El programa "La meva Llar amb Energia i Aigua" s'amplia fins al juny del 2024 a Múrcia
Arranquem aquest 2024 amb la continuïtat del projecte “La meva llar amb Energia i Aigua” que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) desenvolupa en col·laboració amb l'Ajuntament de Múrcia, a través dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del mecanisme de Recuperació i Resiliència Next Generation EU a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. Això ha estat possible gràcies a una pròrroga del conveni signat amb l'Ajuntament de Múrcia el 29 de desembre passat.
Aquest projecte ofereix una atenció integral a les famílies que tenen dificultats per accedir o mantenir un servei adequat i assequible de llum i aigua. Per això, es basa en quatre eixos d'actuació:
- Obres de millora als habitatges, com la instal·lació d'equips A/A invertir, substitució d'aixetes, canvi de finestres, millora de l'aïllament i l'envolupant.
- Lliurament de materials que redueixen el consum energètic, com bombetes LED, regletes amb interruptor, airejadors per aixetes o reductors de cabal per a dutxes.
- Formació sobre hàbits de consum responsable i estalvi energètic, tant a la llar com a l'ús d'electrodomèstics o dispositius electrònics.
- Gestió de les factures, per sol·licitar tarifes socials, bons socials o reclamar possibles errors o cobraments indeguts.
Amb aquestes mesures, es pretén garantir el dret a un habitatge digne i adequat, així com a un nivell de vida suficient per a les famílies participants al programa. A més, es contribueix a la transició ecològica i social, en reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i en fomentar l'economia circular.
Cal destacar que, des del seu inici el 2023, el programa «La meva Llar amb Energia i Aigua» ha atès més de 90 famílies a la Regió de Múrcia, aconseguint finalitzar més de 35 obres de millora en habitatges. A més, ha lliurat més de 40 electrodomèstics, i ha impartit formació a més de 60 participants. També, ha ofert una sessió formativa especial a la ciutat de Múrcia, adreçada a famílies refugiades per la guerra d'Ucraïna.
Per això, el projecte compta amb un equip multidisciplinari, format per professionals de l'àmbit social i tècnic, que fa un seguiment personalitzat de cada cas.
Des de FSC, volem agrair a l'Ajuntament de Múrcia l'ampliació d'aquest projecte fins al juny, per millorar la situació de pobresa energètica i hídrica de les famílies amb més vulnerabilitat del municipi de Múrcia.
Monografia sobre drogues i envelliment publicada pel Pla Nacional sobre Drogues amb la participació destacada de FSC
A les conclusions de la monografia «Afectació en la salut relacionada amb el consum de drogues de persones d'edat avançada i envelliment prematur», s'assenyala que la població de persones d'edat avançada amb addiccions a drogues ha augmentat ràpidament en els darrers anys, si bé hi ha una manca d'estudis específics, l'objectiu dels quals sigui analitzar l'efecte de les drogues en la salut. Per això, cal continuar investigant en aquest àmbit específic per millorar la intervenció amb persones d'edat avançada consumidores de drogues. L'equip BeTrAD Espanya està format per Fran Calvo, Roger Ferrer, Teresa Gispert, Elena Adam, Carlos Belmar, Francisco Pascual, Clara Català, Nieves Martínez, Begoña Gonzalvo i Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
La publicació de la monografia s'ha desenvolupat en el marc de la col·laboració entre la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), comptant-hi amb l'autoria de l´equip BeTrAD Espanya.
El projecte BeTrAD (de l'anglès, B etter Tr eatment for A ging D rug Users ), que fa referència a un tractament millor per a persones d'edat avançada que consumeixen drogues, va ser un projecte europeu finançat per la Comissió Europea, a través del programa Erasmus+ en què va participar la Fundació Salut i Comunitat per facilitar a professionals que treballen amb usuaris/àries de drogues en procés d'envelliment precoç (majors de 40 anys), les habilitats i els recursos necessaris per oferir a aquest col·lectiu una atenció sociosanitària especialitzada.
Fran Calvo va concebre la idea de l'estudi, va proposar-ne i coordinar-ne el disseny en col·laboració amb la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya); la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD); la Societat Científica Socidrogalcohol; l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona) i la Fundació Salut i Comunitat. Roger Ferrer va ser el coordinador del projecte BETRAD a FSC. Per la seva banda, Fran Calvo va iniciar i desenvolupar la major part d'aquesta tasca en les funcions anteriors com a responsable d'avaluació i investigació de FSC.
Cal assenyalar que al projecte BeTrAD (2016-2019) van participar 8 entitats procedents d'Alemanya, Espanya, Holanda, Espanya, Luxemburg i República Txeca, entre les quals hi ha la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i FSC. Aquest projecte va ser la primera experiència espanyola i una de les primeres a nivell europeu que va intentar generar sinergies inter i intra països, amb l'objectiu de detectar i proposar mesures per fer front a les necessitats de les persones d'edats avançades consumidores de drogues, de acord amb el criteri d'edat de l'OEDT/EMCDDA (European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction), 40 anys o més.
La monografia proporciona informació sobre l'abast del consum de drogues entre adults grans, els factors de risc per a trastorns per consum de drogues en aquest grup poblacional i les tendències estadístiques actuals del consum de drogues entre adults grans. Per això, es van seleccionar, resumir i analitzar documents publicats entre els anys 2000 i 2020, escrits en espanyol o en anglès, que descriguessin l'efecte sobre la salut de l'ús problemàtic de drogues en poblacions més grans de 40 anys o que discriminessin per edat, incloent-hi aquesta franja. L'element comú de les publicacions revisades era que els autors fossin espanyols o que la mostra d'estudi ho fos (almenys parcialment, com en els estudis multipaís).
Espanya s'enfronta al desafiament de proporcionar una oferta específica de prevenció, tractament i reducció de danys, adreçada a la població d'edat avançada, cosa que requereix augmentar la visibilitat d'aquest subgrup de persones amb addiccions a drogues i comprendre'n les necessitats concretes. Al nostre país, es coneix poc sobre la situació de les persones grans consumidores de drogues, a causa de l'escassetat d'estudis específics sobre aquesta qüestió.
En aquest sentit, a la monografia s'assenyala que, fins ara, no s'han fet esforços sostenibles per promoure o proporcionar tractaments específics per a persones d'edat avançada amb addicció a les drogues. Així mateix, destaca la manca d'estudis específics, l'objectiu dels quals sigui analitzar l'efecte de les drogues en la salut d'aquestes persones, per la qual cosa cal continuar investigant en aquest àmbit específic per millorar la intervenció amb persones d'edat avançada consumidores de drogues. Les conclusions de lestudi inclouen un conjunt de recomanacions de gran interès en làmbit de la recerca científica.
"A través del espejo", un altre punt de vista del trastorn límit de la personalitat
Em dic Eva Igualada i fa uns anys vaig ser usuària de la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), on puc dir que vaig tornar a néixer. Tant l'equip de professionals d'aquest centre com del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) també d'aquesta entitat van saber acollir-me i ajudar-me, posar-me límits, escoltar-me i entendre'm. Sé que no va ser una tasca fàcil, van ser moltes les oportunitats que em van brindar i sempre estaré agraïda pel suport constant.
A finals de l'any passat, vaig presentar el meu llibre «A través del espejo» a Barcelona que és la meva pròpia autobiografia, en la qual explico tota la meva història des que era petita fins fa un parell d'anys, quan vaig acabar d'escriure'l. A la presentació, van acudir alguns professionals que han realitzat treball terapèutic amb mi al llarg dels meus tractaments, amb la qual cosa em vaig sentir acompanyada.
M'ha fet 10 anys de feina acabar-lo, ja que el llibre ha anat creixent amb mi a poc a poc, i s'ha anat nodrint dels meus encerts i errors. No va ser fàcil escriure certes parts, i, de vegades, em vaig replantejar deixar escrites o no certes situacions, però també vaig pensar que, si escrivint-hi, podia ajudar altres persones, hauria valgut la pena.
L'objectiu principal, i la motivació que em va portar a escriure el meu llibre, és poder ajudar tant pacients, familiars, amics/gues i professionals, a entendre una mica més i des d'una altra perspectiva, allò que sent, pensa i viu una persona amb un trastorn límit de la personalitat, unit a una forta addicció a les drogues, ia trastorns alimentaris i de conducta.
Recordo el dia que em van posar “l'etiqueta de trastorn límit de la personalitat”. Concretament, quan em van dir que era una cosa crònica i que estaria així de per vida, una cosa que no va ajudar gaire en aquells moments, no va ser una cosa agradable…
Amb el meu llibre necessitava fer veure que, en aquestes circumstàncies, amb una bona xarxa assistencial, social, educativa i, sobretot, també amb ganes i confiança en un mateix, una persona es pot recuperar de forma satisfactòria i arribar a tenir una vida totalment normalitzada.
He de dir que el llibre és molt sincer i transparent, i que he intentat ser el més clara possible en tot moment i no amagar res. La primera meitat del llibre és un diari, part de la meva adolescència la vaig passar ingressada a plantes de psiquiatria, anant d'un lloc a l'altre sense que ningú em pogués ajudar, vaig deixar de parlar i vaig començar a escriure… Escriure ha estat una gran eina personal sempre. Pel que fa a la segona part, aprofundeixo en la reflexió d'aquestes vivències pròpies.
Per acabar, ia mode de resum, us deixo el text de la contraportada del meu llibre:
«Testimoni de superació de trastorn de conducta alimentària i trastorn límit de personalitat. L'autora vol ajudar i no res més, ha estat el motiu del seu llibre. Un problema familiar unit al seu fort caràcter, i la seva sensibilitat especial, van derivar en un trastorn de conducta alimentari, barrejat amb consum de substàncies, i una experiència hospitalària no precisament agradable.
Però de tot se'n surt i, com ella ha aconseguit sortir, pensa que aquesta experiència o testimoni poden ajudar una altra persona a reconèixer el seu dolor ia sobreposar-se com ho ha fet ella. No sola, és clar. No sempre de manera satisfactòria, ni per part seva ni pels qui estaven al seu voltant.
Per això, i perquè al final, l'important és superar-ho, aprendre a conèixer-se, per poder comprendre's i perdonar-se, aixecant-se una vegada i una altra, i perquè creu que pot aplanar el camí a altres persones, Eva no es conforma amb haver explicat la seva història . Vol posar el seu granet de sorra a la immensa tasca de combatre prejudicis i eliminar el fet que parlar de salut mental sigui un tabú.
Fa falta personal especialitzat i divulgació d'aquests temes perquè puguin ser abordats amb empatia i coneixement. Aquest és un terreny que es presta a l'exclusió, per por o per falta d'informació. Cal lluitar perquè les persones afectades per algun tipus de trastorn puguin viure amb la mateixa dignitat que la resta de la societat.
Per això, ofereix la seva vivència particular, els seus sentiments i punts de vista. Potser ens pot ajudar a descobrir un camí per ajudar-nos o ajudar altres persones».
https://www.youtube.com/watch?v=_4G9Gnr9ZMA
FSC rep, un any més, una donació de joguines destinada als serveis de l'Àrea de Família, Gènere i Addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha rebut una donació de joguines per part de dues entitats que han organitzat iniciatives de recollida de joguines: l´Associació Joguines Sense Fronteres d´Igualada, a Barcelona; i gràcies a la campanya Cap nen sense joguina 2024 (Cap nen sense joguina 2024), organitzada pel Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona.
Cal assenyalar que l'Associació Joguines Sense Fronteres ha donat més de 70 llibres i 140 jocs (un llibre i dos jocs per a cada nen i nena) i 5 bicicletes, i que, a través de la campanya “Cap nen sense joguina 2024”, es han donat joguines suficients per a 75 nens i nenes que estan sent atesos pels nostres recursos especialitzats.
Rebre joguines en època de Reis té un poder transformador a la vida dels nens i nenes. Més enllà de l'efecte material de la joguina, es tracta de fer-los sentir especials i continuar vivint la màgia, malgrat les dificultats que els ha portat a viure en entorns on es va exercir la violència de gènere.
Des d'aquest espai, volem traslladar el nostre sincer agraïment per la donació a totes dues entitats ia totes les persones que hi han participat. Aquesta donació serà destinada als projectes i serveis de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC que tenen per objectiu donar respostes a diferents problemàtiques socials, com la violència masclista i les addiccions a les dones i els seus fills i filles.
Principalment, les joguines es destinaran a dos tipus de serveis gestionats per FSC: Serveis de Punts de Trobada Familiar (SPE) a la comarca de Barcelona; Serveis substitutoris de la llar (SSLL) de la comarca de l'Alt Penedès i del Maresme; els dos centres d‟acollida per a dones que pateixen violència de gènere i addiccions i els seus fills i filles de la comarca de Barcelona i el Centre Municipal d‟Acollida d‟Urgència (CMAU) de Barcelona. Els nens i nenes atesos en aquests serveis seran els que rebran les joguines en els propers dies. Es tracta d'entre 60 i 100 nenes/es atesos/es a l'any en un SPE, entre 30-40 nenes/us cada any al CMAU, entre 8-12 nens i nenes als SLL i 4-6 nens i nenes a recursos d'acollida de dones que pateixen violència de gènere i addiccions.
Els Serveis de Punt de Trobada són un recurs temporal destinat al compliment del règim de visites dels nens i nenes amb els seus progenitors que no en tenen la custòdia, o amb altres persones de l'entorn familiar que ho sol·licitin. Els serveis són de titularitat de la Generalitat de Catalunya i el seu objectiu fonamental és evitar o pal·liar la conflictivitat familiar durant les visites mitjançant un entorn de protecció i defensa dels drets dels menors.
D'altra banda, el Centre Municipal d'Acollida d'Urgència és un servei residencial d'urgència per a dones que viuen situacions de violència masclista i fills i filles. L´Ajuntament de Barcelona és la institució titular del centre. La seva funció principal és aportar a aquest col·lectiu un espai de reflexió i acompanyament temporal les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any.
Així mateix, els SSLL són serveis gratuïts, residencials i temporals que ofereixen un espai de protecció i recuperació a les dones i els fills i filles a càrrec, en situacions de risc per violències masclistes. En aquest sentit, actuen com a substitució de la llar, entesa com a pis d'autonomia. Són serveis la titularitat dels quals és de la Generalitat de Catalunya.
Per acabar, els recursos d'acollida de dones que pateixen violència de gènere i addiccions. Són recursos d'acollida que ofereixen atenció integral a les dones soles o amb els fills i les filles que requereixen un espai d'intervenció integral on s'abordi la situació de violència masclista i de drogodependència en un entorn segur. Es tracta de serveis la titularitat dels quals és de la Generalitat de Catalunya.
"Moltes persones sense llar estan tan excloses del sistema que cada tràmit que han de fer, els resulta terriblement complicat"
Em dic Laura i treballo com a infermera al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Fa gairebé 20 anys que treballo amb persones vulnerables, vaig pensar que això em donaria algun avantatge a l'hora de començar al CAI, però estava equivocada. Com a infermera, estava acostumada que les limitacions de l'ajuda que puc oferir a una persona depenguessin del seu propi estat de salut, si bé en aquest servei m'he trobat amb una problemàtica molt diferent.
Treballant amb persones sense llar, la manca de recursos és la principal dificultat. Ens falten mitjans al centre, però, sobretot, caldrien molts canvis en les normatives autonòmiques i estatals perquè no perdem tantes persones pels “forats del sistema”.
No totes les persones sense llar que aconsegueixen una plaça al CAI poden romandre al servei durant els 15 dies que dura l'acollida. De vegades, el seu estat de salut, psíquica o física, està massa deteriorat perquè es puguin quedar aquests dies al centre. En aquest estat de salut tan delicat, l'equip professional no pot garantir-ne la seguretat i la de la resta d'usuaris/àries, ja que el CAI no és un centre sanitari.
En altres ocasions, els podem ajudar durant aquests 15 dies, però després han de marxar, si bé, en aquestes circumstàncies, si a més no parlen l'idioma, si la seva situació no està regularitzada, no seran candidats als programes de llarga estada en altres recursos.
D'altra banda, moltíssimes persones sense llar no tenen cap targeta sanitària. Un percentatge alt ni tan sols té la possibilitat de sol·licitar-ne una. Estan tan excloses del sistema que cada tràmit que han de fer els resulta terriblement complicat. Tot i això, continuaran tenint les mateixes necessitats sanitàries, si bé serà molt més difícil ajudar-los.
En aquest sentit, en la meva feina com a infermera del CAI, cada dia veig pacients crònics que no prenen la medicació perquè no hi tenen accés, encara que aquests són força afortunats, atès que en algun moment han tingut un seguiment i tenen un diagnòstic mèdic , encara que el seu estat de salut empitjori per moments, davant la manca de tractament.
Molts altres ni tan sols han passat per un centre de salut en diversos anys. I quan hi van, no els tracten bé. M'he trobat davant d'una absoluta falta de respecte i empatia en diverses consultes mèdiques on he anat acompanyant algun usuari. La sanitat no és igual per a tothom. No se'ns tracta a tots amb la mateixa cura, atenció, imparcialitat. No és així si la teva roba no està perfectament neta, si no vas molt polit…
Atenc persones molt acatarrades, plenes de granellades, amb picades d'insectes, butllofes als peus, cremades produïdes pel sol, ferides infectades a qualsevol part del cos i, sobretot, molt de dolor. Dormir a terra fa mal i molt.
Tot i així, estan molt agraïts per qualsevol tipus d'atenció que els puguem proporcionar. Estan tan acostumats que mirem sense veure, que guarir una ferida, demanar una cita mèdica, sol·licitar la targeta sanitària o escoltar-los una estona, t'ho agraeixen moltíssim, com si haguessis fet alguna cosa gran.
El mes passat vaig participar en el recompte nocturn pels carrers d'Alacant. Em va semblar una experiència molt reveladora. Sempre he observat persones dormint al carrer pel centre de la ciutat, però no m'imaginava que anéssim a trobar tantes persones en un barri obrer i no turístic com Sant Blai, que va ser el que vam haver de revisar. Allà vam veure 11 persones dormint als parcs, a bancs, alguns tenien sacs, altres mantes, algun afortunat fins i tot tenia un matalàs. No vam veure cap dona.
Ser dona i estar en situació de carrer és molt perillós. M'ho expliquen cada dia a la consulta. Ho escoltem al Cafè Violeta, un espai molt necessari del que he començat a formar part i del que em sento molt orgullosa. Els divendres al matí convidem a esmorzar a dones de carrer i, amb l'excusa de fer alguna manualitat, us donem un lloc segur per estar juntes i parlar del que vulgueu. Sorgeixen converses sobre l'exclusió que pateixen, la violència masclista, en sorgeix la sororitat… D'aquests cafès en surten cites i són derivades a l'equip professional de treball social, a infermeria. També, arran d'aquestes trobades, fan ús del servei de dutxes i de rober del centre, del menjador extern, i fins i tot en algun cas, passen a ser usuàries de programes de llarga estada.
Vaig estar també a la concentració nocturna a l'Ajuntament d'Alacant, va ser una nit molt impactant. El manifest que van llegir les persones sense llar va ser molt emocionant i commovedor. Ens trobem també amb alguns antics usuaris del centre que ara estan en altres recursos. Vaig poder conèixer companys d'altres associacions…
Personalment, vaig passar fred, em va semblar que el terra estava molt dur, que hi havia molta llum i moltíssim soroll. No vaig tenir por, ja que estava molt acompanyada ia més hi havia un guàrdia de seguretat que hi va estar tota la nit. A més, compartir temps fora de la feina amb els meus companys/es del CAI en un acte així, va ser molt bonic també.
D'altra banda, des de fa molt poquet he començat a sortir amb l'Equip de Carrer del servei. Els avisos a què he acudit i dels que he sentit a parlar, semblen ser moltes vegades casos de salut mental. Algunes de les persones amb qui hem parlat semblaven completament retudes. Una persona sense medicar, tirada al carrer, plorant, descalça, sense abric, menjant pa de terra, és molt complicat que vingui al centre, encara que li hagis parlat de les dutxes, del rober, senzillament, no pot, no té forces…
“Arribem fins on arribem”. Escolto massa vegades aquesta frase, que és certa, fem tot el que podem, però no n'hi ha prou. No puc evitar sentir molta impotència i acabar molts dies amb un nus a la gola. Necessito fer més, ajudar més, buscar una altra solució, una altra manera millor de fer les coses i no sempre és possible. Per poder ajudar cada persona de la manera que necessita calen molts més mitjans.
Treballar aquí m'ha suposat un repte personal enorme, des del principi i ho continua sent cada dia. Em fa créixer com a infermera i crec que també com a persona. Aprenc coses noves constantment i tinc l'oportunitat d'anar ampliant les meves tasques, segons els meus interessos: el Cafè Violeta, l'Equip de Carrer… M'he trobat amb un equip de companys/es que m'han donat suport moltíssim, molt integrador i que m'han ajudat que l'adaptació fos molt fàcil. Aquesta feina no és com esperava, és molt més. Potser tot passa per alguna cosa i havia de venir aquí per tenir aquesta nova mirada sobre la realitat de les persones sense llar.
El CAS Brians presenta un pòster a les XXIV Jornades de l'Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 2, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, ha presentat recentment el pòster “10 anys de Grups Multifamiliars a la presó”, a el marc de les XXIV Jornades “Temps incerts, vides inestables. La importància del grupal”, organitzades per l'Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal (APAG). Aquestes jornades s'han fet a Sitges (Barcelona). El CAS Brians està finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut).
El pòster ha estat dissenyat per l'equip de professionals responsables del Grup Multifamiliar (GMF) del servei, amb l'objectiu de plasmar en aquest format gràfic la coincidència entre unes jornades sensibles al treball psicoterapèutic en grup i la pròpia efemèride del Grup Multifamiliar del CAS Brian2, que ha fet fa poc 10 anys del seu començament al servei”, assenyalen des del centre.
El GMF va néixer el novembre de 2013 al Centre Penitenciari Brians 2 com un programa específic dels serveis del CAS Brians. En relació amb això, mantenen que “el grup es va gestar amb la idea de generar un nou canal comunicatiu no existent a la presó, que facilités i promogués parlar d'allò que costa comunicar a través de les formes habituals que ofereix un centre penitenciari”.
En aquest sentit, recorren a la bibliografia científica en l'àmbit per expressar que el “dèficit comunicatiu propi de la tancada, s'agreuja com més llarga és l'estada a la presó i s'està més allunyat de les relacions que proporcionen nutrients afectius. És el cas de les relacions familiars (García-Borés, et al., 2006).
Consideren que amb “una millora de la comunicació interfamiliar, a través de l'anàlisi de les seves interdependències afectives” (García, 2006), i mitjançant un procés de comprensió conjunta del que ha passat a la biografia familiar, la vida relacional de la persona a la presó va a millorar, aconseguint un benestar més gran per afrontar l'internament i el retrobament posterior amb l'entorn relacional en llibertat.
Durant aquests 10 anys, han format part del Grup Multifamiliar del CAS Brians 2 més de 200 persones, entre pacients i familiars. El grup està integrat i es desenvolupa al departament de comunicacions del Centre Penitenciari Brians 2, participant els pacients del CAS de manera voluntària, per la qual cosa no s'ofereixen beneficis penitenciaris per l'assistència a aquest.
El GMF, entès com a “espai fronterer”, pel fet de moure's en un espai limítrof entre allò extern (familiar/allò social) i allò intern (el pacient/ allò individual), “promou l'aparició de fenòmens terapèutics, que, per una part, mitiguen els efectes nocius de la tancada, i de l'altra, permeten traduir els aspectes confusos de la relació amb la família. S'entenen aquests com aquells duels mal elaborats i malinterpretats entre diferents membres de la família, que en origen són interdependències familiars, causants del patiment emocional que troben l'expressió a través de les conductes patològiques i/o delictives”, matisen des del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 2.
75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans: el paper de les entitats socials en temps d'incertesa i desafiaments
El 10 de desembre passat, es van complir 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), marcant una fita en la seva història. La Declaració va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides a París, establint, per primera vegada, els drets humans fonamentals que s'havien de protegir a tot el món. Per aquest motiu, cada 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans.
La Declaració Universal de Drets Humans recull els drets inalienables que tota persona té com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol una altra condició. El document està disponible en més de 500 llengües, i és el més traduït a tot el món.
El tema del Dia dels Drets Humans del passat any va ser “Llibertat, igualtat i justícia per a totes les persones”. Segons mantenia les Nacions Unides, “en les dècades transcorregudes des de l'adopció de la Declaració el 1948 , això ha servit de base per a un sistema de protecció dels drets humans en expansió que avui se centra també en grups vulnerables com les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i les persones migrants”.
Tot i que s'han fet progressos en els darrers 75 anys, en el moment actual, continuen existint molts reptes en l'àmbit dels drets humans a nivell internacional, en un context polític polaritzat. En aquest sentit, la desigualtat, la pobresa o els crims contra la humanitat que es continuen fent a molts països mostren l'incompliment dels drets humans, 75 anys després de la Declaració Universal.
Pel que fa a això, les Nacions Unides assenyalava que “la promesa de la Declaració de dignitat i igualtat de drets per a totes les persones, ha patit un atac constant durant els últims anys. Quan el món s'enfronta a desafiaments nous i continuats –com les pandèmies, els conflictes, les desigualtats creixents, la fallida moral del sistema financer mundial, el racisme i el canvi climàtic–, els valors i els drets consagrats a la Declaració serveixen de guia per a les nostres accions col·lectives de no deixar ningú enrere”.
Per aquest motiu, va realitzar durant l'any passat una campanya pels 75 anys dels Drets Humans, d'un any de durada, amb l'objectiu de reorientar el seu treball i prendre mesures cap a un coneixement més gran de la universalitat de la Declaració i l'activisme associat a ella. A la campanya, va tenir un paper clau la joventut, pels reptes específics que té a l'hora d'exercir els seus drets, atès que sovint lidera l'activisme en matèria de drets humans.
Segons mantenia les Nacions Unides, els reptes actuals que tenim al davant estan vinculats a la pobresa i les desigualtats mundials; la discriminació; els conflictes armats i la violència; la impunitat; els dèficits de la democràcia i la debilitat a les institucions. També apuntava que “el que cal ara és acció; acció per complir les declaracions i promeses ja fetes”.
En aquests temps d'incertesa i de desafiaments sense precedents, “les entitats del Tercer Sector i els qui en formem part som fortalesa i esperança davant l'adversitat”, tal com s'assenyalava al Manifest del Dia Nacional del Tercer Sector, emès el passat any per la Plataforma del Tercer Sector.
“La tasca de les persones que treballen a les entitats socials, dels que ofereixen el seu temps com a voluntàries, de qui col·labora i es compromet amb els nostres objectius i propòsits són el motor del canvi, donen forma a la solidaritat i converteixen les paraules en accions que transformen vides i garanteixen drets. Tant en la tasca d'atenció com en el paper que juguen les entitats del Tercer Sector en la definició i l'avaluació de les polítiques públiques, estratègies i plans nacionals”, mantenia en aquest manifest.
En aquest sentit, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat de referència en l'atenció de qualitat a les persones en situació de dificultat i exclusió social que contribueix al gaudi dels seus drets socials i la millora de la qualitat de vida, seguirà treballant durant aquest any 2024, des dels seus valors de compromís, professionalitat, col·laboració, creativitat i transparència.
FSC manté el compromís de proporcionar als qui més ho necessitin la millor atenció possible en la mesura de les seves possibilitats i recursos, des de la seva Missió de promoció de la salut, benestar social i qualitat de vida de les persones en situació d'exclusió social i el seu entorn , mitjançant el desenvolupament de projectes d'intervenció social, prevenció, sensibilització, formació i investigació.
Per conèixer més sobre la nostra feina: FSC en xifres
Les entitats socials, satisfetes amb laprovació de la reforma de la Llei de Mecenatge mitjançant Reial Decret Llei
Segons recull la UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, entitat de la qual la Fundació Salut i Comunitat (FSC) forma part activa, el Consell de Ministres va aprovar a finals del mes de desembre passat un Reial decret llei, mitjançant el qual es modifica la llei de mecenatge vigent des de fa 21 anys, que va entrar en vigor el 1 de gener passat. Posteriorment, el Parlament l'haurà de validar.
El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”.
L'aprovació d'aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i de la seva interlocució amb el Congrés i el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública del Govern d'Espanya.
Segons assenyala l'Associació Espanyola de Fundraising (AEFr) en una nota de premsa emesa recentment, les novetats que s'hi introdueixen són les següents:
- S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40% deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
- S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
- S'amplia el concepte de conveni de col·laboració, incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
- S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
- S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
- L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.
Des de l'Associació Espanyola de Fundraising, s'incideix que “estem segurs que aquesta modificació de la Llei de Mecenatge serà un estímul entre la ciutadania i el sector privat per elevar el valor de les donacions, eina essencial per a la sostenibilitat de les causes de interès general desenvolupades per les entitats no lucratives”. En aquest sentit, “aquesta modificació de la llei suposarà una transformació important per al Tercer Sector, ja que facilita i reconeix la implicació i el compromís de la ciutadania en els problemes de la societat, des d'una perspectiva d'altruisme i, en definitiva, elevant l'Estat del Benestar”.
Per part seva, el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, ha expressat la seva satisfacció per l'aprovació de la reforma de la Llei de Mecenatge mitjançant Reial Decret Llei, felicitant totes les entitats i organitzacions que han treballat per fer possible aquesta reforma. Sobre això, ha assenyalat que "el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d'interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil".
Esperem que això contribueixi a la tasca tan necessària que fan les entitats socials. Pel que fa a la Fundació Salut i Comunitat, recordar que col·laborar en qualsevol dels seus àmbits d'actuació o en els seus projectes, és possible a través del sistema de donacions.
Més informació aquí
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu participa al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona
El curtmetratge "La vie en rose", realitzat al taller d'arts audiovisuals de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, servei concertat amb la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant) , ha estat seleccionat per participar al XI Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. El festival, realitzat del 27 de novembre al 4 de desembre, manté el seu compromís cada any amb l'audiovisual sobre diversitat funcional, amb l'objectiu de donar a conèixer la realitat d'aquestes persones des d'un punt de vista diferent, fent-les partícips. Per conèixer-ne tots els detalls, hem parlat amb Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona “Inclús” va celebrar la seva 11a edició, apostant per l'audiovisual amb la diversitat funcional com a eix central, a la ja tradicional setmana del cinema accessible que el festival representa, tornant fa uns dies al centre cultural CaixaForum de Barcelona.
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu va participar al festival amb el curtmetratge "La vie en rose" que va ser projectat, juntament amb altres curtmetratges realitzats per altres centres de diversitat funcional, ia curts i llargmetratges de professionals de l'àmbit.
https://www.youtube.com/watch?v=3PF4jJnh0sw
Segons explica Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre, “l'experiència de veure en pantalla gran el nostre curt va ser especial, i compartir-ho amb tantes persones, indescriptible. Veritablement, va ser molt emocionant. A més, allà també hi havia els directors/es dels diferents curts que, després de les projeccions, van comentar les seves obres, cosa que va ser molt gratificant”.
D'altra banda, ens explica que el curtmetratge “La vie en Rose” va participar en el concurs d'entitats “Posa't a la nostra pell” (“Posa't a la nostra pell”). En aquesta secció, van participar les entitats que treballen a l'àmbit (diversitat funcional, discapacitat visual, autisme…), seguint unes premisses donades per l'organització del festival.
Per participar en aquest concurs, es van donar 3 condicions: durada màxima de 4 minuts, temàtica central (enguany era la salsa rosa) i, finalment, posar-se a la pell duna altra diversitat funcional, que en el cas de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, va ser la distròfia muscular.
“Vam acudir amb molts nervis al dia de la cloenda del festival. En primer lloc, vam veure la pel·lícula 'La vida de Brianator' i, posteriorment, es van concedir els premis… Si bé no vam ser guanyadors de la nostra secció, teníem moltes esperances d'aconseguir-ho i ens vam endur un bon disgust. Tot i això, ens vam reposar aviat i cal reconèixer el mèrit dels guanyadors, la qual cosa ens serveix per esforçar-nos més. Tot i que som conscients que el més important no és el premi, sinó l'experiència viscuda a Barcelona i, sobretot, el procés de realització del curtmetratge i tot l'esforç que comporta. D'altra banda, continuarem intentant participar en altres festivals per poder continuar vivint més experiències com aquesta”, reconeix Rubén, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre.
Així mateix, matisa que “la gran alegria ens la portem quan pugem a l'escenari totes les persones participants al festival i demanem a una de les presentadores si podíem donar-li la sorpresa a Mariel, usuària del servei. Aquell dia era el seu aniversari i volíem cantar-li 'Aniversari feliç', a què es va accedir, i Mariel va tenir el seu moment màgic a l'escenari. Va ser molt bonic veure-la tan feliç”.
Finalment, ens explica que es van fer fotos amb alguns dels guanyadors dels diferents premis i es van acomiadar fins al proper any, ja que volen tornar a participar de nou en aquest festival. A més, destaca que “durant aquests dies, vam tenir temps per fer turisme durant els matins, vam estar al Passeig de Gràcia, el Raval, el barri gòtic, 'Montjuic'… gaudint de la ciutat” i també, “de la càlida acollida que vam tenir per part de les persones que ens van acompanyar de la fundació”. Cal destacar que, durant la jornada de la projecció del curtmetratge al festival, van ser acompanyats per Francisco González Sedeño, president de la Fundació Salut i Comunitat, i Toni Gelida, director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la nostra entitat.
Finalment, cal assenyalar que Manuel Alcaide, director general de la Fundació Salut i Comunitat, “ens va ensenyar les oficines de la seu central a Barcelona i ens va presentar a la resta de companys i companyes. Posteriorment, vam anar a dinar amb diversos directius de l'entitat. Ens van acollir de forma fabulosa i ens van fer sentir 'com a casa'. Agrair-vos l'acollida tan càlida que vam tenir. Pel que fa a la nostra participació, encara que no guanyem, el fet de poder fer el viatge i gaudir de l'experiència va ser meravellós”.
"Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement"
Xavi Rodríguez és tècnic del Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa poc més d?un any. La seva formació és com a Tècnic Superior en Administració de Sistemes i Xarxes. A més, actualment està cursant una enginyeria a Sistemes i Tecnologies de Telecomunicació. En aquesta entrevista, entre altres aspectes d'interès, ens explica la feina que fa a l'entitat. També reconeix que aprèn cada dia treballant a FSC, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
- Des de quan treballes al Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat?
Formo part de l'equip de Suport Informàtic de FSC des de l'octubre del 2022.
– Com van ser els teus inicis a l'entitat?
Recordo els meus inicis a FSC com una experiència impactant, atesa la magnitud de la fundació, i en veure que al meu departament només érem 4 persones. Tot i això, em vaig adaptar i vaig integrar ràpidament a l'equip professional del Servei d'Informàtica de l'entitat.
– En relació amb el que comentaves de la magnitud del treball a FSC, què suposa per a tu treballar en una entitat com aquesta?
M'enorgulleix de treballar en una organització amb els nobles propòsits de FSC. Compartir amb els meus familiars on treball i l'impacte que té la fundació a la comunitat és gratificant. En aquest sentit, m'omple de satisfacció ser part d'aquest projecte que contribueix al benestar de les persones.
– Com és un dia de feina per a tu?
Un dia de treball per mi implica resoldre problemes relacionats amb el funcionament d'una organització tan gran com FSC. Donat el gran nombre de persones que treballen en aquesta entitat, sorgeixen problemes i millores diàriament.
En el meu cas, aprenc cada dia treballant a la fundació, aportant idees i solucions als nous reptes informàtics que es van presentant.
– Com és l'ambient de treball que es viu a la FSC?
És excel·lent. Especialment, vull destacar el tracte proper entre els companys/es. És essencial, passem molt de temps a l'oficina i això sempre és bo.
– Fonamentalment, quines tasques fas?
A la meva rutina, realitzo una varietat de tasques, com la configuració d'usuaris al domini conjunt de FSC, la instal·lació remota de serveis VPN, l'administració de llicències dels nostres serveis privats, així com la recepció, reparació i enviament d'equips i components de la xarxa informàtica dels treballadors/ores, a més de resoldre les incidències diàries que sol·licitin els usuaris.
– Quines activitats t'agraden més de les que portes a terme al departament i per què?
Les activitats que més gaudeixo estan relacionades amb la configuració de la infraestructura de xarxa i la resolució d'incidències a la xarxa dels centres. M'apassiona solucionar problemes en comprendre a fons la situació i desentranyar-ne les arrels.
El que m'agrada més d'aquest tipus d'incidències és que són objectives; les màquines segueixen les nostres ordres, per la qual cosa qualsevol problema és degut a una configuració incorrecta oa un ús inadequat, la qual cosa requereix una investigació i correcció meticulosa.
- Com considereu que beneficieu el servei que oferiu a l'estructura i als centres propis i gestionats per FSC?
El Servei d'Informàtica de la Fundació Salut i Comunitat és fonamental per mantenir el ritme de treball a l'entitat. Resolem incidències que interrompen la feina de molts empleats cada dia, a més de gestionar l'accés a les carpetes del servidor, que són essencials per a les operacions de la fundació.
A més, tenim una coordinació estreta amb els centres i projectes, adaptant-nos a les vostres necessitats i proposant millores per a un funcionament més eficient.
- Què destacaries del moment actual, pel que fa al treball del Servei d'Informàtica?
Actualment, estem experimentant un creixement constant a FSC, cosa que ens porta a estar en una fase de desenvolupament i millora contínua. Al nostre departament, destacaria la implementació de nous elements interessants, com càmeres de seguretat en alguns centres i certificats oficials que reforcen la seguretat informàtica.
– Quins són els reptes més grans a què s'enfronta el departament aquest any 2024?
Un dels reptes més grans del Servei d'Informàtica de FSC per al proper any és mantenir el ritme de treball en un entorn en constant creixement. També, optimitzar els nostres processos per garantir l'eficiència i continuar implementant mesures de seguretat informàtica avançades per protegir els actius de l'organització i les dades sensibles.