"Atenem persones que quedarien en terra de ningú"
Des d’aquest mes de setembre, el diari Ara dedica un espai fix anomenat "#ARAfempinya" a les pàgines de societat a explicar la tasca que desenvolupen les diferents entitats socials catalanes que treballen amb col·lectius en risc d’exclusió social, gent gran, dones, infància, etc. D’aquesta manera, el diari vol contribuir a fer visible l’acció social a Catalunya en l’actual context de crisi econòmica.
Un dels primers espais publicats ha estat dedicat a la Fundació Salut i Comunitat, a través d'una entrevista amb el nostre director tècnic Xavier Ferrer.
Confluència de problemes
"Imagina't una persona amb una malaltia mental que, a més, té problemes de drogues", comença explicant Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat. "Les entitats que atenen drogoaddiccions no tenen especialistes en psiquiatria, i al revés", segueix Ferrer. "Nosaltres intentem fer un pont entre problemes transversals, atenem persones que quedarien en terra de ningú", conclou. Al novembre la Fundació posarà en marxa una nova casa d'acollida, destinada exclusivament a potenciar aquest pont entre l'acumulació de problemes. Una casa per a dones víctimes de maltractaments que també tenen una addicció a les drogues o l'alcohol. "Les cases d'acollida no saben tractar els temes de drogues, i en algunes no volen aquestes dones perquè poden ser conflictives". La Fundació ja ha aconseguit que l'Ajuntament de Barcelona els cedeixi un espai i estan a punt de tancar un acord de finançament amb el consistori i la Generalitat. Un projecte que, segons el director, aprofitarà el caràcter multidisciplinari de l'entitat per "no rendir-se davant de la confluència de problemes".
Una entitat multitemàtica
La Fundació Salut i Comunitat no té un sol àmbit d'acció. Els més de 1.500 treballadors i 500 voluntaris atenen des d'addiccions fins a dones maltractades, passant per casos de salut mental, serveis a la infància, gent gran, programes a presons i inserció laboral. La Fundació té contractes signats per oferir serveis públics. Ara que les administracions tenen dificultats econòmiques, Xavier Ferrer defensa els avantatges d'externalitzar els serveis cap a les entitats no lucratives. "Treballem amb les mateixes prioritats, però amb l'avantatge de l'eficàcia i la independència del sector privat", argumenta.
Font: Diari Ara
La prevenció: eficiència davant la crisi
Les retallades en les prestacions socials estan fent estralls. L'assistència a les persones amb dificultats socials i/o de salut s'està veient molt minvada i tot apunta que el futur serà pitjor. No obstant a la prevenció li està tocant un paper molt pitjor en aquesta funció. La mirada "curt termini" de moltes administracions ha portat a reduir a la mínima expressió els pressupostos dedicats a la prevenció de problemàtiques socials i de salut.
Sembla que la ciutadania va a queixar-se menys si retallem en prevenir un problema que encara no existeix, "no és prioritari", "ara mateix només podem dedicar-nos a l'essencial", "cal estrènyer-se el cinturó" ... són algunes de les frases que sentim repetidament fins a l'hartazgo.
En aquesta mirada-i sense entrar a analitzar encara la situació des del punt de vista ètic-ens oblidem del concepte de l'eficiència, tan rellevant en temps de crisi. Curiosament s'ha utilitzat el concepte per justificar retallades en la funció pública però en canvi no hem entrat a analitzar quin paper haurien de complir les polítiques preventives en aquesta eficiència.
Amb els diners que s'inverteix en un programa per prevenir l'addicció al tabac en una població mitjana, per exemple, no arribaríem a pagar ni el tractament sencer d'un ciutadà / a que contregui un càncer de pulmó, a més sense tenir la certesa que hi haurà un bon resultat. No podem deixar de banda a les persones que estan convivint ja amb situacions difícils, és clar.
Però una societat que deixa d'anticipar els futurs problemes i les possibles vies de solució i invertir diners en això està condemnada a no sortir mai del bucle en el qual es troba. Actuar reactivament a les situacions no permet tenir control sobre les mateixes.
D'altra banda, aquelles organitzacions i administracions que tenim experiència en prevenció i seguim apostant per ella tenim un repte a demostrar aquesta eficiència de què parlàvem. Hauríem de sortir d'aquesta actitud que algunes vegades mantenim de "llepar-nos les ferides" per intentar avançar en la verificació dels resultats obtinguts i no intentar, sovint, reinventar el que ja existeix. Convindria mostrar receptivitat davant la innovació però sense frivolitzar, els continguts, la metodologia i els canals han d'estar equilibrats en la seva importància i sobretot avaluats.
Hem de poder demostrar que la prevenció funciona: és més barata que l'assistència però, sobretot, si sabem com fer-ho és més ètic prevenir els problemes de permetre sabent que es produeixin.
Quin serà el cost econòmic i en qualitat de vida no prevenir?
Gemma Altell
Subdirectora Àrea de Gènere, Família i Addiccions
Fundació Salut i Comunitat
Familiars d'usuaris i ex usuaris de la Comunitat Terapèutica "Riera Major" comparteixen experiències en una teràpia grupal
Familiars d'usuaris que en el passat van realitzar tractament al Centre Terapèutic "Riera Major" assisteixen tots els divendres a un grup de teràpia per compartir la seva experiència amb les famílies que en aquests moments tenen a alguna persona propera participant en un tractament per superar la seva addicció.
Com cada divendres a la tarda, els familiars van al grup per continuar aprenent, per reflexionar, alhora que van introduint canvis en el seu rol. Un dels objectius és ajudar-los a prendre consciència que no només són acompanyants, sinó també una part important dins d'un complex sistema que necessita un canvi: un estil de vida més saludable, en general, i un futur sense drogues, en particular.
En l'última sessió del mes de juliol es van trobar amb un grup diferent: en aquesta ocasió els parlava un grup de persones que, com ells, havien estat asseguts temps enrere en les mateixes cadires acompanyant els seus propis familiars (ex usuaris que estan en un moment més avançat del seu procés).
Tots coincidien en la importància d'entendre que amb el tractament es tracta d'assolir un objectiu comú, no només de les persones addictes, que l'estada a la comunitat terapèutica és el principi; que després continua un llarg recorregut de lluita, i que la rigidesa , la contenció i el control de l'inici amb el temps es va convertint en una major flexibilitat, diàleg i confiança.
Els germans d'una ex usuària que porta un any fora del centre, destacaven el perduts que s'havien sentit al principi i la dificultat que havien tingut a l'hora de trobar l'equilibri entre flexibilitat i control. Parlaven de la importància de preguntar, compartir amb l'equip i deixar-se guiar.
D'altra banda, la parella d'un ex usuari que porta tres anys fora de "Riera Major", explicava com la seva vida havia canviat en aquest acompanyament, com s'havien redescobert com a parella i com ara es trobaven realitzant activitats que amb el consum eren impensables . Parlava també dels canvis en la imatge, en les amistats i en l'estil d'oci que havien realitzat.
Els pares d'un altre ex usuari que va marxar del centre fa dos anys, destacaven com ells havien hagut d'introduir canvis en el seu rol dins la família i en la manera de relacionar-se amb el seu fill. Parlaven, d'altra banda, de la importància de posar límits i de la necessitat de separació d'una mare per donar més espai a la figura del pare.
En parlar de la importància de mantenir abstinent a tot tipus de substàncies, inclòs l'alcohol, i que la família també es posicionés al respecte, comentaven que ells ho interpreten com un signe de solidaritat cap al seu esforç i els canvis o renúncies que ells havien de realitzar .
Les famílies que actualment tenen familiars a "Riera Major" es van mostrar molt atentes i preguntar com ho havien fet per millorar la comunicació i la confiança, els canvis, els temps, l'ajuda i el control...
L'experiència en general va ser qualificada de molt satisfactòria i enriquidora. Destacaven que, compartir l'experiència amb altres familiars que fa un temps han passat pel tractament en comunitat, ajuda a aportar una mica de llum en un llarg i moltes vegades fosc camí.
Els tallers intensius d'estiu adreçats a dones es rependran als PIAD en septembre
Des del final del 2012, la Fundació Salut i Comunitat gestiona els PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones) dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Els PIAD, de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, són serveis que donen resposta a les diferents demandes d’informació i atenció a les dones de la ciutat, vinculades a les situacions de discriminació a l’àmbit laboral, social, en la parella i/o en la unitat familiar, a les demandes d’informació i de recursos, de participació, associacionisme femení i violència masclista.
Els Punts d’lnformació i Atenció a les Dones combinen l’atenció individual amb el treball grupal i el treball comunitari incorporant sempre la perspectiva de gènere.
Aquest servei desenvolupa la seva activitat col·laborant amb els grups de dones, amb els/les professionals de diferents centres i serveis, i amb el teixit associatiu del territori on s’ubiquin, per tal de millorar la qualitat de vida de les ciutadanes, visibilitzar les seves experiències i coneixements i contribuir a l’eradicació de les situacions de discriminació i violència masclista, fomentant els processos de presa de consciència i autonomia de les dones.
El treball comunitari és una de les eines principales utilitzades en els PIAD per estimular l’ajuda mútua, la responsabilitat i la cohesió entre les dones de Barcelona, afavorint el coneixement mutu i creant consciència crítica envers la societat on viuen.
En concret, mitjançant el treball comunitari es creen espais de suport on hi tenen accés totes les ciutadanes; es vol implicar totes les dones a la vida diària del districte, i es planifiquen accions i activitats que beneficien l’entorn de la ciutat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida del conjunt de les ciutadanes de Barcelona.
Els tallers intensius es reprendran al setembre per tal d'oferir a la ciutadania un inici de la tardor carregat d'activitats i propostes interessants.
Alguns dels tallers realitzats durant el mes de juliol:
El Club Artístic i Social de FSC va visitar les instal·lacions de l'empresa donant Optum Insight
El passat mes de juny, l'equip integrant del Club Artístic i Social de FSC, usuaris/es i coordinadora del servei, van visitar les instal·lacions de l'empresa Picis que, després d'un canvi en la seva denominació, ha passat a dir Optum Insight. La valoració de la jornada va ser molt positiva per part de l'empresa donant i de l'entitat receptora, ja que amb aquesta visita es van complir diversos objectius de la col·laboració.
Gràcies a aquesta visita, els participants del Club Artístic i Social i professionals de Optum Insight, empresa líder en tecnologies de la informació dirigides al camp sanitari, van tenir l'oportunitat de conèixer personalment i van poder intercanviar impressions sobre la col·laboració i els seus àmbits de treball.
"Va ser molt enriquidor perquè els professionals d'aquesta empresa els van posar cara a cadascuna de les persones que integren el club i que s'han beneficiat de la seva ajuda, i per als/les usuaris/àries suposar una oportunitat molt interessant de conèixer el treball desenvolupat per l'empresa donant", explicava Sandra Gasca, coordinadora del Club Artístic i Social.
Cal recordar que Optum Insight (anteriorment Picis) va col·laborar en els inicis de la posada en marxa del club amb un ajut econòmic, i ja havia participat prèviament amb donació d'equips informàtics destinats a diferents centres de la nostra entitat.
"La visita va ser un autèntic luxe. Tots els treballadors ens van atendre i van explicar la seva tasca, relacionada amb l'àmbit sanitari (estudis sobre eficàcia de fàrmacs i programes informàtics per a unitats de crisi), en el marc d'unes instal·lacions molt àmplies i cuidades. Després de la visita, ens van preparar un berenar que ells mateixos van cuinar i vam passar una estona molt agradable", afirmava Sandra Gasca.
Finalment, tot i que el pressupost de què disposa l'empresa per aquest any és molt inferior al d'anys anteriors, el club va rebre una donació material (pintures, dissolvent, aiguarràs, cua, etc.), que participants del servei van poder agrair personalment, acompanyats de la coordinadora del projecte.
Gran part del finançament de les organitzacions sense ànim de lucre procedeix de fons públics. Però donada la situació econòmica actual, es fa necessària la recerca d'alternatives de finançament estables, moltes vegades procedents de la iniciativa privada, per mantenir els nostres projectes.
"Aquest tipus d'ajudes, tan necessàries per a la subsistència de recursos com aquest, podrien perfectament esdevenir una forma de subvencionar el recurs a través de donacions materials, en lloc de buscar grans ajudes difícils d'aconseguir. Consolidar aquest tipus de col·laboracions és ara l'objectiu del club ", assenyalava Sandra Gasca.
El Club Artístic i Social de FSC col·labora amb el Taller d'Arts Plàstiques de la Fundació Trinijove
El Club Artístic i Social, recurs terapèutic propi de la Fundació Salut i Comunitat integrat dins del Taller Sociolaboral, desenvolupa activitats terapèutiques, ocupacionals i educatives que faciliten la deshabituació a l'alcohol i la reinserció sociolaboral de les persones que hi participen, va posar en marxa el passat mes de juny, per primera vegada, un taller de cooperació amb el Taller d'Arts Plàstiques de la Fundació Trinijove.
La iniciativa va partir d'aquesta organització que es va posar en contacte amb la coordinadora del club per proposar-li un taller de cooperació, rebent una resposta afirmativa.
L'objectiu era que els/les usuaris/es d'ambdós serveis es coneguessin i mostraran les diverses formes de treballar que tenen, de manera que poguessin compartir experiències i coneixements en un entorn socialitzador.
Cal assenyalar que la Fundació Trinijove té com a objectiu la inserció sociolaboral de joves en risc d'exclusió social del barri de la Trinitat Vella de Barcelona, on també s'ubica el Club Artístic i Social de la Fundació Salut i Comunitat.
L'objectiu d'aquest taller era realitzar un logotip de fusta per a la Fundació Trinijove i cada membre del club va actuar de mestre de cada integrant del Taller d'Arts Plàstiques, creant-se un ambient de cooperació que va superar les expectatives inicials.
Els integrants del club, després de serrar les peces necessàries, van ser ensenyant les diferents tècniques per llimar, polir, polir, pintar, envernissar i, finalment, enganxar totes les peces fins aconseguir el logotip que buscaven.
Segons explicava Sandra Gasca, coordinadora del Club Artístic i Social "encara que els col·lectius als quals ens dirigim són de diferent procedència, ells del barri i immersos en un programa d'inserció social i nosaltres, com veterans del Taller Sociolaboral, dins d'un programa ambulatori de deshabituació de l'alcohol o altres drogues, la sinergia de treball en equip va ser absoluta".
L'ambient, excel·lent durant l'espai de cooperació, va ajudar a fer d'aquesta experiència alguna cosa especial per als usuaris del club, que van estar encantats de poder mostrar les seves habilitats i actuar de mestres de cerimònia.
Des del projecte s'ha previst una altra trobada similar a aquest per després de l'estiu. Aquesta vegada serà al Centre d'Art Social Comunitari, lloc on s'ubica el Taller d'Arts Plàstiques de la Fundació Trinijove, dins de l'antiga Casa de les Aigües.
En aquesta ocasió seran els/les usuaris/àries d'aquesta entitat els que preparin una activitat que també pugui aportar una experiència gratificant als participants del Club Artístic i Social de FSC. Segur que resulta també molt enriquidora.
FSC participa en una formació sobre la gestió del temps i del talent en les organitzacions del Tercer Sector
Directors i coordinadors dels diferents projectes i serveis de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH / Sida de FSC, van compartir el passat dia 2 de juliol un espai de formació sota el títol "Innovació i emprenedoria social". La jornada es va iniciar amb la intervenció del director de l'Àrea, Toni Garín, que va fer una anàlisi d'aquest primer semestre d'any en els diferents projectes de l'Àrea.
La formació va ser impartida per Virginio Gallardo, expert en gestió del canvi, tant en persones com en organitzacions, a través de la innovació i les eines 2.0, i es va celebrar al Centre Cultural "La Bòbila" de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Virginio Gallardo dirigeix actualment Humannova, un espai de trobada entre professionals amb experiència i interessos comuns en temes d'innovació, lideratge i gestió de persones.
La jornada es va iniciar amb la intervenció de Toni Garín que va destacar la capacitat de l'equip de professionals per adaptar-se a un entorn canviant que, en ocasions, s'ha traduït en una disminució de recursos econòmics, però que ha impulsat la capacitat d'innovació en els diferents equips.
"Cal ressaltar que la suma d'esforços realitzada des dels CIBE s ha possibilitat la continuïtat dels serveis, així com altres situacions que s'estan donant en aquests moments en l'Àrea d'Inserció Social que posen de manifest la capacitat d'adaptació al canvi dels professionals", afirmava el director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH / Sida.
Durant la segona part de la sessió, el docent va promoure un espai per a la reflexió i l'anàlisi al voltant de les possibilitats tecnològiques que ofereix el segle XXI. Aquesta reflexió va generar un debat sobre els elements clau per garantir la supervivència de les entitats del Tercer Sector en un moment com l'actual.
Altres aspectes clau que es van abordar van ser la captació, promoció i fidelització del talent, així com la gestió del canvi. En aquest sentit, l'ús de metodologies 2.0 per a la gestió del coneixement i de la innovació, van ser assenyalats per Gallardo com a eines clau per al desenvolupament i implementació d'aquests aspectes.
Finalment, tots aquests conceptes van ser aplicats a la realitat ia la conjuntura de cada un dels programes, permetent concretar algunes qüestions relacionats amb la funció directiva en el nostre dia a dia.
Alguns vídeos que es van visionar durant la formació:
Did you know?
La Caja
Baby boomers
"El llenguatge legal manté una neutralitat en la qual els aspectes emocionals difícilment són tinguts en compte"
L'equip tècnic del Punt de Trobada Familiar de l'Prat de Llobregat de Barcelona té previst reunir-se a partir de setembre amb responsables de l'Administració Pública i judicial. Des d'aquest servei de la Generalitat de Catalunya, gestionat per FSC, es considera que un acostament dels dos llenguatges, el legal i el psicosocial, repercutirà de forma positiva a l'hora d'assolir l'objectiu compartit.
El Punt de Trobada Familiar de l'Prat de Llobregat és un servei destinat a atendre, acompanyar i preservar els menors de la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat conjugal, mitjançant un espai neutral de trobada que permeti emplenar el règim de visites per part de l'Administració Pública i judicial.
La principal font de derivació al servei procedeix dels jutjats de família. En els últims anys, s'ha apreciat una major sensibilitat dels jutges cap a les valoracions professionals del mateix.
"Aquesta sensibilitat es reflecteix, d'una banda, quan es produeix la derivació, ja que s'han redactat interlocutòries o sentències on s'ha deixat a l'avaluació professional, la millor manera de procedir en el règim de visites. De l'altra, en tenir en compte les propostes que es realitzen des del mateix, en la continuïtat, ampliació o suspensió de dit règim ", expliquen des del Punt de Trobada Familiar de l'Prat de Llobregat.
Cal assenyalar que aquest servei i el judicial tenen en comú el mateix objectiu, és a dir la protecció dels infants en el conflicte dels adults. Amb ells es pretén garantir el dret d'aquests a relacionar-se de forma saludable amb ambdós progenitors. No obstant això, la consecució d'aquest objectiu és clarament diferent.
El Punt de Trobada Familiar aborda la intervenció des d'una mirada social i psicològica, fent un "diagnòstic" de les necessitats dels menors. D'altra banda, intenta oferir, a partir del mateix, eines que ajudin a la família a buscar alternatives a les causes que els han portat a la situació en què es troba i que, de forma invariable, causen patiment a tots els seus membres.
No es pot oblidar, al mateix temps, que nens i nenes són els grans perjudicats, alhora que els únics exempts de tota responsabilitat. Així mateix, cal posar especial atenció en aquells casos en què hi ha violència masclista, tenint molt present en les intervencions de la perspectiva de gènere, per l'impacte que té en les relacions de parella.
El llenguatge legal, per definició, manté una neutralitat en la qual els aspectes emocionals difícilment són tinguts en compte i, de ser-ho, no de forma significativa.
"Un acostament dels dos llenguatges, el legal i el psicosocial, repercutirà de forma positiva a l'hora d'aconseguir aquest objectiu compartit. La millor manera d'aconseguir-ho és tenir l'oportunitat d'explicar als jutges la nostra forma de treballar i què podem oferir, així com les limitacions professionals que tenim ", assenyalen des del propi servei.
Artteràpia per donar la benvinguda al bon temps al Centre Terapèutic 'Riera Major'
Amb l'arribada de les bones temperatures, cada any es té com costum celebrar en aquest centre propi de la Fundació Salut i Comunitat barbacoa especial a l'aire lliure. Hi participen tant usuaris com professionals. És una forma de donar pas a la nova època estival que els permet compartir altres temps i espais, generant una relació entre ells diferent a la quotidiana.
Entre rialles i grates converses, la sobretaula es va allargar tranquil·lament donant pas a una dinàmica grupal també diferent, basada en l'artteràpia.
Es tracta d'una forma de psicoteràpia que utilitza l'expressió artística per accedir al món intern de les persones, i constitueix una via per expressar i explorar les emocions, així com els continguts de la ment.
També s'aprèn a reforçar amb ella les nostres capacitats i recursos de manera creativa, a comunicar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres, mentre podem gaudir dels aspectes més revitalitzants i plaents de la pràctica artística. Es pot aplicar a àrees com la rehabilitació, la teràpia ocupacional, l'educació i la salut mental.
Està especialment indicada per a persones amb especials dificultats en l'expressió verbal o la simbolització problemàtica de les emocions, inquietuds o conflictes. A través d'ella es poden desenvolupar aquests aspectes mitjançant l'experiència i la creació artística, utilitzant un llenguatge plàstic.
Ofereix a més una possibilitat única a totes aquelles persones que vulguin embarcar-se en un procés de creixement personal a través de l'expressió artística.
En la sessió de creativitat desenvolupada a "Riera Major"es van emprar diferents recursos artístics de les arts plàstiques: pals de pipa, feltres, plastilina, goma-eva, diversos tipus de paper, cartolines, formes diverses de fusta, etc.
L'objectiu principal d'aquesta dinàmica era utilitzar eines que facilitessin al grup de residents l'expressió i comunicació d'aspectes interns respecte al conjunt. En total van participar 35 persones.
Aquestes tècniques permeten l'expressió de les emocions i sensacions que estan presents en el procés terapèutic i en el moment de canvi. Moltes d'elles de difícil verbalització per diferents causes.
L'exercici es va desenvolupar de manera òptima, amb música relaxant de fons. L'objectiu central era plasmar en cadascuna de les creacions individuals un regal personal per al grup terapèutic, amb la finalitat de resoldre una necessitat que estigués present en aquest moment de canvi.
En definitiva, va permetre expressar plàsticament el que cada un d'ells percebia com a necessitat: la confiança, l'ajuda en moments de crisi, la unió, la necessitat de recollir la saviesa del grup i el acceptar el canvi, entre altres expressions.
El CIBE de Castelló recupera la normalitat en la seva oferta assistencial
Des del passat mes de juny, el servei roman obert al públic de 10:00 a 15:00 hores i de 19:00 a 08:00 hores. Aquest centre de la Fundació Salut i Comunitat presta els seus serveis des de 1997, adoptant una perspectiva de reducció del dany ocasionat pel consum de substàncies psicoactives i amb una intervenció de caràcter sanitari i psicosocial.
El Centre d'Intervenció de Baixa Exigència de Castelló havia estat desenvolupant la seva activitat bàsicament en horari nocturn, si bé algunes dificultats econòmiques derivades de la demora i reducció de la subvenció havien restringit el seu horari a diürn.
Des del passat mes de juny, solucionades ja algunes d'aquestes dificultats, el centre torna a oferir els seus serveis gairebé en horari complet, romanent obert al públic de 10:00 a 15:00 hores i de 19:00 a 08:00 hores.
"L'ampliació d'horari té diferents repercussions positives per a les persones a les que atenem. La més evident és la possibilitat d'oferir descans nocturn, així com la cobertura de quatre àpats diaris (esmorzar, dinar, berenar i sopar), sense oblidar que l'ampliació d'horari multiplica l'accessibilitat del servei d'una manera exponencial ", explica Belén Sánchez, directora del CIBE de Castelló.
Cal assenyalar que l'afluència d'usuaris en els dos horaris està sent elevada. El perfil majoritari de les persones a les que s'atén té una addicció de llarga evolució.
"La majoria dels usuaris atesos en el programa presenta una dilatada història de consum de drogues, així com notables dificultats per a la circulació social i la connexió amb els diversos recursos de la xarxa, sanitaris i comunitaris", assenyala Belén Sánchez.
Durant el temps en què s'ha vist reduït el servei, els usuaris no han deixat d'acudir al centre. Com a aspecte positiu, destaquem l'interès que ells mateixos han manifestat en la continuïtat del mateix, a considerar l'únic punt de referència que tenen en l'actualitat. La funció d'acompanyament i suport que es realitza des del centre és, per tant, fonamental per a una correcta inserció d'aquestes persones en altres dispositius assistencials.
El CIBE de Castelló continua doncs la seva marxa en la promoció de la salut entre persones que es troben en situació de risc o exclusió social a causa del consum de drogues, amb la mirada sempre posada en millorar els seus serveis.
El centre es finança amb la subvenció anual de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, aportacions a càrrec del 0,7% de l'IRPF i també gràcies a l'ajuda de la Diputació i de l'Ajuntament de Castelló.