Els joves, més enllà del consum de drogues
Sembla que el debat entorn del consum de drogues i la seva regulació està cobrant una renovada vigència de la mà dels clubs cannàbics i d'algunes propostes legislatives que advoquen per despenalitzar, com seria el cas d'Uruguai. Una vegada més conflueixen en aquest tema múltiples dimensions que ens adverteixen de la complexitat del mateix i que ens conviden a la prudència, prudència no confondre amb la por a obrir un diàleg.
Els aspectes legals, mèdics, culturals, econòmics... enriqueixen la mirada sobre la qüestió encara que, en ocasions, dificulten també situar cada posició i articular una resposta menys ideologitzada i més d'acord a la realitat del nostre context.
Un tema on aquestes contradiccions apareixen de forma notòria és quan ens referim al consum de drogues per part dels joves. En aquest sentit, els mitjans de comunicació s'han fet ressò també en les últimes setmanes de diverses notícies que informaven de l'augment de consum de cànnabis entre els joves. En concret, el diumenge 28 de juny, el Diari recollia en la seva portada que "la marihuana posa en risc 83.000 joves". En la nostra opinió, aquestes dades probablement han de posar-se en relació a altres aportats recentment en relació al consum d'alcohol. Així, el passat mes de març es va presentar la Enquesta estatal sobre ús de drogues en estudiants d'Ensenyaments Secundaris (ESTUDES) corresponent al període 2012-2013, on es recollien algunes dades que considerem motiu de preocupació, no només pel que fa a l'edat de inici de consum (que es manté estable en la franja de 13 a 16 anys), sinó també pel que fa a la pròpia percepció del consum, el botellón i les borratxeres.
Des de la mirada professional, què podem dir d'aquest consum de drogues en els joves?, ha de ser motiu de preocupació?
En primer lloc, hem de destacar que, si alguna cosa hem après al llarg de la nostra experiència és que la relació de cada persona amb el consum de drogues és particular, dinàmica i subjecta a canvis. Justament aquest és el motiu pel qual podem intervenir, perquè sempre hi ha la possibilitat d'operar un gir en aquesta relació. No és la substància la qual fa l'addicte ni tampoc és el consum puntual el que el converteix en dependent. El procés, la seva durada, intensitat i possible virulència guarda relació amb multiplicitat de variables de caràcter subjectiu i també social. La relació que cada un/a de nosaltres/as manté amb la norma i la llei, les estratègies i eines que tenim per enfrontar l'avorriment o la pressió grupal, la nostra autopercepció... totes aquestes qüestions s'estableixen en el nostre procés de socialització, a través de l'educació que rebem en la família, en l'escola, en el nostre grup d'iguals i, sens dubte, en els valors i pràctiques que se'ns transmeten des de la comunitat social àmplia.
I aquí és on volem també posar la mirada. Els joves no són éssers al marge de la societat, en formen part i són també fills/es d'una època. Potser convindria, doncs, interrogar-se sobre el model de societat que compartim, un model que es caracteritza, entre altres trets, per la inconsistència dels vincles socials, el consum voraç de tota mena d'objectes i la manca d'integritat ètica que genera al seu vegada desafecció i manca de confiança en les nostres institucions. Potser una mica del que els passa a aquests joves (que no són tots) guarda relació amb aquest estil de vida que qüestionem tan poc. Potser una mica de la desafecció i de l'anestèsia emocional (amb el menjar, amb la medicació...) jeu també en el substrat de les seves posicions. Correspondria llavors acceptar una part de la nostra responsabilitat com a comunitat.
I convé fer-ho no només des del vessant d'assumpció de responsabilitats sinó també, i especialment en l'acció social, des de la dimensió d'obertura de possibilitats. Des de la seva inclusió en l'espai públic (l'expulsió dels joves d'aquest és especialment notòria a la ciutat) fins a la seva participació en la vida comunitària i política, tenim un ampli recorregut de millora. Hem d'operar un trànsit des d'aquesta associació joves-problema per convertir-lo en una mica menys problematitzat i més ple de promesa que de dificultat.
Ara bé, aquest canvi no és un simple canvi de cartes en la línia del maquillatge conceptual que tant s'estila en els nostres dies. Requereix d'accions valentes, innovadores i diferents que contemplin diversos aspectes que no podem passar per alt i que estan jugant al seu torn. Ens referim en concret a les polítiques d'ocupació i als recorreguts formatius. Un aspecte que s'ha recollit aquests dies és la possible incidència del consum en la trajectòria escolar i formativa. A ningú se li escapa que el consum de drogues en edats joves és difícil de compatibilitzar amb els hàbits d'estudi, amb l'esforç i la continuïtat. Ara bé, resulta interessat i esbiaixat esgrimir aquest com a factor explicatiu de l'anomenat fracàs escolar. La creixent desigualtat social, l'escassa incidència de la institució escolar en els resultats acadèmics dels alumnes (encara avui el major predictor d '"èxit" és el nivell acadèmic dels pares i mares, especialment d'aquesta última), la manca de mecanismes que garanteixin l'equitat, l'absència d'indicadors d'avaluació del professorat... És evident que ens queda camí per recórrer per dotar de condicions aquesta relació que el o la jove, puguin establir amb el saber i amb l'aprenentatge. Molt de la sorpresa i la curiositat formen part de les nostres ganes de viure i aquest és un aspecte que hem d'atendre amb especial cura. Vaga afegir d'altra banda que la manca d'expectatives pel que fa a l'ocupació o l'accés a llocs precaritzats i inestables operen així mateix en una línia antitètica a la ressenyada erosionant la capacitat d'il·lusionar pel que està per venir.
I aquí és on el consum de drogues pot jugar un paper determinant; no de manera absoluta però sí important. Efectivament el consum de drogues pot comportar efectes no desitjats i no exempts de riscos, especialment quan es tracta de persones joves. Certament no parlem només de la dimensió orgànica, dels efectes en el sistema nerviós (més "vulnerable" que el d'una persona adulta en la mesura que es troba encara en procés de maduració), sinó també de la dimensió social. L'estatut d'il·legalitat d'algunes substàncies afavoreix el trànsit dels consumidors/es per espais que discorren al marge d'aquells que suposadament considerem socialitzadors. Des de l'acció professional hem d'intentar incrementar la visió de risc associada al consum d'alcohol i cànnabis, no banalitzar, però hem de reduir també els riscos per quan aquesta ingesta es produeixi oferint accions de reducció dels danys que puguin derivar-se d'aquest consum.
Les drogues han existit sempre. Hem experimentat amb elles utilitzant com a remei curatiu, fugint del dolor, buscant el plaer, promovent altres estats de consciència... i, per a algunes persones, el consum de drogues forma part d'aquest trànsit a l'edat adulta que hem vingut a anomenar adolescència, sense que per això es configuri com a consum problemàtic ni necessàriament s'estableixi una relació de dependència amb la substància en qüestió. La nostra prioritat ha de ser justament afavorir que aquesta situació no es cronifiqui, es pugui ubicar en el seu lloc i fer-ho des d'un lloc tècnic, ni moral ni ideològic.
[divider_line]
Sotsdirectora de l'Àrea d'Inserció social, Reducció de danys en drogodependències i VIH-Sida de la Fundació Salut i Comunitat
[divider_line]
FSC i Lagunduz seguiran gestionant diversos programes per a gent gran a Santurtzi
L'Ajuntament de Santurtzi (Biscaia) ha tornat a adjudicar a la Unió Temporal d'Entitats formada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i Lagunduz la gestió del Centre de Dia "El Bullón" i el Centre de Dia "El Villar", així com del Centre de Respir d'aquest municipi biscaí. Aquests serveis, que ja venien gestionant conjuntament des d'octubre de 2012, s'adrecen a persones majors de 60 anys que han estat qualificades com a dependents per l'ajuntament de la localitat.
L'Ajuntament de Santurtzi, administració titular d'aquests serveis, ha atorgat al projecte tècnic presentat per FSC i Lagunduz la màxima puntuació entre els licitadors que optaven a aquest concurs públic. Aquesta puntuació, combinada amb l'aconseguida en l'oferta econòmica, ens permet seguir gestionant aquests serveis durant un any més, encara que hi ha l'opció de prorrogar per un any la gestió en el cas que ambdues parts, Ajuntament de Santurtzi i entitats gestores, així ho considerin.
Cadascun dels centres de dia, la ocupació és del 100% durant tot l'any, té una capacitat per a 40 usuaris/es i horari de dilluns a divendres. Per la seva banda, el Centre de Respir atén 32 persones en règim diürn i 18 en règim nocturn, funcionant principalment els caps de setmana i dies festius. Cal destacar que aquest servei s'ha incrementat gradualment des de l'inici de la nostra gestió el seu nivell d'ocupació, fins a arribar al seu màxim nivell setmana rere setmana. A més, gaudeix d'una gran acceptació en l'actualitat entre les famílies que l'utilitzen, ja que troben en el mateix un recolzament professional important que els permet tant conciliar la seva vida familiar, com tenir ben atesos els seus familiars.
El conjunt dels centres compta amb una plantilla propera als/les 50 professionals que amb el seu treball tracten que aquests usuaris assoleixin el major nivell d'autonomia possible i, per tant, millorin la seva qualitat de vida.
Amb aquesta adjudicació es consolida la implantació d'FSC a Biscaia, que no ha fet més que créixer des que es va iniciar la col · laboració amb Lagunduz, i encara més concretament al municipi de Santurtzi. A més d'aquests serveis, en aquesta localitat ambdues entitats gestionen conjuntament el Programa de Dinamització Sociocultural de les llars de Sant Jordi, Sant Pere i Sant Joan, i el de la "Residència La nostra Senyora de Begoña".
Des FSC volem aprofitar la publicació d'aquesta notícia per agrair, un cop més, a l'Ajuntament de Santurtzi la confiança dipositada en el nostre projecte de gestió. Un programa que pretén que els nostres usuaris es sentin "Com a Casa".
FSC rep l'equip participant i organitzadors del projecte europeu 'Expero4care'
El passat mes de juliol va tenir lloc la trobada amb els/les participants i l'organització del projecte europeu "Expero4Care". Es tracta d'un programa innovador en l'àmbit de la formació, que aplica un sistema de qualitat específic per avaluar els processos de formació i aprenentatge en organitzacions que es dediquen a l'àmbit de la salut.
La Fundació Salut i Comunitat, en la seva constant recerca de la innovació i la millora, participa en aquest projecte des de l'any 2013 implementant el model proposat per analitzar i millorar la qualitat dels processos formatius.
El projecte "Expero4Care" està coordinat per la Azienda per i Servizi Sanitari 1 triestina (Itàlia), i la direcció del projecte està compartida entre el Departament d'Humanitats de la Universitat de Trieste, l'Associació Expero, la ASS1 triestina i l'Oficina Europea de Xipre. D'altra banda, els participants que implementaran o faran difusió del model procedeixen de diferents països com ara Croàcia, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Turquia i Espanya.
El passat 28 de juliol, va tenir lloc una sessió de treball en els Serveis Centrals de FSC a Barcelona. La sessió va comptar amb una presentació a càrrec de Xavier Ferrer, director tècnic de FSC, que va fer un repàs de la trajectòria de l'entitat, i va explicar els seus principals àmbits d'actuació. Durant la seva intervenció, va destacar el valor i el significat que l'entitat atorga a la formació dels seus professionals, no únicament entesa com a adquisició de coneixements i tècniques, sinó com una forma de compartir amb altres professionals les dificultats, i dilemes que inevitablement genera el treball amb persones.
Per la seva banda, Patricia Bosch, coordinadora del Circuit d'Inserció de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany de FSC, i Elena Guerrero, referent del projecte "Expero4Care", van explicar el canvi cultural que ha suposat la incorporació de la Qualitat en la nostra entitat. En aquest sentit, han assenyalat que l'obtenció del Premi Avedis Donabedian a l'Excel·lència en Qualitat en Integració Social ser un reconeixement d'especial rellevància al treball de l'entitat pels esforços invertits en la millora de la qualitat.
L'aplicació del model d'avaluació de "Expero4Care" és una proposta altament innovadora i interessant, que permetrà sistematitzar, analitzar i millorar els processos formatius i d'aprenentatge que s'impulsin a la nostra organització, així com identificar i posar en relleu la cultura compartida en matèria de Qualitat.
D'altra banda, el passat 29 de juliol es va realitzar a les oficines de l'empresa SGS a Barcelona, la presentació de l'estàndard normatiu, un dels principals objectius del projecte "Expero4Care", aprovat i finançat per la Comissió Europea el 2013, conscients la necessitat de desenvolupar un model operatiu i sistemàtic per avançar en matèria d'avaluació de la qualitat.
Què és el que NO hi ha a l'ampolla? Organitzacions de salut pública demanen a la Comissió Europea que etiquetin correctament les begudes alcohòliques
Avui 10 de setembre al Parlament Europeu (Brussel·les), experts en salut pública demanaran a la Comissió Europea canvis en la legislació sobre etiquetatge d'alcohol que permetin als consumidors prendre decisions basades en informació fiable.
Actualment, quan un consumidor beu alcohol és molt poc probable que sàpiga exactament el que està bevent, llevat que es molesti a buscar informació en el lloc web de l'empresa productora.
El 2011, les institucions europees van aprovar lleis que requerien que els aliments i begudes no alcohòliques, incloent sucs de fruita i llet, portaran etiquetes amb informació i especificació dels seus ingredients nutricionals. No obstant això, les begudes alcohòliques van ser eximides d'aquesta obligació.
L'esdeveniment serà organitzat pel parlamentari europeu Glenis Willmott (S&D, Regne Unit), qui comenta: "Estem defraudant als consumidors al negar-los l'oportunitat de prendre decisions informades sobre l'alcohol que compren. Vull garantir que el nou Parlament treballa amb la Comissió per rectificar aquest error".
"Com a professionals de la salut pública busquem polítiques eficaces per fer front als danys relacionats amb l'alcohol, i les etiquetes informatives destaquen per ser una forma infrautilitzada de facilitar als consumidors prendre decisions saludables sobre el seu consum d'alcohol", va dir el Dr Lars Møller de l'Oficina Regional de l'Organització Mundial de la Salut per a Europa.
"Per què una ampolla de llet o suc de fruites ha de mostrar els seus ingredients i informació nutricional, però una ampolla de whisky o cervesa no? No veiem cap raó. Els consumidors tenen dret a saber el que estan bevent. Les begudes alcohòliques no han de ser tractades de manera diferent a altres begudes i aliments en general. Si anem a ajudar els consumidors a triar què, quan i quant beure, mostrar a les etiquetes la llista completa dels ingredients de les begudes alcohòliques incloent els lèrgens, els additius i conservantes- és una necessitat", va dir Ilaria Passarani, Cap del Departament de Salut i l'Alimentació de l'Organització Europea de Consumidors.
"És veritablement sorprenent que els responsables europeus neguin als consumidors el dret a conèixer el contingut de les begudes alcohòliques mitjançant l'exclusió de les begudes alcohòliques d'aquesta legislació. Estem a l'espera de l'informe de la Comissió Europea sobre l'etiquetatge d'alcohol que té l'obligació de realitzar abans de desembre d'aquest any. Fem una crida a la Comissió Europea per tractar els envasos d'alcohol igual que els envasos de begudes no alcohòliques", va dir Mariann SKAR, Secretària General d'EUROCARE, Aliança Europea de Polítiques d'Alcohol.
L'esdeveniment examinarà les raons per a l'etiquetatge d'alcohol, la relació entre l'alcohol i la dieta saludable i els esdeveniments recents en matèria d'etiquetatge d'alcohol.
L'alcohol conté una quantitat considerable de calories, amb un valor energètic de 7,1 quilocalories per gram; només el greix té més valor energètic per gram (9 kcal/g). Estudis realitzats al Regne Unit han demostrat que l'alcohol aporta gairebé el 10% de la ingesta energètica entre les persones adultes que beuen.
La ingesta d'alcohol fa que el cos cremi menys quantitat de greix per obtenir energia. Mentre que els nutrients, proteïnes, carbohidrats i greixos es poden emmagatzemar en el cos, amb l'alcohol no passa el mateix. Per això, el cos prioritza eliminar, el que significa que tots els altres processos que tinguin lloc, incloent l'absorció de nutrients i la crema de greix, són interromputs.
Molta gent s'oblida de tenir en compte les begudes alcohòliques quan controlen el que mengen, de manera que és fàcil que les calories provinents de l'alcohol augmentin ràpidament i sense adonar-nos. L'alcohol també actua com un estimulant de la gana i pot portar a menjar en excés durant els àpats i per la nit.
El consumidor té dret a prendre decisions basades en informació fiable sobre els productes que compra, i és una obligació de les institucions públiques facilitar-li que pugui exercir aquest dret.
Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb:
Mariann Skar, Secretària General
European Alcohol Policy Alliance - Aliança Europea en Polítiques d'Alcohol
Email: mariann.skar@eurocare.org
GSM: +32 (0) 474 830 041
Sitio web: www.eurocare.org
EUROCARE (Aliança Europea en Polítiques d'Alcohol) és una aliança d'organitzacions no governamentals i públiques de l'àmbit de la salut amb al voltant de 57 organitzacions membre provinents de 25 països europeus, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat, que advoquen per la prevenció i reducció de danys relacionats amb l'alcohol a Europa.
Els metges lluiten a Brussel per l'aplicació de la política escocesa sobre el preu mínim per unitat d'alcohol
Els i les professionals sanitàries escoceses estan unint esforços per desafiar la contínua oposició dels productors mundials d'alcohol a l'aplicació de la política de preu mínim per unitat d'alcohol d'Escòcia. El 5 de setembre a Brussel·les, metges escocesos i europeus plantejaran els seus arguments a favor de la salut juntament amb els partidaris d'aquesta política en la indústria, com ara C & C Group (productors de Tennents Lager) i l'Associació escocesa per al comerç autoritzat.
Al maig de 2012 el Parlament escocès va aprovar sense oposició una llei per introduir un preu mínim per unitat d'alcohol de 0,50 lliures. La legislació encara no ha entrat en vigor a causa que un consorci de productors mundials d'alcohol, liderada per la Scotch Whisky Association (SWA), Spirits Europe i el Comitè Européen des Entreprises Vins (CEEV), ha estat lluitant contra la seva aplicació des del principi. La lluita es troba ara a Europa, en l'última etapa de la batalla legal, on els estats membres de la UE poden enviar a la Cort Europea seves opinions per escrit fins a mitjans d'octubre d'aquest any.
El Dr Peter Rice, president de SHAAP - Scottish Health Action on Alcohol Problems (Acció Sanitària Escocesa contra els Problemes derivats de l'Alcohol) va declarar:
"El canvi de preu de l'alcohol és determinant en la incidència dels efectes nocius de l'alcohol. Aquesta política de salut és de vital importància ja que salvarà vides a Escòcia i ha de ser implementada amb urgència. Al Canadà, l'increment d'un 10% del preu mínim es va associar amb una caiguda del 32% en les taxes de mortalitat provocades per l'alcohol. L'aplicació del preu mínim per unitat és competència del Govern d'Escòcia com a mesura de salut pública en resposta a una crisi de salut ".
Mariann SKAR, Secretària General de l'European Alcohol Policy Alliance - Eurocare (Aliança Europea de Polítiques sobre l'alcohol) va afirmar:
"El preu mínim per unitat és una mesura àmpliament demostrada per abordar els danys relacionats amb l'alcohol a Escòcia. Aquesta política marcarà una diferència, i per això Eurocare està actualment instant als estats membre ia la Comissió a donar suport l'aplicació d'aquesta mesura que protegirà el benestar dels seus ciutadans".
Eric Carlin, Director of SHAAP - Scottish Health Action on Alcohol Problems (Acció Sanitària Escocesa contra els Problemes derivats de l'Alcohol) va explicar:
"Necessitem que altres estats membre i la Comissió donin suport o almenys no s'oposin a la política escocesa. Qui s'oposa a la mesura del preu mínim per unitat és un consorci de productors multinacionals d'alcohol que, erròniament, la defineixen com una qüestió de salut contra Indústria. D'altra banda, cal dir que alguns representants de la indústria escocesa de l'alcohol donen suport a aquesta política des d'una posició ètica".
Paul Waterson, President Executiu de la Scottish Licensed Trade Association (Associació escocesa per al comerç autoritzat) va dir:
"La nostra Associació està encantada de participar en aquest important seminari que explora les Polítiques innovadores escoceses sobre alcohol. Donem suport plenament la més creativa, la referent als preus mínims unitaris, i creiem que és un element crucial en l'intent de canviar la difícil relació d'Escòcia amb l'alcohol".
El Dr Katrin Fjeldsted, President del Standing Committee of European Doctors (Comitè Permanent de Metges Europeus) va comentar:
"Juntament amb l'Organització Mundial de la Salut, el CPME advoca per un enfocament sanitari en totes les polítiques per a la prevenció de malalties i millora de la salut. Això inclou tenir en compte els efectes en la salut en les polítiques comercials i aquesta és la raó per la qual hem donat suport els esforços d'Escòcia per introduir el preu mínim unitari d'alcohol".
Aquesta és una oportunitat perquè la Unió Europea doni suport a una innovadora mesura de millora de la salut, dissenyada per circumstàncies locals, amb evidència internacional i per mostrar que a Europa, la salut és el primer".
[divider_line]
Contactes:
- Eric Carlin, Director de l'SHAAP (Scottish Health Action on Alcohol Problems) on (0044) (0) 750.508 1784 and shaap.director@rcpe.ac.uk
- Dr Peter Rice, President de SHAAP (Scottish Health Action on Alcohol Problems) on (0044) (0) 7740937732 and peter.rice@nhs.net
- Mariann SKAR, Secretària General, European Alcohol Policy Alliance
Email mariann.skar@eurocare.org, GSM: +32 (0) 474830041, Website: www.eurocare.org
Informació addicional:
- Minimum Unit Pricing: Key facts (one page): http://www.shaap.org.uk/minimum-pricing-for-alcohol.html
- Registration for "Scotland the Brave: Alcohol Policy in Scotland" seminar in Brussels on 5th September: http://my.eurocare.org/civicrm/event/info?reset=1&id=19&
- Sign the línia Declaration of support: http://www.shaap.org.uk/support-mupsaveslives.html
SHAAP (Acció Sanitària d'Escòcia contra els Problemes derivats de l'alcohol) és una organització independent de suport sanitari creat pels Col · legis de Metges d'Escòcia per donar a conèixer la naturalesa i l'abast dels problemes associats amb el consum d'alcohol a Escòcia, i dissenyar campanyes per prendre mesures basades en l'evidència per reduir aquest dany: www.shaap.org.uk .
Aliança Europea de Polítiques sobre l'alcohol (Eurocare) està formada per la unió d'organitzacions no governamentals de l'àmbit social i de salut pública que advoquen per la prevenció i reducció dels danys relacionats amb l'alcohol a Europa. Eurocare té la seu a Brussel · les i té 57 organitzacions membres procedents de 25 països europeus, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat: www.eurocare.org .
Comitè Permanent de Metges Europeus (CPME) té com a objectiu promoure la formació i la pràctica mèdica per tal d'aconseguir una atenció mèdica d'alta qualitat per a tots els pacients a Europa: http://www.cpme.eu/
Associació escocesa per al comerç autoritzat de begudes alcohòliques és l'única organització nacional que representa tots els sectors de la Indústria escocesa amb llicència per a la comercialització de begudes alcohòliques. Els membres de l'Associació són propietaris de bars, hotelers, propietaris de restaurants, locals d'oci nocturn, clubs i botigues de queviures amb llicència per a la venda d'alcohol: http://www.theslta.co.uk/
Centre de Dia d'Addiccions: el compromís del voluntariat
El passat diumenge 24 d'agost, el Periódico de Catalunya dedicava un reportatge a la implicació del voluntariat en el qual es destacava la tasca de voluntaris/es en diferents organitzacions com una resposta de la ciutadania l'increment de la pobresa i de la desigualtat.
El reportatge "Voluntaris al front social" recollia que uns 300.000 catalans dedicaven part del seu temps a ajudar a persones en risc d'exclusió social. Així, entre 2007 i 2011, van augmentar un 23% les col·laboracions de persones amb entitats del tercer sector.
Aquesta dada ha de posar-se en relació amb un altre ressenyat: segons dades aportades Teresa Crespo, presidenta d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) comentava que gairebé 700 entitats havien desaparegut del tercer sector. Es tracta, per tant, d'un moment on les diverses organitzacions del tercer sector fan front a dificultats per mantenir l'activitat que desenvolupen però és també un moment d'alta implicació per part de la ciutadania.
Fundació Salut i Comunitat va ser una de les entitats escollides per mostrar aquesta tasca. El Periódico de Catalunya es va desplaçar a les instal·lacions del Centre de Dia d'Addiccions a l'Hospitalet de Llobregat, per entrevistar i conèixer in situ a una de les col·laboradores, Laura Portuguès.
Al llarg de l'entrevista Laura va assenyalar com a valors el compromís, la participació i l'acompanyament, destacant així mateix el component d'aprenentatge que per a ella suposa aquesta col·laboració.
El Centre de Dia Addiccions ha incorporat a l'equip a persones que han desenvolupat tasques de suport i reforç des del voluntariat. Durant els seus 25 anys d'història, aquestes persones han conferit un valor afegit a la nostra entitat en el que entenem és un procés bidireccional:
- La presència de voluntaris/es al centre transmet un missatge a les persones que es troben realitzant tractament de la seva addicció simbolitzant el compromís de la societat envers la seva situació.
- D'altra banda, la participació d'aquestes persones en el dispositiu permet donar a conèixer complexitat del procés d'addicció afavorint una major sensibilitat que entenem redunda també en l'entorn comunitari.
La nostra visió de futur respecte a aquesta figura clau és, d'una banda, continuar comptant amb la figura del voluntari/a; però a més, en la mesura del possible, poder incrementar-la a nivell quantitatiu. En aquest sentit, el fet de poder comptar amb perfils professionals diferents suposa per al Centre de Dia de Addiccions d'FSC un valor afegit, tant per als usuaris/es del servei com per als professionals que treballen en el mateix.
"La Verneda", primer centre de gent gran d'FSC certificat per AENOR a Catalunya
Des del passat mes de juliol, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) disposa del certificat emès per AENOR en la Gestió de Residències, centres de dia i Llars de gent gran, en què es reconeix que disposa d'un Sistema de Gestió de la Qualitat d'acord amb la Norma ISO 9001. L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, servei de titularitat de l'ICASS de la Generalitat de Catalunya, que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz.
L'obtenció d'aquest certificat residencial és l'aposta de la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, i per tant d'FSC, per la implantació de la Qualitat en els centres que gestiona. FSC és una entitat que sempre busca l'excel·lència en les seves actuacions i la millora constant, que té esperit d'innovació i superació, valors que ens exigeix la societat actual i amb els que, de nou, ha tornat a estar a l'altura.
Però, sens dubte, el que més ens satisfà d'haver obtingut aquest certificat és el reconeixement a la feina de molts anys, l'esforç d'un grup de professionals que des del seu afany han aconseguit que, sense estar certificats fins ara per una norma, es treballi amb Qualitat.
Segons la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència: "tot i que ha hagut un treball intens durant quatre mesos, el que hem fet ha estat organitzar el que teníem al format i vocabulari que la Norma ISO exigeix: compromís de la direcció, objectius anuals, PAC, llista de documents i registres, nomenclatura, indicadors ... Lectures, debats, opinions, tot valia. I hem encertat, ho hem aconseguit ".
L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", a Barcelona, servei que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz. La direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència vol agrair a Maria Jiménez, Responsable de Qualitat de Lagunduz, l'esforç i la dedicació brindada.
Però ha estat, sens dubte "la gent de La Verneda" com els agrada dir, la que ha aconseguit que en tan sols quatre mesos, hem obtingut aquest certificat tan important i desitjat per la nostra entitat. Ells, amb David González, anterior director del centre i ara sotsdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència al capdavant, han treballat dur per organitzar els procediments de Qualitat del centre, d'acord amb els requisits que la norma exigeix.
A partir del mes de setembre, implantarem a la resta de centres el mateix Sistema de Gestió de la Qualitat pel qual hem estat certificats, de manera que tots segueixin el mateix procediment. Aquest és ara el nostre nou repte que, sens dubte, estem segurs que aconseguirem amb el compromís de tots.
Excel·lents resultats en les enquestes de satisfacció dels centres de gent gran gestionats per FSC a la Comunitat Valenciana
Des de fa diversos anys venim aplicant, dins del nostre Sistema de Qualitat, diferents enquestes de satisfacció en els diversos centres de gent gran gestionats per FSC. En el cas de la Comunitat Valenciana, es tracta de centres de titularitat de la Conselleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat Valenciana.
A la Comunitat Valenciana, FSC gestiona 6 centres, la majoria en consorci amb Valoriza Serveis a la Dependència, ubicats a Elda, Benidorm, Elx, Benejúzar, Port de Sagunt i Puçol. Les enquestes de satisfacció es dirigeixen tant als usuaris/es de la residència i als del centre de dia, que conserven les capacitats cognitives, com als seus familiars.
Els resultats de les enquestes corresponents a 2013 han estat molt positius: la mitjana de satisfacció en l'enquesta d'usuaris és del 87,25%, i la de familiars, del 90,4%.
L'enquesta valora l'opinió dels usuaris en les següents àrees: ubicació/entorn, confidencialitat, intimitat, presa de decisions, satisfacció general, autonomia, cures d'objectes personals, higiene del centre, tracte personal, menjar, cura de la roba, i relacions interpersonals.
Després d'analitzar els resultats, en global i per separat, es desprenen diferents conclusions:
- Les preguntes en què s'ha mostrat una major satisfacció, per part dels usuaris, han estat en higiene del centre, tracte personal i confidencialitat, activitats, satisfacció general, cura de la roba i intimitat, amb una mitjana superior al 90% de satisfacció.
- En les enquestes dirigides a familiars, els ítems més ben valorats han estat el tracte al seu familiar, la capacitat de decisió i autonomia que se li ofereix, la higiene del centre, i la intimitat i confidencialitat.
Fent una comparativa amb els centres gestionats per FSC durant els darrers anys, durant el 2013, hem millorat, per cinquè any consecutiu, a la Comunitat Valenciana els resultats de satisfacció respecte als anys anteriors, tant en les activitats que oferim, com en alimentació , tracte i intimitat cap als usuaris, i higiene dels centres.
Aquestes enquestes són un dels indicadors imprescindibles a l'hora de valorar els resultats anuals. El grau de satisfacció tal alt és, sens dubte, una mostra inequívoca de la excel·lent gestió que s'està realitzant des dels centres, on la professionalitat, humanitat i rigor en el treball, han fet possible aquests resultats dels quals ens mostrem tan orgullosos .
Cànnabis: més enllà del debat, una realitat
És innegable. El debat sobre la regularització del cànnabis s’ha obert de bat a bat. I això s’agraeix des de fronts ben diversos. Poder-ne parlar obertament, més enllà de ser saludable, és urgentment necessari.
Com amb qualsevol tema d’actualitat, tothom n’opina, des d’aquells que en tenen un coneixement tècnic i científic, fins aquells que sorprenentment saben parlar de tot. Psiquiatres, antropòlegs, preventòlegs, sociòlegs, però també periodistes, contertulians, polítics o usuaris/àries i consumidors/ores.
Punts de vista? De tot tipus. Evidències científiques? De tots colors, algunes semblen ben clares i admeses per tothom, i d’altres generen grans discussions.
Però el que sí és real i s’hauria d’afrontar amb certa celeritat, és la realitat actual, l’existència d’un nombre important de consumidors/ores que per tal de minimitzar problemàtiques de diferents tipus, s’estan organitzant i associant en els anomenats clubs cannàbics.
De clubs n’hi ha de diferent caire com en tots els gremis, però n’hi ha molts amb voluntat de fer les coses bé, d’implicar-se en la reducció de riscos dels seus usuaris/àries, de participar en la millora de les condicions dels consumidors, de defensar-ne els seus drets, i d’intentar evitar que quelcom que hauria de ser un plaer o l’alleujament de la simptomatologia d’una malaltia, el consum de cànnabis, esdevingui un problema.
I cal que donem una resposta a aquesta realitat, ja sigui a nivell de l’administració, regulant la seva existència, com a nivell professional, participant i definint estratègies d’intervenció específiques pels clubs, en termes de prevenció i reducció de riscos i danys. No només hauríem de donar suport amb els que volen fer les coses bé, aquells que es preocupen que no se’n faci un abús i que no tenen un afany de lucre ni de proselitisme, sinó també donar-los-hi eines i recursos per poder actuar de la millor manera possible.
Darrerament s’ha assenyalat el risc que Barcelona o Catalunya esdevinguin una destinació del “turisme del porro”. Pel moment això ens sembla una exageració, d’aquestes que probablement surten a l’estiu, quan no hi ha noticies reals destacables. També s’ha de dir que a Amsterdam fa dècades que això succeeix i tampoc ha suposat un problema, com sí ho està suposant aquí el turisme basat en l’alcohol. Però estem d’acord en que ara mateix això s’hauria d’evitar i les pròpies associacions cannàbiques serioses ho reclamen insistentment.
Poques vegades hem vist el sector de l’alcohol i el tabac realment implicat en la promoció de la salut, ara en el tema del cànnabis tenim aquesta oportunitat i hauríem d’exigir el dret a participar. O ens arremanguem o farem tard, una vegada més.
[divider_line]
Otger Amatller. Psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums de drogues. Coordinador Prevenció. Fundació Salut i Comunitat.
[divider_line]
FSC en consorci amb Lagunduz es torna a adjudicar el SAD de Portugalete
Les dues entitats, després d'obtenir la major puntuació tècnica d'aquest concurs públic, van iniciar el passat dia 1 d'agost, el nou període de gestió d'aquest servei del que han resultat adjudicatàries. Esperen poder atendre anualment a uns 300 usuaris diferents.
El Servei d'Atenció Domiciliària de Portugalete (Biscaia), ja era gestionat per FSC en UTE amb el grup Lagunduz des de gener de 2010 En aquest sentit, la nostra organització també va resultar adjudicatària d'aquest servei el 2013, quan va sortir a concurs per un període de gestió d'1 any.
El SAD de Portugalete és un servei adreçat a famílies i persones en situació de dependència, que tenen dificultats per valer-se per si mateixes en la realització de les activitats de la vida diària.
El seu objectiu és millorar la qualitat de vida d'aquestes persones a través d'un programa individualitzat amb caràcter preventiu, assistencial i rehabilitador.
El contracte actual, que compta amb un pressupost anual de 1,7 M €, ha estat adjudicat a FSC en consorci amb Lagunduz, per un període de 2 anys, encara que pot ser prorrogat per altres 2 més.
Cal assenyalar que en aquests moments són més de 50 els professionals, principalment auxiliars, que treballen en aquest servei, i que es disposa d'una seu a Portugalete.
Des de la Fundació Salut i Comunitat volem agrair a l'Ajuntament de Portugalete la confiança que ha demostrat en el nostre projecte d'intervenció.