Sí, quan parlem ja fa temps, tenia 7 filles invisibles, però a la vida real, que distingeixo clarament de la imaginària, segueixo sense voler ser mare.
– Tornant a la teva vida real, segueixes treballant a la bugaderia del centre, oi?
Sí, treballo des de fa 3 anys realitzant 4 hores al dia. Estic contenta. És una feina estable. Per primera vegada a la meva vida, m'he vist realitzada. Aquesta feina m'ha ajudat a créixer com a persona.
– D'altra banda, continues participant en diversos tallers que es fan al servei. Explica'ns.
Sí, segueixo acudint al taller d'arts audiovisuals, on realitzem el curtmetratge “La vie en rose”, i on també hem fet altres curts.
També, acudeixo al taller de tecnologia, on he après moltes coses.
– Vols comentar alguna altra cosa?
Sí, que sóc una amant de la humanitat en general. Detesto les guerres, vull la pau al món. Però també defujo de la humanitat…
– No estem vivint temps fàcils…
És així. També dir que busco un príncep o princesa que m'acompanyi la resta de la meva vida. Ha de ser una persona afectuosa i empàtica.
– En prenem nota. Esperem que trobis aviat aquesta persona.
Jo també.
La V edició de l'Escola d'Adiccions i Gènere d'UNAD abordarà aspectes concrets de la intervenció des de la perspectiva de gènere
UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha organitzat la cinquena edició del cicle de webinaris de l'Escola d'Adiccions i Gènere, que pretén contribuir a reduir la bretxa de gènere als programes i serveis d'atenció a les drogodependències i addiccions sense substància. Es desenvoluparà a través de la plataforma Zoom entre el 4 i el 7 de març, en horari de 16.00 a 18.00 hores.
L'Escola d'Adiccions i Gènere , impulsada des de la Comissió d'Adiccions i Gènere d'UNAD, de la qual forma part la nostra companya Ana Burgos, coordinadora del Projecte Malva i de l'Observatori Noctámbul@s de FSC, està finançada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD).
L'escola forma part de l'estratègia integral de la comissió, que inclou accions com a materials de sensibilització i treball en xarxa continuat per fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les entitats que formen part d'UNAD.
El programa de continguts previst inclou sessions temàtiques sobre aspectes com ara la intervenció amb famílies, els protocols de violència de gènere, la salut de dones gitanes o les bones pràctiques en matèria d'interseccionalitat.
La trobada serà inaugurada per Felisa Pérez Antón, vicepresidenta d'UNAD; Patricia Bezunartea Barrio, directora general de Diversitat Familiar i Serveis Socials del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030; i una persona representant de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.
La ponència central, a celebrar el dia 4 de març, anirà a càrrec d'Elisabeth Ortega Suárez, experta en gènere i addiccions, i directora de Centre RED, i versarà sobre la intervenció amb famílies amb addiccions des de la perspectiva de gènere.
D'altra banda, la nostra companya Amaya I. Díez, professional de l'equip tècnic de l'Observatori Noctámbul@s, intervindrà el 5 de març a la sessió dedicada als protocols en matèria de violències de gènere, per explicar els protocols municipals d'abordatge de les violències sexuals a espais festius de Catalunya.
Totes les persones interessades a formar-se podran inscriure's de forma gratuïta a través d'aquest enllaç a totes les sessions o únicament a aquelles en què tinguin més interès.
Més informació de l'Escola de Gènere: https://www.unad.org/formacion/escuela-de-genero/
La visió de les persones estigmatitzades: l'estigma internalitzat
La paraula “estigma” procedeix de l'antiga Grècia, on es referia a una marca gravada al cos, amb què els qui cometien faltes greus eren exhibits públicament davant la societat i s'assenyalava que havien de ser evitats o rebutjats.
A l'àmbit de les ciències socials, el concepte d'estigma va ser incorporat pel sociòleg canadenc Erving Goffman, considerat com el pare de la microsociologia. Es tracta d'un dels enfocaments o nivells d'anàlisi de la sociologia, centrat en la naturalesa de les interaccions i de l´acció social humana quotidiana, a petita escala.
Goffman, al seu llibre Estigma. La identitat deteriorada (1963) , va definir l'estigma com “el procés en el qual la reacció dels altres fa malbé la identitat normal”, diferenciant tres formes d'estigma: el “cordisme” o “mentalisme” per la imposició d'un diagnòstic mèdic de trastorn mental (o l'experiència del trastorn); una forma de deformitat o una diferenciació no desitjada i lassociació a una determinada raça, creença o religió (o absència daquesta).
Una de les característiques fonamentals de la investigació sobre estigmatització és centrar-se en la perspectiva de les persones estigmatitzades, analitzant els efectes de l'estigma i les estratègies d'afrontament que utilitzen per reduir-lo, com afirmen Molero i altres (2017).
D'acord amb aquests autors, la internalització de l'estigma consisteix en el grau d'acceptació que la persona estigmatitzada té de les característiques negatives atribuïdes al grup en conjunt, així com el grau en què les incorpora al sistema de valors i al seu autoconcepte. .
En aquest sentit, la majoria dels estudis sobre l'estigma internalitzat (element que forma part de l'autoestigma) s'han realitzat en persones amb malaltia mental i en persones amb el virus d'immunodeficiència humana (VIH), posant de manifest que la discriminació percebuda té efectes molt negatius sobre el seu benestar psicològic.
Pel que fa a les persones amb VIH, diverses investigacions han demostrat l'existència d'un alt grau d'internalització de l'estigma que, de vegades, arriba a ser més alt que el mateix estigma existent envers aquestes persones a la societat.
D'altra banda, les persones estigmatitzades afronten l'estigma internalitzat de maneres diverses. D'acord amb Barreto (2015), les estratègies d'afrontament més importants diferencien respostes proactives que intenten evitar la circumstància estressant o reduir-ne l'impacte i les estratègies reactives que se succeeixen. També distingeix entre respostes centrades en el problema que tracten de resoldre la causa de la circumstància estressant i les respostes centrades en les emocions, que tracten de reduir-ne l'impacte emocional.
A més, tal com mantenen els ja citats Molero i cols. (2017), les estratègies d'afrontament es poden agrupar en funció del caràcter individual, grupal o societal.
Amb relació a això, entre les estratègies d'afrontament individuals més utilitzades per les persones estigmatitzades, hi ha les següents: l'evitació de les interaccions intergrupals, l'ocultació de la identitat estigmatitzada o enfrontar-se a la discriminació.
Pel que fa a les estratègies grupals, entre elles, destaquen la mobilitat individual (canviar de grup), la creativitat social (tractant de reduir la importància de la dimensió estigmatitzada. Per exemple, protegint-se la persona davant dels estereotips, mostrant la superioritat de la seva dimensió grup en altres dominis) o l'acció col·lectiva, per tal de millorar l'estatus del grup.
En el cas de les persones sense llar que atenem als diversos serveis gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), detectem estratègies individuals per protegir-se davant de l'estigma i esquivar la identificació, com pot ser el fet d'evitar altres persones sense llar, tant durant la situació dexclusió residencial com quan les seves circumstàncies milloren. Això respon al que seria la recerca de la diferenciació respecte al grup i tots els prejudicis que l'acompanyen.
Tot i que, per contra, pel que observem en alguns centres d'aquesta tipologia gestionats per la nostra entitat, també n'hi ha que configuren la seva identitat de manera conscient al voltant de la seva situació d'exclusió residencial i de la subcultura que envolta la vida al carrer. D'aquesta manera, reivindiquen l'heterogeneïtat del grup, enfrontant-se a les idees estereotipades difoses i evidencien la vulneració del dret a un habitatge digne. En aquest cas, es pretén una millora del seu estatus de manera col·lectiva.
Així mateix, un efecte important de l'estigma en el pla social és l'exclusió a què es veuen sotmeses aquestes persones. En el context de l'estigmatització, ia través de diferents accions, amb el temps es van aconseguint els canvis necessaris a les lleis i institucions, per anar aconseguint la igualtat de drets, si bé encara queda camí per recórrer.
Tal com assenyalen aquests autors, no és tasca fàcil anar aconseguint canvis que es vegin reflectits de forma efectiva a la societat. Tot i això, la història ha demostrat que la mobilització dels grups estigmatitzats ha aconseguit importants avenços cap al respecte i defensa dels seus drets. Entre els nombrosos grups estigmatitzats, és el cas dels èxits aconseguits pel moviment feminista i de la lluita del moviment LGBT+ que continuen treballant per a la normalització i “igualtat real” a la societat, tractant d'anar un pas més enllà de la igualtat legal .
Referent a això, des dels serveis d'atenció a persones sense llar que gestionem a FSC, intentem que les persones que acompanyem (a través de l'atenció diària que oferim o tallers grupals), així com el públic en general (mitjançant xerrades, publicacions, etc.) o professionals d'altres àrees vinculades (en el tracte diari oa través de reunions de coordinació), entenguin que les situacions que viuen aquestes persones tenen un component estructural i que caure en la culpabilització individual no contribueix a la millora de la seva situació, sinó tot al contrari.
Sens dubte, assumir responsabilitats de manera individual és important en un procés de millora de la situació personal, però tot això sense obviar el context estructural que l'engloba i poden fer ús dels recursos institucionals suficients. Així, davant de l'estigma, l'accés a una informació veraç és transcendental, però també dotar de serveis els grups socials i col·lectius que són difamats mitjançant missatges estereotipats o sotmesos a situacions de desigualtat.
Inici del cicle de seminaris de UNAD. Atenent una necessitat real amb la implantació de la perspectiva de gènere als serveis d'addiccions
El proper 14 de març tindrà lloc la jornada “Implantació de la perspectiva de gènere als recursos d'addiccions. Atenent una necessitat real”, organitzada per UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions. Aquest seminari, a celebrar a Sevilla, suposa la primera cita dins del programa d'esdeveniments formatius, previst a diferents llocs de la geografia espanyola al llarg d'aquest any. L'esdeveniment, impulsat des de la Comissió d'Adiccions i Gènere d'UNAD, on participem des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), està finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD).
La jornada, organitzada amb la col·laboració de la Federació Andalusa ENLLAÇ, reunirà professionals d'institucions, entitats socials i universitats per abordar qüestions com ara la intervenció en dones des de la perspectiva de gènere, els protocols en matèria d'addiccions i violència de gènere, així com les experiències de treball en latenció a dones amb addiccions.
El programa de continguts previst inclou sessions temàtiques sobre qüestions com ara la intervenció amb famílies, els protocols de violència de gènere, la salut de dones gitanes o les bones pràctiques en matèria d'interseccionalitat.
A la inauguració de l'esdeveniment, hi participaran Luciano Poyato Roca, president d'UNAD; Auxiliadora Fernández López, vocal d'UNAD Andalusia; i representants de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre drogues i de la Conselleria de Salut i Consum de la Junta d'Andalusia.
La ponència central de la jornada serà a càrrec d'Elisabeth Ortega Suárez, psicòloga experta en gènere i addiccions, i directora de Centre Terapèutic d'Adiccions RED, i versarà sobre la intervenció amb famílies amb addiccions des de la perspectiva de gènere.
L'aforament és limitat i la inscripció gratuïta, per la qual cosa les persones interessades a assistir-hi, hauran de reservar la seva plaça en aquest enllaç, podent acudir a totes les sessions o únicament a aquelles en què tinguin més interès. L'esdeveniment també es podrà seguir en línia a través de la plataforma Zoom.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, entitat que forma part de la Comissió d'Adiccions i Gènere d'UNAD, ens satisfà poder cooperar a la feina en xarxa juntament amb altres organitzacions, perquè es puguin celebrar jornades com aquesta. Cal destacar que, a les darreres reunions, s'ha avaluat el treball realitzat per la comissió el 2023 i s'està treballant en les activitats del 2024.
Les nenes i adolescents de la Llar “Matilde Salvador i Segarra” de Castelló gaudeixen en una jornada intercultural a Moncófar
Les 5 menors d'edat que resideixen a la Llar d'Acollida de nenes i adolescents Matilde Salvador i Segarra de Castelló, servei de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han fet una sortida comunitària al municipi de Moncófar, a la província de Castelló, acompanyades de part de l'equip professional del servei. La sortida, feta amb motiu d'una trobada intercultural, ha estat molt satisfactòria. La nostra entitat gestiona aquest servei d'atenció a menors del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana des de fa aproximadament 2 anys. La Llar té capacitat per a 6 nenes i adolescents de 6 a 17 anys. Durant el passat any, hi han residit un total de 14 de 4 nacionalitats diferents.
En aquest sentit, l‟objectiu general de l‟activitat va ser donar a conèixer i/o ampliar els coneixements que les joves tenen sobre altres cultures i religions, i, de forma paral·lela, desenvolupar un treball grupal coordinat, que els pogués ajudar a entendre la importància de treballar en equip i del paper que exerceix la comunicació i l'escolta, per assolir els objectius plantejats a nivell grupal, competència que pot ser extrapolable a altres contextos.
Per això, l'equip professional de la Llar va preparar durant la setmana prèvia a la jornada intercultural diverses activitats perquè les adolescents poguessin familiaritzar-se millor amb altres cultures. Per exemple, es va elaborar un menú que “va permetre la sinergia de les diferents nacionalitats de les joves que resideixen al servei, cosa que va possibilitar donar a conèixer els costums propis de cada país i cultura. També, es va menjar xai halal, mici romanès, així com la carn típica que es fa servir a les barbacoes a Espanya”, explica Sheila Gracia, directora del servei.
En aquesta activitat prèvia, realitzada a les instal·lacions del servei, es va treballar de manera transversal la posada en comú d'idees, així com l'adequació de les quantitats a comprar per preparar els àpats i elaborar-les. Tot això, realitzat de forma autònoma per part de les nenes i adolescents, sota la supervisió de les professionals de la Llar, la qual cosa els va permetre posar en pràctica habilitats apreses per a la vida diària, així com afrontar imprevistos que poden sorgir a la vida quotidiana i com actuar per solucionar-los, com a preparació per a la vida independent.
Cal destacar que, durant la preparació prèvia d'aquesta jornada intercultural, les nenes i adolescents de la Llar es van mostrar molt emocionades i expectants, ja que es tractava d'una sortida a un espai nou, on posarien en pràctica aquelles receptes que havien seleccionat durant la setmana.
“En arribar a la zona comunitària, les adolescents es van mostrar molt cohibides cercant únicament la interacció entre elles. Però passats uns minuts, a causa de les diverses situacions quotidianes que es van anar generant en compartir un mateix espai, es van mostrar més obertes a la interacció amb la resta de persones que hi havia en aquest lloc. Per això, en acabar la jornada, ens van dir que havien passat un bon dia. De la mateixa manera, l'equip educatiu va poder observar com s'havien ajudat les nenes entre elles, compartint dubtes i interaccionant amb altres persones. També va quedar reflectit que van gaudir dels moments d'oci, mitjançant el joc o la música compartida, cosa que vam considerar que va ser molt positiva”, afirma la directora de la Llar d'Acollida de nenes i adolescents “Matilde Salvador i Segarra” de Castelló.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, ens satisfà que totes aquestes experiències comunitàries que han viscut les joves, i el fet d'haver compartit valors interculturals des del respecte a la diversitat, els permetin continuar avançant en el creixement personal, en el procés d'aprenentatge en el que es troben.
Abordatge de l’estigmatització associada amb dones addictes des de l’Espai Ariadna de FSC
Pel que fa a la intervenció a l’Espai Ariadna, servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, el treball socioeducatiu i terapèutic que es realitza amb les dones ateses, alhora que amb les seves criatures, és principalment recolzat per la teoria transfeminista i amb mirada interseccional.
Valorem com a eina distintiva dintre de la intervenció com a SAR (Servei d’atenció i recuperació), el fet que la intervenció sigui, tant a nivell grupal com individual. En aquest sentit, que les dones acollides puguin sentir recolzament de grup, els hi fa compartir experiències, alhora de desestigmatitzar-se, tenir una millor autoimatge, i per tant, fer un abordament de l’estigma internalitzat.
Així mateix, entenem com a eix vertebrant en la intervenció dos aspectes bàsics. D’una banda, l’autonomia personal, i, d’altra, tenir una intervenció amb perspectiva de gènere. En aquest sentit, és imprescindible, pel que fa al desenvolupament de l’autonomia personal. Moltes de les dones que atenem, es basen en la visió estigmatitzada de les persones consumidores, i molt cops, com a dependents. Si es capgira el prisma, i es fomenta la presa de decisions pròpia com a eix central de la seva vida, la persona es valora com a epicentre y la seva autoimatge i estigma internalitzat disminueix.
Finalment, entorn a la intervenció en perspectiva de gènere, és important tenir un enfocament integrat per combatre la discriminació per qüestió de gènere. Fer un treball terapèutic, entenent la violència masclista, no només com a situació que els hi ha afectat a elles mateixes, sinó com a una problemàtica estructural, fa que les persones a les quals atenem es desculpabilitzin, i augmenti, en la majoria dels casos, el seu empoderament i autogestió. Millorant així, l’estigma amb elles mateixes, i per tant, la seva qualitat de vida.
Dintre dels estigmes externs, volem destacar que l’estigmatització a les dones que atenem, ve derivada, en gran part, pel sistema patriarcal. Des del servei, tenim com a objectiu la intervenció, i prendre dintre dels idearis individuals, consciència de l’estigma del sistema patriarcal. També que, combatre’l, implica el desafiament i estructures de poder desiguals.
També, l’estigma del concepte de mala mare, que fa referència al judicis negatius als quals s’enfronten les dones per no complir les expectatives imposades, i idealitzades de les mares que hauríem de ser. És habitual, que les dones les quals atenem, es sentin jutjades per les seves marentalitats, i els maternantges, i modes de criança. Més que altres dones.
Aquest estigma opressor genera culpa, angoixa i baixa autoestima. A més, de poder dificultar l’accés als recursos de recuperació. És per aquest motiu, que l’equip professional treballa en consciència amb aquest estigma, el qual es manifesta de forma externa, i també internalitzada.
Quan a l’estigma d’accés al tractament d’addiccions, aquesta tipologia d’estigma pot dificultar que les dones amb consums problemàtics, cerquin i valorin un tractaments com no adequats. A més, de no tenir la mateixa accessibilitat de manera objectiva respecte a tractaments masculinitzats.
És important que com a dones - cis i trans- es pugui garantir un accés a tractament enfocat en l'abstinència, però per abordar el consum problemàtic de substàncies. És aquest fet un dels principals pel quals va néixer Espai Ariadna. A més, és important la no separació, i que les dones poguessin accedir a tractament terapèutic per la recuperació, tant de violències masclistes de les quals són supervivents, i la interseccionalitat amb el consum problemàtic, i també, d’altres variables.
De manera general, i en conseqüència amb les bases d’intervenció a l’Espai Ariadna, abordar l’estigmatització associada amb dones addictes, requereix un enfocament integral i holístic.
Finalment, un estigma important el qual es té en compte, és la por al rebuig, el qual és un estigma associat principalment al consum de substàncies; també d’altres afectacions personals, com l’emocionalitat, les violències masclistes de les quals són supervivents, etc.
Els principals objectius per treballar des de l’equip socioeducatiu i terapèutic de l’Espai Ariadna, amb els estigmes de les dones en consum de substàncies, és promoure la consciència sobre les violències, de les quals són supervivents, alhora que fer-les també conscients d’addició, i dels mecanismes, tant interns com externs d’aquesta.
Finalment, per tal de reduir els estigmes, tant interns com externs, l’Espai Ariadna promou un entorn de cures, recolzament i comprensió amb perspectiva de gènere i des de l’acompanyament integrat.
D’altra banda, pel que fa als estigmes internalitzats en les dones ateses, a l’Espai Ariadna, destaquem com a important l’estigma intern o internalitzat. És el que s’autoetiqueta, com a derivant de la percepció que es té d’una mateixa, a com a conseqüència dels rols i atributs de gènere que ens ha proporcionat el sistema.
Les dones ateses a l’Espai Ariadna, poden internalitzar l’estigma associat a ser dones consumidores de substàncies, el que pot afectar a alguns aspectes propis com l’autoestima, l’autoconcepte i la percepció de si mateixes, com a persones mereixedores de rebre ajut i recolzament. Aquest etiquetatge, ve derivat de les creences del que hem de ser, com a dones normatives.
A l’Espai Ariadna de la Fundació Salut i Comunitat, treballem en la línia d’enderrocar aquests estigmes. Alguns d’aquests externs i altres, altament internalitzats.
Alba Sedano,
treballadora social a l'Espai Ariadna de FSC, amb perspectiva de gènere transfeminista i mirada interseccional.
El centre d'acollida municipal Beatriz Galindo a Madrid, entre els nominats als Premis Europeus a la Innovació Política
El servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) forma part de la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar de l'Ajuntament de Madrid. Recentment, ha estat nominat als Premis Europeus a la Innovació Política 2023 (Innovation in Politics Awards), concretament a la categoria de “Cohesió social”. Aquests premis reconeixen anualment el treball de representants polítics creatius de tot Europa que destaquen per la seva valentia per trobar solucions innovadores als reptes del present.
Els projectes innovadors es premien en base a valors europeus com l'equilibri social, la democràcia i els drets humans, independentment de la seva afiliació política i escala territorial.
Cada any, un jurat compost per més de 1.000 ciutadans/es de tot Europa avalua els projectes nominats i selecciona quins seran els projectes finalistes i guanyadors a les nou categories de premis.
El centre d'acollida municipal Beatriz Galindo és un servei especialitzat que atén dones que es troben en una greu situació de desarrelament i vulnerabilitat. Aquestes es poden trobar en situació de carrer i/o ser ateses a la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, podent presentar problemes d'addiccions, malaltia mental greu i/o duradora, situacions de prostitució o de violència de gènere.
El servei es va inaugurar a finals del 2021 i des d'aleshores és un referent en l'assistència de dones, a les quals s'ofereix un acompanyament personalitzat en el procés de rehabilitació, amb l'objectiu de millorar les possibilitats efectives de recuperació dels seus projectes vitals personals .
Aquest recurs s'emmarca en les polítiques de promoció de la igualtat de l'Ajuntament, seguint el model d'atenció centrada en la persona que caracteritza els seus serveis socials.
Durant el passat any, el servei va atendre un total de 86 dones, majoritàriament de 36 a 55 anys, i va aconseguir que fessin un ús continuat de les instal·lacions, podent garantir així la cobertura de les seves necessitats bàsiques en un context de cura i seguretat. Així mateix, el 58% de les usuàries va participar al programa d'addiccions i reducció del dany i un 75% al de prevenció, atenció i recuperació de la violència masclista.
Cal destacar que l'Ajuntament de Madrid va detectar la necessitat de prestar una atenció específica a dones en màxima exclusió a les seves experiències d'intervenció en espais mixtos. En aquest sentit, obrir aquest centre pioner a Espanya va resultar fonamental per donar suport d'una manera adequada a aquestes dones que es veien travessades per diferents violències, trobant-se en situació de sensellarisme, en ser la seva realitat al carrer diferent de la dels homes. És una aposta per la innovació social que ja va ser premiada pel Col·legi Oficial de Treball Social de Madrid el passat any.
La gala de lliurament de reconeixements dels Premis Europeus a la Innovació Política 2023, se celebrarà el proper 2 de maig a Barcelona, en una cita que congregarà líders polítics, empresarials, fundacions i ciutadans/es de tot Europa.
Sensellarisme femení, una aproximació des de l'experiència del Centre per a persones en situació de sense llar "El Carme"
El sensellarisme, com a fenomen amb un important component estructural, fa especial efecte en determinats grups socials que, de per si mateix, ocupen una posició de desavantatge. Entre aquests grups, per una qüestió de justícia davant de la històrica invisibilització que han patit, cal destacar el cas de les dones.
Tot i que minoritàries (però en augment) i infradetectades entre la població sense sostre, hi ha diferents estudis que evidencien com la presència de dones és més gran en altres categories d'exclusió residencial, d'acord amb la classificació ETHOS. Formes ocultes d'exclusió que relegades a l'àmbit privat queden invisibilitzades i, per tant, ignorades a l'hora d'oferir respostes orientades a millorar la seva situació. Ens referim al fet de conviure amb una parella maltractadora, a cases d'amistats o coneguts en condicions de precarietat extrema, infrahabitatge, patint abusos, etc.
I si viure al carrer és dur, molt dur… què hauran d'haver passat les dones que es troben en aquesta situació per acceptar-lo com a alternativa a altres maneres d'exclusió residencial?
No és estrany que, tot i ser supervivents davant la fallada dels sistemes de protecció social, les dones que coneixem a través dels recursos d'atenció a persones sense llar, arribin trencades. I és que, comparativament respecte als homes, presenten un nivell més alt de deteriorament físic i mental (Sánchez, 2007), qüestió que va de la mà amb l'elevat nombre d'experiències traumàtiques que han patit al llarg de la seva vida.
En concret, al Centre El Carme de València, gestionat i dirigit per Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de l'Ajuntament de València, una altra de les característiques que comparteixen aquestes dones, sol ser el fet de patir algun tipus de addicció, cosa que sens dubte agreuja la seva situació.
En aquest sentit, les dones sense llar en consum actiu presenten més estigma (per consumir, per no respondre al rol assignat de cuidadores de la llar, ser males mares, etc.), més deteriorament (ansietat, depressió, idees autolítiques, trastorns alimentaris, estrès posttraumàtic, etc.) i, en conseqüència, més nivell de vulnerabilitat.
En relació amb això últim, el fet d'haver patit al llarg de la seva trajectòria vital o estar patint actualment abusos sexuals, violència, relacions de dependència, embarassos no desitjats, prostitució com a mode de supervivència i manteniment del consum, o comportaments de risc, pot comportar que les seves prioritats canviïn i no responguin a les expectatives professionals, sent el seu objectiu (fins i tot de forma inconscient) mantenir-se dret abans que abandonar el consum.
Sovint, tal com s'ha assenyalat, van ser o estan sent víctimes de la violència masclista (agressions, assetjament, insults, vexacions, etc.). Una violència que no només és exercida per les parelles, sinó que també pot procedir d'altres homes amb qui comparteixen espai al carrer, o fins i tot en els recursos d'atenció a població sense llar.
No podem obviar que ens trobem en un àmbit masculinitzat i que, tradicionalment, els dispositius destinats a aquest grup poblacional han estat espais massificats i dissenyats per ser utilitzats per homes, ignorant així les especificitats que presenten les dones sense llar.
Per això, davant d'aquestes amenaces, juntament amb la necessitat imperiosa d'investigar sobre el sensellarisme femení, convé tenir en compte una sèrie de recomanacions a l'hora de dissenyar els espais d'atenció i les intervencions, com per exemple: generar contextos on les dones sense llar es puguin sentir segures físicament i emocionalment; oferir relacions amb professionals que afavoreixin la presa de decisions (evitant l'autoritarisme, la infantilització, la confrontació, etc.) i que permetin identificar fortaleses (teixit relacional, capacitat de vincular, etc.); treballar l'enllaç professional i la connexió; treballar la seva identitat, imatge, autoconcepte, fonts d'autoestima, rols, gènere, etc.; alternar l'atenció individual amb el treball en grup (permetent així abordar l'estigma de manera conjunta); legitimar les seues emocions; oferir incondicionalitat, temps i escolta; tenir cura de la confidencialitat; o reforçar èxits i avenços, entre altres.
El dubte és: és això possible en espais mixts on els homes també són presents? Evidentment, no és el context ideal, ja que com mostren altres feines, en aquest tipus d'espais les dones tendeixen a autocensurar-se, a no expressar-se amb llibertat, no parlar de la seva intimitat, etc. Se senten cohibides, si no silenciades, i es redueixen les possibilitats destablir relacions de suport no competitives.
No obstant això, no sempre és possible treballar amb dones en espais no mixtos ni tots els espais mixts són iguals (la mida i el volum d'atencions importa, com també l'arquitectura del centre, etc.). Tampoc totes les dones sense llar (incloent-hi els que es troben en consum actiu) tenen les mateixes necessitats o han viscut les mateixes experiències vitals. Per això, també cal destacar algunes recomanacions a nivell general, si treballem amb dones en centres mixtos com, per exemple: comptar amb protocols d'actuació (enfront de violència masclista i/o situacions d'assetjament), desglossar les dades d'atenció, formar al equip de professionals i treballar en equip per repensar la intervenció o lespai, reservar zones o espais exclusius per a dones, treballar també amb els homes sense llar, adoptar un enfocament de gènere en el disseny arquitectònic, o revisar els espais amb ulleres violetes, entre altres.
Afortunadament, en els darrers anys es va detectant una sensibilitat més gran per les especificitats de les dones en situació de sense llar, augmenten els recursos o espais segregats, com també els espais mixts se sotmeten a processos de revisió amb enfocament de gènere. Tant de bo arribi el dia que no hàgim de continuar parlant de tot això perquè el dret a un habitatge digne sigui efectiu per a tota la població. Mentrestant, i malgrat els avenços, seguirem recorrent el llarg camí que ens queda, revisant-nos i pensant-nos.
Elena Matamala Zamarro
Directora del Centre per a persones en situació de sense llar El Carme de València.
Visita de representants institucionals a la Llar per a nens, nenes i adolescents migrants Burgos
El Centre Llar Burgos, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, ha rebut la visita de Cristina Manzano i Pablo Paredes, representants de l'Agència d'Asil de la Unió Europea (AAUE). També hi va acudir Pablo Moreno, representant del Ministeri de Joventut i Infància, i Ana Carazo, Tècnic del Servei de Protecció i Atenció a la Infància de la Gerència de Serveis Socials de la Junta de Castella i Lleó. La Llar Burgos és un servei per a l'atenció de nens, nenes i adolescents (NNA) migrants no acompanyats tutelats des del Sistema de Protecció a la Infància de la Gerència Territorial de Serveis Socials de Burgos, tenint la Llar la guarda d'aquests menors.
L'objectiu de la visita va ser que poguessin conèixer les instal·lacions i el funcionament del servei, sent rebuts per Toni Gelida, gerent de la UTE Llar Burgos, i Pedro Luis Alegre, director del Centre Llar Burgos.
Segons assenyala Pedro Luis Alegre, “vam resoldre tots els dubtes relatius a l'estada dels NNA en el servei, des del moment en què es produeix l'acollida i, per tant, la tutela per part de la Junta de Castella i Lleó , comentant les diferents fases per les quals els NNA passen durant la seva estada al centre. A més, els parlem sobre les rutines, horaris, autonomia, contactes amb les famílies d'origen, històries de vida, intervenció diària, dol migratori, atenció psicològica, etc.”.
Així mateix, explica que “els comentem les inquietuds dels NNA, un cop inicien la seva vida a la Llar. També, de les metes que ens plantegem des dels primers moments, com és el cas de l'aprenentatge de l'espanyol. A més, els parlem de tots els recursos externs en què ens donem suport, com Accem, Creu Roja, TALAIA, etc. perquè, així, puguin tenir accés a la documentació requerida per a diferents fins, la qual cosa es gestiona a través de la figura del treballador social. També, els comentem la importància que té la seva formació, per això ens donem suport en diferents recursos com la FAE, Fundació LESMES, etc. En aquest sentit, els parlem de tallers com l'EDD3+, a l'apartat de migrants i, finalment, pel que fa a la recerca activa d'ocupació”.
Després d'abordar els aspectes més rellevants de la vida diària dels NNA al centre, es va parlar de temes relatius a la sol·licitud de protecció internacional, asil; diferències entre asil, protecció internacional i refugiats, futures formacions, etc.
En paraules del director del servei, “la visita va ser molt interessant. D'aquesta manera, vam poder intercanviar impressions i conèixer possibles suports i ajuts dirigits al col·lectiu migrant. A destacar també que una de les accions que es van plantejar va ser la creació de material per a la futura formació de personal, tant funcionariat com no, per garantir que es pugui oferir el millor servei possible al col·lectiu de menors migrants. La reunió va ser molt distesa, en ambient de cordialitat, tenint com a objectiu principal la garantia dels drets dels NNA”.