Ana Vela, usuària de la Residència 'La Verneda' de Barcelona, la dona més longeva d'Espanya
La bondat i la seva alegria són el secret que ha portat a Ana Vela Rubio, usuària de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, gestionada en UTE per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'organització Lagunduz, a viure 112 anys i convertir-se en la persona de major edat d'Espanya.
Ana Vela va néixer el 30 de novembre de 1901 a Puente Genil (Còrdova), i es va traslladar a Catalunya a mitjans del segle passat, on va començar a treballar com talladora-modista al sanatori de tuberculosos de Terrassa (Barcelona).
No fa gaire que a la llarga carrera de la seva vida ha arribat a la meta dels 112 anys. Al febrer de 2005 va arribar al Centre de Dia de "La Verneda", comptant ja amb 103 anys i ens va sorprendre amb la seva gràcia, simpatia i la seva tremenda energia i desimboltura. A l'abril de 2008 va ingressar ja com a resident i és per a l'equip professional d'aquest centre una d'aquelles persones que deixen empremta.
Al llarg recorregut per la seva vida, sabem que va quedar òrfena sent nena, que va conèixer l'amor de la seva vida, i encara que no van poder casar-se, ja que la família d'ell no aprovava aquesta unió, van viure junts i d'aquesta unió van néixer quatre fills, dels quals sobreviuen dues. La seva filla Anna, que viu molt a prop, la visita diàriament.
Ha viscut al districte de Sant Martí a Barcelona, on es troba aquest centre, fins al moment en que va ingressar al mateix.
Dona de caràcter fort, lluitadora, ha estat sempre un exemple per als seus fills, als quals va haver de criar pràcticament sola. Va sortir endavant treballant entre agulles, fils, patrons i didals. Ara la seva memòria ia la traeix, i el pas de tants anys ha anat deixant una empremta permanent, inesborrable, del desgast d'una generació que va viure guerra, misèria i penúries, però que va sortir cap endavant amb esforç, voluntat, sacrifici i esperit de lluita .
En l'actualitat no és només la persona més gran d'Espanya, també la 5a d'Europa i la 30a del món, segons fonts consultades.
Qui té un hort... té un tresor. El cultiu com activitat rehabilitadora
El passat mes de febrer, des del Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló , dispositiu de reducció de danys per a drogodependents de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam posar en marxa l'espai "Hort Ecològic" amb un grup de usuaris/es del centre. El taller s'emmarca dins de l'oferta de serveis d'oci saludable i formació, i està orientat principalment a persones que presenten patologia dual.
Al taller s'utilitzen els terrenys exteriors del centre per desenvolupar una activitat que pretén reforçar diversos objectius del programa:
- Promoure la salut física i mental dels usuaris/es del servei.
- Facilitar processos de canvi, que facilitin l'estabilització personal i la inclusió social de persones amb problemes de drogodependències.
- Proporcionar un espai de referència per a usuaris de drogues.
En aquest sentit, l'hort comporta una sèrie d'activitats que són beneficioses, tant en l'àmbit emocional com en el físic. El treball de la terra ens ofereix una gran quantitat de recursos que afavoreixen una millora de la qualitat de vida dels participants. A través d'aquesta activitat, es fomenten les relacions socials entre els mateixos, la millora dels hàbits alimentaris, i el posterior ús dels productes de l'hort, així com l'estimulació de la mobilitat, atenció i memòria.
Una altra de les possibilitats que ofereix aquest espai és un possible itinerari d'orientació laboral, en tant que s'adquireixen coneixements específics d'horticultura, es fomenta la responsabilitat cap a la tasca, i s'afavoreix el treball autònom, així com la coordinació amb la resta de l'equip .
L'hort es converteix en una eina més d'inclusió, els participants formen part d'un equip de treball, comparteixen el procés de treballar la terra, tenir cura de les plantes sembrades, veure el fruit d'aquest treball, i finalment gaudir a taula. En aquest procés reforcen les seves capacitats i adquireixen noves habilitats. D'altra banda, el taller està plantejat com una activitat cooperativa i participativa, els "hortelans" decideixen les varietats a plantar, el repartiment de tasques i fins proposen plats a cuina amb els productes obtinguts. Per a això, es fa necessària la coordinació d'un monitor especialitzat en horticultura i jardineria.
Aquest projecte s'havia proposat per part dels usuaris del CIBE de Castelló, però no ha estat fins aquest any quan s'han donat les condicions per dur a la pràctica. Les motivacions principals que exposen les persones participants són: ocupar el temps, ampliar coneixements sobre aquesta temàtica i el gust per l'horticultura, després experiències prèvies.
Perquè qui té un hort ... té un tresor.
Sara Berbel, Premi Aspasia 2014 per la seva trajectòria i compromís en defensa de l'equitat de gènere
La segona edició del Premi Aspasia en defensa de l'equitat de gènere, concedit per la xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) i l'Observatori del Tercer Sector, va reconèixer el passat dia 27 de març la "llarga trajectòria professional i docent en el desenvolupament de l'equitat entre dones i homes" de Sara Berbel, responsable de la Línia d'Economia Social de Barcelona Activa. La nostra companya Sonia Fuertes, que forma part de la Junta de Govern de DDiPAS, va ser l'encarregada de presentar aquesta jornada al "Espai Francesca Bonnemaison" de Barcelona.
Després de 25 anys combinant responsabilitats en l'àmbit públic, amb projectes vinculats al Tercer Sector ia la docència en diversos màsters i postgraus de la UB i la UAB sobre la temàtica de gènere, Sara Berbel va agrair aquest premi com un "reconeixement absolutament emocionant" per part del Tercer Sector, "baluard del que queda del paradigma de l'Estat de Benestar".
La xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) i l'Observatori del Tercer Sector van voler destacar així "l'esforç incansable" de Berbel, tant en l'àmbit públic com en el privat. Cal assenyalar que les professionals de FSC, Gemma Altell i Sonia Fuertes, ambdues de la Junta de Govern de DDiPAS, van formar part del jurat.
El premi Aspasia 2014 va reconèixer també amb una menció especial la lluita per la dignitat i l'apoderament de les dones de Delicia Coronado, que compta amb una àmplia trajectòria com a directora i docent en diferents escoles de poblacions andines a Perú.
El lliurament del premi va tenir lloc en el marc de la 2a Jornada DDiPAS, que amb el títol "(Des) igualtat de gènere: cap a on va Europa?", va reunir una vuitantena de persones per analitzar els factors que perpetuen, i fins i tot agreugen arran de la crisi, les desigualtats entre dones i homes.
El creixement de la bretxa laboral i salarial -d'un 19,8% a Catalunya-, el retrocés de la Llei de Dependència -amb el consegüent augment de les tasques de cura familiar, que recauen majoritàriament en les dones- i la "contrareforma" en la llei de l'avortament, van ser tres de les qüestions identificades com fronts de lluita per aconseguir una major equitat.
Finalment, la presidenta de DDiPAS, Fina Rubio, va presentar les Propostes de DDiPAS per a l'agenda política de les eleccions europees, que inclouen l'impuls de noves maneres d'organització del temps de treball - donant suport a la iniciativa ''Ara és l'hora" per la reforma horària. Es tracta de mesures que garanteixin que l'accés als serveis de salut sexual i reproductiva no es vegin amenaçats, i polítiques actives d'ocupació dirigides a avançar en la igualtat de gènere,entre d'altres.
La jornada va comptar amb les aportacions de Teresa Torns, doctora en Sociologia a la UAB; Sílvia Aldavert, membre del l'Observatori de Drets sexuals i Drets Reproductius, i Rosa Querol, vicepresidenta i directora financera de PepsiCo al sud-oest d'Europa. Tant les ponents com les participants en el torn de debat obert, van coincidir a subratllar que la inequitat de gènere no és un problema de les dones, sinó del conjunt de la societat, i que combatre requereix anar a l'arrel i lluitar en diferents terrenys: l'educació, l'entorn personal i familiar, el món laboral, i la reivindicació política d'uns valors allunyats dels que afavoreix el model capitalista actual.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de Teresa Crespo, presidenta d'ECAS, i Núria Balada, directora executiva de l'Institut Català de les Dones.
Activitats intergeneracionals a la Residència Pública de "Egogain"
La posada en marxa d'aquest programa es fonamenta en els beneficis que comporta per a la gent gran (evitar l'aïllament, augmentar la vitalitat i l'autoestima, millorar la capacitat per fer front a les malalties ...) i per als nens/es (augment de seu sentiment de vàlua i confiança, de la seva responsabilitat; percepció positiva de la gent gran i l'envelliment, etc.).
Aquests tallers s'han començat a desenvolupar a la Residència Pública de "Egogain" d'Eibar (Guipúscoa) , on es porta a terme el Programa d'Intervenció Psicosocial, implantat mitjançant la fórmula de consorciat entre Lagunduz i la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Van començar el passat dia 25 de febrer i finalitzaran al juny, respectant els períodes de vacances dels alumnes.
Les activitats intergeneracionals permeten a les persones grans ateses l'oportunitat de relacionar-se amb nens/es i joves, i de dur a terme activitats que fomentin els beneficis esmentats.
El programa tindrà una durada de 12 setmanes. Els escolars visitaran la residència un cop per setmana. Els nens/es de 4 i 5 anys, i els de 1r i 2n de Primària, acudiran al centre en dues ocasions, i els de 3r, 4t, 5è i 6è de Primària, en una sola ocasió. Pel que fa als grans, participaran en el projecte aquells amb una major capacitat de relació, és a dir, residents dels mòduls d'Atenció Integral de la 7a i 9a planta, així com a residents autònoms i alguns usuaris/es del Centre de Dia.
Els/les alumnes es dividiran en tres grups d'aproximadament 6 nens/es i participaran amb el mateix nombre de residents. Comptarem amb la col·laboració de l'equip de monitors/es, i també d'estudiants que estan realitzant pràctiques al centre.
Les activitats a realitzar seran diferents segons el curs que acudeixi a visitar-nos. Amb els més petits, nens/es de 4 i 5 anys, la tasca consistirà en la realització de dos bescuits per grup, que serviran per al berenar de nens/es i grans. El segon dia realitzaran un taller de cultiu de plantes. Es preveu comunicació posterior, intercanviant fotos per veure com va el creixement de les plantes.
Amb els alumnes de 1r i 2n de Primària, les activitats consistiran en participar junts en diferents jocs (bingo, bitlles, dòmino gegant, diàbolo, granota ...) formant parelles nen / a-resident, i també en jocs amb la consola Wii de Nintendo.
Amb els més grans, de 3r, 4t, 5è i 6è de Primària, que aniran al centre només un dia, part dels nens/es participaran al costat dels residents en una sessió d'activitat amb els gossos ensinistrats i, la resta, realitzaran activitats utilitzant els dispositius de moviment de tracció elèctrica (motoretas o scooters) del projecte "Gent Gran sobre Rodes".
Cal assenyalar finalment que, per tal de realitzar un panell, es faran fotos de totes aquestes activitats, i no es descarta organitzar alguna altra activitat abans de finalitzar el curs escolar. Per exemple, l'assistència de nens/es i grans, tots plegats, a una actuació.
"Equilibri en l'oscil·lació"
L'inici d'un any sempre suposa un moment carregat de promeses, d'anhels, de millora, d'objectius a complir... És un temps per a la ponderació i l'anàlisi sense que això comporti en cap cas aturar o perdre ritme. La metàfora del surfista s'ha revelat com una de les imatges més evocadores per donar compte del moment actual. Equilibri en l'oscil·lació.
Necessàriament aquest balanç comportarà una mirada enrere. Portem ja més de cinc anys convivint amb una crisi econòmica de conseqüències devastadores per al conjunt de la ciutadania. Difícils situacions per a moltes persones sota l'epígraf d'una bonica paraula grega, crisi. Krinein, un verb que remet a una doble acció, cosa que se separa i una cosa que cal decidir. Trauma en la ruptura, pèrdua. Possibilitat d'emergència d'una cosa nova, un ordre que apareix en algun punt obert en la mesura que depèn de les nostres eleccions.
Dues idees, repetides fins a la sacietat, ens han acompanyat durant aquest temps. Dues idees que no per gastades deixen de ser certes. La primera d'elles fa referència a la naturalesa de la pròpia crisi que apunta no només a l'esfera econòmica, sinó també a la social, institucional i política. La segona postula que l'escenari que sorgeixi serà necessàriament diferent i que, per tant, el que en realitat està operant és un canvi de paradigma i no un mer accident en el paisatge. I aquest no és un fet intranscendent. És radicalment diferent concebre els diferents canvis que hem viscut com transitoris, esperant el retorn del conegut, d'acceptar que alguns d'ells van venir per quedar-se. I fer-ho sense resignació, sense dimitir de la nostra funció o almenys intentant-ho. Amb el punt just de valentia que hi ha entre la temeritat i la covardia. En aquest context i amb aquest ànim, les diverses organitzacions que configurem el Tercer Sector Social intentem definir (o redefinir si escau) la nostra aportació, no tant en clau analítica i de present, sinó també i sobretot en termes d'acció i de construcció de futur. I ho fem no només en clau individual, com a organització, sinó també des del conjunt.
Durant algun temps aquests reptes s'han ordenat seguint la lògica de les polítiques públiques en una aproximació al que hauria de ser el nostre paper en cadascun d'aquests moments, des de la detecció de necessitats fins a l'avaluació de les propostes (passant, per descomptat, per la introducció de problemàtiques en l'agenda política i per l'execució o implementació de les accions determinades).
Caminem lluny encara d'aconseguir una participació real en cada un dels temps d'aquest cicle, si bé és obvi que hem millorat la nostra intervenció en cada un d'ells. Ara bé, nous temps requereixen noves categories i noves maneres de pensar i definir. És possible que introduir la reflexió al voltant de esferes d'actuació del Tercer Sector Social pugui resultar també pràctic. No és una proposta nova, però sí menys dependent i mimètica que l'anterior, una mica menys vinculada a l'administració, però sí relacionada amb la política, en la seva accepció més genuïna de gestió d'aquest espai compartit que és la polis. Parlem doncs d'espai social, polític, econòmic i de producció teòrica. A l'espai social un objectiu sobre el qual treballar és intensificar la nostra comunicació i vincles amb la ciutadania i donar comptes de les nostres actuacions i sent capaços de generar cohesió. És evident que els esforços donats en aquesta direcció han estat fructífers i la relació amb els mitjans de comunicació ha afavorit una major divulgació de les nostres activitats i ha permès donar-nos a conèixer.
Tanmateix, és també cert que determinades temàtiques són encara objecte de rebuig i es qüestiona obertament la nostra actuació. La inserció de les persones recluses, especialment aquelles el delicte ha estat més lesiu per al conjunt de la societat o alguns programes de reducció del dany, continuen rebent un tractament clarament estigmatitzador i punitiu.
A l'espai polític hem d'avançar més cap a un escenari de coresponsabilitat real, més enllà dels espais tècnics d'intercanvi i de la signatura d'acords que de vegades esdevenen un autèntic brindis al sol.Vetllar per una adequada relació entre cost i benefici en cadascun dels llocs i ser capaços de dotar-nos d'un coneixement global per ser representatius. Avançar en les dades per poder incidir. Intensificar l'avaluació i assegurar una major eficiència (entesa òbviament en sentit ampli) en la contractació pública forma part també de les comeses a assolir.
De la mà de la contractació pública entrem en l'esfera econòmica. Reivindicar un concepte d'eficiència que inclogui un retorn de la inversió en termes socials (l'anomenat SROI) i que contempli determinats aspectes tècnics i ètics és un dels reptes més evidents en l'actualitat. Podríem enunciar també altres com les clàusules socials o la recerca d'eines financeres, però voldríem també pensar que potser el Tercer Sector Social pot contribuir a repensar el nostre model de consum. La pregunta, en una societat globalitzada com la nostra, és si hi ha models alternatius al hiperconsum i la hiperproducció.
I finalment, important i potser urgent, revisar el nostre utillatge conceptual des d'un afany innovador però també rigorós. Més enllà d'una moda, les paraules generen efectes de realitat i hem de conèixer la seva filiació, el seu enquadrament epistemològic, per no acabar repetint com mantres sense que sapiguem si més no de què estem parlant. Resiliència, empoderament, dinamització comunitària, acció social, transformació... La invitació, com no pot ser d'altra manera, és doble. Produir literatura, diguem-ne científica, des del Tercer Sector però també, recuperar les fonts de tants altres que des de diverses disciplines (filosofia, sociologia, pedagogia, psicologia...) van fer ja aquest esforç.
Sonia Fortes
Subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA.
Gènere i consum de drogues entre les dones ateses al Centre CAS Brians 1
Des de l'experiència terapèutica amb dones en el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem observat alguns elements que ens sembla interessant posar de manifest. Aquestes variables es refereixen a les dones amb problemes d'addicció i privades de llibertat.
A partir de la intervenció educativa grupal en la qual es forma a les dones en aspectes relacionats en la prevenció i l'atenció a la sobredosi (P-PAS), han anat emergint un seguit d'evidències a tenir en compte en els seus processos terapèutics.
Un element que es posa de manifest és el rol dependent de la dona en la relació de parella. Això afavoreix l'adopció de pràctiques de consum abusiu. Es produeix una certa simbiosi amb el company que implicarà un oblit de si mateixa assumint conductes de risc, tant de consum com sexuals, amb l'objectiu de ser la companya "ideal".En un context intrapenitenciario, on s'aguditza la instrumentalització de les relacions de parella, la dona continua estant en situació de desigualtat en la negociació dels seus interessos.
La maternitat també és un punt clau en el seu patró de consum. Els fenòmens observats en el treball grupal apunten cap a dues línies concretes. D'una banda, les dones experimenten una forta culpabilitat, fruit de la dificultat per exercir les seves competències com a mares. L'altra via observada, i conseqüència directa de l'anterior, posa de manifest una actitud de "hiperresponsabilitat". Ambdós aspectes estan directament al servei de fer els dogmes del sistema patriarcal i afecten directament al desenvolupament del seu rol de feminitat.
La culpabilitat apareix en les fases inicials del tractament de l'addicció i roman fins que la dona comença a valorar-se, i preveu la possibilitat d'un canvi respecte als seus patrons de consum. En aquest moment es fa present la necessitat de recuperar el temps de maternitat perdut respecte als fills/es. Aquesta imposició d'excessiva responsabilitat exerceix una pressió asfixiant que, de nou, l'aboca al consum. D'aquesta manera, la maternitat pot ser causa i efecte, alhora, en un procés de recaiguda.
Des del CAS Brians 1, definim aquests fenòmens com tendències observades en el treball amb les dones, no tant com a veritats absolutes, ja que no hem dut a terme un estudi sistemàtic de l'esmentat anteriorment. Tanmateix, les evidències en el treball quotidià i continu, ens fan tenir en compte totes aquestes variables en l'abordatge terapèutic amb les dones.
Miriam Imbernón, educadora CAS Brians 1, i Tere Batanás, coordinadora CAS Brians 1.
Professionals de FSC realitzen una sessió de formació sobre el mesurament d'impacte: "Social return on investment" (SROI)
Coordinadors i directors de projectes de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH/Sida de la Fundació Salut i Comunitat,van participar el passat dia 4 de març a Barcelona en una formació sobre"Mesura d'impacte social: SROI".
La sessió va ser impartida per Victor Bayarri, director de l'associació Clúster Créixer, iniciativa innovadora de cooperació entre empreses catalanes d'economia social, i director de Alter Civites, empresa dedicada a la consultoria en l'àmbit social.
L'objectiu de la sessió era reflexionar sobre la importància de mesurar l'impacte de l'acció social, i de fer-ho també en termes econòmics. Amb aquesta finalitat es va donar a conèixer de forma sintètica una eina concreta: SROI.
Al llarg de la jornada, es van presentar alguns exemples d'aplicació de la metodologia, així com de la implantació de normatives que afavoreixen aquesta eina en alguns països com el Regne Unit (on l'avaluació d'impacte cobra un paper rellevant en polítiques públiques).
L'última hora de la sessió es va destinar al treball en grup per tal de valorar quin programa seria susceptible d'aplicar aquesta eina i el motiu que podria sustentar aquesta elecció (transmetre el sentit de la nostra actuació, exercir certa influència, etc.).
Si bé es va identificar algun cas on podria aplicar-se, es va valorar que és una eina a desenvolupar preferentment des de les diferents plataformes del Tercer Sector. En aquest sentit, es va destacar l'experiència de l'àmbit de l'execució penal o de les entitats que treballen amb drogodependents a la Comunitat Valenciana, com és el cas de FSC.
El fet de quantificar no només la intervenció, sinó de comparar també amb altres intervencions (el cost d'una mesura penal alternativa davant el cost de la tancada, per exemple) permet dotar el nostre discurs de més força. En aquest sentit, des FSC no només defensem un enfocament centrat en la persona. Aquesta eina permet a més una intervenció sensiblement més eficient en relació als recursos requerits i els objectius plantejats.
La nostra companya Sonia Fuertes intervé en la jornada "Open Pobresa"
La subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va intervenir ahir dilluns a l'acte "Open Pobresa", celebrat al Parlament de Catalunya, en qualitat de vicepresidenta de Entitats Catalanes d'Acció Social ( ECAS).
L'acte es va realitzar com a iniciativa d'algunes forces polítiques amb la intenció de poder escoltar els agents socials de manera prèvia al Ple Extraordinari que tindrà lloc al Parlament els dies 12 i 13 de març.
Diverses entitats del Tercer Sector, col·legis professionals (com el col·legi d'educadores i educadors socials de Catalunya) i sindicats, van plantejar quins eren-al seu parer-les necessitats i quines serien les propostes.
Des ECAS es van transmetre les conclusions de l'Assemblea General del 28 de febrer on es van abordar aquestes qüestions. Es van exposar els punts forts i el recorregut de millora del "Pla de Lluita contra la Pobresa", així com alguns dels temes que es consideren clau en aquest moment. Es va parlar de desigualtat i de la necessitat d'una acció social més enllà d'una mirada assistencialista. Pel que fa a qüestions concretes, es va destacar la importància d'una política social que apunti al futur i no només al curt termini, posant especial èmfasi en l'educació/formació, ocupació i habitatge.
Segons es desprèn de l'acta d'aquesta última assemblea d'ECAS, Espanya és el país amb més atur, més desigualtat i més fracàs escolar de la UE. La diferència entre els ingressos del 10% més rics i el 10% més pobres és sis vegades més gran.
D'altra banda, la intensitat de la pobresa és cada vegada més profunda: el 22,3% el 2007, i el 31,5% el 2011. Entre altres dades, i segons el Síndic de Greuges de Catalunya, hi ha 55.000 casos de malnutrició a Catalunya. D'uns 660 casos de deficiències alimentàries, 95 són provocades per la pobresa extrema i 91 per malaltia. Es tracta d'una realitat que havia desaparegut.
Segons ECAS, el problema de fons són les desigualtats, tant de renda com d'oportunitats.
Cobertura en premsa escrita i agències:
- 10.03.2014 ‘Urgen al Govern a actuar para que la pobreza no sea estructural’, EuropaPress
- 11.03.2014 ‘Les entitats volen un acord de país contra la pobresa’, El Punt Avui
- 11.03.2014 ‘Les entitats demanen al Govern més esforç contra la pobresa’, El Periódico de Catalunya
- 11.03.2014 “No ens deixen entrar per no sentir la realitat”, diari Ara
- 11.03.2014 ‘Las entidades reclaman menos promesas y más soluciones para la pobreza’, El País
- 11.03.2014 ‘Clam unànime en favor de la ‘Catalunya social’’, ElDiario.es
Visibilitzant les desigualtats, treballant per reduir-les
Aquesta setmana, coincidint amb el 8 de març, hem conegut els resultats de l’enquesta europea sobre violència contra les dones.
Quan alguns/es ja pensaven que l’aparent igualtat estava començant a reduir la prevalença de la violència contra les dones ens trobem amb la crua realitat: una de cada tres dones europees ha sofert violència física o sexual al llarg de la seva vida. Confirmem, doncs, que la violència contra les dones continua essent un problema polític de primer nivell: per la freqüència amb què es dóna i perquè és susceptible de patir-la la meitat de la població –europea en aquest cas. És, juntament amb la pobresa, l’eix principal de desigualtat entre les persones. Ser dona continua comportant més probabilitats d’estar en risc que ser home.
Ara bé, si li donem la volta a les dades ens adonem que els avenços en termes d’igualtat també donen els seus fruits en termes de visibilització i d’identificació de la violència. Per què? Perquè les dades ens mostren que aquells països europeus on s’han aconseguit cotes d’igualtat més altes (Finlàndia, Suècia i Dinamarca) és on les dones refereixen més violència viscuda i observada. Sembla doncs, que a mesura que donem passes cap a la igualtat es visibilitzen més els casos de violència, ja que, degut a la millora en polítiques d’igualtat, les dones troben més facilitats legals i més recursos a l’hora de demanar ajuda en una situació de violència. Hem de seguir avançant en legislació, en programes educatius i amb la implicació social però “aixecar la catifa”−malgrat que de vegades és dolorós− ens orienta sobre quina és la realitat i la disposició de les dones a parlar-ne.
No cal dir, doncs, que segueix essent necessari commemorar el 8 de març; especialment en aquests moments en què els drets de les dones continuen en entredit. Cal, llavors, seguir treballant políticament però també professionalment perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats, responsabilitats i riscos que els homes i que cada persona sigui qui vulgui ser i com vulgui ser. Per aconseguir-ho cal que tots i totes assumim que el gènere té un gran impacte en la vida de cadascun/a de nosaltres. Malauradament les dones en sortim molt pitjor parades, en aquesta divisió simplista per rols de gènere. Com podem veure negre sobre blanc en aquesta enquesta, la punta de l’iceberg d’aquesta desigualtat −que és la violència contra les dones− té conseqüències nefastes. Necessitem, doncs, la complicitat de tots i totes. No és una moda.
Des de la Fundació Salut i Comunitat volem contribuir a fer visible la lluita contra aquesta desigualtat, juntes dones i homes; especialment en el cas d’aquelles dones més victimitzades socialment perquè no compleixen amb el seu rol de gènere. Lluitem perquè tinguin el mateix punt de partida que la resta de dones i també d’homes. El punt d’arribada ja el triarà, lliurament, cadascuna.
Gemma Altell
Subdirectora de l’Àrea de gènere, addiccions i Famílies
Fundació Salut i Comunitat
El CIBE de València posa en marxa una campanya de prevenció de contagis per l'ús compartit de tubs d'inhalació
Durant el mes de març, el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València, dispositiu de reducció de danys per a drogodependents de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha posat en marxa una campanya de prevenció de contagis per l'ús compartit de tubs d'inhalació.
Una de les pràctiques de risc entre els usuaris/es del programa, i que més preocupa des del punt de vista sanitari, és l'ús compartit de tubs per inhalar cocaïna base (crack), ja que entre les malalties que es transmeten per aquesta via, destaquen la tuberculosi (TBC), càndides, hepatitis B i herpes.
La campanya per a la prevenció de la pràctica de compartir el tub d'inhalació es basa en facilitar informació, realització de tallers, cartells informatius i repartiment d'un kit d'intercanvi que consta d'un fullet informatiu i dos tubs per inhalar.
Cal assenyalar que en el kit que habitualment es lliura als beneficiaris/es del programa, al marge d'aquesta campanya puntual que s'està duent a terme durant el mes de març, s'inclouen, a part de xeringues estèrils i preservatius, també paper alumini i tubs.
L'equip de professionals del CIBE de València ha detectat que els usuaris/es no valoren suficientment el risc que comporta el compartir tubs, malgrat les informacions rebudes sobre hàbits saludables i pràctiques de reducció de danys en el consum.
Segons les dades de la Memòria d'activitat d'aquest programa corresponents a l'exercici 2013, la cocaïna en la modalitat de base és la substància més consumida entre els usuaris/es del centre, arribant a un 47% com a droga principal. Pel que fa a la via de consum, la inhalada ascendeix al 66%. Per nombre de persones que realitzen una pràctica de risc, destacar que pràcticament el 50% comparteix tubs per inhalar. Això implica un possible contacte i transmissió de malalties infeccioses. Aquestes dades justifiquen la posada en marxa d'aquesta campanya d'informació i prevenció.
Un dels objectius que l'equip del CIBE de València s'ha marcat per al present any és reduir la pràctica de risc de compartir tubs d'inhalació. Per això, durant el mes de març s'ha posat en marxa aquesta campanya d'informació adreçada als usuaris/es habituals del programa. La seva finalitat és incidir en la importància d'evitar aquesta pràctica per les conseqüències que pot comportar i repartir, a la vegada, material als usuaris/es de forma sistemàtica i no a demanda com habitualment es fa.
Aquesta campanya està dissenyada per desenvolupar al local del CIBE de València i en la unitat mòbildurant el mes de març, per continuar amb altres activitats centrades en incidir en la prevenció d'altres pràctiques de risc entre els usuaris/es del programa, alternant les activitats i temàtica. Reduir les pràctiques de risc és un dels objectius primordials d'aquest programa de reducció de danys de FSC.
