El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 2 posa en funcionament el Programa d'Intervenció Multifamiliar dins de la presó
El passat 19 de novembre, el Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències (CAS) del Centre Penitenciari Brians 2 a Barcelona, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, va iniciar una proposta psicoterapèutica innovadora amb bons resultats fins al moment.
Aquest nou espai rep el nom de Programa d'Intervenció Multifamiliar i està destinat a aquells usuaris del recurs que ja reben acompanyament grupal per part del psicòleg del CAS Brians.
La metodologia del programa se centra en l'abordatge terapèutic, fonamentat en les bases teòriques del Grupoanálisis, i consisteix enreunions mensuals dels familiars dels pacients juntament amb els pacients, en un mateix espai de psicoteràpia.
El Grup Multifamiliar és una tècnica d'intervenció grupal àmpliament reconeguda pels seus efectes beneficiosos per poder parlar i elaborar processos personals d'històries familiars, on el sofriment afectiu ha estat present al llarg de la seva vida. Aquest "espai interrelacional conjunt" ofereix la possibilitat d'entendre alguns aspectes de la persona addicta que li poden ajudar en la seva recuperació.
La sessió grupal es va realitzar al departament de comunicacions del Centre Penitenciari Brians 2, que és l'espai destinat als vis a vis. El psicòleg i la metgessa del CAS Brians (ambdós formats en psicoteràpia grupal i multifamiliar) van ser els responsables de la conducció d'aquest grup.
Més enllà del contingut, que per raons de confidencialitat quedar únicament en la memòria dels assistents, les sensacions recollides tant dels familiars com dels pacients van ser molt bones i carregades de contingut afectiu. Aquesta experiència anima a continuar amb el pla de sessions plurifamiliars mensuals previstes per a la present temporada.
El Grup Multifamiliar del CAS té com a fi l'estabilitat afectiva dels pacients i, per tant, pretén corregir aquells hàbits addictius adquirits al llarg de la seva vida. Des del CAS Brians pensem que aquesta proposta terapèutica pot aportar una nova línia complementària a la cartera de serveis del CP Brians 2, dotant al centre d'una major salut institucional, alhora que permet un restabliment de xarxes sociofamiliars trencades. També, pot suposar una oportunitat de creixement per als professionals, els interns i les seves famílies.
"Hi ha vida en abstinència"
Exusuaris/es del Centre Terapèutic "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) fan visites a la comunitat terapèutica per compartir la seva experiència en el temps que porten d'abstinència, una vegada finalitzat el procés residencial. Solen ser dies plens d'emocions, tant per als habitants actuals de la casa, com per als/les exusuaris/es i professionals.
Aquestes visites es realitzen des de fa temps unes tres o quatre vegades per any. En elles es convoca a diverses persones que han realitzat tractament a la comunitat terapèutica amb l'objectiu, d'una banda, de compartir les seves experiències i reprendre per un dia les seves vivències al centre i, d'altra banda, de transmetre una visió de futur a les persones que en aquest moment estan realitzant el procés.
Cinc van ser les persones que durant l'última visita van acudir a l'hora de dinar, realitzat a l'exterior, gaudint així de l'entorn, de manera que exusuaris/es i usuaris/es actuals es van anar coneixent de manera informal. Posteriorment, es van organitzar diversos grups, de manera que exusuaris/es fossin rotant per cada un d'ells abordant els diferents temes d'interès que s'havien plantejat prèviament.
Els visitants, en aquest cas, han continuat la seva marxa amb períodes que van des dels 15 mesos d'abstinència des que van abandonar la comunitat terapèutica, fins als 26 mesos.
En aquesta ocasió, els temes escollits en els grups van ser:
- La relació amb la família i/o la parella.
- Les situacions d'alt risc de consum (SAR).
- Com es planteja la reinserció i el futur.
- "El meu nou jo".
El menjar posterior va donar pas, després d'una bona sobretaula, l'abordatge d'una nova dinàmica grupal, en aquest cas ja de forma conjunta i sense que hi hagués un guió en relació als temes a tractar.
Aquestes xerrades van permetre als usuaris/es actuals entendre que cal estar molt alerta, que hi ha moltes qüestions i que, per poder abordar-les, necessitaran temps. Així mateix, els van traslladar que és important la continuïtat del tractament, d'estar en comunitat és només el principi.
Quan els exusuaris/es verbalitzen la possibilitat d'una recaiguda com una cosa amb el que explicar, que forma part del procés, que no només apareixen les ganes de consumir al principi de l'abstinència, sinó que posteriorment han de seguir batallant amb ells mateixos, en les persones que actualment fan el procés apareix una reacció de certa sorpresa.
Això els porta a preguntar i compartir quines estratègies poden ser útils en aquestes situacions. La idea que preval és que si es produeix una recaiguda és especialment important no deixar-se portar, poder parlar i demanar ajuda als/les professionals, els familiars, amb l'objectiu de parar de la forma més ràpida i menys perjudicial possible.
Recalquen la importància que les famílies van entenent l'addicció a partir del treball que realitzen, tant en les sessions grupals setmanals com a les teràpies unifamiliars, encara que són molt conscients que ells han obtingut molta més preparació. Una idea molt clara que preval és la necessitat de comunicació amb les persones més properes (parella, pares, germans, etc.).
El missatge que queda a la casa i en els habitants és un missatge optimista i d'esperança: "hi ha vida fora en abstinència". Si treballes i poses l'esforç pots sortir d'això, cal ser constant, trobar coses que et motivin, viure el dia a dia.
Per als professionals que compartim un dia més amb ells va ser gratificant i motivador després d'haver-los acompanyat en el seu recorregut, al haver-los vist patir i barallar-se amb ells mateixos durant el procés, haver-ho passat malament, haver plorat i rigut, i haver-nos emocionat amb ells/es... Ara, temps després, observem com els canvis que s'han anat iniciant aquí han tingut una continuïtat i han permès prosseguir cap a una millora i avanç del seu estat personal.
La Fundació Salut i Comunitat s'adhereix a la Setmana Europea de la Prova del VIH
Des del passat dia 22 fins al 29 de novembre se celebra a tot Europa la "HIV Testing Week", en la qual FSC, que forma part del Comitè 1er de Desembre, ha decidit participar a través de diferents activitats socioeducatives.
La prova del VIH forma part d'un ampli ventall d'eines que persegueixen la promoció de la salut sexual. Es tracta de promoure la prova com una estratègia que aprofundeixi en el paradigma de la promoció de la salut sexual, tenint en compte la importància de la detecció primerenca del VIH. Però també, el necessari acompanyament i suport professional en el moment en que s'és coneixedor del diagnòstic VIH+, i la imprescindible orientació psicològica que facilita una adequada adherència al tractament antiretroviral quan aquest cal.
Durant aquests dies s'estan duent a terme diferents accions des de les entitats del Comitè 1r de Desembre, amb motiu de la Setmana Europea de la Prova del VIH, en diferents ciutats i localitats catalanes.
D'altra banda, com en els últims anys, en els diferents serveis de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany de FSC, entre el 22 i el 29 de novembre, s'estan realitzant activitats socioeducatives, amb l'objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer a la població atesa, la importància d'aquesta eina com a mesura de promoció de la salut sexual.
En definitiva, s'està facilitant informació sobre els centres i farmàcies que duen a terme la prova del VIH, s'estan organitzant debats i sessions de reflexió al voltant de la importància de la prevenció en matèria de salut sexual, i s'estan realitzant sortides a recursos d'interès en aquest àmbit.
Reivindicant la nostra diversitat: 'Espai Ariadna', una sortida del laberint per dones que pateixen violència i addiccions
Un any més ha arribat el 25 de novembre, Dia Mundial contra la violència vers les Dones. Ens agradaria dir que finalment ja vivim en un món que no tolera la violència, on la igualtat entre homes i dones és una realitat que es constata en cadascuna de les nostres accions… però no és així.
Cal seguir contribuint a introduir una mica de racionalitat en aquesta irracionalitat que suposa agredir les dones pel fet de ser-ho. En l’última dècada han mort més de 700 dones a l’Estat Espanyol. En aquest intent de racionalitzar cal apropar-nos per igual a totes les dones, sense prejudicis, sense reproduir els estereotips de gènere que tant mal ens fan. Com són les dones que pateixen violència a mans de les seves parelles?
Són diverses; algunes −les que volem que protagonitzin aquest article d’avui− no responen al rol de gènere que la societat els atorga per ser dones (com moltes altres, d’altra banda). Han estat dones transgressores a ulls de gran part de la societat. Com se suposa que han de ser les dones que pateixen violència masclista per despertar l’empatia i la comprensió de qui entén el món en termes dicotòmics assignant a dones i homes uns compartiments estancs?
Amb l’ànim d’atendre i ser sensibles a la complexitat i a la suma de reptes que presenta la vida real, l’FSC ha obert aquest mes de novembre l’Espai Ariadna. Les persones no es poden disseccionar i per això hem creat aquest espai residencial on acompanyem les dones en el seu procés, en la recuperació d’una problemàtica complexa.
L’Espai Ariadna està dirigit a aquelles dones (i els seus fills/es) que han patit violència i alhora són addictes a drogues. Pretenem oferir-los un lloc segur on viure, un equip professional especialitzat en treballar amb aquesta complexitat i un temps per elles mateixes on no ser jutjades. Pretenem retornar-los les regnes de la seva vida. Esperem aprendre d’elles i amb elles, de com han sobreviscut i de com han decidit apostar per sortir-se’n tot i tenir-ho difícil. L’Espai Ariadna pretén obrir enlloc de tancar, incloure enlloc d’excloure, responsabilitzar enlloc de culpar.
Després de quasi 15 anys posant el nostre granet de sorra per combatre la violència contra les dones, des de la Fundació Salut i Comunitat volem visibilitzar tot el treball transversal que fem: la violència la podem trobar latent darrera de qualsevol problemàtica social. Aquesta és la nostra especialitat, la interacció de problemàtiques, allò que no es pot classificar ni podem posar-li una única etiqueta.
En aquest nou 25N us animem a tots i totes a renovar el compromís personal i professional de mirar a la violència en totes les seves formes i a ser flexibles per adaptar-nos a totes les necessitats socials que se’n deriven.
Gemma Altell. Subdirectora de l’Àrea de Gènere, Addiccions i Família
FSC continuarà impartint a Barcelona els tallers de prevenció de relacions abusives "Els paranys de l'amor"
L'Ajuntament de Barcelona ha confiat una vegada més en la llarga experiència de la Fundació Salut i Comunitat, quant a la prevenció de la violència masclista, i li ha adjudicat la realització dels tallers de prevenció de relacions abusives a la ciutat de Barcelona.
Parlar avui dia de violència masclista significa fer evident un dels problemes socials de major importància en el camp de la prevenció i intervenció en els àmbits familiar, comunitari i individual, però també, en l'àmbit educatiu.
Per això, els tallers de prevenció de les relacions abusivesimpartits en instituts de secundària i altres centres formatius i d'oci per a adolescents i joves, tenen per objecte promoure estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació entorn a la presència de la violència en la quotidianitat.
La metodologia dels tallers té un caràcter dinàmic, buscant la més elevada participació i implicació dels i de les participants, de manera que es treballa en grups per afavorir l'intercanvi d'experiències i el diàleg.
La iniciativa, gestionada per FSC des del 2010, és el programa de sensibilització contra la violència de gènere que més intervencions realitza en els centres educatius de la ciutat.
Laura Sangüesa: "Al SAP atenem cada vegada més demandes d'adolescents i joves"
El consum de drogues, els comportaments de risc associats i els problemes de conducta entre els adolescents i joves són algunes de les majors preocupacions de les famílies, educadors i institucions.
L'última enquesta ESTUDES de 2010 sobre el consum de drogues entre estudiants de 14 a 18 anys revela que el 63% són consumidors habituals d'alcohol, el 26% de tabac, i el 17% de cànnabis. L'edat mitjana d'inici del consum és molt primerenca, sobre els 13 anys, però s'ha mantingut estable en els últims anys.Més preocupant encara és la prevalença de borratxeres i el consum intensiu d'alcohol (binge drinking), que per al 35% dels estudiants enquestats són habituals. Aquesta taxa és fins i tot una mica superior en les noies.
Quan parlem de comportaments de risc associats al consum de tòxics, ens referim a relacions sexuals precoces i desprotegides, a comportaments de risc relacionats amb la seguretat viària, a conductes vinculades amb la violència, a comportaments emocionals de risc, etc. Pel que fa als problemes de conducta, entre els quals incloem els trastorns de conducta pròpiament dits, Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), trastorn negativista desafiant i altres, són objecte de preocupació a les escoles i d'atenció en totes les consultes infantil -juvenils.
L'atenció integral d'aquestes problemàtiques implica un abordatge biopsicosocial i educatiu especialitzat, per part de professionals formats, tant en el tractament de les drogodependències com en salut mental, i el treball amb adolescents i joves. El SAP, Servei d'Atenció Psicosocial de la Fundació Salut i Comunitat, és un servei ambulatori especialitzat en el tractament d'addiccions a tòxics (alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs i altres drogues), addiccions comportamentals i altres trastorns mentals. Comptem amb un equip multidisciplinar de 15 professionals, compost per psicòlegs, psiquiatre, i educadors socials. Al SAP venim atenent cada vegada més demandes d'adolescents i joves, arran de la preocupació dels pares per conductes de risc i consum de tòxics. En l'últim any un 14% dels usuaris, més de 60 persones, tenien menys de 25 anys.
Fins ara hem atès aquests casos des d'una intervenció individual amb el jove i la seva família, però l'alta afluència de demandes ens ha permès crear un programa grupal específic per a adolescents i joves que presentin consum de tòxics i conductes de risc, i les seves famílies. Ens trobem que aquests joves tenen una baixa percepció del risc i de les conseqüències negatives del consum. En general, tots els joves que consumeixen creuen que perquè aquest consum tingui conseqüències negatives han de passar molts anys i se centren en el moment actual i en el poder reforçador immediat de les drogues.
És per això que no estan preparats per incorporar-se a un programa que exigeixi una abstinència total de tot tipus de drogues i canvis radicals en el seu estil de vida . El programa que hem dissenyat acompanya al jove en el procés de maduració necessari perquè es produeixi un canvi en la percepció de la perillositat del consum de tòxics. És un programa estructurat però al mateix temps flexible, que té en compte que s'allarga cada vegada més el cicle de l'adolescència i, per tant, ens trobem amb un gran nombre de realitats, tant en edats com característiques evolutives i socials.
En aquest sentit, el programa presenta una franja d'edat àmplia, des dels 14 fins als 25 anys, ja que entenem la intervenció com un procés que implica una sèrie d'etapes per les que avança l'adolescent i que respectem el seu ritme en la presa de consciència del problema. És important prioritzar la vinculació del jove i que se senti partícip del seu procés, reconeixent dificultats, identificant punts forts, establint objectius a assolir i assumint responsabilitats. A major implicació en el tractament, major probabilitat d'èxit.
Els objectius del programa són: reduir o eliminar l'ús/abús de substàncies, augmentar la percepció del risc i danys associats; acompanyar l'adolescent o jove en el seu procés de maduració, individualització i socialització; desenvolupar un estil de vida més saludable; orientar els pares i millorar la comunicació familiar.
El programa es compon, d'una banda, de l'atenció i intervenció amb els joves des de contextos individuals, amb psicoteràpia individual, assessorament psiquiàtric si cal, i, d'altra banda, d'acompanyaments terapèutics en el propi domicili del jove o en activitats programades .
Així mateix, intervenim amb la teràpia grupal, que neix de la necessitat que els joves puguin compartir amb els seus iguals l'ambivalència, les dificultats, les resistències que presenten per deixar el consum, tot i comptar amb la informació necessària dels riscos i conseqüències del mateix. Es tracta d'aconseguir un espai de reflexió on vagin apareixent noves pautes de comportament, nous valors, diferents i més adaptatius, per a la presa de consciència dels problemes i l'afrontament dels mateixos. Els joves troben en el grup un espai de comunicació d'emocions, sentiments i pensaments, d'establiment de límits i normes de funcionament i de recerca de solucions comunes.
Comptem amb dos grups:
- Un primer grup per a joves consumidors de substàncies a què hem anomenat "Parlem de consum", espai grupal en què s'afavoreix la reflexió crítica sobre el consum de substàncies.
- Un segon grup anomenat "Parlem de canvis", espai grupal al qual s'incorporen els usuaris que es plantegen la reducció o abandonament del consum i que ofereix l'intercanvi d'experiències per a dur a terme els canvis necessaris i estratègies per aconseguir-los.
D'altra banda, atenem a les famílies amb sessions psicoterapèutiques amb els pares i sessions de psicoteràpia familiar amb pares i fills, entenent la família com a sistema relacional fonamental en la intervenció amb l'adolescent o jove. Les famílies s'incorporen paral·lelament als grups psicoeducatius, un conjunt de sis sessions estructurades, amb un contingut teòric que afavoreix la comprensió de la conducta del consum de substàncies des d'una perspectiva biopsicosocial, l'adquisició de noves eines en la dinàmica familiar per afavorir el canvi del jove i l'intercanvi d'experiències entre famílies.
El compromís del projecte és ajudar a les famílies a crear una nova dinàmica de relacions familiars més sanes per a tots els membres i acompanyar els joves en el seu procés de capacitació per afrontar amb més recursos seva vida com a adults.
Laura Sangüesa, Directora del SAP
FSC celebra una formació sobre Punts de Trobada Familiar a Formentera
La nostra entitat treballa des de fa més de deu anys per donar suport tècnic i institucional a aquelles famílies que, en els seus processos de ruptura, necessiten un recurs neutral que faciliti les relacions entre menors i altres familiars amb els quals no conviuen habitualment.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona 7 Punts de Trobada a Catalunya i les Illes Balears on les famílies poden utilitzar un espai que permeti que el contacte dels fills i filles amb el progenitor amb el qual no conviuen, es dugui a terme de la forma més relaxada possible, amb l’ajuda de professionals per suavitzar possibles tensions i amb la necessària vigilància i protecció en els casos en els quals sigui necessari (agressions, violència, etc.).
En el cas de les Illes Balears, FSC gestiona, des de l’octubre del 2012, 4 Punts de Trobada Familiars (PTF): dos a Mallorca (Palma i Inca), un a Eivissa i un a Menorca. En total atenem a 150 famílies, 80 a Palma, 20 a Inca, 20 a Menorca i 30 a Eivissa.
Des de la nostra experiència en aquest àmbit, ens van proposar dur a terme una nova formació sobre Punts de Trobada Familiar, en aquest cas adreçada als i les professionals de l’Àrea de Benestar Social del Consell Insular de Formentera. La formació va tenir lloc a Formentera el passat 28 d’octubre.
Cal assenyalar que degut al reduït nombre de famílies que atenen, no hi ha Punt de Trobada sinó que són els mateixos professionals de l’administració esmentada qui, sense estar especialitzats en la temàtica, supervisen les visites. La formació es va centrar en el tipus d’intervenció que realitzem amb les famílies i els infants, tipologia d’usuaris/àries, eines i habilitats bàsiques, protocols i anàlisi de casos pràctics.
Les principals actuacions que comprenen el Punt de Trobada Familiar són:
- Lliuraments i recollides del/de la menor per part del progenitor custodi cap al no custodi.
- Visites tutelades: Realització de la visita entre fills i filles i progenitor no custodi en les dependències del centre, supervisada en tot moment per les persones professionals del Punt de Trobada Familiar.
- Acompanyaments: els/les professionals del servei poden acompanyar al/a la menor i el progenitor no custodi durant el desenvolupament de la visita fora de les instal·lacions del centre, davant casos excepcionals i prèvia valoració i avaluació per part de l’equip tècnic.
Com a novetat, en quant a intervencions complementàries dins els Punts de Trobada, cal destacar:
- La mediació familiar com a mètode d’intervenció per tal d’oferir eines, que ajudin a millorar el grau d’assoliment dels objectius establerts als PTF en allò referent a la resolució dels conflictes familiars respecte al règim de visites, així com en l’autonomia per a gestionar-los amb independència del servei.
- Tallers formatius adreçats als progenitors custodis i no custodis, on es treballen els següents aspectes:
- Habilitats parentals.
- Habilitats socials i comunicatives.
- Resolució de conflictes.
Aquests tallers, de dues hores, s’ofereixen a les famílies que vénen als PTF i es valoren de forma molt positiva. En l’actualitat s’estan duent a terme a Menorca i Eivissa, i esperem començar aviat a Mallorca.
Professionals de Salut Mental de FSC participen en el "III Congrés Internacional de Patologia Dual"
Els equips del Servei Tutelar "Amb Tu", del SOI, Servei d'Orientació i Informació, i del Club Social "Relaciona't" d'FSC, van assistir al III Congrés Internacional de Patologia Dual que es va celebrar a Barcelona del 23 al 26 d'octubre. La Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD) va organitzar aquest congrés, basant-se en l'èxit dels dos congressos anteriors celebrats a Madrid (2008) i Barcelona (2011).
El congrés va reunir més de 1.500 professionals de l'àmbit de la Salut Mental, procedents de la medicina, psiquiatria, psicologia, infermeria, educació, administració pública, etc. Això va permetre l'actualització dels professionals de la Salut Mental i el desenvolupament de dinàmiques en les quals es van poder compartir coneixements amb experts en aquest camp a nivell internacional.
La finalitat del congrés va ser el debat i la detecció de les noves necessitats i reptes en l'entorn de la patologia dual, per tal de fixar quins són els passos a seguir per a una millora en l'atenció.La patologia dual aborda l'existència simultània d'un trastorn addictiu i un altre trastorn mental. A més, la majoria dels estudis mostren que els trastorns mentals precedeixen normalment l'aparició de conductes addictives i s'estima que la meitat dels pacients amb trastorn mental desenvolupen un trastorn per abús de substàncies.
Per això, diferents professionals de l'àrea de Salut Mental de FSC van participar en aquest congrés, en abordar una temàtica central per al col·lectiu amb el qual es treballa.
En aquest sentit, es van presentar dos pòsters:
- Needs prospecting of support and insertion services for people with dual pathology: un estudi elaborat per professionals de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC en què s'analitzen les necessitats assistencials dels pacients duals.
- An innovative proposal: Tutelar Service and Social Club for people diagnosed with dual patohology: on s'especifiquen els serveis de Salut Mental de FSC i l'itinerari assistencial que ofereixen per a l'atenció d'aquestes patologies.
[framed_box rounded="true"]
Més informació:
[/framed_box]
Celebrat el "2n Diàleg DDiPAS" sobre igualtat de gènere en les organitzacions del Tercer Sector
El passat 6 de novembre, la Xarxa DDiPAS (Dones Directives i Professionals de l'Acció Social), va celebrar la seva primera reunió plenària a la qual va succeir el debat: "Tercer Sector i perspectiva de gènere. Dades per a la reflexió". Ambdues activitats van tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona.
L'assemblea va estar moderada per la nostra companya Sonia Fuertes, subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, i membre de la Junta de Govern de DDiPAS.
Durant la mateixa, es va explicar la participació de la Xarxa DDiPAS en diversos espais d'interlocució o "networking", i es va adonar de les activitats desenvolupades fins al moment. Per a això, es va comptar amb la participació de Montse Franch, membre de la Junta de Govern de DDiPAS, i de Gemma Altell, sotsdirectora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la nostra entitat, component també de la Junta de Govern de DDiPAS.
Seguidament, es va procedir al debat d'un reglament de funcionament intern exposat per Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).
D'altra banda, durant el diàleg, moderat també per Sonia Fuertes, uns quaranta professionals d'entitats del Tercer Sector Social i de l'Administració Pública, reflexionar sobre la participació de les dones en els òrgans de govern de les diferents organitzacions del sector.
En aquest sentit, es va destacar la necessitat de convertir les nostres organitzacions a "entitats caracteritzades per la diversitat, sent necessari que aquesta es reflecteixi en els seus diferents estaments, i reculli també edats i orígens diversos".
Pau Vidal, director de l'Observatori del Tercer Sector Social, va oferir una panoràmica general a partir de les dades de l'Anuari 2013. En aquest sentit, una dada a destacar és la poca presència de plans d'igualtat de gènere en les organitzacions, només un 37% d'entitats el tenen.
Per la seva banda, Montse Franch, va presentar les dades del tercer sector social català en relació a altres països. A partir de la dada de l'Anuari 2013 que reflecteix que un 15% d'organitzacions del sector treballa en aquests moments amb les dones com a principal col·lectiu destinatari, Montse Franch es va interrogar sobre la idoneïtat de tractar les dones com a perfil específic i no únicament com a realitat transversal.
Una qüestió debatuda entre el públic assistent, va ser l'augment de contractacions a temps parcial de les dones, tendència apreciable en els últims anys. Aquest tema es va vincular a la necessitat de redefinir la conciliació en termes no exclusivament vinculades a la dona ia la introducció de polítiques que afavoreixin una major flexibilitat. La importància de l'educació per a la transformació social i els diferents models de lideratge femení van ser els últims temes abordats en el debat.
Alcostop de nou sobre rodes
FSC i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya han començat a treballar conjuntament de nou, per atendre i sensibilitzar en matèria de seguretat viària, a població penitenciària que ha comès un delicte de tràfic sota els efectes de l'alcohol.
El programa Alcostop reobre les seves portes amb l'objectiu d'atendre persones amb problemàtica d'alcohol i que, al seu torn, han comès un delicte de tràfic sota els efectes del consum. El nostre programa accentua la relació que cada persona ha establert amb aquesta substància al llarg de la seva vida, afavorint així l'abordatge de la relació existent entre l'abús de l'alcohol i la seva entrada en el medi penitenciari.
Alcostop neix el 2010, sent el primer en seguretat viària que es porta a terme a nivell extrapenitenciari amb població reclusa a Catalunya, després de les necessitats detectades per poder atendre a població amb aquesta problemàtica, després d'algunes modificacions realitzades en el codi vial i penal en matèria de seguretat viària.
A nivell metodològic, la teràpia grupal és la nostra principal eina de treball, així com un seguiment individualitzat a través de les entrevistes, on l'usuari pugui sentir-se acompanyat durant el seu procés.
Durant el transcurs del nostre programa, s'han atès més de 70 persones derivades del Centre Obert II La Trinitat (Barcelona), obtenint resultats positius mitjançant les diferents activitats que faciliten que les persones ateses pugui tenir consciència de la seva problemàtica i mantenir en alguns casos l'abstinència.
Tal com s'assenyala en l'últim informe de la Direcció General de Trànsit sobre les principals xifres de sinistralitat viària de l'any 2012, conduir després del consum de substàncies psicoactives és un fet freqüent a Espanya, assolint un percentatge del 17% dels conductors espanyols . A part de l'alcohol, gairebé un 11% condueix després d'haver consumit alguna altra substància que pot afectar la capacitat per a una conducció segura.
És per això que la missió del nostre equip de professionals és la de sensibilitzar sobre els riscos que comporta la conducció de vehicles sota els efectes de consum i dotar d'eines a les persones per tractar la seva problemàtica amb l'alcohol. En aquest sentit, la noció de responsabilitat així com l'empatia cap a la víctima, són dos dels eixos clau al llarg de la nostra intervenció.