Al voltant del 82% dels usuaris que presentaven deteriorament cognitiu s'han mantingut estables
La sala de psicoestimulació sensorial-cognitiva de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda en Alacant, desenvolupada per l'estudi d'arquitectura i disseny industrial dons, ha aconseguit millorar notablement les capacitats físiques i cognitives-conductuals dels usuaris que han participat en els diferents tallers allà realitzats. El servei està en funcionament ia ple rendiment des de fa gairebé dos anys.
Segons un informe realitzat des de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda en Alacant, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, durant aquest temps s'han implementat 8 tallers setmanals dedicats a l'estimulació cognitiva.
L'objectiu de l'entrenament cognitiu dut a terme a la sala de psicoestimulació és preservar i millorar les funcions sensorials bàsiques que per l'edat o per processos patològics es veuen alterades.
En aquest sentit, segons explica Iván Alpañez, psicòleg del centre, "s'ha observat que l'estimulació cognitiva ha influït directament sobre la capacitat d'atenció, servint de mecanisme d'activació i funcionament de processos mentals més complexos com la percepció, la memòria o el llenguatge ".
En els tallers realitzats fins al moment han participat 58 usuaris setmanalment, el que ve a ser el 60% dels usuaris del centre. "D'aquests 58 usuaris, 8 no presentaven deteriorament cognitiu, 11 tenien deteriorament cognitiu lleu, 24 presentaven deteriorament cognitiu moderat , i 15, deteriorament cognitiu greu.
D'altra banda, "41 dels 50 usuaris participants que presentaven algun grau de deteriorament cognitiu, és a dir al voltant del 82%, s'han mantingut estables en el grau de deteriorament cognitiu que tenien", afirma Iván Alpañez.
Des de la inauguració de la sala el juliol de 2011 i de forma planificada des de gener de 2012, s'han dut a terme quatre tallers setmanals d'orientació a la realitat, participant-hi 15 usuaris amb deteriorament cognitiu moderat i lleu. Per implementar s'ha utilitzat un ordinador portàtil i una televisió per tal de fer arribar la informació a tots els participants.
D'altra banda, i un cop per setmana, s'ha anat realitzant el "Taller d'Audició Musical". Els usuaris que han participat en aquesta activitat han estat deu, sense deteriorament o amb deteriorament cognitiu lleu. En aquest taller s'ha utilitzat una televisió per a la reproducció de música i vídeos.
També, s'ha realitzat dues vegades per setmana el "Taller de Psicoestimulació", dirigit a un total de quinze usuaris amb deteriorament cognitiu moderat-greu o deteriorament moderat. Per dur a terme aquest taller s'han utilitzat pantalles tàctils amb el programa Smartbrain, així com la pantalla de televisió i la cabina olfactiva.
A més, i un cop per setmana, s'ha dut a terme el "Taller d'Entrenament de la Memòria". En el mateix han participat 15 usuaris utilitzant recursos de la sala d'estimulació com pc s tàctils amb el programa d'estimulació cognitiva Smartbrain, televisió i cabina d'essències. A través d'aquesta activitat, s'han treballat processos cognitius com l'atenció, concentració, comprensió, i processos de la memòria.
Finalment, cal destacar també altres tallers implementats durant aquest temps: "Aula d'Adults" i "Cinesiteràpia".
La sala de psicoestimulació és una iniciativa nova a Espanya, pel que fa al concepte ia la utilització de les noves tecnologies que, aplicades al treball amb la gent gran, contribueixen a reduir la marginació, la soledat i el distanciament entre persones de diferents edats, exercint per això un paper fonamental.
En els pròxims mesos, i paral·lelament a l'estudi realitzat pels professionals del centre "El Catí", la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes (DTPP) de la Fundació Salut i Comunitat farà una avaluació del treball realitzat a la sala de psicoestimulació, durant els seus dos primers anys de vida.
Amb això es valorarà si els resultats obtinguts la fan mereixedora de ser instal·lada en altres recursos assistencials (residències, centres de dia) gestionats per l'entitat. Els primers resultats obtinguts així semblen indicar-ho. Una altra qüestió serà l'obtenció de vies de finançament que permetin la seva instal·lació generalitzada en aquests recursos.
Quan les dones parlen... Dos anys d’experiència en Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica
A les Comunitats Terapèutiques de FSC hem atès, tradicionalment, un percentatge de dones més alt que la resta de centres de tipologia similar. Així, enfront a un 15% que és la xifra aproximada de dones que tenen els dispositius d’atenció a drogodependències en general a les nostres CCTT hem tingut mitjanes anuals entorn el 30%.
Una possible explicació d’aquest fet és l’existència de dificultats o limitacions d’accés per a les dones que els dispositius de drogodependències habitualment han tingut (ex. Tenir un nº limitat i molt reduït de llits per a dones, etc.) i que, en el nostre cas mai no han existit per entendre que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes a l’hora d’accedir a tractament.
Malgrat aquesta sensibilitat, el pes de la perspectiva androcèntrica que ha estat present en el disseny de la xarxa de tractament de drogodependències seguia fent que els resultats amb les dones fossin pitjors que amb els homes.
Des de ja fa uns anys, i arrel d’incorporar la perspectiva de gènere a les nostres CCTT hem notat una millora en indicadors de bon resultat com ara les altes terapèutiques. Així, per exemple, a la CT Riera Major hem passat d’un 40% en el 2011 a un 60% en el 2012.
Un altre indicador que ha millorat és el percentatge de sortides per Canvi de procés que vol dir aquells casos que, pel que sigui, no s’adapten a l’estructura del centre. Així, a la CT Can Coll s’ha baixat d’una xifra força alta en el 2011 (31’8%) a un 13,63% al 2012. Això, sens dubte, és el resultat de la introducció d’eines i mesures (entre d’altres els grups de gènere) que facilitin que les dones puguin sentir que reben l’atenció que elles necessiten.
Avui, amb motiu del 8 de març volem oferir una mostra del que per a elles significa un d’aquests grups.
Experiència de les participants en el Grup de gènere de la Comunitat Terapèutica Riera Major
Cinquanta-una son las dones que han assistit i participat en las Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica Riera Major. Vint-i-dos durant el 2011 i trenta-una durant el 2012 han viscut setmanalment aquesta experiència. Els hi donem veu a elles perquè ens expliquin quina es la seva vivència i la importància d’aquestes dinàmiques.
"Si no tingués l’oportunitat de participar en el grup de gènere dins de comunitat, pressento que hagués patit veritables dificultats per verbalitzar determinats temes"
Tal i com elles ho senten, el grup de gènere és un espai especial i únic, íntim i exclusiu, acollidor i proper on se senten compreses plenament. On se reforcen els llaços entre elles i aprenen a relacionar-se entre dones, aspecte que durant el consum ha anat deteriorant-se i on, en la majoria de casos, l’home és la base de les seves relacions.
Les 51 dones que han passat per aquest grup tenen perfils diferents però amb una base comuna: fer d’aquest grup un lloc terapèutic per expressar i exposar diferents situacions i vivències relacionades directament amb les dones i el consum. Serveix per fer el primer pas, acceptar i afrontar les pors, per caminar amb més seguretat cap al grup mixte. És així com els augmenta l’autoestima.
És l’únic grup on verbalitzen “en este grupo todas somos una”. Aquesta cohesió es projecta en forma d’abraçades quan acaba el grup, amb regals emocionals quan alguna marxa. És en forma de rellotge quan alguna està parlant i es fomenta que continuï, demanant una horeta més de grup. És així com se senten lliures parlant d’elles mateixes. Quan comencen a acceptar-se, sentint-se tranquil·les, compreses, respectades i molt reforçades.
És lògic pensar que aquest grup és importantíssim per elles, sobretot quan verbalitzen “si una semana no hay grupo por alguna circunstancia, la verdad parece que me falta algo”.
Avui és un homenatge per totes elles que estan lluitant per sortir del món de l’addicció, per deixar constància del seu esforç i creixement personal, i sensibilitzar-nos de la importància i necessitat de treballar la vessant de gènere en l’addició.
"el sol fet de concebre que existeix una vessant de gènere en l'addicció em fa prendre més consciència de mi mateixa, de coneixer-me millor i m'atança, una mica més, a estimar-me"
Article escrit i basat en les reflexions personals de les membres del grup de gènere de Riera Major 2013.
Intervenció grupal al "Equip d'Atenció a les Dones" de l'Ajuntament de Barcelona
L'Equip d'Atenció a les Dones (EAD) de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, inclou la intervenció grupal en l'atenció a les dones víctimes de violència en funció del moment de la intervenció en què es troben les dones ateses.
L'objectiu fonamental d'aquesta estratègia és la deconstrucció dels rols i estereotips de gènere, perquè les dones poden visibilitzar la seva pròpia història de maltractament.
Dins d'aquesta intervenció grupal terapèutica participa una altra de les iniciatives de FSC: el Projecte Malva, que pretén incloure en aquestes sessions un treball d'identificació de la relació existent entre la violència i el consum de substàncies.
Aquests tallers grupals aconsegueixen iniciar l'anàlisi dels consums i contextualitzar la seva responsabilitat en les agressions, detectar els possibles consums per part de les dones que s'atenen en l'EAD i poder mantenir un procés terapèutic paral·lel de la drogodependència. Desmitificar les falses creences que les dones tenen sobre si mateixes per ser consumidores i que es reafirmin en el dret que tenen a sortir d'aquesta situació i rebre ajuda per a això.
Les narracions que plasmem a continuació, a tall d'exemple, ens reafirmen en la necessitat de treballar activament en la interpretació que es fa de l'abús d'alcohol i altres drogues, ja sigui per part de la dona com de l'agressor. Analitzar el paper que ha jugat en la situació de maltractament, per tal de contextualitzar adequadament la responsabilitat que se'ls assumeix a aquests consums en el procés de violència:
Magda compte que el seu marit era alcohòlic i que va desenvolupar una malaltia derivada d'aquest consum, i que aquest va ser el moment en què va començar el maltractament, "la malaltia el tenia com boig". Es per a pensar, ens mira i com si acabés de descobrir diu, "ja abans de tenir aquesta malaltia em tractava malament, molt malament. Encara que mai es va acudir pensar que allò no era normal, és ara quan m'estic donant compte, des que vinc aquí". Ella continua parlant, com si estigués reflexionant sobre aquesta situació en aquest mateix moment, és ara quan comença a entendre que el considerava normal, no ho era. "Em tractava sempre malament, però quan bevia la situació cada vegada era pitjor, clar, ell estava malalt, i ell no podia controlar el que passava, el problema era el maleït alcohol". Després d'escoltar les intervencions de les seves companyes i de les terapeutes, demana novament la paraula: "En realitat, era ell qui bevia, moltes vegades li vaig demanar que anés a que l'ajudaran a deixar de beure, però ell no volia, el decidia seguir bevent, fins i tot crec que de vegades bevia més, a propòsit, perquè quan em pegava la culpa no fos d'ell, sinó de l'alcohol, però jo em vaig casar amb un home no amb una ampolla".
Rosario reconeix amb molt esforç que ella va beure molt, "jo no considerava que fos un problema, jo sempre he vist al meu voltant que la gent bevia constantment, el meu pare bevia molt, i el meu germà també. El meu pare era alcohòlic i pegava a la meva mare, ell sabia que ella mai l'havia de deixar, i de fet encara segueixen junts. El meu pare es comportava de manera diferent quan estaven en reunions amb la família, encara que anava begut igual, però es controlava i s'esforçava per semblar serè". "Jo vaig començar a beure sense adonar-me'n, em sentia més tranquil · la, pensava menys, i sense adonar-me d'un got de vi amagat en un armari de la cuina es va tornar un costum". "Em vaig adonar que no podia seguir així quan els meus fills em van dir que em necessitaven per poder salvar del seu pare, en aquest moment deixi de beure , havia de tenir cura d'ells".
Pilar ens explica, que prenia psicofàrmacs sota prescripció mèdica, i amb molt esforç verbalitza: "diverses vegades prengui moltes pastilles, d'aquesta manera em portaven a l'hospital, i em deixaven allà ingressada, descansava del que passava a casa". Després d'aquests ingressos el van mantenir la medicació, però ella prenia més quantitat per suportar la situació de violència, "jo anava mig zombi i així no m'assabentava. Em inventava lucinacions i símptomes que no tenia perquè em donessin més medicació fins que el psiquiatre es va adonar. Llavors em vaig sentir culpable. "
Aquestes intervencions grupals aconsegueixen, per tant, treballar activament les situacions viscudes i la diferència d'atribucions que es fa al consum depenent de si és per part de l'agressor o de la víctima
Normalment en l'home serveix com a excusa al seu comportament atribuint tota la responsabilitat de l'agressió a la substància consumida i no al consumidor. Sota aquesta idea errònia es fonamenta l'explicació del comportament de l'agressor, així com les expectatives de millora si s'abandona el consum, i facilita que les dones romanguin en aquesta situació esperant que en cessar el consum, cessi la violència que reben.
No obstant això en la dona, aquests consums poden aparèixer com a conseqüència de les agressions, utilitzant l'automedicació o el consum com a estratègia d'afrontament o alleujament de la situació, o pot estar abans el problema de dependència, augmentat la seva vulnerabilitat i per tant la probabilitat de rebre violència. En ambdues situacions s'experimenta una gran culpa, creient que el consum les fa responsables de la violència que reben pel seu mal comportament. Aquesta interpretació, al costat de la problemàtica afegida de la drogodependència impedeix que la dona avanç. La dona consumidora té menor capacitat de reacció, i aquesta dependència provocarà que tingui més reticències a sol·licitar ajuda, per la por a les conseqüències de descobrir el consum, fomentant un cercle d'aïllament.
El Projecte Malva celebra el 8 de març: donant veu a les dones víctimes de violència que pateixen algun tipus d'addicció a les drogues
Amb motiu del dia 8 de Març, el Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat vol centrar l’atenció en les dones víctimes de violència que, a més, pateixen algun tipus d’addicció a l’alcohol o a d’altres drogues. Des d’aquest projecte es pretén fer-les visibles en aquest dia, donar veu a aquestes dones, i possibilitar un moment de reflexió als equips de professionals de la xarxa d’atenció a les drogodependències i d’atenció a les víctimes de violència i a les administracions que les gestionen, per a que es tornin sensibles a aquesta problemàtica i es proposin estratègies i recursos d’atenció específics i efectius per a elles.
Aquestes dones són persones que han patit situacions molt difícils a la seva vida, són dones que potser han arribat a l’addicció a partir de la relació amb un agressor, o que han arribat a consumir per poder alleujar el terrible dolor que se sent quan la teva parella t’agredeix. Aquestes dones han arribat a aquesta situació sense saber molt bé com, i el fet de romandre-hi ha anat minant a poc a poc qualsevol habilitat de reacció per poder sortir-ne. És per això que necessiten el recolzament extern per ser capaces d’assumir que no són culpables del seu consum, que no són culpables de la seva situació de maltractament i que tenen el dret de sortir d’aquest gran malestar i agafar les regnes de la seva vida.
Des de la Fundació Salut i Comunitat es treballa amb població drogodependent i amb víctimes de violència de gènere, ja que es disposa de recursos d’atenció per a ambdós col·lectius. Des d’aquesta experiència constatem la concurrència d’ambdues problemàtiques.
Durant l’any 2011 en recursos de drogodependències de l’FSC es va detectar que el 84,21% de les dones ateses havien patit violència de gènere en la parella i, d’aquestes, el 12,5% havien patit abusos sexuals. Aquesta realitat es manté durant el 2012, on es va detectar que el 81,8% de les dones havien patit situacions de maltractament de les quals el 33,3% també havien patit abusos sexuals. Aquesta realitat també es troba present en recursos d’atenció a la dona. Durant l’any 2011 el 9% de les dones ateses tenien un patró de consum abusiu, de dependència de l’alcohol, i durant l’any 2012, va passar al 8,2%.
Sabem que hi ha una dificultat per atendre aquestes dones a causa de l’especificitat de la seva problemàtica, i podem afirmar que a l’FSC es fa un gran esforç per superar els obstacles que es troben i donar la millor atenció, igual que es confia en aquest esforç en d’altres recursos. No obstant, aquests esforços s’han de maximitzar i fer-se efectius, i per això des del Projecte Malva es fan les següents propostes:
- Cal que els equips de professionals de la xarxa de drogodependències es formin en la detecció, i habilitats per a la derivació de les dones víctimes de violència.
- Els i les professionals dels recursos d’atenció al maltractament s’han d’especialitzar en la detecció de drogodependències, i flexibilitzar i trobar opcions per poder atendre aquestes dones mentre reben l’atenció que requereixen en relació a la seva addicció
- La necessitat d’una coordinació efectiva i protocol·litzada entre totes dues xarxes.
- necessitat de crear recursos específics per a les dones víctimes de violència que pateixen algun tipus d’addicció.
La Fundació Salut i Comunitat té en marxa un projecte per a la creació d’un servei residencial específic per a dones que viuen situacions de violència en la parella i pateixen addicció a alguna/es substàncies i els seus fills i filles.
Actualment el Projecte Malva segueix atenent les necessitats de les dones més vulnerables. Per això continua realitzant tallers dissenyats amb la finalitat d’enfortir la seva autoestima, per empoderar-les en una situació social desfavorida, on el risc d’abús de substàncies és alt, igual que el risc de violència dins de la parella o violència familiar. És més, en molts casos ja presenten situacions personals en les quals no només hi ha un risc, sinó on la problemàtica ja està activa.
Font: Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat. Projecte subvencionat tant pel Plan Nacional sobre Drogas, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, com per la Diputació d’Alacant.
Beatriz Santos
Coordinadora del Projecte Malva
L'Àrea d'Atenció a la Dependència programa un gran nombre d'activitats amb motiu del Dia de la Dona Treballadora
A la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, s'han organitzat diverses activitats que permeten reflexionar sobre el paper de la dona en relació amb el treball i amb allò al que aspira. Està previst que se celebrin més actes en els centres gestionats des de l'Àrea d'Atenció a la Dependència per a gent gran.
A la primera planta de la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona), es visionarà la pel · lícula de la directora Ana Belén "Com ser dona i no morir en l'intent", basada en el llibre homònim que la periodista Carmen Rico Godoy va escriure el 1990.
"Miro al meu voltant: és un món d'homes, fet per a ells, on nosaltres serem sempre intruses i advenedizas. Se'ns tolera, però com els blancs toleren als negres en molts llocs, mentre es mantinguin com a éssers inferiors. (...) Penso que si tinc tanta fama de mal caràcter és perquè em vaig donant d'hòsties contínuament amb tothom per defensar uns miserables drets que es donen per fets quan es tracta d'un home. És una cosa desesperant perquè és quotidià. Permanent, repetitiu i interminable. Com la neteja de la cuina. Es neteja per tornar-la a netejar. El intrús seguirà tractant als seus col · legues dones amb la mateixa actitud superior demà i demà passat ".
A la segona planta, a través d'una presentació realitzada per aquesta ocasió per l'Àrea Psicosocial, es visionarà "Per què celebrem el Dia de la Dona Treballadora?".
"Aquest dia neix a les internacionals socialistes de finals del segle XIX i principis del XX. Són conegudes les figures de Clara Zetkin (1857-1933) o Alexandra Kollontai (1872-1952) i les sufragistes, i fins i tot les famoses vaguistes obreres tèxtils, que fabricaven teles morades i que van perdre la vida a causa d'això. Són conegudes per nosaltres ... filles del segle XXI, però ho són també per als nostres majors, fills i filles del segle passat? ", Expliquen des del centre.
És per això que es compartiran inquietuds i, en relació amb aquesta experiència, es pretén fer visible desitjos i expectatives d'una igualtat silenciada.
Després, es realitzarà un cinema fòrum, en el qual es projectarà la pel · lícula "EL PIANO", dirigida per Jane Campion. Posteriorment, es compartiran opinions i visions sobre la dona.
"The Piano explica la història d'una dona escocesa, Ada McGrath (Holly Hunter), el pare la ven en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Sam Neill), i l'envia juntament amb la seva jove filla Flora (Anna Paquin) i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. "
A la tercera planta tindrà lloc una dinàmica grupal: "De qui és?". A través de dues persones representades gràficament, s'assignaran els objectes que de forma estereotipada es considera que els pertanyen:
Aquestes accions són una petita mostra de les múltiples activitats per a gent gran que en els centres gestionats des de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la Fundació Salut i Comunitat es portaran a terme durant aquest dia.
També, està previst que es realitzin diferents tallers (taller de valors en què es treballarà el respecte, la igualtat, la companyonia, etc. Taller de lectura i tertúlia combinació amb una mural amb motiu d'aquest dia, taller de la dona sobre lectura de cartes i relats, taller on s'abordarà l'evolució de la influència de la dona durant tots aquests anys, el seu canvi de rol, etc.)
D'altra banda, es realitzarà una activitat amb nens que consistirà en la lectura intercalada d'històries de dones treballadores que mereixen ser ressenyables, i la realització de murals que posteriorment s'exposaran perquè nens i adults puguin llegir, contemplar, aprendre i gaudir junts de l'activitat.
També, es realitzarà una exposició fotogràfica de fotos d'usuàries de la seva època de joventut, imposició de llaços, repartiment de flors de paper realitzades en un taller de manualitats, i moltes més activitats.
Descarregar programa d'activitats: Clic aquí.
Professionals de la Fundació Salut i Comunitat participen en una formació sobre masculinitats organitzada per ASECEDI
Professionals del Centre de Dia de tractament urbà de les Addiccions i delPrograma Intervenció amb Drogodependents al Centre Penitenciari la Model (PID) de la Fundació Salut i Comunitat participar el passat 13 i 14 de febrer de 2013 en una formació sobre perspectiva de gènere en Madrid, al costat d'altres professionals que treballen en Centres de Dia.
L'objectiu de la reunió, organitzada per la Associació Estatal de Centres de Dia per a les addiccions (ASECEDI), va ser la de realitzar un seminari sota el títol "Noves masculinitats II". Es tracta del segon seminari que ASECEDI organitza sobre masculinitats i està emmarcat en una línia estratègica a través de la qual es pretén abordar la resposta que ofereixen els centres de dia especialitzats en addiccions davant la violència de gènere.
Asecedi és una Plataforma d'Entitats de centres de dia per a les addiccions, formada per 30 centresdistribuïts en nou comunitats autònomes, que en aquest 2013 compleix el seu desè any de vida.
L'acció formativa ha comptat amb ajudes del Pla Nacional sobre Drogues i està orientat tant a persones que han exercit violència com les que no. El tipus d'intervenció plantejada busca transmetre i acompanyar des del creixement i la possibilitat de canvi.
Des del Centre de Dia, es continuen generant sinergies a partir del treball en xarxa, en aquest cas amb ASECEDI. Una de les línies estratègiques que se segueixen és el treball a partir d'elements com són lesconductes addictives i el gènere com qüestions interrelacionades i que convenen ser abordades des del tractament de forma transversal.
En aquest sentit cal esmentar que durant l'any 2012, el Centre de Dia FSC ha incrementat l'atenció a dones, passant del 12% el 2011 al 20% el 2012.
Finalment, cal esmentar que aprofitant el desenvolupament del seminari, es van presentar diferents materials elaborats des de la plataforma. Aquest materials pretenen, d'una banda, analitzar i reflexionar sobre les conductes addictives i el gènere, i de l'altra, poder abordar i treballar amb els usuaris / es dels centres de dia de ASECEDI formes o models de canvi en relació a la masculinitat.
Més informació sobre el seminari de formació:
- Enllaç a la Guia Didàctica
- Vídeo sobre la guia didàctica "Homes que trien canviar i les seves conseqüències més directes":
El projecte 'En Plenes Facultats' realitza una acció informativa sobre el cànnabis a la Universitat de Barcelona
El passat dimarts 26 de febrer el Projecte " En Plenes Facultats "de la Fundació Salut i Comunitat va dur a terme una acció informativa/preventiva sobre el cànnabis, al Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, anomenada: Juguem al "El joc del full"? Vine i "Dina en verd!".
Per a l'ocasió, les persones voluntàries del projecte van elaborar "El joc del full", mitjançant el qual es van treballar diferents aspectes relacionats amb la substància com ara: efectes, riscos i reducció dels mateixos durant el consum, lleis, maneres de consum, usos de la planta, etc.
A les persones que s'acostaven a participar en alguna de les 5 proves de les que comptava el joc (Mímica, memòria, Veritable o Fals, "Pictionary" i Encerta la pregunta) es les obsequiava amb un punt de llibre i un tros de pa de pessic amb xocolata i colorant verd (que va tenir molt èxit!) elaborats pel voluntariat del projecte.
Arran d'aquesta activitat podem dir que gràcies a la informació facilitada i als punts de llibre repartits, ara són menys les persones a les quals se'ls va a ¡passar el full!
Justícia comptarà amb l’expertesa del tercer sector per treballar plegats el model de rehabilitació penitenciària
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, s’ha compromès a convocar una sessió de treball plenària amb el tercer sector i les tres direccions generals de la conselleria per traçar un pla de treball sobre el model de rehabilitació penitenciària.
Així ho va manifestar ahir a membres de la Junta Directiva d’ECAS (a la foto, Montserrat Tohà, Teresa Crespo i Sonia Fuertes). La conselleria treballarà amb el pressupost prorrogat del 2012 fins al mes de març, que s’aprovaran els pressupostos per al 2013 (amb noves retallades anunciades, també en Justícia).
Font: ECAS
Ismael Estevan: "Cada mes quantifiquem el nombre d'úlceres per pressió en els centres i mesurem el nivell d'incidències"
El diari especialitzat en gent gran "Balanç de la Dependència" ha publicat un reportatge sobre prevenció i cura de les úlceres per pressió. Per a la seva elaboració ha comptat amb diverses fonts especialitzades, entre elles la Fundació Salut i Comunitat. El nostre company Ismael Estevan, subdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, va ser el professional triat per atendre aquest mitjà, atès també el seu perfil sanitari.
El GNEAUPP, institució independent que aglutina diferents tipus de professionals interessats en les úlceres per pressió (UPP) i les ferides cròniques, reconeix la importància de disposar d'estratègies d'educació i prevenció integrades en guies de pràctica interdisciplinaris. Es tracta amb això d'evitar el 95% de les lesions, així com les dificultats derivades del seu empitjorament.
Conscients de la seva repercussió en la salut dels usuaris, la majoria dels centres sociosanitaris han elaborat protocols d'actuació pre i post úlceres de pressió, segons s'explica en el reportatge publicat per "Balanç de la Dependència".
Per a l'elaboració d'aquest, ens van sol · licitar una entrevista a un professional especialitzat en l'àmbit sanitari de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i la persona que la va realitzar va ser Ismael Estevan.
Segons explica en el reportatge el subdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, la Fundació Salut i Comunitat treballa amb protocols propis, tenint en compte les bases que promulga el GNEAUPP, i els diversos protocols amb els que treballen les diferents administracions sanitàries i socials, tots de la mateixa manera i amb la mateixa formació i eines.
Ismael Estevan afirma que "mes a mes es mira la quantitat d'úlceres per centre i es compara amb altres, i amb el mateix centre en diferents mesos, de manera que podem mesurar el nivell d'incidències".
D'altra banda, entre altres coses, sosté que "la idea és que tots els residents que viuen en els seus centres, tinguin els mateixos estàndards de qualitat, i aquest és un molt important per a residències de tercera edat".
El reportatge s'ha publicat en l'edició impresa i digital de "Balanç de la Dependència", publicació a la qual aprofitem per agrair aquesta oportunitat de difusió.
La Residència "Las Fuentes" de Saragossa gestionada per FSC i Valoriza, la millor valorada per usuaris i familiars en una enquesta de l'Administració
La Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa és un dels quatre centres de titularitat pública de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) amb gestió externa. Disposa de 68 places de residència i 35 de centre de dia. Des d'agost del 2005 el servei està gestionat per la UTE formada per Valoriza Serveis a la Dependència i la Fundació Salut i Comunitat.
En l'últim trimestre del 2012 el Departament de Qualitat de l'IASS va passar una enquesta de satisfacció als quatre centres que té amb gestió externa, com ara la Residència "Las Fuentes". Aquesta enquesta l'emplenen els usuaris amb prou capacitat cognitiva o, si no en tenen, un familiar seu. Per poder-ho fer els usuaris havien de portar -com a mínim- tres mesos al centre.
El mes de gener del 2013 l'IASS va fer arribar les conclusions de les mateixes a les direccions dels centres, així com la comparativa del resultat obtingut de mitjana en els quatre centres de titularitat pública.
Els resultats de "Las Fuentes", comparativament respecte als altres recursos, són d'una diferència en positiu cap a aquest centre, ja que ha estat el que millor valoració ha obtingut per part d'usuaris i familiars.
Dels 26 ítems preguntats, llevat 3 d'ells que feien referència a instal·lacions i nombre de professionals existents (que són els establerts en concurs, i per tant, no són responsabilitat de la nostra entitat), totes les altres variables rellevants fan referència a l'excel·lent qualitat del servei ofert per tots els professionals del centre en les diferents àrees (sanitària, psicosocial i serveis generals). Un 100% dels enquestats recomanarien a tercers que resideixin en aquest centre si ho necessiten.
Per això, entenem que, després de gairebé vuit anys de gestió, aquests resultats poden ser atribuïbles a l'estil de treball i aportacions de la UTE que gestiona el recurs.
Per als professionals que portem treballant durant els gairebé 16 anys que fa que està obert, ens han omplert d'orgull i satisfacció aquestes valoracions, ja que quan les circumstàncies socials actuals són cada vegada més difícils, quan els recursos econòmics cada vegada són menors, quan els usuaris són tan dependents que la càrrega física... de vegades "et fa mal", veure com valoren tan bé a tot un equip, com manifesten sentir-se segurs i ben cuidats al centre... Això fa que minimitzem tot el menys bo i estiguem convençuts que absolutament tot el nostre esforç val la pena.
Tot l'equip volem agrair als nostres estimats usuaris i als seus familiars les seves valoracions, que sens dubte serviran d'estímul perquè el nostre treball diari sigui una contribució a seguir sentint-se "Com a casa".
Finalment, i com a reflexió, vull compartir amb tots vosaltres una cita de George Bernard Shaw que sempre m'emociona i m'estimula:
"La vida, per a mi, no és una espelma que s'apaga. És més aviat una esplèndida torxa que sostinc a les mans durant un moment, i vull que cremi amb la màxima claredat possible abans de lliurar-la a futures generacions".
Carmen Lorente, directora de la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa.