El Servei Tutelar "Amb Tu" d'FSC participa a la II Jornada ENCAIX: "Ús i abús de les incapacitacions"
La Casa del Mar de Barcelona va acollir el 12 de juny aquesta trobada organitzada per ENCAIX (Associació d'entitats tutelars d'atenció a la salut mental). FSC és membre de la Junta Permanent d'aquesta entitat des de l'any 2010. L'objectiu de la jornada va ser compartir i debatre les inquietuds sobre la protecció jurídica de les persones amb diagnòstic de malaltia mental a través dels serveis de tuteles.
L'acte inaugural de la trobada va anar a càrrec de Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, i del president de ENCAIX, Josep Maria Solé. A continuació, Solé va fer un balanç de la situació actual de l'acció tutelar que va donar pas a l'espai de les comunicacions.
Cal assenyalar que l'assistència i participació de professionals en aquesta jornada va ser destacada, arribant a cobrir les places màximes previstes (220). Va ser un punt de trobada de professionals destacats de l'àmbit de la Salut Mental, dels Serveis Socials, i de l'atenció primària i hospitalària, així com de professionals de les diferents entitats tutelars del sector.
Durant la jornada, es va parlar de l'ús i abús de les incapacitacions, així com de la importància d'establir mecanismes eficaços amb els quals valorar adequadament la figura de la incapacitat i ajustar-la a les necessitats existents. Per a això, es va comptar amb la col·laboració de diversos ponents que van analitzar aquests aspectes des de diferents disciplines relacionades amb la pràctica de l'exercici tutelar.
Andrea Valls, coordinadora dels Serveis de Salut Mental de l'Àrea d'Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, va moderar la taula "Ús i abús de les incapacitacions", que va comptar amb la presència de Víctor Alegret, fiscal del Servei d'Atenció a les Persones Discapacitades i Tuteles de Barcelona; Teia Fàbrega, directora del Consorci de Serveis Socials de la Garrotxa, i Pepa Picas, directora de la Fundació Tutelar Lluís Artigues.
Al llarg de la jornada, es van presentar comunicacions relacionades amb l'activitat tutelar, a càrrec de professionals que desenvolupen la seva activitat en els serveis de tuteles de les entitats vinculades a ENCAIX. Marc Pedrós, referent de tuteles del Servei Tutelar "Amb tu" de FSC, va realitzar una ponència en la qual convidava a reflexionar sobre la importància del treball del vincle: "Algunes consideracions sobre el vincle".
A la tarda, la jornada va continuar amb un segon espai dedicat a presentacions orals per passar després a la participació del director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social, Joan Manuel de Pozo, que va presentar aquest organisme dependent de la Fundació Campus Arnau d'Escala . Finalment, va tenir lloc una segona taula rodona que va estar centrada en la gestió tutelar de casos complexos amb malaltia mental. Van participar Enrique Cardús, director de la Fundació Pere Mata; Cristina Molina, directora del PDSMyA, i María Ángeles Betriu, coordinadora en matèria de tuteles de l'ICASS.
Durant aquest espai de trobada, es va destacar el treball i el compromís per part dels assistents, amb relació a una pràctica laboral que revesteix complexitat, tant pel perfil de persones a les que s'atén, com pel nivell de responsabilitat que es desprèn del càrrec judicial. Un aspecte rellevant que es va abordar va ser la manca de recursos comunitaris i específics per donar continuïtat al tractament d'aquestes persones.
Finalment, es va parlar de la necessitat d'una major regularització econòmica dels serveis que permeti donar estabilitat a la intervenció de les entitats.
El Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències del Prat de Llobregat presenta els seus resultats de 2013
Segons un informe recent, aquest servei va atendre el passat any 156 noves primeres visites, de les quals el grup més nombrós (44,6%) va correspondre a dependents de l'alcohol, el 26,3% de la cocaína, el 17,3% de l'heroïna, i el 10,3% del cànnabis.
El CAS (centre d'atenció ambulatòria a persones drogodependents) del Prat de Llobregat (Barcelona) és un centre que pertany a la xarxa pública de Catalunya, de titularitat del Servei Català de la Salut (CatSalut), que presenta la particularitat d'estar gestionat, des de finals de 2011, per un consorci format per tres de les organitzacions no governamentals més prestigioses i expertes en l'atenció de les addiccions de l'Estat: Grup ATRA, l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En el seu conjunt, aquestes organitzacions gestionen comunitats terapèutiques, centres de dia, centres ambulatoris, programes en presons, pisos protegits, dispositius de reducció de danys, programes de prevenció, etc., en els quals treballen més de 500 professionals. La seva experiència es remunta a finals dels anys 70 i principis dels 80, i formen el nucli de les organitzacions professionals d'ajuda als drogodependents a Catalunya, intervenint també en moltes altres comunitats autònomes i a nivell internacional. A més, actuen també en altres àmbits socials i de salut, com ara gent gran, salut mental, dones maltractades, inserció social, laboral, presons, infància i família, i d'altres.
Des que aquest consorci va assumir la gestió del CAS del Prat, s'ha incrementat l'equip professional i, de manera molt especial, la disponibilitat dels serveis del centre per als seus usuaris. El centre s'obre també en horari de tarda, el que resulta bàsic si es vol impulsar la inserció social i laboral de persones que puguin estar treballant als matins. El servei atén més de 200 usuaris diferents cada mes, i compta amb un programa de manteniment amb metadona que va acollir 98 persones durant l'any 2013.
En els últims anys s'ha incrementat de forma molt notable la coordinació del centre amb altres recursos socials i sanitaris, desenvolupant un programa de detecció precoç de l'abús d'alcohol i l'alcoholisme, en col·laboració amb els serveis d'atenció primària de salut.
FSC participa a l'Assemblea Anual d'EUROCARE a Brussel·les
Els passats 4 i 5 de juny, Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família d'FSC, va estar present a l'Assemblea Anual que celebra EUROCARE (Aliança Europea de Política sobre alcohol) a Brussel·les. EUROCARE és una aliança entre ONG i organitzacions de salut pública. La xarxa promou accions de prevenció i reducció de danys associats al consum d'alcohol a Europa, a través de polítiques i d'actuacions efectives i provades.
Alguns dels temes que estan actualment en l'agenda d'EUROCARE i que van ser tractats en l'Assemblea General 2014 van ser:
- La necessitat de renovar l'Estratègia sobre alcohol de la Unió Europea. En aquesta línia, la xarxa està treballant al costat del Parlament Europeu per aconseguir aquest objectiu. A l'Assemblea, es van presentar les accions dutes a terme al llarg de 2013 incidint en la nova legislació, tot això exposat en el document "Recomanacions inicials de les ONG per al nou Pla d'Acció sobre alcohol de la Unió Europea".
- Es van presentar també resultats de la participació en projectes de sensibilització i detecció del consum d'alcohol en el lloc de treball.
- Es va informar sobre un projecte liderat per Portugal que agrupa 27 dels 28 països de la UE sobre Reducció de Danys associats al consum d'alcohol (RARHA). En aquesta línia de treball, s'estan recopilant exemples de bones pràctiques en cada un dels països. L'objectiu és saber el que s'està fent i determinar aquelles iniciatives basades en l'evidència que aporten millors resultats.
- Es va presentar un estudi molt interessant dut a terme per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el qual s'analitzaven els resultats sobre l'impacte en l'economia i en la salut de les diferents mesures que promouen les polítiques sobre alcohol en els diferents països. Algunes de les conclusions van ser que les intervencions breus, les polítiques d'establiment d'un preu mínim (liderades per Escòcia), l'increment de taxes i la regulació de la publicitat són accions amb una bona relació cost-efectivitat.
En l'apartat d'actualitzacions en els diferents països, Maite Tudela va presentar la línia de treball que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) està liderant sobre dones drogodependents que pateixen violència de gènere. Va explicar que és una línia genuïna i innovadora d'intervenció de FSC que inclou diferents accions: des d'iniciatives de prevenció i sensibilització com la iniciativa MALVA, accions de consultoria per a administracions, formació de professionals, i l'últim èxit, que ha estat molt ben rebut i recolzat tant per les administracions autonòmiques com pels professionals, que és el servei residencial "Espai Ariadna". El tema va suscitar gran interès per part dels participants a l'Assemblea i diverses organitzacions es van mostrar interessades en compartir experiències i bones pràctiques al respecte.
Posteriorment, va tenir lloc una taula rodona per debatre l'impacte de la publicitat sobre alcohol en les xarxes socials. En aquest espai, hi va haver diverses intervencions: des de la presentació d'alguns països com Finlàndia que estan donant passos en la regulació de la publicitat, fins al tracte de la publicitat d'alcohol i les polítiques de Facebook al respecte. Una de les conclusions d'aquest debat va ser la gran dificultat per controlar la publicitat en un mitjà tan complicat de regular com són les xarxes socials.
FSC s'adjudica la gestió del servei d'atenció domiciliària de l'Ajuntament de Getxo
El consorci format per la Fundació Salut i Comunitat i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz, fins a la data actual gestora en solitari d'aquest servei, ha resultat l'adjudicatària del contracte per a la gestió del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) de l'Ajuntament de Getxo (Bizkaia). El contracte té una durada inicial d'un any, encara que es contempla una possible pròrroga per a un altre exercici.
La gestió d'aquest SAD al municipi de Getxo, que compta amb una població d'uns 80.000 habitants, s'ha iniciat a la primera setmana de juny i es preveu atendre una mitjana d'uns 275 usuaris/es mensualment. Aquest servei està dirigit principalment a persones i/o unitats familiars que necessiten, per raó de la seva pèrdua d'autonomia, la intervenció temporal o permanent del SAD per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Així doncs, s'atén -principalment- a persones majors dependents de qualsevol edat; persones grans amb dificultats en la seva autonomia personal i amb dificultats per a la realització de determinades activitats per a la vida diària; persones i/o unitats familiars en situació de risc o conflicte social (menors en risc)...
Les actuacions a desenvolupar en aquest SAD són les habituals en aquesta tipologia de prestacions: es porta a terme una atenció personal, domèstica, socioeducativa i sociocomunitària. Com a novetat, des de l'Ajuntament de Getxo s'ha efectuat un important esforç per incloure dins les prestacions habituals del SAD un Programa de Respir. D'aquest programa poden beneficiar de manera temporal els/les cuidadors/es principals de les persones ateses en aquest servei.
D'altra banda, l'Ajuntament de Getxo ha impulsat -dins de la prestació del SAD- un servei de suport tècnic que possibilita la cessió temporal de diversos dispositius (grues, llits articulats, cadires de rodes...) a les persones beneficiàries del mateix.
L'adjudicació d'aquest nou contracte de gestió de serveis públics segueix reforçant l'acord estratègic assolit entre el Grup Lagunduz i la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Les dues entitats gestionen en l'actualitat els següents serveis al País Basc: els SADs de Portugalete i Amorebieta; els Serveis de centres de dia "Bizia" a Vitòria, i "El Bullón" i "El Villar" a Santurtzi, així com el Centre de Respir d'aquesta mateixa localitat. També, el Programa de Dinamització Sociocultural de les llars municipals de Sant Jordi, Sant Pere i Sant Joan, serveis ubicats també a Santurtzi. Igualment es gestionen conjuntament el Programa d'Intervenció Psicosocial en el Centre Gerontològic "Egogain" a Eibar (Guipúscoa) i el situat en la Residència de "La nostra Senyora de Begoña" a Santurtzi.
A Catalunya, FSC i el Grup Lagunduz gestionen més tres centres de majors conjuntament: la Residència i Centre de Dia "La Concòrdia" a Gavà (Barcelona), la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" a Reus (Tarragona) i la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", situada al districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. També gestionen de manera conjunta el Servei d'Acollida per a dones maltractades de la comarca del Segrià a Lleida.
FSC lidera un taller sobre intervenció penitenciària al I Congrés Iberoamericà d'Educació Social
La Facultat d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid va acollir recentment aquest congrés, organitzat per la Fundació General Universitat de Granada-Empresa, la Universitat Complutense de Madrid i diferents institucions iberoamericanes. El nostre company Manu Izquierdo, de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat, va impartir un taller sobre el tractament de les drogodependències en el medi penitenciari.
Entre els objectius principals d'aquest congrés es trobaven conèixer i aprofundir sobre les realitats de l'educació social en risc i conflicte, crear un espai conjunt de treball entre les administracions i entitats públiques i privades, i potenciar xarxes iberoamericanes amb perspectiva socioeducativa. El congrés pretenia enfortir la Pedagogia Social/Educació Social a la comunitat universitària i generar consciència social sobre un àmbit poc estudiat, reflexionant i proposant mesures de millora d'acció socioeducativa amb aquestes poblacions.
El taller impartit per Manu Izquierdo, de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, va tenir dues parts diferenciades. Una primera, on es va presentar a la nostra entitat, així com el projecte del Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències (CAS) de Brians. I una segona, on es va provocar un debat amb el públic assistent sobre l'articulació entre els diferents elements que conflueixen a la vegada en molts dels nostres projectes: la institució pública (la institució penitenciària), la institució privada no lucrativa (Fundació Salut i Comunitat ) i les persones que atenem (pacients del CAS).
Cal assenyalar l'alta participació que va tenir aquest taller i destacar la bona acollida que va tenir en aquest congrés la nostra experiència en el tractament de les drogodependències en el medi penitenciari.
El CAS de Brians és l'únic centre en l'àmbit penitenciari que funciona de manera paral · lela a com ho faria un centre ambulatori a l'exterior. Entre els seus serveis, que un equip de 20 professionals ha vingut prestant des de fa més de 9 anys a més de 3.500 reclusos, compta amb un programa d'intercanvi de xeringues, experiència sobre la qual es va centrar el taller impartit.
La Fundació Salut i Comunitat va estar present a la jornada de Fòrum Salut Mental
Sota el títol "Salut Mental: Europa 2020", Fòrum Salut Mental celebrava les seves jornades els passats dies 22 i 23 de maig, a l'Auditori de l'ONCE a Barcelona. Durant dos dies es va analitzar la capacitat que tenim les entitats de transformar, innovar, participar, prevenir en xarxa i en la comunitat.
Europa afronta el repte de com millorar i fer sostenible el sistema de cohesió social que hem conegut fins ara, en un entorn de crisi econòmica i social. La diversitat de factors que entren en joc ens situa en un escenari complex.
En aquest context de canvi, diferents veus assenyalen que un element clau és l'abordatge de l'àmbit de la salut mental de la ciutadania. Fa molt temps que pensem que el nivell de desenvolupament humà d'una comunitat es mesura per la seva capacitat inclusiva en situacions que requereixen d'una major sensibilitat.
L'Organització Mundial de la Salut ha insistit en la necessitat de prioritzar la millora de la intervenció en Salut Mental. La Unió Europea ha transformat aquestes inquietuds en el Pacte per la Salut i el Benestar Mental, que simbolitza el compromís d'avançar significativament en cinc àrees: la salut mental dels joves, la prevenció de la depressió i el suïcidi, la salut mental de les gent gran, la salut mental en l'entorn laboral, la inclusió social i la lluita contra l'estigma.
El pla estableix unes línies d'actuació vertebrades al voltant de la condició de ciutadania. La idea fonamental és que els serveis han d'estar adaptats als diferents moments evolutius de la persona, prestant especial atenció a la coordinació entre xarxes per afavorir la promoció social i evitar la cronificació. La participació i corresponsabilitat són aspectes imprescindibles que permeten una mirada centrada en necessitats i possibilitats. Es tracta de promoure l'autonomia i l'empoderament implicant a la comunitat en aquest procés.
Les millores aconseguides fins al moment han estat possibles gràcies a l'ànim de proposta, però també crític i transformador. Hem estat capaços d'innovar buscant la sostenibilitat, l'accessibilitat i la proximitat amb la persona. Així i tot, queda molt recorregut de millora.
Amb aquestes idees de fons que compartim, Fòrum Salut Mental presentava la seva jornada "Salut Mental : Europa 2020" la passada setmana. La trobada va ser inaugurat per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, acompanyats pel president de Fòrum Salut Mental, Enric Arqués.
La temàtica de la jornada es va vertebrar al voltant de tres col·loquis:
- "Salut Mental 2020. Catalunya".
- "Salut Mental i joves. Promoció i prevenció".
- "Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat".
En el primer, que va comptar amb la presència de Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, i d'Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental, es va transmetre la necessitat d'aprofundir en el treball interdepartamental, així com de promoure una mirada social i comunitària, no només en la intervenció sinó també en l'avaluació. Ubicar la persona en primer pla, millorar els mecanismes de participació, assegurar la continuïtat assistencial i posar en relleu la incidència del context econòmic en la salut mental van ser altres qüestions que es van plantejar.
En el segon col·loqui, titulat "Salut Mental i joves. Promoció i prevenció", es va destacar la necessitat de prevenció i promoció de la salut, especialment en el col·lectiu dels joves, així com la necessitat d'implicar les diverses institucions en aquesta tasca.
Quant al tercer col·loqui, "Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat", va estar moderat per la nostra companya Sonia Fuertes, subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH -SIDA d'FSC. Hi van participar Inmaculada Pinar, codirectora de la Fundació JOIA; Joan Salló, director de l'associació AREP; Xavier López, director general d' Economia social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya; Lluís Grande, subdirector general d'Anàlisi i Programació de l'ICASS, i Josep Ramos, director de Planificació i Coordinació Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
En aquest últim col·loqui de la jornada es van exposar les principals línies d'intervenció que Fòrum Salut Mental promou al voltant de l'habitatge i polítiques d'ocupació, així com la visió des de l'administració i des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya.
Una altra qüestió vinculada a inserció laboral que es va abordar en el col·loqui va ser la necessitat de promoure polítiques actives d'ocupació en el mercat ordinari , més enllà dels centres especials de treball.
Quant a habitatge, es va posar èmfasi en la importància d'afavorir una xarxa permeable a les necessitats de les persones ateses que fos alhora flexible, i en una major col·laboració entre els departaments de Benestar i Família i de Treball i Ocupació.
D'altra banda, es van realitzar sis taules rodones. Els temes van ser els següents:
- Reptes en Salut Mental i addiccions
- La complexitat de l'atenció en salut mental i addiccions
- Promoció i prevenció en la Salut Mental i addiccions
- Accessibilitat i continuïtat assistencial
- Salut Mental i entorn laboral
- Inclusió social i vida a la comunitat
Destaquem aquí la intervenció de la nostra companya Andrea Valls, coordinadora dels Serveis de Salut Mental de l'Àrea d'Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, concretament a la taula sobre complexitat en Salut Mental i addiccions. Al llarg de la seva exposició, Andrea Valls va desgranar la complexitat de l'exercici tutelar en aquells casos que no només presenten un diagnòstic de patologia dual, sinó en els que a més conflueixen trajectòries vinculades a l'escassa circulació social ia l'exclusió. En aquest sentit, ha destacat com, des dels diferents serveis, podem millorar l'atenció d'aquestes persones, adequant la nostra oferta a la seva realitat i amb criteris flexibles d'inclusió/exclusió en els programes.
La comunicació no verbal en els processos de reconstrucció de les relacions familiars
Per tothom és sabut que els Serveis Tècnics de Punts de Trobada són espais relacionals destinats a garantir i proporcionar un espai segur a aquelles famílies que, pels seus elevats nivells de conflicte, dificulten el compliment dels règims de visites i de relació entre els infants i els seus pares i/o mares, o família extensa.
Per relacionar-nos, cal que ens comuniquem però la comunicació no és tan sols el que diem, sinó com ho diem, i què expressem sense paraules. En un servei com el nostre aquesta comunicació no verbal es fa molt evident i, en ocasions, podríem dir que fins i tot palpable. Sempre estem comunicant, és impossible no fer-ho, la comunicació és una de les grans bases de la nostra societat, ja que qualsevol comportament i interacció és una forma de comunicació. Per exemple, els silencis que poden semblar sinònim de no comunicació, en moltes ocasions prenen molta més importància i transmeten més que no pas el que es diu amb paraules.
Quan parlem de comunicació no verbal ens referim a aquelles mirades aprovatòries o inquisidores, d’aquelles postures corporals rígides i/o relaxades, d’aquells posats expressius i inexpressius davant preguntes, accions o fets que transcorren durant les visites i trobades entre els infants i els seus visitants, aquelles subtileses que positivament o negativament s’expressen i afecten positivament o negativament les relacions paternofilials.
En el si de les nostres intervencions prenen especial rellevància no tan sols els diàlegs que s’estableixen entre tots els integrants de les famílies que acudeixen al servei, sinó tota aquesta comunicació no verbal que es genera al seu voltant.
Si tenim en compte que un elevat nombre de nens i nenes atesos en els Serveis Tècnics de Punts de Trobada viuen les relacions entre els seus progenitors des del conflicte existent entre ells, les dificultats dels pares i mares de preservar-los d’aquests conflictes els ha dut a haver de relacionar-se en un espai com el nostre.
Tot i que el treball amb les famílies passa perquè puguin entendre en quin lloc estan col·locant els seus fills i filles, i la necessitat de preservar-los d’aquests conflictes, en moltes ocasions les pròpies dificultats i capacitats personals impedeixen que això passi. Si bé en ocasions ens trobem amb famílies que fan esforços per millorar aquests aspectes intentant donar missatges verbals adequats i conciliadors, aquests no van acompanyats amb el que transmeten amb les mirades, les expressions corporals, els gestos, etc.
Per aquest motiu, gran part de les intervencions que es duen a terme en el Servei Tècnic de Punt de Trobada es centren més en el que no es diuen les famílies que no pas en el que es diuen. És a dir, cal treballar profundament perquè s’adonin de com inconscientment els transmeten als seus fills i filles els seus sentiments i emocions, i la ambivalència que generen en ells i en la manera de relacionar-se.
Aquest treball és especialment dificultós ja que les famílies es basen i centren en els missatges literals que s’han dit, en el que els nens i nenes expressen verbalment o en el que ells mateixos, els adults, diuen. Cal dir que no sempre reconeixen aquells missatges que s’han donat amb tanta subtilesa que fa difícil reconèixer-los i que dirigeixen les accions i comportaments dels seus fills i filles sense paraules.
Malauradament, no totes les famílies estan preparades per reconèixer i admetre l’existència d’aquests missatges, i per tant, la dificultat en la tasca de les intervencions tècniques del Servei Tècnic de Punt de Trobada passa, sens dubte, pel reconeixement de com poder treballar aquestes emocions i sentiments que alenteixen el restabliment de les relacions materno i paternofilials de manera sana i adequada. Val a dir que en molts dels casos, la dificultat neix des del més inconscient, ja que els membres de les famílies no sempre són conscients que s’estan comunicant sense paraules.
Per això parlem de processos de reconstrucció de les relacions familiars molt lents i complexos, ja que fins que cadascun dels membres de la família no treballi de manera individual el conflicte i l’afectació que genera en cadascun d’ells, difícilment podran establir-se relacions sanes amb els fills i filles. Si bé poden adquirir un discurs raonable i adequat davant de l’infant, aquest no tindrà on sustentar-se si no va acompanyat del mateix discurs no verbal.
FSC treballa des de fa més de 5 anys per donar suport tècnic i institucional a aquelles famílies que, en els seus processos de ruptura, necessiten un recurs neutral que faciliti les relacions entre menors i altres familiars amb els quals no conviuen habitualment. En la actualitat, gestiona 3 punts de trobada a Catalunya: Punt de Trobada Familiar de Lleida; Punt de Trobada Familiar del Prat de Llobregat en Barcelona; Punt de Trobada Familiar de Sant Andreu i Sant Martí (Barcelona) i 4 Punts de Trobada Familiar a les Illes Balears.
Estereotips sobre la vellesa i la seva influència en el llenguatge
Un dels trets més característics de la nostra societat és l'envelliment de la població, però la realitat de la gent gran és molt diversa. Amb excessiva freqüència s'associen els conceptes de dependència i discapacitat amb grans, com si aquells fossin acompanyants inevitables d'aquests últims, però això no sempre reflecteix la realitat.
El "II Pla Internacional d'Acció sobre Envelliment" (Nacions Unides, 2002) estableix la lluita contra els estereotips i imatges negatives sobre la vellesa i l'envelliment com a objectiu fonamental. Per la seva banda, l'Organització Mundial de la Salut ha insistit reiteradament en la importància d'estimular imatges no-edadistas (discriminació de les persones majors en funció de l'edat), especialment en els àmbits que més els afecten, salut i serveis socials.
El llenguatge utilitzat per referir-nos a la gent gran mereix ser analitzat amb deteniment i examinar com les imatges socials poden ser considerades com una limitació per a un envelliment satisfactori.
La valoració dels diferents termes com ara «vell», «ancià», «Tercera Edat», «grans» pot ser diferent, segons l'IMSERSO. D'acord amb diferents estudis realitzats a Espanya, «vell» és un terme pejoratiu; «Ancià» és denominador d'una persona molt gran fràgil; «Tercera Edat» es refereix a persones en situació d'atenció o d'oci i esplai i, finalment, «persona gran» sembla ser el més neutre i forma part del vocabulari «políticament correcte», seguint les recomanacions de l'ONU.
Altres organismes, estatals en aquest cas, consideren també com a adequat i neutral l'ús del terme "persones d'edat avançada", ja que tampoc en ell hi ha càrrega ni valoració de cap tipus.
Seguint amb les recomanacions de l'IMSERSO, l'ús dels termes "envelliment" i "vellesa", projecta una imatge contraposada; mentre el primer suposa un procés carregat d'expectatives i vitalitat, la "vellesa" suposa un estat irreversible i altament negatiu. La substitució del concepte "vellesa" pel de "envelliment" avança un canvi cap a una imatge social i cultural més dinàmica de la gent gran.
D'altra banda, se solen utilitzar adjectius polars que impliquen una generalització de condicions negatives sobre la vellesa com «dependent», «malalt» i «trist», afegint la condició de «ociós», tenint en compte que la gent gran solen estar definides, precisament, per la seva condició de jubilats/es. Aquests adjectius responen a generalitzacions de condicions i circumstàncies que ocorren en la vellesa, però que no apareixen majoritàriament en tota la gent gran.
Cal assenyalar en positiu, segons l'IMSERSO, que les imatges negatives han disminuït en els últims anys, i parlen a favor d'una visió més favorable de la gent gran, gràcies a polítiques que han calat en la societat i que, per tant, han seguir implantant. Així, davant d'una imatge de dependència, malaltia i incompetència, cada vegada té més pes una altra de saviesa, serenitat, bon consell i experiència.
Conseqüentment, a nivell lingüístic, seria desitjable utilitzar termes «neutres» que descriguin al col·lectiu. També, tractar d'eliminar, en la mesura del possible, l'ús de termes globalitzadors relacionats amb l'aspecte més negatiu de l'estereotip («vell», «ancià», «avi»), segons recomana l'IMSERSO.
En aquest sentit, evitar expressions amb connotacions paternalistes o infantilizadoras com "avis/es" que, encara que solen ser enunciades amb intencionalitat afectuosa, xoquen amb una concepció de la persona gran adulta i amb capacitat d'autodeterminació.
Una imatge real i positiva de la gent gran i l'envelliment contribueix a una millor qualitat de vida. En aquest sentit, segons afirmen alguns autors, el més important de l'envelliment, el veritable repte de l'augment de l'esperança de vida, és aconseguir una autèntica qualitat de vida de la gent gran que els permeti mantenir l'activitat i la independència, en la mesura del possible.
Aquest article té una versió més àmplia en la qual s'aprofundeix una mica més en la temàtica. Es pot descarregar a través d'aquest enllaç:
[button size="medium" align="left" link="https://www.fsyc.org/wp-content/uploads/Estereotipos-vejez-lenguaje.pdf" linkTarget="_blank" nofollow="true" icon="download" icon_color="#ffffff"]Enllaç a article complet[/button]
FSC participa en la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès"
El passat 15 de maig, i per quart any consecutiu, va tenir lloc al conegut Vinseum de Vilafranca del Penedès (Barcelona), Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès", organitzada des dels plans de drogues Indrogs (Vilafranca del Penedès), Efecte D (Barcelona) i Ctrl + D (Sant Sadurní).
La realització d'aquesta jornada va ser una bona ocasió per trobar-se i intercanviar coneixements de diferents àrees que tenen en comú el treball amb joves, amb l'objectiu d'enriquir, compartir i dotar d'eines als i les professionals en relació al tema de les drogodependències.
La taula de presentació de la jornada va estar formada per Núria Ponts (tècnica en prevenció de drogues de la Mancomunitat Penedès-Garraf); Anna Doblas (regidora de Salut, Joventut i Esports de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès); Maria Rosell (vicepresidenta 2a i consellera de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Penedès); Josep Tort (cap d'Àrea CASD Mancomunitat Penedès-Garraf); Josep Oliva (diputat de l'Àrea de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona) i Joan Colom (sotsdirector general de Drogodependències i director general de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).
Tot seguit, va tenir lloc la ponència "Humanitzar en el segle de la deshumanització", a càrrec d'Enrique Martínez Reguera (filòsof, psicòleg, pedagog i escriptor), que va compartir la seva visió crítica sobre la societat darwiniana en què vivim i sobre els mètodes utilitzats pels organismes que promouen el benestar de la infància i l'adolescència.
Durant la segona part de la jornada es van dur a terme diferents seminaris, un dels quals va estar dirigit per la nostra companya Gemma Altell (sotsdirectora de l'Àrea d'Addiccions i Gènere de FSC). En el mateix, titulat "Desmuntant prejudicis al voltant del gènere i les drogues", es van treballar de manera dinàmica temes com els rols de gènere, la discriminació laboral de gènere, i la visió i estigma de la dona consumidora, entre d'altres.
D'altra banda, es van realitzar altres seminaris amb els següents títols:
- Què fa un tècnic com tu en un lloc com aquest?.
- Quan els porros entren a classe.
- Adolescència, drogues i salut mental: propostes per a un abordatge transdisciplinari i participatiu.
- El sentiment de les famílies i dels professionals.
A la jornada van assistir 125 professionals del sector, fet que va proporcionar l'intercanvi de diferents visions, tant en les ponències com durant l'execució dels diferents seminaris.
Material utilitzat per Gemma Altell durant el seminari "Desmuntant prejudicis al voltant del gènere i les drogues":
Bona acollida de la jornada interna de FSC: "Drogodependències: reptes de futur"
El passat 6 de maig va tenir lloc aquesta jornada que va comptar amb la presència i participació de professionals i coordinadors de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA i de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, així com de la direcció tècnica. La jornada es va celebrar a les instal·lacions del Palau Macaya de Barcelona.
El primer debat, on es van abordar de forma genèrica els reptes de futur en l'atenció a drogodependents, va ser el punt de partida per arrencar una jornada en que vam tenir l'oportunitat de reflexionar i treballar, de manera conjunta amb companys/es de FSC, sobre la nostra intervenció en l'àmbit de les addiccions i, de manera més intensa, en relació a les drogodependències.
Els directius participants en la taula de debat, Xavier Ferrer, Maite Tudela, Toni Garín i Sonia Fuertes, ens van brindar la possibilitat de pensar i ser crítics, afavorint la reflexió més enllà del treball amb les persones o amb les institucions, fent-ho extensiu al conjunt de la societat. Respecte d'això, considerem que és indispensable disposar d'espais de debat per facilitar la producció i formalització del discurs, espais compartits de treball en equip en què cada professional pugui interrogar i qüestionar, sense por a l'equivocació, i en els de recollir la diferència , per afavorir que el professional trobi i desenvolupi el seu propi estil, des de la particularitat.
En aquest sentit, és important disposar d'una estratègia que ens ajudi a dibuixar el nostre recorregut, pel qual transitar amb valentia, des dels valors que ens defineixen en la nostra intervenció com a entitat i sense dimitir en l'encàrrec, perquè ens queda molta feina per fer. I per aconseguir-ho, haurem de seguir aprenent des d'una posició humil, per ser permeables i poder enfrontar-nos al canvi.
Aprendre del passat per preveure el futur; intervenir des de la intersecció de coneixement, per atendre al subjecte des de la seva integralitat; responsabilitzar i avaluar per saber quin és l'impacte social que generem; i la importància de la nostra participació per incidir en les polítiques socials de futur, van ser només algunes de les suggeridores idees que van llançar des de la taula de debat. Aquestes idees ens porten a pensar, a innovar, a implicar-nos, a ser crítics sense por d'equivocar-nos, per ser agents de transformació professional i social.
A continuació, sota el títol "Innovació i avenços en el tractament en addiccions" començava la primera de les dues taules temàtiques de la jornada.
Aquesta taula va comptar amb la participació dels següents professionals: Miriam Vázquez (directora de l'Espai Ariadna), Tere Batanás (coordinadora del CAS Brians 1), Marta García (coordinadora del CAS Brians 2), Jordi Morillo (director de la Comunitat Terapèutica "Can Coll") i Patricia Bosch (coordinadora del Circuit d'Inserció de Catalunya).
Un dels primers elements clau que es va poder observar al llarg del desenvolupament de en aquesta primera taula, va ser constatar com cadascun dels projectes des de la seva particularitat, des del seu recorregut històric més o menys dilatat, col·locava el punt d'innovació en un lloc diferent, aportant tots en el seu conjunt un valor afegit en l'àmbit dels tractaments en addiccions.
Al llarg de les exposicions, vam poder observar des del recentment estrenat "Espai Ariadna" com un espai únic en el sector que ofereix tractament a dones drogodependents (i els seus fills i filles) i víctimes de violència de gènere, així com un renovat i innovador tractament urbà de les addiccions (Centre de Dia i Pis Terapèutic) on la diversitat en l'oferta del tractament és tan diferent com diferents són les persones que atenem des d'aquest programa.
També va tenir un lloc important i ressenyat en la taula d'innovació la Comissió de Patologia Dual de la Comunitat Terapèutica "Can Coll" com un espai construït pels professionals d'aquest recurs, per abordar un fenomen tan actual com la salut mental i les addicions. Finalment, assenyalar que en aquesta taula també va tenir cabuda, en el marc de l'àmbit de l'execució penal, el CAS de Brians (Centre Penitenciari Brians 1 i 2) que va demostrar com en un marc tan complex és perfectament possible i compatible combinar creativitat, innovació i bons resultats en matèria de tractaments en un centre penitenciari i en el treball amb dones i homes privades de llibertat.
En definitiva i com a conclusió d'aquesta taula, va quedar evident la posició de desig de millora dels professionals que treballen en Fundació Salut i Comunitat i com aquesta posició té un efecte clar i directe en les persones que atenem, oferint serveis no només nous i creatius sinó dotats de qualitat.
La tercera taula de la jornada tenia com a títol: "Ciutadania i addició: reflexions des de la reducció del dany".
La taula va estar moderada per Andrea Valls, directora de Serveis de Salut Mental, i va comptar amb les intervencions de professionals de l'Àrea d'Inserció Social i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat: Francesca Spano coordinadora del Programa PID del Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona; Belén Sánchez, directora del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló, i Pepe San Martín, director del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València i director dels PIJ de València i els que es troben en centres penitenciaris: Picassent (València ) i Albocàsser (Castelló).
Els eixos de les intervencions de la taula es van centrar en aportar una mirada global cap al tractament i abordatge dels aspectes relatius a la drogodependència, emfatitzar en els drets humans i promocionar la dimensió de ciutadania dels usuaris dels programes.
Francesca Spano explicar amb caràcter general la intervenció en el Programa d'Intervenció en Drogodependències (PID), l'efecte de la institucionalització en el subjecte i com es treballa aquest aspecte en els espais grupals. I, finalment, va concretar quins elements de dinamització comunitària es realitzen al centre penitenciari i en el programa, com a eina per promocionar la inserció.
Els directors dels Centres de Baixa Exigència de la Comunitat Valenciana (CIBE) van transmetre la importància de dotar de protagonisme a les persones ateses, afavorint l'aparició del vincle i promocionant la seva condició de ciutadans. En aquest sentit, Belén Sánchez (directora del CIBE de Castelló) va explicar com l'experiència d'atenció a Castelló els ha facilitat un aprenentatge bidireccional, a usuaris i professionals, i com, gràcies a l'organització espontània i implicació de les persones ateses, el servei va poder ser transformat mantenint nivells òptims d'activitat en un moment en què es van produir retallades pressupostàries.
Per la seva banda, Pepe Sanmartín (director del CIBE de València) va realitzar un abordatge dels aspectes més rellevants del perfil de les persones ateses en aquest servei destacant com sovint són subjectes que queden relegats a la seva condició de "drogodependents" quedant exclosos de la possibilitat de participar dels circuits d'atenció i circulació social normalitzada. Va concretar, d'altra banda, la intervenció en el denominat Programa d'accessibilitat, encarregat de facilitar als usuaris del servei la documentació necessària (targeta sanitària, empadronament, DNI, etc.) Per facilitar la seva vinculació i atenció als recursos de la xarxa assistencial .
Les principals idees i conclusions de la taula van ser la importància de facilitar a les persones ateses un lloc d'aproximació i vincle amb el social, potenciar i definir iniciatives en els serveis que promocionin l'exercici de drets i deures i, finalment, l'imprescindible de escoltar les persones ateses potenciant la seva connexió als serveis i xarxes normalitzades. Destacar l'elevat grau d'implicació i compromís que es va desprendre de cadascuna de les intervencions.